Tag Archives: Cuyo

San Juan

La ciutat de San Juan és la capital de la província homònima. La ciutat que veiem avui és relativament nova, pràcticament tota ella data a partir de 1944, any del fatídic terratrèmol que va destrossar la gran majoria dels edificis i va matar a un miler de persones.
La ciutat original va ser fundada per Juan Jufré el 1562 i tenia la forma de típica ciutat espanyola colonial amb la plaça principal on hi passava tot i on hi havia els principals edificis de la ciutat. Jufré fundà la ciutat a l’actual Concepción, però el 1593 la crescuda del riu San Juan va inundar la ciutat i els habitants de l’època es van veure obligats de refundar-la de nou, on avui es troba.

SJ_SarmientoLa plaça principal, on hi ha el km0 de la província, és la Plaza 25 de Mayo i curiosament a com passa a moltes ciutats argentines, al seu mig no hi trobem l’escultura eqüestre del Gerenal San Martín, sinó que al mig hi ha una font i la figura principal de la plaça és la de Domingo Faustino Sarmiento. A l’altre costat de la plaça hi podem veure un monument a Fray Justo Santa María de Oro, un monjo que va participar al Congrés de Tucumán, en el qual es va declarar la independència d’Argentina. Pels voltants de la plaça hi ha la Iglesia Catedral de San Juan, una església totalment moderna, inaugurada el 1979 on destaca el campanar en forma d’agulla, de 51 metres d’alt i emblema de la ciutat. De l’antiga catedral se’n conserva la imatge de San Juan Bautista, la figura de la María Inmacualda, un Crist crucificat i les rajoles del terra que ara les podem veure al Museo Casa Sarmiento.

SJ_EsglesiaA prop de la plaça 25 de mayo hi ha la Casa Natal de Sarmiento, el primer monument històric declarat a Argentina, el 1910. En aquesta casa hi va néixer i s’hi va criar Domingo Faustino Sarmiento el qual arribà a ser governador de San Juan i posteriorment President d’Argentina. De la seva labor destaca l’educació i la visió que tenia per Argentina, després d’haver viatjat per Europa, Àfrica i els Estats Units. Aquesta casa és de les poques que van quedar en peus després del terratrèmol.
Davant del museu hi ha l’oficina de turisme principal amb sèrie de reproduccions en miniatura de dinosaures, els fòssils dels quals es van trobar al Valle de La Luna.

Si anem cap al passeig Libertador, podrem veure una escultura que fa referencia el punt exacte d’on va sortir la companya de San Martín per tal d’alliberar Chile, en la coneguda com la “campaña libertadora”. De fet a l’antic temple de Santo Domingo, que data de XVII, hi queda el dormitori que va utilizar San Matín mentre preparava aquesta campanya. A l’interior hi ha els mobles que va utilitzar el pròcer, essent una de les poques habitacions del convent que van quedar en peu a causa del terratrèmol.
Si volem veure la famosa imatge del General San Martín a cavall hem d’anar al Parque de Mayo.

SJ_Casa SarmientoUn dels punts que ens van quedar pendents i que em sembla que és una llàstima, fou visitar el Museo de Ciencias Naturales, ja que estava en restauració. Es tracta d’un museu geològic, mineralògic, botànic i zoològic ubicat a l’antiga estació del ferrocarril Belgrano. Al museu hi ha molts dels fòssils que s’han trobat a la província i especialment al jaciment arqueològic de Ischigualasto.
Apartat del centre però podent-hi arribar amb l’autobús 12A hi ha el Museo Santiago Graffigna que en realitat és una bodega. On ens faran una visita guiada, gratuïta pel museu tot explicant-nos la història del fundador, Santiago Graffigna i de l’empresa. El recorregut acaba al Wine Bar, un bar ambientat on la barra del bar és una de les cubes de 2000 litres i on podrem degustar algun dels vins de la casa. Les visites guiades són de dijous a diumenge de 10:00 a 16:00 i no cal fer reserva prèvia.

SJ_Bodega (2)
Pels voltants de la ciutat podem visitar el Embalse y dique de Ullum el dique Caracoles de la desviació del riu San Juan, la Quebrada de Zonda o poder fer la ruta del vi.

Anuncis

Valle del Zonda

San Juan_Valle ZondaZonda és el nom d’un vent, que significa “cel alt”. El Valle del Zonda i Quebrada de Zonda es troben en el departament Zonada i Rivadavia de la província de San Juan, on part del seu perfil és la precordillera i les serres que la formen amb poca vegetació, ideal per a la plantació de vinyes i arbres fruiters. Un dels primers a dedicar-se a la plantació de la vid, fou Cornelio Albarracín, el padrí de Domingo Sarmiento.

