Tag Archives: fauna

La Província de Santa Cruz

cimg1705La província de Santa Cruz és una de les més al sud d’Argentina i de les més grans, forma part de la regió coneguda com La Patagonia. El clima de la zona és fred, per tant és recomanable evitar la visita durant l’hivern argentí, és a dir de juny a setembre, ja que les temperatures arriben a sota zero i el vent és força insuportable.

Turísticament parlant, és una de les més visitades, ja que la travessa el Parque Nacional Los Glaciares, on hi ha la famosa glacera El Perito Moreno. Podem dividir la província en tres àrees, tan turística com paisatgística, la costa, la regió andina i la regió extra andina.

A part del turisme, Santa Cruz viu de l’extracció del petroli i del gas, com el butà i el Mata. L’activitat més antiga és la ramaderia ovina, el famós cordero patagónico, boníssim sigui en estofat sigui a la brasa. Atenció que es cou sencer en la tècnica que s’anomena a la cruz.

A l’oest de la província hi ha la serralada dels Andes, amb el Fitz Roy com el pic més important dels Andes Patagónics. El llac Argentino i el Viedma són els més grans però també hi destaquen el San Martin i el Buenos Aires. Aquest paisatge impressionant forma part del Camp de Gel Patagonic on hi ha el Parque Nacional Los Glaciares i on és visita obligada el Perito Moreno amb El Calafate com a poble base i el Viedma amb el Chaltén i les seves rutes de muntanya, com per exemple La Laguna Torre o La Laguna de los Tres. L’animal emblema d’aquesta zona és el còndor, au utilitzada pels inques com a símbol de força. Recorrent les rutes que passen pel parc natural s’hi poden veure guineus, el carpintero i amb molta sort el huemul, un cérvol autòcton en perill d’extinció però amb un programa de recuperació interessant.

ViedmaLa part del centre i nord de la província està la zona de les macetes i els deserts. L’animal més característic d’aquesta zona és el guanaco, que ja les tribus primitives l’utilitzaven per menjar i vestir-se. També s’hi poden veure guineus, mares i ñandús. El punt turístic més important és la Cueva de las Manos, un conjunt d’art rupestre.

La costa és rica en fauna marítima i aviar destacant els diferents tipus d’albatros, s’hi poden veure colònies de llops i elefants marins, així com de pingüins. Per les seves aigües hi neden les balenes que van cap a Puerto Madryn a criar i les orques i tonines. Puerto Deseado, Puerto San Julian i Puerto Santa Cruz són les tres zones més importants d’aquesta àrea. També hi destaca el Monumento Natural Bosque Petrificado on hi ha el jaciment de fòssils més important del país.

L’importància de Santa Cruz es deu més a la part natural que a les visites urbanes. La seva capital es Rio Gallegos, que si bé és una ciutat entretinguda, si no es té molt temps, no cal arribar-hi.

Laguna de los TresAquesta terra estava habitada per diversos grups ètnics, entre els quals destaquen el tehuelches. El 1520, el portuguès Hernando de Magallanes fou el primer a albirar aquesta porció de terra. Magallanes va ser qui posar el nom a la província veïna de Tierra del Fuego, en veure fogueres en aquella zona i anomenar als habitants “patagones” a causa de la gran petjada que tenien. També va anomenar el riu Santa Cruz, que posteriorment donaria el nom a la província sencera.

Una de les expedicions més importants per la història de la humanitat que s’han dut a terme a la Patagònia fou la del vaixell Beagle, el 1833, capitanejat per Roberto Fitz Roy i amb un passatger molt especial, Charles Darwin. Un altre naturista que va recorre la geografia fou el perito Francisco Pascasio Moreno durant l’any 1876.


El Chaltén_Loma del Pliegue Tumbado

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (11)Aquesta ruta és molt bonica si hi ha bon temps i com saber-ho? Doncs aneu a preguntar a l’oficina del parc natural, ja que encara que al poble hi hagi bon temps, pot ser que a dalt hi hagi núvols i ens perdem la vista, com ens va passar a nosaltres…

El camí comença a l’oficina del parc natural, els primers 200 metres són compartits amb el Mirador del Cóndor, després es desvia cap a la dreta i comença una pujada amb cert desnivell però amb poc pendent, és a dir, la pujada no es fa dura però és bona part del camí.

EL camí creua un bosc on s’hi pot veure el carpinter, després s’arriba en un punt on el camí es bifurca cap a la Loma del Pliegue Tumbado o cap a la Laguna Toro, una ruta que si la voleu fer us heu d’anotar a l’oficina del parc i pernoctar al campament, en total són 15km. A nosaltres ens va quedar pendent.

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (5)Si ens desviem cap a la Loma del Pliegue Tumbado, caminarem uns 12 km d’anada. La part fàcil de la ruta arriba fins al mirador de la vall amb el llac Viedma de fons però el final ens espera darrere d’aquell turó sense vegetació, una pujada de fort desnivell però curta, que s’ha d’anar seguint els pals de fusta de color groc i quan arribeu a dalt, seguiu buscant-los perquè heu d’anar a l’altre costat del turó. Allí entre vent i núvols ens hi espera el llac Torre, el Cerro Solo, el Torre i el Fitz Roy una vista de postal.
Nosaltres hi vam posar 4 hores en total, sense motxilles pesades.

El Chaltén_Loma del Pliegue Tombado (9)


Parque Nacional Tierra del Fuego

El Parque Nacional Tierra del Fuego té 68.909 hectàrees de l’ecorregió de boscos patagònics, boscos subantàrtics i es troba a 12 km de la ciutat de Ushuaia. Va ser declarat parc nacional el 1960. El parc va des del nord del llac Fagnano fins a la Parque Nacional Tierra del Fuego_Cerro Guanaco (11)costa del canal de Beagle, en aquesta part, la serralada dels Andes es troba amb el canal, a la província de Tierra del Fuego. De les 68.909 hectàrees, n’hi ha 200 habilitades al públic, les del sud, la resta estan catalogades com a estricte reserva.

Al parc hi podem trobar els paisatges característics de la Patagònia, llacs, valls, boscos i estepes, així com costa marina i tundra. De fet es pot caracteritzar en tres zones, la muntanya andina, el bosc magallanic i la costa. L’arbre principal és la lenga (Nothofagus pumilio), un arbre caducifoli que viu des del nivel del mar fins als 600 metres d’altura respecte a aquest i que si teniu la possibilitat d’anar-hi al març o abril els veureu amb el color rogenc característic de la tardor. A les zones més humides, aquest arbre se combina amb el coihue de magallanes o guindo (Nothofagus betuloides), que és el famós arbre bandera, ja que es corba pel fort vent patagònic i el canelo (Drimys winteri) també és característic d’aquest ambient. Si estem en el terreny de la torba, que el 90% de la torba argentina es troba a Tierra del Fuego, la planta més característica és la molsa Sphangnum magallanicum on hi podem trobar “ñires” (Nothofagus antarctica).

Parque Nacional Tierra del Fuego_Cerro Guanaco (7)Quant a la fauna, hi ha fins a 20 espècies de mamífers i més de 90 d’aus, la curiositat és que no hi ha amfibis. Els mamífers més típics són el guanaco (Lama guanicoe), un camèlid característic del sud d’Argentina; el huillín (Mustalidae), un carnívor de la família de les llúdries i en perill d’extinció; i la guineu colorada fueguina (Lycalopex culpaeus), exclusiva de l’illa de Tierra del Fuego. També hi ha la guineu grisa i els castors, però aquests dos han estat introduits per l’home i fins i tot han arribat a causar problemes a la flora i la fauna autòctona. La quantitat d’aus és elevada, ja que hi ha una combinatòria d’aus terrestres, com el picot o “carpintero gigante” (Campephilus magellanicus) que el mascle té el cap vermell i la femella negre, Com a aus marines hi ha cauquén (Chloephaga), símbol del Parc. També destaquen el albatros de cella negra (Diomedeidae), l’ànec vapor austral (Tachyeres pteneres), les gaviotes i els podicipediformes o macaes en castellà, ocells aquàtics cabussadors. A la costa podem veure alguns mariscs com musclos i caragols de mar.

L’illa de Tierra del Fuego, i en particular la zona del parc, estava habitada des de fa 10.000 anys, per indígenes de la cultura dels selk’man i dels yámana, aquests últims es caracteritzaven per ser bons mariners que utilitzaven canoes per navegar pel canal. Les dones nadaven per recol·lectar els mol·luscos de la zona. A la badia Lapataia s’hi han trobat piles de closques que evidencien la presència d’aquest grup ètnic.

Al parc hi ha preparades cinc rutes ben diferents entre elles. El “sendero de la costa”, “el sendero del río Pipo”,el “cerro Guanaco”, la “bahía Lapataia” i el “Hito XXIV”.

Parque Nacional Tierra del Fuego_Camino de la Costa (2)El camí de la costa, de 8km, comença a l’Ensenada Zaratiegui i va envoltant la costa del canal de Beagle i de la Bahía Lapataia, amb les illes Redonda i Estorbo de fons. És una ruta molt bonica i sense gaire dificultat, tot i que llarga, per on creues, gairebé durant tota l’estona, boscos de guido i lenga, així com boscos humits amb el canelo i la “leña dura” (Maytenus magellanica). Pel sotabosc destaca l’arbust calafate (berberis microphylla,) i el michay (Berberis congestiflora) i a les zones més humides la “frutilla del diablo” (Gunnera magellanica) o maduixa silvestre.

Una altra ruta és la de la cascada del riu Pipo i la del mateix riu, la primera són 2,8km i la segona part 4,9km on, segons ens van dir, es poden veure lengas, l’arbre característic de la zona, de més de 200 anys. També és on habita el guido, ja que necessita espais humits. En aquesta zona s’hi pot veure el fong paràsit “pan de indio” (Cyttaria harioti), el qual s’instal·la a les rames dels arbres, principalment del ñire i del coihue, i aquests generen nusos per tal saltar els bloquejos de la salvia que els ocasiona aquest fong comestible.

Els punts característics del parc són la badia Lapataia, que és on acaba la ruta 3, la Laguna Negra, el llac Roca, la cascada del riu Pipo i l’ensenada Zaratiegui.

La zona més còmode per passejar és la de la Bahía Lapataia, que significa badia de fustes. Es pot creuar l’arxipèlag Camaranes, seguint el camí de l’illa d’uns 15 min, que comença després de creuar el pont que travessa el riu Lapataia, quedant-nos a mà esquerra la policia. També es pot anar a visitar la “Laguna Negra” per un camí interpretatiu totalment adaptat, de 950 metres i per últim recorre la badia Lapataia amb rutes de 2 o 4 km veient les castoreres, l’espècie més invasora del parc; tant que en fer els seus caus ha canviat el curs d’alguns llacs. Nosaltres no vam fer ni totes les rutes de Lapataia ni la del Hito XXIV, de 3,5 km que porta fins a la frontera amb Xile. La que sí que vam fer, descrita coma “Brava” pels locals, fou la del “Cerro Guanaco”. Impressionant.

Parque Nacional Tierra del Fuego_Cerro Guanaco (3)Per començar aquesta ruta, primer t’has d’anotar a un quadern que hi ha a la proveduria del Camping Lago Roca. Està descrita com a 4 hores d’anada i unes altres 4 de tornada, així que s’ha de començar aviat. Nosaltres vam començar a les 10.15 h i en unes 5 h, 3 d’anada i 2 de tornada, ja estàvem a baix. Per arribar al punt de partida, s’ha de vorejar el llac Roca i emprendre el camí que està indicat com Hito XXIV, fins a arribar a la bifurcació on hi ha un cartell que avisa de la duresa del camí i de fer-lo amb sabates adequades (ja entendreu el perquè). El primer kilòmetre és dur, és una pujada continua i de forta pendent, per un bosc patagònic preciós. Després de gairebé una hora s’arriba al mirador. A partir d’aquí el camí es fa una mica més accessible, venen uns 1,5 km gairebé plans però no per això fàcils. El primer tram és un bosc, on s’ha d’anar saltant arbres i travessant algun riu, però sense cap problema. Després ve una zona, que almenys nosaltres, la vam trobar totalment enfangada, així que aquí es fa de molta ajuda el bastó per tenir una cama més i evitar enfangar-se del tot. Malgrat sortir-ne, relativament nets, el pròxim destí són uns 300 m de torba on, si encara no us havíeu mullat, ara ho fareu, ja que aixafeu on aixafeu, aixecareu aigua. La torba està constituïda per restes vegetals com la de la molsa Sphagnum i altres gramínies que s’acumulen i es comprimeixen en ambients humits i a baixes temperatures que impedeixen la descomposició completa de la matèria orgànica. Així a baixa pressió, sense oxigen i en un ambient àcid es produeix l’acumulació i compressió d’aquestes plantes que moren. Aquí el camí no està marcat però el destí és fàcil d’identificar, aquella muntanya pelada que s’aixeca a l’horitzó. En aquest tram de fang i torba és on té sentit lo de les sabates adequades. L’últim kilòmetre i mig és pujant la muntanya, a la qual s’hi dedica una hora ben bona. La pujada és de força pendent i lletja, torna a ser amic el bastó, el camí és estret i pels voltants està ple de pedres preparades per lliscar cap a baix tan bon punt les aixafis.

Una vegada a dalt us esperen les vistes de bona part del parc, si el dia està clar! A nosaltres, de regal ens hi esperava una guineu rogenca i a la baixada un ramat de guanacos. L’estada a dalt no és gaire agradable, pel vent que hi pega, així que temps de dinar i a baixar de nou, on la pujada anterior segueix essent igual de perillosa a la baixada.

Parque Nacional Tierra del Fuego_Camino de la Costa (9)

Al parc hi ha un càmping organitzat amb banys i barbacoes, un bar i una petita botiga o proveduria. També hi ha quatre zones d’acampada on només hi ha latrines però en molt bones condiciones i fins i tot amb paper de bany. En aquestes zones s’hi pot fer foc, sempre que el risc d’incendi no sigui elevat. El centre de visitants Alakush té una sala interpretativa, banys, un restaurant i una botiga de souvenirs. També hi ha una estació de policia.

Per arribar al parc, l’entrada del qual es troba a 12 km del centre d’Ushuaia, hi ha diverses opcions, començarem per la més cara. El Tren Turístico del Fin del Mundo, després hi ha el taxi, o l’autobús “públic” que val $150 l’anada i uns altres $150 la tornada. Per últim ens queda caminar, són 12 km totalment plans i provar de fer autoestop. L’opció que vam fer nosaltres, perquè, si ve l’entrada del parc està a només 12km, les zones d’acampada boniques estan a uns 10 km a l’interior del parc. Així que nosaltres vam agafar un autobús urbà, el A o el B, que per $3 ens va deixar a uns 5 km de l’entrada del parc. Allí vam començar a caminar i al cap de poc ens va aixecar una parella que anàvem a matear i ens van deixar a l’entrada del parc. D’allí vam registrar-nos, pagar l’entrada i després vam fer la ruta de la costa, fins a acampar a la zona d’acampada Cauquenes. L’entrada al parc són $170 pels estrangers, $70 pels argentins i pels residents al país i $30 pels estudiants. Acampar al càmping organitzat té un cost d’uns $100 la nit, però a les zones lliures d’acampada és totalment gratuït.

Més fotos del parc i de Tierra del Fuego


Argentina en 2 setmanes

La veritat és que simplificar un país en un únic viatge de 2 setmanes és una mica utòpic. A mi ja em costa fer una ruta així per Catalunya, imagineu per l’extensió d’Argentina.

El recorregut típic i tradicional per la primera vegada que es visita Argentina és Buenos Aires- Península Valdés-Puerto Madryn-Perito Moreno i Usuhaia i les cataractes del Iguazú, l’ordre el deixo a elecció. Això és el que fa la gran majoria d’europeus i la millor època per fer-ho és de setembre a novembre quan hi ha les balenes a Península Valdés i quan a Argentina estem a primavera. Si diem la veritat, són zones totalment recomanables, ja que són molt diferents amb el que estem acostumats a visitar per Europa però no són la realitat del país. Per fer-vos una idea millor de qui són els argentins (que no tenen res a veure amb els porteños) i que és Argentina que no té res a veure amb Calafate, us faltaria la zona del nord. És a dir, que aquest primer viatge no us serveix per a dir “conec Argentina”.

Buenos Aires

La forma més ràpida de moure’s per Argentina és amb avió però malauradament, els vols interns no són gens econòmics. Fixeu-vos que el vol intern surti del Aeroparque Jorge Newbery que és l’aeroport de dins de la ciutat, vosaltres, segurament, haureu arribat a Ezeiza “Ministro Pistarini“. Llogar un cotxe només és una opció si sou tres persones com a mínim, ja que tant el lloguer com la gasolina, nafta, són cars i a més a més per recórrer les grans distáncies, us haureu d’anar alternant. L’altra opció és amb autocar, ominibus, que tenen diferents tarifes en funció del seient però fins i tot la més econòmica, semi-cama, és 10 vegades millor que els nostres autobusos. El tren no és una opció, els trens de llargues distàncies estan en mal estat i no són molt fiables, possiblement el viatge s’allargui unes hores o pot ser que no arribi a sortir de l’estació, això sí, són molt econòmics.

Buenos Aires no és una ciutat molt bonica per turistejar i menys si es ve d’Europa, amb el temps és una millor ciutat per viure-hi que per viatjar per la gran quantitat de cultura, esdeveniments i coses per fer. De rutes per Buenos Aires n’hi ha per a tots els gustos i ja n’hem proposat moltes. En resum, no cal perdre-hi gaire temps, millor aprofitar-lo per fer altres indrets del país. Per fer-vos-en una idea general conteu el dia que arribeu, un dia de turistes i al següent ja podeu anar fent via cap al pròxim destí. Lo ideal és que estigueu un diumenge a la ciutat ja que podreu anar veure la Feria de San Telmo i sobretot a la Feria de Matadero. El primer dia per Baires haureu d’anar a Plaza de Mayo a empapar-vos de la vida dels porteños. Allí mateix és interessant entrar primer de tot al Museo de la Casa Rosada i després al Cabildo. Si fos cap de setmana, teniu la visita guiada a la Casa Rosada i al Palacio del Gobierno de la Ciudad amb la Casa de la Cultura. Podeu seguir la ruta cap a San Nicolás fins a Retiro, a la Plaza San Martín i després anar cap a l’altre costat de Plaza de Mayo per recorrer Monserrat i San Telmo. Al barri de Retiro hi podem trobar una Font de Canaletes, però aquesta part la podem deixar pel dia que fem Recoleta, ja que podem recorrer l’avinguda Alvear que ens portarà directe a la zona turística de Recoleta.

El següent dia us convé matinar i anar directament a La Boca, a primera hora no hi ha gairebé turistes i les fotos us quedaran molt millor. De La Boca agafeu el 10, el 93 o el 102 i aneu cap a Recoleta on a les 14h fan una visita guiada gratuïta pel Cementirio de Recoleta, totalment recomanable. Després podeu passejar pels carrers de Recoleta, alguns en diuen la Paris de Buenos Aires, on podreu descobrir grans palaus de l’època d’esplendor del país, una flor gegant. Si us agrada l’art, podeu entrar al Museo de Bellas Artes, gratis, on podreu veure fer un passeig per la història de l’art i conèixer artistes argentins.

Una opció també pot ser fer La Boca, San Telmo i Monserrat i si voleu gastar el mínim, us poposem una ruta Gratis per Monserrat, San Telmo i La Boca.

Us quedarà per l’últim dia recórrer Palermo, els seus boscos, la Plaza Italia, el Jardín Botánico, el Jardín Japonés i el Museo Nacional de Arte Decorativo. També podreu arribar-vos a passejar per Belgrano amb el subte D, baixant a Cabildo, baixant per Juramento amb la Redonda i las Barrancas a mà dreta i acabant al Barrio Chino.  En el post de Gratis per Belgrano, Palermo i Recoleta teniu una ruta simplificada i 100% gratuïta però, evidenement, no està de més complementar amb alguna de les altres activitats que us hem anat proposant a cada post del barri.

Un dels altres destins serà Penísula Valdés on el lloc més recomanable per fer camp base és Puerto Madryn. Per recórrer aquesta zona sense perdre temps, el més pràctic és contractar un tour per fer les diferents visites, la primera i imprescindible és la de balenes a Puerto Pirámides i l’altre dia podeu fer Punta Tombo amb la colònia més gran de pingüins de Magallanes, on també podreu sumar-li un recorregut en vaixell per veure uns dofins anomenats tonines. Atenció que aquesta zona és turística 100% i s’ha de pagar per tot, pregunteu bé abans de concertar una excursió que us hi entra, ja que haureu de pagar pel trajecte en autobús i la guia, per l’entrada als parcs naturals i per les excursions en vaixell. Aquesta zona és saltable si no veniu en època de balenes.

Punta Tombo

Perito MorenoA l’altra punta teniu un dels indrets imperdibles, el Parque Nacional de los Glaciares amb el Perito Moreno d’estrella. El Calafate és el poble menys poble que he vist a Argentina, tot és car, fins i tot comprar el menjar al supermercat. Aquí també està tot preparat pels turistes i tot són excursions contractades, la primera i típica, una ruta pel Perito Moreno. Però n’hi ha moltes més per visitar altres glaceres i fins i tot per creuar a Chile a fer una ruta accessible per Torres del Paine. L’alra glacera recomanable és el Viedma i si us agrada caminar per la muntanya, la millor opció és anar a El Chaltén i fer alguna de les seves rutes, la més famosa, la del Fitz Roy. Totes elles de dificultat mitjana. Aquesta zona és aconsellable fer-la conjuntament amb Usuhaia i la fi del món, on podeu fer una excursió pel canal de Beagle, a les illes del voltant, descobrir la cultura Yamana. També podreu veure lleons marins, el Parque Natural Tierra del Fuego i el far de la fi del món. Vigileu perquè hi acostuma a fer molt vent.

Per últim, però per mi el més bonic, les cataractes d’Iguazú. Si el poble no ha canviat gaire, dels turístics, és el que millor manté l’ambient argentí. Aquí necessitareu entre 2 i 3 dies per fer els dos parcs. El de Brasil, si no teniu temps, és saltable, ja que només és per veure les vistes, el que realment val la pena és la part d’Argentina. Totes dues excursions les podeu fer perfectament pel vostre compte desplaçant-vos amb els autobusos locals. Si teniu més dies, podeu complementar amb visitar les ruïnes jesuítes.

IguazuQue queda d’Argentina? a grans trets, la zona de Bariloche que és fer muntanya i tota la zona de Méndoza i San Rafael, que és la zona vinícola, Córdoba i la seva serra, Salta i Jujuy que són una mica més l’Argentina autèntica. Aquesta part us la dec en post encara…

Aquí us deixem algunes notes que us poden servir per acabar d’organitzar el viatge i coses que “Hauries de Saber…” i evidentment, qualsevol pregunta, no dubteu a fer-la.

Qué es necessita per entrar a Argentina i Informació útil per viatjar a Argentina: mitjans de transport, diners, electricitat, menjar, etc.


Jardí Botànic Charles Thays

El jardí botànic de Buenos Aires es troba al costat de la Plaza Italia, a Palermo i porta el nom del seu creador, el paisatgista Carlos Thays. El jardí té unes 7 hectàrees amb més de 5000 espècies vegetals i nombroses escultures repartides pels diferents jardins. A més a més, té hivernacles i una àrea de recuperació de papallones, tota plena de plantes florals per tal d’atreure aquesta espècie. També compta amb un jardí dels sentits pensat perquè les persones invidents puguin descobrir les plantes mitjançant el tacte i les aromes, així hi ha per exemple, la planta de cafè. La biblioteca o herbari que obra de dilluns a divendres de 9 a 16h també és una de les zones importants del jardí així com l’àrea de Planificació i Arxius que compta amb una col·lecció d’uns 500 plànols d’espais verds de la ciutat i de negatius en plaques de vidre de fotografies de principis del s.XX.

RosaEl jardí va ser declarat Monumento Histórico Nacional el 1996 i és que l’obra de Thays, inaugurada el 1898, és espesctacular, va viatjar per tot el país per tal de poder crear a la Capital un jardí botànic d’aclimatació els diferents ambients i també hi ha una mostra dels cinc continents i jardins d’estils com un jardí romà, un oriental o un francès i zones on les plantes estan agrupades segons característiques taxonòmiques biològiques. Amb aquest projecte, Thays, volia aconseguir un lloc d’estudi científic i que a la vegada pogués ser una zona d’oci per tota la ciutat. Un dels majors beneficis que va portar aquest jardí va ser que Thays va poder estudiar la germinació de la yerba mate per tal de poder millorar el conreu d’aquesta infusió tan extensa ja per aquells moments a Argentina. Des del 2010 es va recuperar el yerbatal que havia plantat Thays amb la diferència que en l’actual van poder portar la terra vermellosa típica de Misiones.

Als tres jardins d’estil podem veure espècies típiques de la zona que reprodueixen i escultures al·legòriques, per exemple el jardí romà té llorers, bancs de marbre i una estàtua que no se sap si és Plinio, segons havia encarregat Thays, un botànic romà o Esquines un orador grec, segons les sospites que hi ha. El jardí francès segueix l’estil del s.XII al s.XVIII amb la font com a element organitzador i el parterre amb plantes de poca altura. El jardí romà es troba a l’esquerra de l’entrada per Santa Fe i el francès a la seva dreta. L’altre jardí d’estil és l’oriental amb plantes i la decoració típica d’Àsia.

SajuntoL’altre punt destacat del jardí botànic és la zona dels continents on les plantes s’ordenen segons el seu origen, així tenim Àssis amb el característic ginko bilboa, Oceània amb els eucalíptus tan estimats pels cohales, Europa amb els roures i olms, Àfrica on destaquen les palmeres i els gomers i finalment el nord d’Europa amb les secoies. La zona més gran és la dedicada a Argentina i a les seves regions amb plantes de Misiones, de la Pampa o del sur del país.

Hi ha la zona dels angiosperms, és a dir, les plantes amb flor, aquí entra tot el grup dels llegums i les fruites. Angio significa tancat i esperma és llavor, per tant es tracta d’aquelles plantes que tenen la seva llavor protegida, sigui per una fruita o per la baina. Davant mateix tenim els gimnospermes, les plantes que no fan flors i que tenen les llavors al descobert, com el pi amb la pinya que seria el con femení, mentre que el masculí és el pol·len o un altre exemple d’aquest tipus d’arbres és el ginko de japó. Al costat d’aquests, hi ha una paret artificial de pedra, la funció de la qual és donar frescor i humitat a les falgueres que hi ha, els quals es reprodueixen per unes espores que tenen a l’anvers de les fulles.

De tots els hivernacles, en d’estaca un, el més gran de tots, d’estil art Novau i que fou premiat a l’Exposició de París de 1900. Al seu interior hi ha espècies de regions càlides com les falgueres i les orquídies.

NenufarsEvidentment, entre tanta flora és fàcil que hi hagi fauna així destaquen les espècies d’aus, algun rosegador, els insectes, els gats urbans i un habitant nocturn, la mostela overa.

Si ens dediquem a mirar el que no és botànica veure l’edifici de l’administració del parc, el que fou la casa del mateix Thays i durant un temps la seu del Museo Nacional de História, que actualment està al Parque Lezama. L’edifici data de 1881 i va ser projectat per Jordán Wysocki, és d’estil anglès amb els totxos vermells a la vista.

Decorant el jardí hi podem trobar fins a 33 escultures, bust i monuments de diferents estils i materials amb motius que evoquen la naturalesa, com els primers freds del català Miquel Blay i Fábregas o el Sagunto del també català Querol i Subirats, d’història com el bust del General San Martín o la música com tres escultures que simbolitzen la sisena simfonia de Beethoven obra de Leone Tommasi anomenades com els moviments de la simfonia, Escena por la orilla del río, La tempestad y Canción de los pastores. També hi ha un dels monuments que va rebre Argentina com a regal commemoratiu del Centenario de la Revolución, una columna meteorològica regal del Imperi Austrohúngaro. L’escultura que més destaca és Saturnalia, una rèplica de la qual hi ha a la Galeria d’Art Modern de Roma escala 1:1 i de bronze. Simbolitza els inicis del Nadal abans dels cristians, es tracta d’una festa que es realitzava a Roma on tot s’hi valia, fins i tot compartir beure entre el senyor, els homes religiosos, les amants i els esclaus, tots ells representats en l’escultura de l’italià Ernesto Biondi.

A prop de la Plaza Intendente Alvear és on hi havia el Polvorín de la família Cuelli, utilitzat pels anglesos durant les invasions de principis de 1800. Per tal de poder recuperar la zona i utilitzar-la com a jardí es va portar terra orgànica per a millorar les condicions.

Tots els caps de setmana a les 10.30 i a les 15h, hi ha visites guiades gratuïtes al jardí durant les quals es recorre part dels jardins tot aprenent de botànica i entenent el perquè de la distribució del propi jardí.

Jardín Botánico de Buenos Aires: Av.Santa Fe, 3951. Horari d’hivern: de dilluns a divendres de 8a 18h, dissabtes i diumenges de 9.30 a 18h i festius de 11h a 18h. Horari d’estiu: de dilluns a divendres de 8 a 19h i caps de setmana i festius de 9.30 a 19h. Entrada gratuïta. Visites guiades, caps de setmana a lse 10.30 i a les 15. Visita: 1h mínim.


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa