Tag Archives: Palermo

Les coses que es mouen de lloc

Quan passegem per una ciutat sempre ens dóna la sensació que les coses han estat al seu lloc tota la vida però ens oblidem que les ciutats es mouen, que tenen vida i per tant es renoven, a vegades seguint el sentit de la moda i d’altres per les pressions veïnals.

Quan l’Estat li va encarregar a Lola Mora que esculpís una font per decorar la Plaza de Mayo just davant de la Catedral, ningú s’esperava que aquesta dona, de principis del s.XX pogués fer la font que va ffuente-de-las-nereidaser. Quan el 1902 va arribar la font procedent de Gènova, materials i trasllat pagat per la Nació, la sorpresa va ser majúscula. L’obra arribava desmuntada en caixes i es tractava que la mateixa Lola, que havia arribat uns dies abans d’Itàlia, la muntés a Buenos Aires. Però l’obra no va tenir la rebuda que l’autora esperava. El pecat? Que hi havia figures femenines despullades. La ciutat que volia ser cosmopolita va xocar amb la tradició carca espanyola. Així que, la font, després de molt esperar, va acabar entre les actuals Leandro N. Alem, Perón i Sarmiento. Però aquest no va ser el seu lloc definitiu, ja que el 1918, Charles Thays va dissenyar el desaparegut balneari de Costanera Sur, a Puerto Madero, i la font es va traslladar en aquell lloc allunyat de la ciutat, que amb el temps ha acabat essent una de les zones altes i fins i tot, ha estat declarada Bien de Interés Histórico Nacional.

Fa uns anys, a Argentina es comprava per catàleg, ja que la ciutat progressava a un ritme més ràpid que els seus habitants. Així va ser com el 1886 es van comprar dues fonts, a la companyia francesa Du Val D’Osne, per tal de decorar la Plaza de Mayo, malgrat que en aquell temps la ciutat no tenia aigua corrent per posar-les en funcionament. En remodelar la plaça i deixar-la amb l’aspecte actual, les fonts es van reubicar i fins i tot es van modificar. Després de rodar per diferents llocs de la ciutat, avui les fonts les podem contemplar passejant per la 9 de Julio. Una està a 9 de Julio i Córdoba i l’altra a 9 de Julio i Avenida de Mayo.

escultures-piramideEls altres elements de la Plaza de Mayo que s’han reubicat són les escultures que decoraven la Pirámide de Mayo i fins i tot la piràmide. La piràmide va ser el primer monument patrici que va tenir la ciutat i es va construir el 1811 per commemorar la Revolución de Mayo de l’any anterior. El 1856 es va decidir modificar la Pirámide i donar-li un estil més senyorial i el 1912 es va traslladar uns metres d’on es trobava originàriament, ja que la plaça de 1811 estava dividia en dues, la Plaza de la Victoria i la Plaza del Fuerte. La nova Pirámide estava encapçalada per la figura al·legòrica de l’Argentina representada per una estàtua de la Llibertat amb un barret frigi. L’autor de l’escultura va ser el francès Joseph Dobourdiueu. Aquest també va esculpir quatre figures per decorar la base que representaven la Industria, el Comerç, les Ciencies i les Arts. Aquestes escultures no van tenir gaire sort perquè el 1873, a causa del seu mal estat de conservació, es van retirar però es van substituir per quatre de marbre de Carrara que representaven la Geografia, l’Astronomia, la Navegació i la Indústria. Aquestes escultures, que eren reciclades del Banco Provincia ubicat al carrer San Martín van decorar la Pirámide fins al 1912 que es van retirar i es van guardar en un dipòsit municipal. Van haver de passar 60 anys fins a veure la llum de nou, per ser ubicades a Alsina, davant del Convento de Santo Domingo.

Hi ha altres monuments que s’han mogut del seu lloc original, per exemple el de la Caputxeta Vermella que el 1937 es va comprar i ubicar a la Plaza Lavalle però el 1972 es va traslladar als Bosques de Palermo.

George Canning també va ser traslladat i el motiu del trasllat està directament relacionat amb la història d’Argentina. Resulta que el monument al polític britànic es trobava a la Plaza Britania, l’actual Plaza Fuerza Aérea Argentina, a Retiro, on hi ha la Torre Monumental, el regal que la comunitat britànica va fer a Argentina per celebrar el Centenario de la Revolución. El 1982 va esclatar la guerra de Las Malvinas entre aquests dos països, un dels gestos del govern va ser canviar el nom de la plaça, l’altre el va fer la societat i és que van agafar l’escultura realitzada per Alberto Lagos i la van llençar al riu. Passat el temps es va “pescar” el monument i es va traslladar a prop de l’ambaixada britànica, a Recoleta. Avui la podem veure als Bajos de Recoleta, però a la imatge li falta una mà.

La font de las Nereidas no va ser l’única que va rebre un menyspreu per mostrar dones despullades. La comunitat catalana va regalar a Buenos Aires una font, la Fuente de la Doncella, obra del barceloní Josep Llimona i Bruguera, que va ser inaugurada el 1931 per una comissió presidida pel senyor Escany, al parc Rivadavia, a Caballito. El conjunt de l’escultura és una dona nua, recolzada a la font. Resulta que uns anys després es va instal·lar davant de la font un santuari a la Verge de Luján i, evidentment, a les ments cristianes no els hi va semblar correcte que la verge, vegues una dona despullada. Així que el cura va gestionar la retirada de la font i després de passar-se una temporada als dipòsits municipals va ser instal·lada a la Plaza San Martín, a Retiro. El 2010 les gestions realitzades pels veïns de Caballito, van acabar amb la font retornar al seu parc.

trenEls més grans de la ciutat recorden que al hall de l’estació Constitución hi havia maquetes de màquines de tren que funcionaven en posar-hi una moneda. Actualment podem trobar una d’aquestes maquetes al Museo Nacional del Ferrocarril que encara funciona i una altra a l’entrada de l’edifici de la facultat d’enginyeria de la UBA, de las Heras, on hi ha el Museo de Ciencias y Técnica.

Un dels canvis més recordats, per ser recent, és el del Monumento a Colón. L’obra de l’italià Arnaldo Zocchi fou un regal de la comunitat italiana a Argentina per celebrar el Centeniario de la Revolución de Mayo. Tot i que la pedra fonamental es va posar el 1910, el monument en si no es va inaugurar fins al 1921, a darrera de la Casa Rosada, on comença l’avinguda Colón. El 2013 va esclatar la polèmica quan el govern nacional va decidir traslladar al “descobridor” d’Amèrica i substituir-lo per una de les dones que va lluitar per la independència, Juana Azurduy. Colón va ser traslladar a prop del Aeroparque Jorge Newbery.


Ruta de la història clàssica per Buenos Aires

Hi ha moltes coses que no t’esperes per Buenos Aires però de ben segur que no t’esperes que passejar per Buenos Aires no sigui només aprendre dels porteños i dels argentins, si no que també es pot aprendre de la història del món.

Per exemple si anem a Palermo, més concretament a la Plaza Italia podem veure una autèntica columna romana. La columna de 1,9 m d’alt i 55 cm de diàmetre del Imperi Romà va ser trobada al fòrum de Roma durant una excavació, per lo que se li atribueixen uns 2000 anys d’antiguitat. El fòrum romà era el centre de la ciutat, la plaça on hi havia els edificis públics més importants.

emperador-trajanoSeguint amb els romans podem contemplar la lloba Luperca amb Rómulo i Remo en dos punts diferents de la ciutat, una al Parque Lezama a San Telmo i l’altra al Jardín Botánico, a Palermo. L’escultura del parc fou un regal de la ciutat de Roma a Argentina per conmemorar el centenari de la revolució; la del jardí fou una rèplica de l’anterior. Segons la mitologia romana el rei de Alba Longa, Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli. Aquest va ordenar prohibir que la filla de Numitor tingués descendencia, però aquesta, Rea Silvia, acabava de tenir dos fills petits del déu romà de la guerra, Mart. Per això va ordenar que els nadons Rómulo i Remo, els fills de Rea, fossin ofegats al riu Tíber. La cistella on anaven els nadons va flotar fins al mont Palatino i allí van ser trobats i amamantats per una lloba, posteriorment van ser criats per una familia de pastors. Resumint molt, al final Rómulo va matar a Remo per fundar Roma sobre el mont Palatino.

columna-persaEncara podem quedar-nos una estona més per la roma imperial i és que tenim un monument a l’emperador Trajano, a la Plaza Lavalle, rèplica del que hi ha al museu Popular de Nàpoles. Marco Ulpio Trajano fou un “sevillà” que va esser emperador de l’Imperí Romà des del 98 fins al 117.

Si volem canviar de cultura, ens n’anem a l’antiga Persia, avui en dia a Iran. La cultura persa utilitzava el toro com una representació de la virilitat i la mascunilitat. A Palermo, darrera del zoològic hi ha una rèplica d’una de les columnes de l’antic Palau de Ciri II, el Gran, a la ciutat de Persépolis de l’any 550 a.C. que el Sha de Persina va donar a Argentina el 1965.


Monuments per a tots els gustos

victima-violecia-futbolA Buenos Aires hi ha espai per a tot. Potser no és una ciutat tan cosmopolita com algunes de les capitals europees però us ben asseguro que no us hi avorrireu pas, ja que pel carrer sempre hi ha coses que no t’esperes. Una de les coses que no t’esperes és la gran quantitat de monuments que hi podem trobar, alguns diuen, que són més de dos mil i sobre temes tan variats que van des de polítics fins a personatges de contes infantils i de maneres tan variades com bust, estàtues, plaques, monòlits, fonts, etc.

En alguna entrada anterior, com a la Ruta dels Governants i Presidents d’Argentina des del virregnat fins als radicals, ja vam recórrer els monuments i les escultures que homenatjaven als homes que van tenir l’honor de formar part de la història del país. Així podem trobar-nos des del mateix Rei Carles III, el rei espanyol que creà el virregnat del Río de la Plata o Juan Domingo Perón amb l’escultura que es va inaugurar el 2015, curiosament en mans de Mauricio Macri. Alguns d’ells els podem veure muntats a cavall, com Urquiza o Rosas, altres en escultures com Lavalle o Hipólito Yrigoyen i altres en bust, per exemple repetint monument a la ciutat pel cas de Perón i Yrigoyen.

Si parlem de personalitats històriques del país, no ens podem oblidar dels homes que la Pàtria, és a dir, José de San Martín, Manuel Belgrano, Mariano Moreno o Juan José Castelli. I evidentment no ens podem deixar a Pedro de Mendoza i a Juan de Garay, els dos fundadors de la ciutat. Però tampoc podem passar per alt els monuments que recorden un moment èpic del país, com per exemple la Pirámide de Mayo, el monument a la Primera Junta i els famosos Hitos a la Argentinidad. Aquests últims recorden el moment de les invasions angleses que van marcar un abans i un després a la història del país, ja que van ser els detonants de la Revolución de Mayo i per extensió de la Independència Nacional. En podem trobar a la Plaza San Martín, a Chacarita o la Plaza Miserere, a Once.

fuente-de-las-nereidasEl que no t’esperes és que entre aquests més de 2000 monuments, dedicats a les dones no n’hi hagi gaires, però la veritat és que això no sorprèn si per veure noms de dones a les plaques dels carrers hem d’anar fins a Puerto Madero, un dels barris més moderns de la ciutat. Fa, relativament poc, que es va inaugurar el monument a Juana Azurduy, no sense polèmica, ja que va ocupar el lloc que Colón presidia d’ençà que el 1921 va ser inaugurat. Per cert, el descobridor d’Amèrica es troba davant del riu, a costanera Norte. Afortunadament, una de dones més rellevants en la vida pública argentina, sí que té el seu monument, en aquest cas, Eva Perón ens la podem trobar a Recoleta, molt a prop del Papa Juan Pablo II. Parlant de religió, la Mare Teresa de Calcuta també té una escultura, la podem veure al Parque Lezama, a San Telmo.

Ja que hi ha poques dones representades a la ciutat, volem aprofitar el moment per citar a Lola Mora, una de les escultores més importants del món i que té una de les fonts monumentals més boniques del país a Puerto Madero, la Fuente de la Nereidas.

Buenos Aires no només viu de política i d’història, sinó que també d’art i per tant també hi ha monuments als seus artistes més destacats, com per exemple Ruben Darío o Jorge Luís Borges, que el trobem assentat en un banc dels jardins de la Biblioteca Nacional.

Un altre grup de monuments curiosos, importants i que no t’esperes són els que els països del món van entregar a Argentina per celebrar el Centenario de la Revolución. Un dels més destacats és el “monumento de los españoles” o el Monumento a la Carta Magna y las Cuatro Regiones Argentina, però no podem deixar de nomenar el que va reglar Alemanya, França, Itàlia, Estats Units, Anglaterra, la columna meteorològica dels austro-húngar, ubicat al Jardín Botànico, i un dels més atrevits, el de Suïssa.

Per si no hi hagués suficients monuments, els darrers anys, des del Gobierno de la Ciudad, s’han entretingut a crear “Paseos de…”, com per exemple el Paseo del Tango, el de la Historieta, el de la Gloria i el dels Artistas. El primer, que es troba al pasaje Carlos Gardel, darrere del Shopping Abasto, a Balvanera, està dedicat als artistes que han destacat en aquest gènere musical tan porteño i s’hi han sumat, al costat de l’escultura del seu representat més famos, Carlos Gardel, altres tan destacats com Tita Merello, Aníbal Troilo i Roberto Goyeneche. El Paseo de la Historieta és un dels més divertits i és que pels carrers de Monserrat i Puerto Madero ens hi esperen escultures dels personatges gràfics més rellevants de les vinyetes argentines. El Paseo de la Gloria, a Puerto Madero, ens donarà a conèixer esportistes de la talla de Manuel Fangio, Mani Ginobilli i, evidentment, Leo Messi. I per Avenida Corrientes, ens trobarem amb diversos personatges televisius del món argentí, tot i que desafortunadament, acostumen a trobar-se en mal estat degut a actes vandàlics.

El que tampoc t’esperes és que el Cementerio de Recoleta sigui el segon cementiri més important del país i això és degut a la importància de la gent que hi ha enterrada i de les obres d’art que s’hi poden trobar. Moltes de les quals, no estan exposades al públic sinó que es troben digues de les voltes i panteons. El que sí que s’ha de dir és que, malgrat no poder-les contemplar totes, la visita val realment la pena, les obres d’art que hi ha a l’aire lliure són magnífiques. D’una manera no tan notarial, també podem anar a passejar pel Cementerio de la Chacarita on podrem veure-hi escultures a alguns dels artistes que hi descansen, com Osvaldo Pugliese o Carlos Gardel. I en sortir del cementiri, al Parque de los Andes, el monument Los Andes.

0024_el-atletaTal com hem dit al principi, hi ha monuments dedicats a tot tipus d’actes, com per exemple, la pilota de la Plaza Lavalle, el dels taxistes de Puerto Madero o el del Guardacostas. La Caputxeta Vermella que ens espera als Bosques de Palermo o als esports, com El Arquero. També n’hi ha a la música amb la representació de les simfonies de Beethoven que decoren el Jardín Botànico. O fins i tot que hi hagi una flor gegant que s’obra i es tanca amb la llum del sol, com és el cas de la Floralis Genérica, als Bajos de Recoleta.

És d’esperar que amb tants monuments com hi ha, molts no siguin d’artistes argentins però el que potser no t’esperes és que n’hi hagi d’artistes tan famosos com Rodin, del qual podem veure una rèplica del Pensador a la Plaza del Congreso i el monument a Sarmiento, als Bosques de Parlermo i el que tampoc t’esperes és que hi hagi força representació catalana dins dels escultors exposats pel museu a l’aire lliure que s’ha convertit Buenos Aires.

No ens podem oblidar del que, segurament, és el monument més representatiu de la ciutat, el Obelisco. El que molta gent, potser no sap, és que representa el quart centenari de la primera fundació de la ciutat, la de Pedro de Mendoza. Algun dia, haurem de dedicar-li una entrada completa.

Com ja veieu, si de monuments parlem, no acabarem. Algunes de les zones on més densitat n’hi ha és a la Plaza del Congreso, a la Plaza Lavalle, al Jardín Botánico i als Bosques de Palermo. Potser haurem de seguir la serie de “Els monuments més importats” que havíem iniciat amb Monserrat.

 


El Rosedal

 

patio-andaluzEl 1875 sota la presidència de Domingo F. Sarmiento es va inaugurar el Parque 3 de Febrero o més popularment conegut com los Bosques de Palermo, al barri de Palermo. Al seu interior hi ha El Rosedal, tres jardins en un, en total gairebé 4 hectàrees. La primera part data de 1914, la del roseral, 6 anys després es va inaugurar el jardí d’estil espanyol d e Eugenio Carrasco, deixeble de Carlos Thays i el 1929 el Patio Andaluz de Juan Talavera, que va ser un regal de la ciutat de Sevilla a la de Buenos Aires.

El fons de foto del Rosedal és el llac i la pèrgola d’estil grec de 130 metres de llarg al voltant del llac. També hi ha el templet de 17 metres quadrats.

Cap al juliol, quan poden els rosers de 93 espècies diferents de roses, regalen les branques com a brots per plantacions.

El jardí dels poetes està decorat amb bust de poetes de tot el món com per exemple Antonio Machado, Federico García Lorga o Jorge Luis Borges, entre altres. Pel jardí hi trobem altres escultures, com la de la Flor de Juventud de Pedro Zonza Briano.

pont-de-el-rosedal

El Rosedal_ Av. Infanta Isabel, 900. Horari d’hivern (22 d’abril a 21 de setembre) de 8 a 18h i d’estiu (de 22 de setembre a 21 d’abril) de 8 a 20h. Ingres fins a una hora abans del tancament. Obert de dimarts a diumenge. Entrada gratuïta.

 


Bars, cafès i restaurants imperdibles: Villa Crespo

Villa Crespo és d’aquells barris que no surt a les guies, però ho hauria de fer, si és que no surt ja en aquelles que es fan dir “under”. No és que tingui grans coses turístiques per veure però és un barri de Capital amb tota l’empempta per convertir-se en un barri modern i jove, almenys, una part d’ell.

El fet de ser veí de Palermo, l’ha convertit en el barri de moda pels que volen viure a Palermo però no pagar-ne el preu. Per això, tota la zona més pròxima a Palermo, a grans trets, de Córdoba a Corrientes i de Estado de Israel fins a les vies, s’ha cobert de botigues d’outlets, de bars i de restaurats. Un dels bars que hem de tenir al radar és el Jerome, el típic bar amb cerveses tirades i picades, amb un 2×1 recomanable i amb un pati perfecte per una tarda d’estiu, on hi podem veure una placa de San Miguel, pels nostàlgics. Si volem anar a fer uns vins, hem de passar per Cava Jofré a Jofré i Julian Álvarez, on també hi fan degustacions. L’altra recomanació del barri és un bar on podem menjar tapes, tot i que no a un preu gaire recomanable, La Esperanza de los Azcurra, a Aguirre, 526. El 878 a Thames 878 és un dels bars de cocktails més importants de la ciutat, o això diuen ja que no hi hem passat.

Sobre Estado de Israel ens trobem amb uns quants restaurants de nacionalitats ben diverses, com el Garbia, un restaurant armeni o el Dale Perejil al Toro que té una carta interessant d’estil autor clàssic, tot i que no l’hem provat mai. Al mateix carrer hi trobem el japonés Hikaw sushi, que tampoc us podem comentar-ne gran cosa perquè no hi hem anat i el venezolà Arapera amb una bona cuina però una atenció una mica deixada. A Aguirre amb Estado de Israel ens trobem amb el bar polític La Dignidad on podem demanar un llibre i una cervesa.

L’altra part de Villa Crespo, la de Corrientes a Av. San Martín manté els veíns de tota la vida i els bar de tota la vida, com per exemple el San Bernardo, a Av. Corrientes 5436, malgrat que potser no és el millor exemple de clients de tota la vida. El San Bernardo és un clàssic del barri, de fet és un dels Bares Notables i al seu interior s’hi barregen els padrins i els joves, uns jugant al billar, altres a ping pong, alguns als dars i els que menys, assentats mirant l’espectacle. Un bar d’aquesta zona on podem estar-hi molt tranquils i del barri, seguidors del Atlanta, és el La Esquina que està a Luís María Drago i Julián Álvarez, just davant de l’italià Campo dei Fiori. L’avinguda Angel Gallardo té 3 ó 4 restaurants bodegons, dels de sempre i aquests sí que amb clients i plats de tota la vida, com Los Portugueses, un bodegón altament recomanable per probar plats típics argentins fora del asado.

I per aquesta zona també hi ha el Cabo Polonio a Leopoldo Marecha, 1204, un bar amb butaques i ambient perfecte per sentar-te a llegir.

I ja per acabar ens queda el Buen Sabor, l’únic restaurant africà de la ciutat. La qualitat-preu és execel·lent i la veritat és que la carta és molt atractiva.

Els últims que comentem, són de Palermo, però com que dubto que fem un post d’aquest estil per Palermo, els anonem aquí. Els dos primers són relativament nous i estan molt pròxims entre ells, un és La Perinola, on tot i no tenir el famós 2×1 o happy hour podem trobar-hi una carta força meditàrrania amb tapeo i patates braves (patates braves amb pell) i l’altre, el Bach Bar, que com a mínim podrem veure-hi una San Miguel, no beure-la. El Bach Bar ja és el típic bar de moda amb cerveses d’exportació i de tirades i amb una carta a base de picades, patates amb bacó i formatge chedar i hamburgueses, on la millor opció és aprofitar el happy hour. El tercer que volem comentar, també del mateix estil que el Bach Bar però amb més onda i en un lloc perfecte és el The Shanghai Dragon, a Araóz i el passatge Mason.


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa