Tag Archives: La Boca

Puente Transbordador Nicolás Avellaneda

Durant la segona meitat del s.XIX el ferro era considerat com el símbol del progrés i construir un pont transbordador no significava només el progrés econòmic de la ciutat, sinó el seu creixement, ja que era la manera ideal de combinar el trànsit de vehicles que circulava per les vores d’un riu amb el dels vaixells que ho feien per les seves aigües.

la-boca_puente-del-transbordador-2Aquest tipus de ponts van ser dissenyats per l’espanyol Alberto Palacio i el francès Ferdinand Arnodin, considerats tots dos, els inventors d’aquest model. Un pont transbordador és una biga fixa, situada a una alçada requerida, de la qual penja una plataforma mòbil que transporta els vehicles i persones d’un costat del riu a l’altre. En total al món només se’n van construir 20, avui en queden 8 i el de La Boca és l’únic d’Amèrica. Els altres vuit es troben a Europa, un a Vizcaya, que és el més semblant al de La Boca i que encara funciona, tres al Regne Unit, dos a Alemanya i un a França.

El Puente Transbordador Nicolás Avellaneda de La Boca data de 1914, i es va construir durant el govern de Roque Saenz Peña amb l’objectiu d’unir el barri de La Boca amb l’illa Maciel per tal de facilitat el trasllat de les famílies que vivien a La Boca i treballaven a l’illa, que era la zona industrial amb la Usina CATE, frigorífics, fusteries i carboneres i diverses zones d’esbarjo del cap de setmana, com clubs de rem. Abans de construir el pont, la gent havia de travessar el riu barques de rems, així que el pont va ser una millora en temps, ja que ara només tardaven 4 minuts i a més es podia fer creuar el tramvia. El pont funcionava de sis del matí a nou de la nit i podia transportar 30 persones i quatre carros.

la-boca_puente-del-transbordadorEl 1960 es va desactivar i el 1994, gràcies a l’esforç dels veïns es va aconseguir salvar-lo de la desmantel·lació. La seva estructura d’acer es va portar d’Anglaterra i es va unir directament al lloc on havia d’anar. Té una altura de 52m i un ample entre bigues de 27 metres que s’aguanten sobre vuit cilindres de formigó, enterrats als Riachuelo, de 4 metres de diàmetre i 90 cm de gruix i 24 m de profunditat. La plataforma transbordadora de 8 per 12 metres suporta 50 tn de pes i penja d’una estructura rígida.

El pont porta el nom de Nicolás Avellaneda, qui fou president de la República Argentina entre el 1874 i el 1880. El pont de darrere, que es va construir a la dècada del 40, també porta el nom del polític i compleix les mateixes funcions que el vell transbordador.
Anuncis

Una ruta per l’arquitectura industrial pels barris del sud

A la ciutat de Buenos Aires hi queden molts edificis que són símbol de la història industrial del país, iniciada entre finals del segle XIX i principis del segle XX i fomentada amb l’arribada dels immigrants europeus.

Un dels edificis més fotografiats d’arquitectura industrial és la fàbrica ” Bizcochos Canale” que separa el barri de La Boca, el de Barracas i el de San Telmo, davant del Parque Lezama. El 1875 el genovès José Canale va obrir una pastisseria a l’actual cantonada entre Defensa i Cochabamba. Com que el negoci li va funcionar de meravella es va traslladar a l’edifici que avui és reutilitzat com a oficines públiques de diferents ministeris de la ciutat.

barracas_ex-fabrica-cruz-de-maltaSeguint per Martín García, ja al barri de Barracas, arribarem a l’ex edifici de Cruz de Malta, avui l’oficina d’un banc i de diverses oficines particulars. Cruz de Malta és una marca de yerba mate.

A San Telmo també han reaprofitat l’edifici d’estil anglès de la fàbrica Nobleza Piccardo “43”, una marca de cigarretes, en el Museo de Artes Moderno de Buenos Aires, el MAMBA, on damunt de la porta encara s’hi pot veure el 43 esculpit en pedra. L’edifici, de 1918, es va haver d’aptar a les característiques necessàries per allotjar-hi art modern, per exemple es van crear subsòls i fins i tot es va treballar amb l’equip d’arqueologia, ja que hi van trobar restes del que seria una de les cases més antigues de la ciutat, la casa del Naranjo. L’empresa de Piccardo y Compañía data de 1898 i estava ubicada en unes golfes de l’actual carrer Mitre. Durant uns anys, les cigarretes s’embolicaven i s’empaquetaven a mà però el ràpid creixement va fer que es traslladessin a aquest edifici de l’avinguda San Juan al 350 i s’industrialitzes el procés.

Seguint pels barris del sud i per Barracas de nou, podem trobar diversos edificis industrials. Un exemple és la fàbrica Bagley, a General Hornos 238, actualment és coneguda per la marca de galetes però a finals de 1800 fabricava la beguda alcohòlica Hesperirina, la qual també es consumeix el dia d’avui. El nord-americà Melville Sewell Bagley va ser el fundador de l’empresa Bagley. Tot i haver reutilitzat l’edifici per diferents espais comercials, al subsòl encara es mantenen objectes de l’antiga fàbrica. Avui en dia és un dels edificis que es pot visitar durant el OpenHouse.

On avui hi ha una botiga de bricolatge i un supermercat, seguint a Barracas, antigament, hi havia la fàbrica de xocolates Águila-Saint. Abel Saint va obrir una botiga on venia cafè torrat i després va passar a fabricar xocolates. El negoci va ser tan favorable que es va haver de traslladar a un terreny de 4000 metres a Barracas.

barracas_edificio-barracas-centralEl 1883, de l’associació de Juan Etchegaray, fabricant d’espardenyes, i l’escocès Robert Fraser, productor de màquines i teles, va sorgir l’empresa Alpargatas, que el 1890 es va inaugurar, a l’actual Avinguda Regimiento Patricios, 1053 l’edifici que ha sigut reciclat com a lofts i oficines.

L’altre edifici industrial emblemàtic del barri de Barracas és el que hi ha al principi del carrer Lanín. Avui es coneix com Barracas Central i és un edifici comercial i d’habitatges, però antigament era la fàbrica tèxtil Piccaluga. L’edifici és obra de l’arquitecte Domingo Donati i data de principis del segle XX.

La Fábrica Noel, també de xocolata i dolços, estava a l’avinguda Regimiento Patricios, al 1570, i l’edifici data de 1926. Aquesta fàbrica era d’una família basca, que van arribar al país a principis del s.XIX i ben aviat van crear l’empresa familiar, fundada pel pare Benito i seguida pels fills. La família es va convertir en un dels referents de la burgesia porteña, fins i tot Carlos Noel va ser intendent de la ciutat. El fill Martín Noel, que era arquitecte i va dissenyar el palau familiar a Retiro, l’actual Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernandez Blanco, també va ser l’encarregat de dirigir la fàbrica però el 1994 va ser adquirida per Arcor, com la de Bagley.

Un altre exemple de reciclatge curiós és l’edifici El Forjador, a Perú 535 que actualment és una discoteca. El seu interior va ser dissenyat per Eiffel. Aquesta estructura era fàbrica d’eines de camp.


Racons de La Boca

Seguim amb la idea de mostrar els racons de la ciutat, segons el barri. Després de presentar els nostres barris prefertis, Almagro, Caballito i Boedo, ens n’anem a un dels més turístics, La Boca.

També en aquest cas ens servirà d’ajuda la Guia per Monserrat, San Telmo i La Boca i el tríptic de La Boca.

La Boca és un dels barris més turístics de la ciutat, en concret pel seu racó més fotogènic El Caminito però també hi podem descobrir altres indrets com el Museo Benito Quinquela Martín, el centre cultural i d’exposicions La Usina del Arte, el Museo del Cine i el camp de Boca, la Bombonera amb el seu museu.

la-boca


puente-del-transbordador
usina-del-artetorre-del-fantasma

museo-del-cine caminito camintomuseo-de-bellas-artes-de-la-boca-de-artistas-argentinos-benito-quinquela-martin mural caminito-la-boca

Més fotos


Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken

El Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken, ubicat a La Boca, és un museu petit sobre el món del cine però amb molt potencial. El patrimoni del museu, fundat el 1971, es basa, bona part, en la col·lecció privada de Ducrós Hicken. Pablo nasqué a Buenos Aires el 1903 i va ser investigador, periodista, realitzador i membre del Instituto Nacional Sanmartiniano. Quan va morir, la seva dona va donar la col·lecció amb la condició que es fes un museu i que aquest portés el nom del seu marit.

Museo del CineEl museu ha passat per diverses seus fins a ubicar-se definitivament al costat de la Usina del Arte, en un dels edificis construïts com allotjament del personal de l’empresa distribuïdora d’electricitat.

El museu té tres sales d’exposició permanent on mostren algunes de les peces que tenen, entre elles rèpliques d’equips Lumière, Pathé i Goumont, els originals els guarden per no deteriorar-los, pòsters de pel·lícules, vestuari utilitzat en filmacions argentines i altres objectes relacionats al setè art. El dipòsit del museu és molt més important que l’exposat al públic, en sales condicionades a una mitja de 18ºC i 45% hi ha unes 65.000 pel·lícules argentines emmagatzemades, també tenen cartells de pel·lícules, fotografies, parts d’escenaris, vestuaris, projectors i càmeres de rodar, així com una extensa biblioteca de llibres i revistes que s’obra al públic i investigadors. El dipòsit està a Ministro Brin 615, molt a prop del museu.

CIMG3514És interessant consultar les activitats de l’agenda per complementar la visita del museu, per exemple actualment fan l’últim dissabte de mes unes xarrades de Cine i Patrimoni, a el 16h, tot i que pot ser que comencin mitja hora més tard. Són xarrades molt interessants, per exemple la del juny van convidar a Natán Solans, un dels considerats pares dels FX de Sud-amèrica, un home ple d’històries interessants i a la seva parella professional i personal, Liliana Fernández.

Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken_Agustín R. Caffarena 51. Obert els dilluns, dimecres, dijous i divendres de 11 a 18h i els caps de setmana i festius de 10 a 19h. Entrada $5. Dimecres i divendres gratis. A les 17h hi ha visita guiada. Visita 20 minuts.


Guia per Buenos Aires, dia 2

Recuperades les forces de caminar pel centre ahir, avui tenim un dia que comença amb dos dels punts més turístics i a poc a poc va cap a zones menys turístiques.

Comencem el dia en una de les imatges més conegudes de Buenos Aires, al Caminito de La Boca. Si us agrada més fer fotos que comprar souvenirs, l’ideal és plantar-se a Caminito entre les 9 i les 10 del matí, sigui com sigui, eviteu anar-hi més tard de les 16h. Hi Balvanera_Paseo del Tangoha autobusos com el 29,el 152 i el 64 que us porten fins a la zona més fotografiada de la ciutat. La Boca no és conegut per ser un dels barris més segurs de la ciutat, així que porteu el menys de coses de valor possible i el menys a la vista, sempre motxilla al davant. Després de passejar pel Caminito i veure conventillos, aquells patis plens de botigues de regals, si us podeu arribar-vos fins a La Bombonera, l’estadi de futbol de Boca, on hi ha el musel de la Pasión Boquense, només recomanable si sou aficionats del club. Del barri recomanem també el Museo Quinquela Martín, el pintor de la Boca i la Usina del Arte, una central elèctrica recuperada com a centre cultural i d’exposicions i al costat mateix hi ha el Museo del Cine, que si teniu 20 minuts, és interessant.

Després podeu caminar per la Avenida Almirante Brown o agafar un autobús que us porti fins al Parque Lezama, qualsevol dels que ja hem anomenat us serveix. Allí hi ha el “mural de La Boca” i si ahir no veu passejar pel parc, hi podeu passejar avui. Pròxim destí recórrer la Avenida de Mayo, qualsevol autobus que passi per Paseo Colón per exemple el 130, el 33 o el 86 i baixeu darrere de la Casa Rosada. La Avenida de Mayo és una de les avingudes més boniques de la ciutat, és impagable, heu de mirar cap a dalt, cap a baix, cap a l’esquerra i cap a la dreta, així que no queda més remei que caminar, creuar 9 de julio i arribar a la Plaza del Congreso amb l’edifici del Congreso Nacional.

Del Congreso, seguiu per Callao i arribareu a Corrientes, i d’allí agafeu el metro, o més ben dit, el subte, direcció Rosas fins a Carlos Gardel, només són dues estacions de metro, una mica menys de 2 km però com que el transport públic, malgrat el fort augment, Boedo_Esquina Homero Manzisegueix essent barat, millor guardar-se les forces. Aquí us plantareu en una de les meves zones preferides de la ciutat, els voltants del Abasto, tot i que també us dono el mateix consell que a La Boca, motxilles al davant. Hi ha tres carrers pels quals heu de passejar, el Jean Jaures on hi ha la Casa Museo de Carlos Gardel i tres cases pintades amb fileteado, que conformen el Paseo del Fileteado, el Pasaje Zelaya amb lletres de tango pintades a les parets de les cases i el Pasaje Carlos Gardel, on han acompanyat l’escultura de Gardel amb altres col·legues seus fent el Paseo del Tango.

Hora de dinar?, aguanteu una mica que anem fins a Boedo, agafeu el 180 i baixeu a Avenida Independencia amb Boedo. El tram de l’avinguda Boedo, des de Independencia fins a San Juan, és el més representatiu d’aquest barri tanguero. Per menjar us recomanem el Sandwich de Pavita, hi ha dos bars al barri que s’autoproclamen els inventors d’aquest menjar, el Margot i el Trianón. El segon no el conec, el Margot és un típic bar-magatzem, reciclat, tot i la recomanació del sandwich de pavita, si sou dos, un pujo l’aposta, partiu-vos un sandwich i una hamburguesa de 300 gr de carn. Si voleu fer un cafè, podeu anar a algun dels altres bars històrics del barri com la Esquina Homero Manzi a Boedo i San Juan. Si teniu ganes de veure un museu interessant, podeu entrar al de Monte Piedad, és gratis.

Caballito_Rivadavia_Monument dels catalansDe Boedo anem cap a Caballito, pugeu fins a Avenida La Plata i agafeu el 65 o el 15 i baixeu a Avenida La Plata i Rivadavia, camineu per Rivadavia en sentit dels cotxes fins al Parque Rivadavia, allí us hi espera la “Fuente de los Catalanes” que en realitat s’anomena la Fuente de la Doncella. Al parc hi trobareu una d’aquelles zones famoses de Buenos Aires, les llibreries de llibres utilitzats, així que si us agrada la lectura, teniu una estoneta per distraure. Ara seguiu per Rivadavia fins a la plaça La Primera Junta, on hi ha un monument al primer govern nacional. Gireu a Barco Centenera i a la pròxima gireu a Guayaquil, si sou home i us heu de tallar els cabells, al 877, teniu la barberia La Época, que també és un bar i un museu.

Ara toca anar cap a l’altre parc del barri, el Parque Centenario, el Caballito_Parque Centenario_La Auroracamí mínim és tornar per Rivadavia, fins a Campichuelo i d’allí directe al Centenario. Al voltant del parc hi ha el Museo de História Natural que, tot i no ser el de Londres, és força recomanable.

Suposo que ja és el vespre, no? Toca buscar un lloc per descansar i fer una cervesa, si no és que la voleu fer al parc. Esteu de sort, en aquesta zona hi ha diversos bars dels quals us n’hem parlat en Bars i Ruta Gratis.

Caballito_Parque Centenario_Victoria AladaPer sopar us recomanem algun bodegó o parrilla de barri, per exemple per la Avenida Angel Gallardo, la que voreja el parc Centenario, en la direcció que pugen els números, us en trobareu tres o quatre per escollir, us recomanem que demaneu mollejas d’entrada, segons els argentis, un manjar i si no feu parrillada, unas costillas de cerdo a la riojana o un bife. No us recomanem el peix, acostuma a ser lluç arrebossat sense cap mena de gràcia.

Per acabar la nit, arribeu-vos al barri veí de Villa Crespo i aneu al bar San Bernardo, a Corrientes al 5436, podreu acabar el dia fent un metegol local, nacional o internacional.

Per ajudar-vos una mica, tenim alguns tríptics de barris de la ciutat. I per converser-vos, us mostrem fotos dels barris visitats, La Boca, Monserrat, particularment la Avenida de MayoBalvanera, Almagro, Boedo, Caballito


Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.