San Juan_Museu EinsteinSurtin de San Juan, amb el bus 23, un dels primers parcs que trobarem és el Jardín de los Poetas i després el Parque Federico Cantoni, que va ser la nostra parada. Allí ens rebrà la famosa frase de Sarmiento “Les idees no es maten”, que va escriure camí a l’exil·li, a Xile. Seguint la carretera, uns metres més enllà, ens trobarem amb el Museo Geográfico Municipal A. Einstein on ens hi rebrà el seu director, Domingo Rufino Castro, tot un personatge sanjuaní, segons ell, geoleg, paleontòleg i inventor de la millor universitat d’Argentina, la de la vida i la dels llibres, assegura que ha fet investigacions que utilitza la NASA. La veritat és que és curiós conèixer’l, ja que només de mirar-vos com us pareu us dirà si sou més espirituals o materials, si teniu el cos del pare o de la mare i la ment al revés i us dirà l’origen de la vostra descendència segons la forma del nas i dels ulls, us explicarà la teoria de les dents i les nacionalitats i la de l’equilibri, amb l’exemple de què s’ha de ser bo i dolent, que parlem perquè una mandíbula es mou i l’altra no. El museu en si, es troba dins d’una caverna del Zonda, que Castro, ens explicarà que no és una roca, si no el fons del mar de fa 550 milions d’anys, quan San Juan i part d’Argentina estava coberta per l’oceà i explica la vida de la vall a partir de fòssils i altres objectes, des de minerals, plantes, animals i fins i tot alguna mòmia. En conjunt és un museu de botànica, de zoologia, de paleontologia i d’arqueologia. Si més no, la vista val la pena, només sigui per visitar un museu en un túnel de 180m construït pels iugoslaus entre el 1920 i el 1930 amb l’objectiu de fer-hi un zoo. Pujant les escales, fins al mirador, podrem veure el Autódromo de Zonda.

San Juan_BodegaAl departament hi ha dos per visitar, el Museo Manzini que conté peces arqueològiques, màquines d’impremta, mobles, roba i tot un seguit d’objectes que ens permeten reconstruir la història de la regió i l’altre que és el Museo Einstein que hem comentat anteriorment.

Si volem fer una mica de turisme vitícola, podem anar fins a Finca Sierra Azules, que es tracta d’una bodega, una mica complicada d’arribar-hi sense cotxe, nosaltres recomanem agafar el 23, si teniu sort, el que us deixi a Sarmiento i Matías Sánchez, i si de cas acabar la ruta fent dit. La bodega és un em prendiment petit, iniciat el 2004, de 4 ha i uns 2000 litres anuals. La zona ubicada, a 780 m sobre el nivell del mar i al peu de la serra li donen una qualitat immillorable a aquests vins pràcticament artesanals. A part de la degustació, podeu demanar que us ensenyin la sala d’elaboració i embotellaria del vi i que us expliquin la tècnica que utilitzen on no aixafen el vi.

L’altra escapada que es pot fer des de San Juan, és la del voltant del Dique de Ullum, que seria amb l’autobús 26.


Per entendre més el Valle de la Luna

La història del planeta Terra es divideix en edats, que s’agrupen en èpoques, les quals formen part de períodes geològics i aquests componen eres que es divideixen en dos eons. O sigui, que el Valle de la Luna és important perquè ens trasllada al Triàsic, que és el primer període de l’era Mesozoica de l’eó Fanerozoic. L’era Mesozoica es divideix en tres períodes, el primer és el Triàsic, el següent el Juràssic i el més nou el Cretaci. A finals del Triàsic és quan apareixen els dinosaures i altres grans rèptils, els mamífers, les tortugues i els cocodrils. Durant el Juràssic, de temperatures més càlides i humides, els animals van evolucionant i és considerada l’època dels rèptils i els dinosaures. El període del Triàsic comença fa 250 milions d’anys enrera i acaba fa 200 milions d’anys, dividint-se en tres èpoques, el Triàsic inferior, el mitjà i el superior, per deixar pas al Juràssic, que acaba fa 145 milions d’anys i per últim el Cretaci, que és l’últim període de l’era mesozoica, que acaba fa 65 milions d’anys.

Valle de la Luna_Estrats del Valle Colorador

Fa 251 milions d’anys, existia el supercontinent Pangea II, el qual es va formar a finals del Paleozoic, era anterior a l’era mesozoica, quan Àfrica i Amèrica del Sud estaven junts. Durant el final del Triàsic, fa uns 208 milions d’anys, es va començar a produir-se el desmembrament de Pangea II, les corrents marines equatorianes van provocar una millora en les condicions climàtiques que van afavorir l’existència dels primers animals, sobretot de rèptils, que després van evolucionar en els dinosaures i els mamífers. Així, durant el Triàsic mitjà, apareixen els pre-dinosaures que comencen a caminar en dues potes, adquirint un millor camp de visió i més velocitat, tenint les mans lliures per poder atacar. La gran majoria dels dinosaures apareixen durant el Triàsic superior i evolucionen durant el Juràsic, dominant el planeta per uns 165 milions d’anys. A finals del Triàsic, la Pangea se separa en Amèrica del Sud i Àfrica, els gasos expulsats van ocasionar nous canvis a la composició atmosfèrica i al clima terrestre.

El Parque Natural Ischigualasto o Valle de la Luna es troba a les Sierras Pampeanas, les quals són més antigues que la Serralada dels Andes i estan formades per roques de naturalesa ígnia i metamòrfica formades durant l’era Cenozoica, fa 65 milions d’anys, quan els dinosaures es van extingir. Dins del parc es poden diferenciar cinc formacions geològiques, una és la Formació de Ischigualasto que està constituïda per roques grises, morades i blanques alternades amb arenes que formen els antics rius amb fins sediments. La formació adjacent és la Formació Los Rastros, on hi ha les restes del Llac Ischuca i dels rius que hi desembocaven. L’estructura geològica també és d’arenes i fangs negres i carbó. La tercera formació és la de Talampaya que es tracta de roques de color rogenc, compostes de diferents estrats d’arenes fonamentades i conglomeràdics que representen els sediments deixats per la pluja, aquesta formació se situa al Triàsic Inferior. La Formació Chañares, d’arenes i fangs deixats pels rius del llac Ischichuca correspon al Triàsic Mitjà i per últim la Formació Los Colorados, de fines capes de fangs rogencs.

Eoraptor LunensisL’Eoraptor lunensis, descobert al Valle de la Luna, és un dels dinosaures més antics dels que se’n coneix existència, essent un dels primers que van aparèixer a la Terra. Era relativament petit però era un predador amb una velocitat i una intel·ligència que el feia el predecessor de moltes altres espècies i dinosaures més evolucionades. Eoraptor, que significa carnívor primitiu, se’n va descobrir tot l’esquelet amb crani, d’un metre de llargada i quasi mig metre d’alt, el 1991, per Eduardo Martínez, en una comissió paleontològica entre la Universitat de Chicago i el Museo de Ciencias Naturales de San Juan i publicat pel Dr. Paul Sereno.


Parque Provincial Ischigualasto (Valle de la Luna)

El famós Valle de la Luna es troba dins del Parque Provincial Ischigualasto, paraula que significa “terra sense vida” o “lloc on s’hi para la Lluna”. El parc té 63.000 hectàrees, de les quals en visitem menys d’un 10%. El recorregut pel parc s’ha de fer amb cotxe, una caravana de cotxes que segueix el del guia en un circuit de 40km durant 3h, on pares fins a cinc vegades, al “valle pintado”, a la “esfinge y la Cancha de Bochas”, al “submarino” que ja ha perdut un dels seus periscopis, una visita al Museo de Sitio y al “hongo”, mentre encara es mantingui dret, i la tornada es fa pel costat de las “Barrancas Coloradas”. Abans d’arribar al valle pintado, al costat esquerre es pot veure el que abans era la primera parada, el “gusano”, però que l’erosió continua del vent ha anat degradant fins que perdés la forma que li va donar el nom. L’entrada al parc és de $70 pels argentins i residents i $120 pels estrangers. Abans d’arribar-s’hi és convenient trucar, millor trucar que mirar la web, per comprovar que el parc estigui obert, ja que s’hi ha plogut o si està mullat, no s’hi permet l’entrada.

Parque de la Luna_EL submarinoFa 250 milions d’anys, durant el primer període de l’era Mesozoica, el Triàsic, el paisatge estava format per un gran pla amb característiques tropicals, amb rius, pantans i llacs. Els sediments transportats pel vent, s’instal·laven al fons dels llacs i a poc a poc els va anar assecant, transformant el paisatge en el que avui veiem. La calor del sol, s’acumula en la base de l’escorça de la terra i va acumulant pressió, fins que arriba un punt, que la pressió trenca la superfície i és quan apareixen les falles. El sorgiment dels Andes va ajuntar la falla i la va desplaçar. Avui la zona consisteix en una formació de fang, amb gran quantitat de tonalitats, formes i desnivells formats per franges de minerals i sediments que permet estudiar l’evolució de la planeta.

El 1971, el Gobierno de la Provincia de San Juan va declarar la zona com a parc provincial per l’alt valor paleontològic i geològic que té. William Sil, un paleontòleg i investigador nord-americà, el cor del qual descansa al parc, va fer una campanya de promoció i difusió dels descobriments a Ischigualasto que va culminar amb el reconeixement, el 2000, de ser declarat Patrimonio Natural de la Humanidad per la UNESCO juntament amb el Canyón de Talampaya, a La Rioja. La gran quantitat de fòssils d’animals i vegetals que s’hi han trobat permeten estudiar la vida de fa 250-200 milions d’anys, de fet el Valle de la Luna és una de les conques fòssils més importants del planeta i a més a més, s’hi ha trobat el fòssil del dinosaure més antic fins al moment, el del Eoraptorlunensis. A més a més, és un dels pocs llocs del planeta on es pot veure totalment al descobert, perfectament diferenciat, complet i ordenat tot el període del triàsic. Els fòssils trobats permeten reconstruir la seqüència de la vida animal i vegetal al període geològic del triàsic que representa l’origen dels dinosaures. Sis formacions sedimentaries diferents contenen els fòssils d’una gran quantitat d’animals i plantes, l’estudi dels quals és rellevant per poder entendre l’evolució dels vertebrats i de la biologia del període del inferior triàsic i del naixement dels dinosaures.

Valle de la Luna_El Valle Colorado

La primera parada és el Valle Pintado, la que més recorda a la superfície de la Lluna. L’acumulació de sediments, cendres volcàniques i fangs va convertir aquesta àrea verda i plena de vida en un desert on s’hi van anar sepultant els animals i les plantes que per l’acció dels minerals es van convertir en fòssils i que milers d’anys després, els moviments tectònics han tornat a pujar a la superfície, essent l’àrea del parc on més fòssils s’hi han trobat.

El següent destí és una petita caminada des de l’”esfinge” fins a la famosa “Cancha de Bochas” on podrem veure les Parque de la Luna_El Hongo“bochas” o pedres esfèriques que s’han format a sota de la superfície, a poca profunditat, de sediments molt compactats amb nucli vegetal i animal. L’erosió del terreny fa que apareguin a la superfície, però el curiós de tot és que aquest fenomen només passa en aquesta zona del parc, no es veu en cap altre lloc una altra “fábrica de bochas”.

Abans d’anar al museu, es para al Submarino, una geoforma de la formació Los Rastros i des d’on tindrem una de les vistes més boniques del parc. Los Ratros és una de les quatre formacions geològiques del parc i té 220 milions d’anys. Les seves roques són de colors foscos, cobertes per carbó vegetal i és on s’hi han trobat alguns dels fòssils de vegetals petrificats.
Al museu de lloc podrem entendre com és la feina d’un paleontòleg i el proces de descobrir, desenterrar i estudiar els fòssils.

L’última parada és el “hongo”, l’emblema del parc i la fotografia típica amb les Barrancas Colorades al fons. Precisament aquesta gran paret vermellosa, degut de la presència d’òxid de ferro, és en realitat un conjunt d’estrats d’arena compactada i de conglomerat fruit de la sedimentació provocada per les pluges, essent la part més jove del parc, amb 180 milions d’anys. Aquesta paret és la continuació del Parque Nacional de Talampaya, té uns 200 m d’alt i també s’hi han trobat fòssils del període triàsic, com el Jachaleria colorata. El Hongo, el Valle Pintado i la Cancha de Bochas formen part de la formació Ischigualasto de 200 milions d’anys, caracteritzada per les pedres de colors clars i violats amb capes grises de les restes de cendres volcàniques.

Valle de la LunaEl poble característic d’entrada a Ischigualasto és San Agustín del Valle Fértil a 80 km. El 2014 es va obrir la nova carretera que connecta el Valle de la Luna amb Huaco, a 85km, si tens cotxe és una opció millor, ja que t’estalvies una hora des de San Juan. De fet pots visitar els dos parcs el mateix dia, el Ischigualasto i el Talampaya. Des de San Juan surten excursions organitzades, cap al Valle de la Luna, són uns $800 per persona més l’entrada al parc i per anar al de La Rioja són $1800 més l’entrada i l’excursió. L’opció més econòmica, si no tens cotxe, és anar amb bus, amb el Vallecito, per $120 de San Juan a Valle Fértil, passar la nit allí i després l’on demà o buscar-te un remis que us portarà per $800-$1000 al parc de San Juan i per $1600-$2000 als dos parcs, preu a dividir entre 4 persones. També hi ha l’opció de l’excursió organitzada que surt per uns $300 el Valle de la Luna i per $500 els dos parcs.
El parc s’ha de visitar si o si amb guía, ja que segueix essent un lloc científic d’estudi. Les opcions són tres, durant la nit en lluna plena, amb bicicleta o amb la caravana dels cotxes. També es pot fer l’excursió al Cerro Morado, que és una caminada d’una hora amb guia, fins a la part superior del volcà d’uns 1750 m d’alt.
A San Juan hi ha el Museo de Ciencas Naturales que ens hauria de servir com suplement del viatge al Valle de la Luna, ja que s’hi exposen gran quantitat dels fòssils trobats, però quan nosaltres hi vam anar, estava tancat per restauració.

Més fotos

Valle de la Luna_La Cancha de Bochas


Valle Fértil

Valle Fertil (2)San Agustin del Valle Fértil és la localitat principal del departament de la província de San Juan, el Valle Fértil. Aquest poble és el poble d’entrada més característic al Parque Provincial Ischigualasto o al Valle de la Luna. La ruta des de San Juan fins a Valle Fértil passa per dos o tres punts turístics, com Caucete, una ciutat construïda al mateix estil de les diagonals de La Plata i del departament de Caucete o el santuari de la Difunta Correa. Durant el recorregut sempre anirem acompanyats per la Sierra del Valle Fértil que representa els últims encadenats de les Sierras Pampeanas, amb vegetació.

L’objectiu principal d’anar a San Agustín del Valle Fértil o simplement a Valle Fértil és anar als parcs de Ischigualasto i Talampaya. Però si hi anem sense cotxe, ens hi haurem de quedar un dia parats per la mala freqüència d’autobusos, si no és que viatgem amb el de les 19.15h i tornem a la matinada. Des de San Juan surten tres autobusos que tenen destí al poble: a les 7:30h que fa el recorregut de dilluns a dissabte, a les 14:00 i a les 19:15h que circula cada dia. El preu és de $120 i el viatge són 4h. Per tornar, les opcions no són gaire millors, el primer que va de dilluns a dissabte és a les 3:30 de la matinada i els altres dos a les 14:00 i a les 17:00, cada dia. A part, la nova ruta, la que connecta el parc amb Huaco, encara no hi ha autobusos que la transitin, per tant si o si haurem de tornar a San Juan.

Valle FertilL’opció de passar un dia al poble no és tan dolenta quan ens ho prenem amb calma, podem anar al Dique que es troba al mateix poble, seguint el carrer Rivadavia i bordejar-lo tot observant la natura i en especial les aus. 100 metres més, girant a Calixto, hi ha el Museo Cultural Pachamalui amb entrada $20 però uns horaris molt estranys. Si seguim pel carrer Rivadavia arribarem al Río del Valle, que si no està molt crescut, podrem creuar caminant per recórrer el “Sendero Huellas Ancestrales” on veurem algunes pedres pintades per cultures indígenes, es creu que els Yacamparis i una pedra que utilitzaven com a morter. Si tenim cotxe, hi ha dues opcions més, a 8km del poble hi ha el Museo de Piedras del Mundo que els geòlegs de la zona diuen que és molt interessant. L’altra és una ruta de 46 km bordejant el Río del Valle que et porta a veure diferents punts com el Árbol de las Raíces o la Quebrada Majadita. També, en direcció contraria, direccions al Valle de la Luna, hi ha el Dique San Agustín i la Reserva Natural El Chiflón, de la província de La Rioja. L’única bodega de la zona és la Finca Don Antonio, que queda a pocs km de San Agustín del Valle Fértil.

Valle Fertil_MorterosA 30 min en bus de Valle Fértil, hi ha Las Tumanas, un lloc perfecte per passar la tarda esperant el bus de les 17.00h que surt de Valle Fértil, direcció a San Juan i passa per aquest punt, on el riu et permet banyar-te i passar la típica calor sanjuanina o descobrir les ruïnes jesuítiques.

Valle Fértil va ser fundat per una disposició al Cabildo de San Juan de la Frontera que va encarregar a Pedro Pablo de Quiroga, el 1776, que fundes un poble on hi havia la Iglesia de San Agustín de Jàuregui, el qual va repartir les terres. Originàriament aquestes terres estaven poblades per comunitats indígenes com los Huarpes, los Capayanes, los Ologanstas i els Yacampis, un grup de Diaguitas de La Rioja.

Valle Fertil (3)

Més fotos


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.