Tag Archives: parc natural

La Província de Santa Cruz

cimg1705La província de Santa Cruz és una de les més al sud d’Argentina i de les més grans, forma part de la regió coneguda com La Patagonia. El clima de la zona és fred, per tant és recomanable evitar la visita durant l’hivern argentí, és a dir de juny a setembre, ja que les temperatures arriben a sota zero i el vent és força insuportable.

Turísticament parlant, és una de les més visitades, ja que la travessa el Parque Nacional Los Glaciares, on hi ha la famosa glacera El Perito Moreno. Podem dividir la província en tres àrees, tan turística com paisatgística, la costa, la regió andina i la regió extra andina.

A part del turisme, Santa Cruz viu de l’extracció del petroli i del gas, com el butà i el Mata. L’activitat més antiga és la ramaderia ovina, el famós cordero patagónico, boníssim sigui en estofat sigui a la brasa. Atenció que es cou sencer en la tècnica que s’anomena a la cruz.

A l’oest de la província hi ha la serralada dels Andes, amb el Fitz Roy com el pic més important dels Andes Patagónics. El llac Argentino i el Viedma són els més grans però també hi destaquen el San Martin i el Buenos Aires. Aquest paisatge impressionant forma part del Camp de Gel Patagonic on hi ha el Parque Nacional Los Glaciares i on és visita obligada el Perito Moreno amb El Calafate com a poble base i el Viedma amb el Chaltén i les seves rutes de muntanya, com per exemple La Laguna Torre o La Laguna de los Tres. L’animal emblema d’aquesta zona és el còndor, au utilitzada pels inques com a símbol de força. Recorrent les rutes que passen pel parc natural s’hi poden veure guineus, el carpintero i amb molta sort el huemul, un cérvol autòcton en perill d’extinció però amb un programa de recuperació interessant.

ViedmaLa part del centre i nord de la província està la zona de les macetes i els deserts. L’animal més característic d’aquesta zona és el guanaco, que ja les tribus primitives l’utilitzaven per menjar i vestir-se. També s’hi poden veure guineus, mares i ñandús. El punt turístic més important és la Cueva de las Manos, un conjunt d’art rupestre.

La costa és rica en fauna marítima i aviar destacant els diferents tipus d’albatros, s’hi poden veure colònies de llops i elefants marins, així com de pingüins. Per les seves aigües hi neden les balenes que van cap a Puerto Madryn a criar i les orques i tonines. Puerto Deseado, Puerto San Julian i Puerto Santa Cruz són les tres zones més importants d’aquesta àrea. També hi destaca el Monumento Natural Bosque Petrificado on hi ha el jaciment de fòssils més important del país.

L’importància de Santa Cruz es deu més a la part natural que a les visites urbanes. La seva capital es Rio Gallegos, que si bé és una ciutat entretinguda, si no es té molt temps, no cal arribar-hi.

Laguna de los TresAquesta terra estava habitada per diversos grups ètnics, entre els quals destaquen el tehuelches. El 1520, el portuguès Hernando de Magallanes fou el primer a albirar aquesta porció de terra. Magallanes va ser qui posar el nom a la província veïna de Tierra del Fuego, en veure fogueres en aquella zona i anomenar als habitants “patagones” a causa de la gran petjada que tenien. També va anomenar el riu Santa Cruz, que posteriorment donaria el nom a la província sencera.

Una de les expedicions més importants per la història de la humanitat que s’han dut a terme a la Patagònia fou la del vaixell Beagle, el 1833, capitanejat per Roberto Fitz Roy i amb un passatger molt especial, Charles Darwin. Un altre naturista que va recorre la geografia fou el perito Francisco Pascasio Moreno durant l’any 1876.


El Chaltén_Loma del Pliegue Tumbado

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (11)Aquesta ruta és molt bonica si hi ha bon temps i com saber-ho? Doncs aneu a preguntar a l’oficina del parc natural, ja que encara que al poble hi hagi bon temps, pot ser que a dalt hi hagi núvols i ens perdem la vista, com ens va passar a nosaltres…

El camí comença a l’oficina del parc natural, els primers 200 metres són compartits amb el Mirador del Cóndor, després es desvia cap a la dreta i comença una pujada amb cert desnivell però amb poc pendent, és a dir, la pujada no es fa dura però és bona part del camí.

EL camí creua un bosc on s’hi pot veure el carpinter, després s’arriba en un punt on el camí es bifurca cap a la Loma del Pliegue Tumbado o cap a la Laguna Toro, una ruta que si la voleu fer us heu d’anotar a l’oficina del parc i pernoctar al campament, en total són 15km. A nosaltres ens va quedar pendent.

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (5)Si ens desviem cap a la Loma del Pliegue Tumbado, caminarem uns 12 km d’anada. La part fàcil de la ruta arriba fins al mirador de la vall amb el llac Viedma de fons però el final ens espera darrere d’aquell turó sense vegetació, una pujada de fort desnivell però curta, que s’ha d’anar seguint els pals de fusta de color groc i quan arribeu a dalt, seguiu buscant-los perquè heu d’anar a l’altre costat del turó. Allí entre vent i núvols ens hi espera el llac Torre, el Cerro Solo, el Torre i el Fitz Roy una vista de postal.
Nosaltres hi vam posar 4 hores en total, sense motxilles pesades.

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (9)


El Chaltén_Laguna Torre

Aquesta ruta també és de les que surt des de El Chalten i personalment, per mi, la millor pel que fa a vistes. La dificultat és baixa, gairebé no hi ha desnivell i tot el camí és un passeig amb el pic Torre i la glacera de fons.

Des del poble es pot començar per dues parts però recomanem començar-la per on hi ha el cartell de benvinguda. El camí segueix el curs del riu Fitz Roy, els tres primers kilòmetres són els únics que tenen desnivell, 200 metres, i es fan en una hora i poc.

El Chaltén_Laguna Torre (10)La primera parada és al principi on hi ha el mirador de la cascada Margarita, la qual nosaltres no vam saber veure. Des del mirador veurem el riu Fitz Roy a baix, amb el pic Solo, el cordó Adela, el pic Torre i el Fitz Roy. Més endavant tindrem un altre mirador semblant i durant tot el camí, la vista serà del mateix estil.

Després de la pujada, els altres 6 kilòmetres es poden fer amb una hora i mitja, ja que el terreny és totalment pla. El final és espectacular, ens hi espera el llac Torre amb els timpans de la glacera i el Cerro Torre. Rodejant el llac, pel costat dret, es puja al mirador de la glacera Grande des d’on tindrem unes vistes magnífiques amb la banda sonora del trencament de la glacera.

Abans d’arribar al final, pel camí, veurem l’encreuament que porta a la Laguna Madre e Hija que, si no teniu intenció de recórrer el camí, sí que recomanem desviar-se de la ruta principal i agafar aquest camí durant uns 10 minuts de caminata, ja que s’arriba a un mirador espectacular.

El Chaltén_Laguna Torre (6)Abans d’arribar a llac hi ha el campament DeAgostini on s’hi pot passar la nit gratuïtament, però no es pot fer foc i has de tornar a marxar amb tots els residus. Hi ha banys químics. La ruta es pot fer perfectament amb un dia.

Per tornar, gairebé a 2km del poble, veurem que el camí es bifurca, el ramal de la dreta està indicat cap a El Chaltén i cap cartell al de l’esquerra. Aquell camí també et porta al poble i s’hi pot circular sense problema, de fet recomanem passar-hi, ja que veureu el “monumento al caminante distraído”.

La ruta està perfectament senyalitzada i passats els tres primers kilòmetres, que tampoc és que siguin de gaire desnivell, el que segueix és molt fàcil. Nosaltres vam anar i tornar amb 5 hores. Del poble al llac són 9 kilòmetres.

Més fotos


El Chaltén_Laguna de los Tres i Cerro Fitz Roy

Aquest és sense cap mena de dubte el circuit més famós de El Chaltén; el que no tinc tan segur és si és el més bonic.

El camí comença al final de l’avinguda San Martín, on hi ha una casa amb el sostre groc i un arc que ens dóna la benvinguda a la ruta. El desnivell de la ruta és de 700 metres i la durada d’unes 4 hores de pujada i unes tres de baixada.

El Chaltén_Laguna de los TresLa primera part és una pujada relativament forta pel bosc però assumible durant uns 30 minuts, gairebé 1 kilòmetre, fins que s’arriba al mirador de la vall del riu De las Vueltas. El paisatge comença a canviar de bosc a pastissal però després tornarà a bosc. A continuació el camí segueix força tranquil, gairebé un passeig durant 2 hores pel pastissal on al kilòmetre tres hi haurà la divisió cap a Laguna Capri, on hi ha el campament Capri, o cap al mirador del Fitz Roy, la decisió és personal ja que el tipus de camí és semblant; a nosaltres ens va guanyar veure el Fitz Roy i després a la baixada vam passar per la llacuna. Si seguiu pel Fitz Roy arribareu a un punt panoràmic amb un cartell interpretatiu de la magnífica vista de la serralada i la glacera que tindreu al davant amb la Loma de las Pizarras, el Saint Exopeny, el Innmianta, el Poincenot, el Fitz Roy, el Mermoz, el Guillaument i el Madsen. El camí segueix, amb la mateixa facilitat fins a la pròxima divisió, als 7 km, tot i que abans haurem trobat l’empalme del camí dels que venen de Capri. Aquesta nova bifurcació va cap a la Laguna Madre e Hija i cap a la Laguna Torre o cap a la Laguna De los Tres, pel títol del post, sabreu que, en aquesta ocasió, triem la De los Tres. El camí segueix per una zona humida que es travessa per uns taulons posats al terra, així que no ens embrutem, com passa al Cerro Guanaco. El pròxim punt és el campament Poincenot, als 8km, i després se segueix el camí travessant el riu Blanco fins a la casa del campament Río Blanco però que només està habilitat pels escaladors. Uns trenta metres més endavant hi ha l’altre encreuament, el que porta a la glacera Piedras Blancas, el camí cap allí és fàcil i sense pendent, uns 30 minuts d’anada i uns altres 30 de tornada però això ho explicarem al post del dia extra a El Chaltén.

El Chatlén_Laguna de los Tres (3)Per últim s’arriba a la forta pendent, sense vegetació, ja és l’últim quilòmetre però costa ben bé 1 hora. Al final, val realment la pena, t’espera la Lagua de los Tres, que està ubicada a l’antiga morena de la glacera de los Tres amb una vista del Fitz Roy acompanyat del Saint-Exupery i  del Poincenot. En total haurem pujat 780 metres de desnivell.

Si encara voleu un bonus track, un lloc tranquil per dinar, baixeu a la llacuna i voregeu-lo pel costat Esquerra, allí veureu la Laguna Sucia i les glaceres penjants.

Al tornar podeu passar per la Laguna Capri, que es troba a 380 metres, on hi ha un campament i d’allí al poble és poc més d’una hora.

El Chatlén_Laguna de los Tres (10)Les zones d’acampada són lliures i hi ha banys químics, no es pot fer foc i has de tornar a baixar amb totes les escombraries. Són una alternativa econòmica si fa bon temps però si no, al poble hi ha càmpings per $50 per persona. La ruta, de 9 kilòmetres d’anada, es pot fer tranquil·lament amb un dia, anada i tornada, nosaltres hi vam posar, en total 6 hores, sense motxilles pesades.

El famós Perito Moreno va ser qui va canviar el nom originari de la muntanya Chaltén pel de Fitz Roy, recordant el capità del Beagle amb el que havia recorregut tota la zona. Veure més fotos

El Chatlén_Laguna de los Tres (8)


El Chaltén

El Chaltén_CartellEl Chaltén és el poble del Parque Nacional Los Glaciares i ho diem literalment, ja que està dins del parc. El Chaltén està a la provincià de Santa Cruz i deu el seu nom a la muntanya que avui coneixem com Fitz Roy, i que els aoniken anomenaven Chaltén, que significa, muntanya que fumeja. El poble va naixer, el 1985, amb l’objectiu de poblar el límit amb Chile i avui ja és un dels pobles més turístics del país, tot i que encara manté un cert encant de poble bohemi. El Chaltén té de marc de fons la muntanya Fitz Roy de 3.405 metres d’altitud i el pic Torre de 3.120 m. A la base de tots dos s’hi pot arribar per camins totalment habilitats i molt ben mantinguts pels guardaboscos del parc nacional.

L’última tribu que va poblar la zona van ser els Tehuelches, uns nòmades que migraven per l’estepa entre la costa i la serralada caçant guanacos i altres animals.

El Chaltén_MotxillaEl Chaltén està situat en una localització espectacular, ja que té ben a prop el Camp de Gel Patagònic el que li ofereix grans rutes de trekking amb precioses vistes panoràmiques. Ben bé, val la pena quedar-s’hi tres o quatre dies. Per aquest motiu es coneix com la Capital del Trekking d’Argentina i és que des del mateix poble surten unes sis rutes per caminar que anirem presentant entre aquest i els posteriors posts com la de la La Laguna de los Tres que ens porta al famós Fitz Roy, la de la Lagunta Torre i la de Loma del Pliegue Tumbado. També és un lloc elegit pels escaladors i punt de partida de l’excursió a la glacera Viedma. Un detall, per entrar al parc no s’ha de pagar.

Una de les rutes més fàcils i tranquil·les és la del Mirador Los Cóndores y Las Águilas. Aquesta ruta comença des de l’oficina del parc natural que es troba als afores del poble. El camí està perfectament senyalitzat i hi ha panells interpretatius sobre els còndors. El desnivell és d’uns 100 metres i en mitja hora es pot fer fins al mirador de les àguiles. El primer tram et porta al mirador dels còndors, els quals planegen per la zona. Després hi ha un altre camí que pota al mirador Las Águilas des d’on tindrem una vista totalment diferent.

El Chaltén_Chorillo del SaltoL’altre camí tranquil, que es pot fer el mateix dia d’arribar al poble, és el Chorrilo del Salto, un camí molt senzill, sense desnivell i amb 15 minuts d’anada i uns altres 15 de tornada. Per anar-hi s’ha de creuar el poble per l’avinguda San Martin i a partir d’allí hi ha dos camins a seguir, seguint la ruta que ens portaria al Lago del Desierto i que voreja el riu De las Vueltas o pel camí interior que comença al costat del que porta al Fitz Roy. El tema és que aquest no està indicat, per tant el més fàcil és anar per la carretera i en tornar agafar el camí interior, que llavors sí que està indicat. Per arribar-hi es surt de la carretera, si hi aneu amb cotxe arribareu fins a l’aparcament, i es creua part d’un bosc baix. El salt, d’uns 20 metres, el veurem gairebé al final del riu Chorrillo, un afluent del riu De las Vueltas.

En aquest petit poblet hi trobareu una de les catalanades de la provincia i és que hi ha un restaurant que es diu La Senyera i al costat, un supermercat amb una Estelada penjant.

Més fotos

El Chaltén_Mirador de los Cóndores (2)

El Chaltén_La senyera

 


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa