Tag Archives: Litoral

Parque Arqueológico Santa Fe la Vieja

Santa Fe la Vieja_Casa familia AtaideEl 1573 Juan de Garay va fundar una sèrie de ciutats, com Buenos Aires, amb l’objectiu de crear una xarxa de poblacions colonials per fomentar el comerç i protegir l’or i altres matèries que enviaven a Espanya. Així fou com nasqué a la riba del riu la ciutat de Santa Fe, enllaç entre Paraguay, el Río de la Plata i Tucumán i d’allí a la capital de l’imperi espanyol, al Perú. L’any 1653 es va decidir mudar la ciutat, a l’emplaçament actual, uns 80km, així que es va despoblar la ciutat original, ja que els habitants es van traslladar a la nova Santa Fe, emportant-se tot el que van poder de Santa Fe la Vieja.

La ciutat original, ubicada a l’actual localitat de Cayastá, tenia les característiques d’una típica ciutat colonial, la plaça d’armes, un lloc social i d’administració, amb els edificis més importants, com l’església i el Cabildo, al voltant. Tenia 11 illes de cases de nord a sud i 6 d’oest a est i es trobava sobre l’actual riu San Javier, tenint la particularitat que va ser la primera ciutat urbanitzada del Río de la Plata. De fet les inundacions provocades pel riu i els atacs dels indígenes foren alguns dels motius pels quals el Cabildo va decidir traslladar la ciutat. La fundació de la ciutat va seguir el procediment habitual de l’època, una cerimònia de fundació davant del “rollo fundacional”, a la plaça major, que posteriorment seria el lloc on s’executava justícia, la celebració d’una missa, el repartiment de terres i l’elecció dels membres del Cabildo.

Santa Fe La Vieja_Plaza de ArmasLa ciutat de Juan de Garay es va anar cobrint de terra i a poc a poc desapareixent, fins que el 1949, Agustín Zapata Gollan va poder començar les excavacions arqueològiques amb l’objectiu de descobrir el que en quedava i recuperar la història de la capital. L’erosió del riu va provocar que es perdés part de la ciutat, de fet fins i tot part de la plaça major per això ara s’està treballant en l’assentament del barranc. S’ha pogut recuperar peces de ceràmica i moltes teules de les cases, ja que aquella zona tenia una “fàbrica” d’aquests elements, millorant-ne la tècnica original, que es feien amb la forma de les cuixes.

Avui en dia, visitant el parc, podem veure algunes ruïnes i alguns dels murs de tres de les sis esglésies, la de San Francisco, la de Santo Domingo i La Merced, del cabildo, al sud de la plaça i d’alguna de les cases. Fins i tot podem entrar a la Iglesia de San Francisco i a la reconstrucció d’una casa típica d’una família benestant de l’època, la Casa Ambienta de Vera Muxica. Les construccions del moment eren de terra xafada, tècnica coneguda com tapia. La Iglesia de San Fracisco, va ser l’única que va poder excavar Zapata, descobrint un pati en forma cuadranguluar i algunes de les sales que funcionaven com escola, cambres dels monjos, sagristia, entre altres. A més a més, de les excavacions, se n’han tret ossos i esquelets dels veïns de Santa Fe la Vieja enterrats a l’interior de l’església, ja que en aquella època no existien cementiris.

Santa Fe la Vieja_Esglesia de Santo DomingoLes cases de l’època tenien un pati d’entrada, després dues o tres cambres una a continuació de l’altra que feien de menjador, lloc de reunió i cambra principal. Un altre pati intern que comunicava amb la cuina i el menjador del servei i per últim un nou pati que també feia d’hort, seguit del magatzem i de la quadra pels animals.

La visita al lloc és interessant, s’hi ha d’anar amb relatiu temps i tenint en compte que al migdia tanquen. El més curiós de tot és que ho tenen tot tan organitzat que fins i tot has de “córrer”, si no hi vas amb cotxe, per poder anar d’una visita guiada a l’altra. S’hi pot arribar amb l’autobús de la companyia Parana Medio SRL, per 58$, que surt de l’estació terminal de Santa Fe, va direcció Cayastá i ens deixa a l’entreda del Parc, l’ideal és el de les 9 am i així podem tornar amb el de les 13:40, que passa per davant del parc, també per $58. Les visites consisteixen en el museu de lloc, on podem veure l’evolució del temps a través de les peces trobades, l’església de Santo Domingo i la Casa Ambientada de Vera Muxica. Moltes de les ruïnes estan cobertes per garantir-ne la protecció. Per tancar el tema, podem anar al Museo Etnográfico y Colonial a 25 de mayo i 3 de febrero a la ciutat de Santa Fe. El 1957 es va declarar el parc arqueològic com Monumento Histórico Nacional.


Santa Fe de la Vera Cruz

Santa Fe de la Vera Cruz o simplement Santa Fe és la capital de la província de Santa Fe, situada a uns 460km de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, malgrat que és una opció força desconeguda pels porteños és interessant per passar-hi un cap de setmana.

Juan de Garay Sante FeLa necessitat de tenir una ciutat que unís la sortida del Río de la Plata amb Paraguay, Tucumán i Cuyo així com el Alto Perú féu que el 1573 Juan de Garay, el mateix que fundà Buenos Aires, fundés la ciutat de Santa Fe a prop del riu San Javier. Uns anys després, el 1653, els habitants d’aquella ciutat colonial la van traslladar a la ubicació actual a causa de les inundacions provocades pel riu i als atacs dels indis de la zona. Les ruïnes que en queden formen part del Parque Arqueológico Ruinas de Santa Fe la Vieja, a prop de la ciutat de Cayastá.

La zona turística de la ciutat és relativament petita i es pot fer caminant o encara millor, amb bici. L’ajuntament de la ciutat té un sistema de bicicles a l’estil del Bicing de Barcelona o de l’Ecobici de Buenos Aires, totalment gratuït. Només has d’anar a un dels punts de retirada de bicis, per exemple a l’estació Belgrano o al Mercado Norte, registrar-te i tens bicicleta gratis durant 3h amb opció de renovar-la 3h més. La idea és interessant, ja que ens permet recórrer tota la costanera del riu i anar a la reserva ecològica on a més de l’observació d’aus ens podrem entretenir llegint un seguit de llegendes dels arbres i aprenent sobre la flora i la fauna de la zona.

A la costa del riu Paraná podem descansar en algunes de les seves platges urbanes, pescar, anar en catamarà o fer algun esport d’aigua com kitesurf o vela, entre altres. Podem anar coneixent la ciutat seguint algun dels seus recorreguts turístics com el Paseo del Boulevard que recorre el bulevard Gálvez, on hi ha la gran majoria de restaurants de la ciutat, així com petits palaus de principis del s.XX, ja que era la zona de residència per excel·lència, alguns dels atractius de la zona són la vella estació de trens Belgrano recuperada com a centre cultural i d’exposicions, la Casa de los Gobernadores o la Plaza Pueyrredón amb el Mercado Progreso i on els caps de setmana s’hi instal·la una fira d’artesans. També podem entrar al Museo de Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional del Litoral que es troba a prop de la Plaza Pueyrredón.

Museo Etnográfico Santa FeSi recorrem el Circuito de la Constitución, que fa referencia a la Constitución de 1853, podrem descobrir tota la zona històrica de la ciutat com per exemple el carrer comercial i de vianants de San Martín, anomenat anteriorment com Calle de la Compañía, Calle de la Merced i calle del Comercio fins que el 1901 adoptà el nom del llibertador. La Plaza 25 de Mayo que fou la primera plaça de la ciutat i que complia la distribució típica d’una plaça major colonial, on hi havia l’església i el Cabildo on es van celebrar les sessions constitutives de 1853, avui en dia desaparegut. A la Plaça hi podem trobar la Casa del Gobierno, on hi havia abans el Cabildo del qual només en queda la campana, que podem veure avui al hall de la casa de govern i unes claus que estan al museu històric de la província, el Colegio de la Inmaculada Concepción amb el museu, la Iglesia de Nuestra Señora de los Milagros que data de l’època colonial, la Catedral Metropolitana i ben a prop d’allí la Iglesia de Nuestra Señora del Rosario i el Convento de Santo Domingo. Seguint el carrer San Martín arribarem al Paseo de las Tres Culturas on hi ha el Museo Histórico Provincial Brigader Estanislao López a la que fou la casa de la família Diez de Andino datada de 1742 amb una construcció típica del període colonial. Els objectes exposats al museu són d’allò més interessant però pel meu gust li falta una mica més d’informació històrica. Els altres dos museus de la plaça són el Museo y Convento de San Francisco, l’església del qual es va aixecar en el temps de la fundació de la ciutat cap al 1574 i el Museo Etnogràfico y Colonial Juan de Garay que ens pot servir per complementar la visita a les ruïnes de Santa Fe la Vieja. En aquesta zona també ens queda el Parque del Sur i una mica més enllà el futur Parque de la Constitución.

L’altra plaça important del nucli històric ès la Plaza San Martín, amb l’estàtua eqüestre del Libertador, al mig, les ruïnes del pati de la catedral, el Museo de Ciencias NaturalesFlorentino Ameghino i el Museo Colegio de Médicos.

Cervezoducto Santa FeUn punt a tenir en compte és el Patio Cervecero, la fàbrica de la cervesa Santa Fe i el Museo de la Cerveza, tot ubicat a Calchines i Lavalle. Fan visites guiades a les 17h però s’ha de tenir en compte que no hi ha reserva prèvia i que s’hi ha d’estar cap a les 16.30h, ja que va per ordre d’arribada i la capacitat és d’unes 40 persones. Durant la visita veurem la part de la cuina de la fàbrica, ens explicaran el procés de fabricació de la cervesa, la història de la companyia, que va començar el 1913 produint 25 tn de gel i l’any següent ja es va especialitzar en l’elaboració de la cervesa aprofitant les característiques de l’aigua del riu, podrem visitar el museu i finalment tindrem un parell de regalets molt gratificants. Un dels punts dels quals estan més orgullosos és del Cervezoducto Santa Fe que connecta un dels tancs d’emmagatzematge de cervesa sense pasteuritzar directament amb els tiradors de cervesa del Patio, així que sí o sí que haurem d’anar a provar aquesta modalitat de cervesa tan típica d’aquí, no només per no estar pasteuritzada, sinó perquè la cervesa Santa Fe és de marca provincial, és a dir, només es comercialitza en aquesta província, s’ha de tenir saber que es demana com un “liso” que seria com una canya, en un vas de 250cc totalment llis i transparent.

San Martin Santa FeSi ens sobra temps, però només si ens en sobra, podem anar a la Granja La Esmeralda, un parc ecològic per a l’observació de la fauna autòctona, l’entrada és de només $15 i s’hi pot anar amb autobús, amb el Monte Vera que surt de la plataforma 27 de la terminal de omnibus, però he de dir que podria estar molt millor, que té més potencial.


La província de Entre Ríos

El Palmar (Entre Ríos) (2)

El Palmar

La província de Entre Ríos limita amb Buenos Aires, Santa Fe, Corrientes i el Riu Uruguay la separa de la República Oriental del Uruguay; la seva capital és Paraná. Al estar a prop de Capital, per exemple Gualeguaychu està a uns 230km i Colón a 100km més, la fan una de les províncies preferides pels porteños quan volen fer alguna escapada, sempre i quan no prefereixin anar a la costa.

Tan Gualeguaychu com Colón son dos dels llocs més famosos de Entre Ríos, el primer per la gran festa de Carnaval i el segon per les platges de riu que té. Així les platges, les termes, la naturalesa, el carnaval, el turisme rural o la pesca són alguns dels atractius que presenta Entre Ríos.

Si volem platja, sempre parlant de platges de riu, només cal que ens traslladem  a alguna de les localitats per les que passa el riu Uruguay com Villa Elisa, Ubajay, San José, ColónConcepción del Uruguay, entre altres. A més a més podem combinar la platja amb les termes i així gaudir d’una conjunt de piletas d’aigües tèbies i riques en minerals. Una altra opció per combinar amb la platja és fer alguna de les activitats aquàtiques que ens ofereix la zona com per exemple kayak, travessies pel riu o  pesca.

Com que Entre Ríos és una província de camp, sempre tenim l’opció d’anar a una quinta i fer turisme rural, així podem endinsar-nos a l’interior de la província i anar a Victoria, Gualeguay o Camps.

També tenim l’opció de rodejar-nos de naturalesa i passejar per un dels dos parcs nacionals que té la província, un és El Palmar i l’altre el Predelta. El primer és va crear per protegir la palmera Yatay i està aprop de Colón, el segon, el Predelta es troba  5km de la localitat el Diamante i es tracta del delta del riu Paraná.

Palacio San José

Palacio San José

Pels més urbanites o els que tenen ganes de sumar cultura al viatge, moltes de les ciutats i pobles tenen museus, com per exemple San José que compta amb el Museo Històrico Regional on podrem veure objectes dels primers habitants de la colònia o Concepción del Uruguay que és una ciutat lligada a la història d’Argentina del s.XIX, amb el seu màxim referent el Palacio San José. Concordia té el Museo Judío i el Museo del Recuerdo.

Evidentment haurem d’aprofitar per fer turisme gastronòmic així que si estem per algunes de les localitats de riu no ens podem privar d’un peix i una bona manera de fer-ho és menjant chupín que seria un caldo d’olla barrejada de peixos. També és conegut el alfajor entrerrino i els embotits o fiambres.

I si volem posar banda sonora al viatge haurem de posar la música típica de la província que és la chamarrita.

Les primeres ciutats de Entre Ríos daten de 1783 quan Tomás de Rocamora va fundar oficialment les ciutats actuals de Gualeguay i Concepción del Uruguay. A principis del s.XIX la industria del cuir i les fàbriques de processament de carn eren el motor de la província.

Durant les guerres d’independència, Entre Ríos hi va participar molt activament fins que Buenos Aires va començar a actuar de manera centralitzada i fou llavors quan la figura del caudillo Ramírez agafà importància a la regió i a nivell nacional quan juntament amb López, el caudillo de Santa Fe, van derrotar a Buenos Aires a la batalla de Cepeda de 1820, establint una República a Entre Ríos. Malgrat tot, la pau no acabava d’arribar al país i les lluites entre federals i unitaris eren tant corrents com les d’entre els propis federals, una de les quals va ocasionar la mort de Ramírez.

Cap el 1840 qui es guanya el paper protagonista a la província fou Justo José de Urquiza, quan essent governador va portar unadels períodes de màxima prosperitat que es vegueren a Entre Ríos, fomentant l’educació, la indústria i l’obra pública. A més a més el bloqueig marítim de la Vuelta de Obligado dut a terme per anglesos i francesos durant la dècada del 1840, va afavorir a Entre Ríos amb el comerç, ja que els vaixells mercants havien de passar pel riu Paranà i Uruguay. Finalment Urquiza s’enfrontà a Rosas a la batalla de Caseros de 1852 amb victòria pel caudillo entreriano. D’aquesta batalla en surt el Congres Constituent de 1853 amb una constitució federal i amb Urquiza com a primer president constitucional del país, , això si, sense la presencia de Buenos Aires. Urquiza fou un dels impulsos de la immigració nacional i entreriana en particular, destacant en aquestes terres els suïssos i rusos-alemans de la zona del Volga. Finalment, Urquiza es derrotat a la batalla de Pavón i la gran quantitat d’enemics que s’havia anat guanyant amb el temps van tramar l’assassinat d’un dels homes més importants de Entre Ríos.

Més informació: Casa de la Província de Entre Ríos a Buenos Aires, Suipacha 844. Web de turisme de la província. Més fotos


Colón

Colón és una de les “platges” d’interior d’Argentina i un dels llocs de turisme preferit per les províncies del voltant, bona part de la seva activitat turista té involucrada l’aigua del riu Uruguay, des de les seves termes públiques fins a la pesca, passant per passejos en barca o les platges. És un dels centres turístics més importants de la província de Entre Ríos i per això els preus tant dels allotjaments com dels restaurants no són del més econòmic de la zona. Situat a “només” 230km de Capital pot ser perfectament una escapada de cap de setmana.

L’avinguda 12 de abril és el “carrrer major” del poble i recorda la data de fundació de la localitat a mans de Urquiza, el 12 d’abril de 1863. Els primers habitants de la zona eren suïssos i venien a treballar a la Colonia fundada per Justo José de Urquiza anomenada San José, el patró de la seva família. Colón va nàixer de la necessitat de crear un port per treure els productes de la colònia degut a les batalles entre federals i Buenos Aires, precisament per la duana portuària de la Capital.

San Martín (Colón)Des de l’estació d’autobusos, a Paysandú i 9 de julio, podem anar caminant a tots els punts importants de la ciutat. Si pugem unes cuadras, fins a la Avda. Pte. Perón amb la 12 de abril ens trobarem amb la plaça principal, Plaza Washington on hi ha la Iglesia Santos Justos y Pastor i a la cantonada amb 12 de abril hi ha la Municipalidad. Desprès podem baixar per la 12 de abril, que està plena de botigues i restaurants i per la nit es converteix en una zona peatonal. El solar de 12 de abril, Paso, Lugones i Urquiza pertanyia al propi General Urquiza, qui cedí a la Junta de Fomento de la Villa Colón 10 solars. La parcel·la fou adquirida pel Jaime Mir, un comerciant familiar de Urquiza el qual construí la casa i fins i tot el mateix General hi va pernocatar la nit que el Presidente Sarmiento visità Colón. Actualment és el recinte que la Municipalidad utilitza per allotjar-hi els artesants creant així el Centro de Artesanos La Casona. A l’altre costat del carrer hi ha la Plaza San Martín, amb el monument eqüestre del Libertador i tot d’escultures de fusta dels artesans.

La 12 de abril acaba a l’encreuament amb la Avda. Costanera Quirós. D’aquí anem a la Informació i Turisme. Seguint per Peyret anem a la Playa Norte i a la zona de restaurants i parrillades. Al final d’aquesta avinguda ens trobarem amb les Termas i el Espigón a la Playa Punta Colón. El complex termal son 10 piscines de diferents temperatures amb aigua d’un pou a 1500m de profunditat riques en sodi, clorur, potassi i fosfat.

En direcció sud, sempre per la costanera, arribarem al Parque Quirós i seguint les platges i el camino costero podrem passejar per la Reserva Ribera Sur.

Herminio Juan Quirós fou diputat al Congreso Nacional por Entre Ríos el 1920 i governador de la província de Entre Ríos el 1930. Des d’aquestes posicions va poder aportar creixement a Colón amb la creació de la Escuela de Artes y Oficios, el Internado Fraternal o la Escuela Granja, entre altres.

Recomano 100% passar per l’oficina d’Informació i Turisme que obren de 7am a 23h, almenys durant temporada alta. Tenen una base molt completa de restaurants, activitats per fer i allotjaments i fins i tot et marquen els que encara tenen disponibles. La veritat és que és una informació molt completa i un tracte molt professional. També et facilitaran els horaris dels locals que venen productes típics de la regió com el formatge, alfajors atesanals o vi.

Pels voltants de Colón hi ha el Parque Nacional El Palmar, que per anar-hi haurem d’agafar un autobús fins a Ubajay $13-$17; el Museo Histórico Regional de la Colonia San José, al poble de San José a 10km de Colón. També a prop queda el Molino Forclaz, a 3km i el Pueblo Liebig a 9km amb el Museo Histórico o ja a 1h en autobús, $14-$16 hi ha Concepción del Uruguay que serà la porta d’accés al Palacio San José.


Palacio San José, casa del General Urquiza

El Palacio San José és una estancia de mitjans del s.XIX de planta baixa i amb patis interiors. El Palacio San José va ser la residencia del General Justo José de Urquiza els últims 20 anys de la seva vida i on morí assassinat. Urquiza fou un caudillo de Entre Ríos, és a dir, un terratinent, també va ser Gobernador de la Província de Entre Ríos i el Primer Presidente Constitucional de la Confederación Argentina, per això el Palau també era un centre polític de l’època i actualment és un Monumento Histórico Nacional.

El Palacio San JoseDegut a lo allunyat que estava i la dificultat de l’època per arribar-hi contava amb habitacions per convidats perquè s’hi poguessin quedar a dormir, així passaren la nit algunes de les personalitats més importants de 1850 com Mitre o el propi Sarmiento essent President d’Argentina. De fet, com que Sarmiento es pensava que anava a una casa de “salvajes”, Urquiza hi va manar posar una aixeta a la paret de l’habitació on s’allotjaria el President, demostrant a Sarmiento que anava a un lloc amb cultura, de fet anava a la primera casa de la província en tenir aigua corrent. Urquiza, tot i no haver viatjat mai, tenia molts bons consellers i, essent comú en l’època, comprava els mobles, vaixella, obra d’art i escultures per catàleg a Europa i fins i tot els materials per construir la casa i decorar-la.

 Potser abans d’anar-hi està bé fer una mica de ressenya històrica per entendre bé la importància del Palau i la vida de Urquiza, a Urquiza, de terratinent del Litoral a President teniu un breu resum de l’època.

La casa es va començar a construir el 1848 per l’arquitecte italià Dellepiane i posteriorment pel també italià Fosatti, de fet Pedro Fosatti fou un dels arquitectes que més utilitzà Urquiza, també construí el Palacio Santa Cándida allí on el General tenia el saladero de carn i la Basílica de la Inmaculada Concepción a Concepción del Uruguay  que és on avui descansen les restes del propi Urquiza. El Palau és un conjunt de 38 habitacions, 2 patis, 2 jardins i un llac artificial; 120 hectàrees en total, 40 de les quals estan destinades al llac i al parc que l’envolta. De fet al llac, de 180 per 120 metres i 5 de profunditat, en temps d’Urquiza, hi havia un vaixell amb mariner i tot.

El EscritorioEl primer pati que es visita, entrant per l’entrada diària, és a dir pel Jardín Posterior, és el Patio del Parral al qual donen les habitacions de servei així com la cuina, l’altre pati és el Patio de Honor que de  fet és el que veuríem si fóssim convidats del General i entréssim per la porta principal tot travessant el Jardín Francés. Si féssim aquest recorregut ens trobaríem amb dues habitacions importants, a l’esquerra la Sala que és on es reunien els convidats i el Escritorio que és des d’on Urquiza treballava. A continuació de la Sala hi ha l’habitació on és reunien les dones amb el cosidor i a continuació del despatx hi ha la sala de jocs dels homes. Aquesta dues cambres són la base de les dos torres de la casa, les qual tenen a dalt de tot un rellotge, tot i que el rellotge de la torres esquerra està pintat, per mantenir la simetria característica del Palau, i marca l’hora que va ser assassinat Urquiza.

La primera etapa de construcció es va dedicar a la part de la casa que seria habitada pel General, la seva dona i els 11 fills que tingué amb ella. Es tracta del Patio de Honor, al qual posteriorment se li afegiria la galeria per poder anar d’una habitació a l’altra sense mullar-se. Aquest pati està envoltat de les habitacions pels convidats, del menjador i de l’habitació matrimonial que fou on morí Urquiza i per això la seva dona va transformar en un oratori.

Durant la segona etapa de construcció de la casa es construir el Patio del Parral, anomenat així perquè està envoltat de parres de vi. Al voltant d’aquest pati  hi ha les dependències del servei on hi havia la cuina, la despensa, habitacions i la zona administrativa. Si creuem la reixa de ferro anirem al Jardín Posterior on hi ha la Capella, la botiga, la pastisseria i els cotxeres. Aquest jardí era  l’entrada secundaria al Palacio i l’entrada dels carruatges.

El lloc on avui comprem l’entrada, originàriament era la proveduría, és a dir una botiga que abastia als ranxos que s’havien construït al voltant del Palau i els habitants dels quals podien anar a la capella del palau.

Fou ja a partir del 1857, quan Urquiza contracta a Fosatti el qual s’encarrega de la remodelació de la capella deixant-la tal qual la veiem avui, amb la seva planta octogonal d’una sola nau i amb una entrada des de l’exterior del recinte del palau, l’encarregat de pintar-la fou l’uruguaià Juan Manuel Blanes.  A més a més Fosatti fou l’encarregat d’afegir a tota la construcció els elements decoratius convertint d’aquesta manera l’estancia en un palau.

CIMG7533

Com Anar: Si no tens cotxe, tens dues opcions o per una agencia de turisme o amb remis (taxi). La primera opció és Turismo Pioneros (03442-433914; Mitre 908; civettasergio@yahoo.com.ar) que et porten amb una combi (furgoneta petita) i fins i tot el xofer et fa la visita guiada, o això ens van dir a Informació i Turisme. El preu no el sabem ja que hi vam trucar però no ens van atendre. Així que nosaltres vam seguir la segona opció, la del remis Servi Mas (03442-42777), està a $180 amb espera de 2h. La veritat és que nosaltres encantats amb el nostre “xofer”, en cap moment ens va posar pressa per marxar i les 2h donen de si. Teniu en compte que el viatge és d’uns 40 minuts, per tant controleu el temps de sortida de Concepción per coincidir amb les visites guiades gratuïtes que ofereixen.

Palacio San José_Ruta Provincial nº39 km 128 (desvío al norte de 3km) Zona Rural-Caseros. Obert de dilluns a divendres de 8:00h a 19:00; dissabtes, diumenges i festius de 9:00h a 18:00h. Tancat el 1 de gener, el 24, 25 i 31 de desembre. Visites guiades de dilluns a divendres a les 10, 11, 15 i 16h, els altres dies a les 10, 11, 12, 14, 15 i 16h; gratuïtes. Entrada $15. Visita: 2h.

Més fotos


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa