Tag Archives: cap de setmana

San Juan

La ciutat de San Juan és la capital de la província homònima. La ciutat que veiem avui és relativament nova, pràcticament tota ella data a partir de 1944, any del fatídic terratrèmol que va destrossar la gran majoria dels edificis i va matar a un miler de persones.
La ciutat original va ser fundada per Juan Jufré el 1562 i tenia la forma de típica ciutat espanyola colonial amb la plaça principal on hi passava tot i on hi havia els principals edificis de la ciutat. Jufré fundà la ciutat a l’actual Concepción, però el 1593 la crescuda del riu San Juan va inundar la ciutat i els habitants de l’època es van veure obligats de refundar-la de nou, on avui es troba.

SJ_SarmientoLa plaça principal, on hi ha el km0 de la província, és la Plaza 25 de Mayo i curiosament a com passa a moltes ciutats argentines, al seu mig no hi trobem l’escultura eqüestre del Gerenal San Martín, sinó que al mig hi ha una font i la figura principal de la plaça és la de Domingo Faustino Sarmiento. A l’altre costat de la plaça hi podem veure un monument a Fray Justo Santa María de Oro, un monjo que va participar al Congrés de Tucumán, en el qual es va declarar la independència d’Argentina. Pels voltants de la plaça hi ha la Iglesia Catedral de San Juan, una església totalment moderna, inaugurada el 1979 on destaca el campanar en forma d’agulla, de 51 metres d’alt i emblema de la ciutat. De l’antiga catedral se’n conserva la imatge de San Juan Bautista, la figura de la María Inmacualda, un Crist crucificat i les rajoles del terra que ara les podem veure al Museo Casa Sarmiento.

SJ_EsglesiaA prop de la plaça 25 de mayo hi ha la Casa Natal de Sarmiento, el primer monument històric declarat a Argentina, el 1910. En aquesta casa hi va néixer i s’hi va criar Domingo Faustino Sarmiento el qual arribà a ser governador de San Juan i posteriorment President d’Argentina. De la seva labor destaca l’educació i la visió que tenia per Argentina, després d’haver viatjat per Europa, Àfrica i els Estats Units. Aquesta casa és de les poques que van quedar en peus després del terratrèmol.
Davant del museu hi ha l’oficina de turisme principal amb sèrie de reproduccions en miniatura de dinosaures, els fòssils dels quals es van trobar al Valle de La Luna.

Si anem cap al passeig Libertador, podrem veure una escultura que fa referencia el punt exacte d’on va sortir la companya de San Martín per tal d’alliberar Chile, en la coneguda com la “campaña libertadora”. De fet a l’antic temple de Santo Domingo, que data de XVII, hi queda el dormitori que va utilizar San Matín mentre preparava aquesta campanya. A l’interior hi ha els mobles que va utilitzar el pròcer, essent una de les poques habitacions del convent que van quedar en peu a causa del terratrèmol.
Si volem veure la famosa imatge del General San Martín a cavall hem d’anar al Parque de Mayo.

SJ_Casa SarmientoUn dels punts que ens van quedar pendents i que em sembla que és una llàstima, fou visitar el Museo de Ciencias Naturales, ja que estava en restauració. Es tracta d’un museu geològic, mineralògic, botànic i zoològic ubicat a l’antiga estació del ferrocarril Belgrano. Al museu hi ha molts dels fòssils que s’han trobat a la província i especialment al jaciment arqueològic de Ischigualasto.
Apartat del centre però podent-hi arribar amb l’autobús 12A hi ha el Museo Santiago Graffigna que en realitat és una bodega. On ens faran una visita guiada, gratuïta pel museu tot explicant-nos la història del fundador, Santiago Graffigna i de l’empresa. El recorregut acaba al Wine Bar, un bar ambientat on la barra del bar és una de les cubes de 2000 litres i on podrem degustar algun dels vins de la casa. Les visites guiades són de dijous a diumenge de 10:00 a 16:00 i no cal fer reserva prèvia.

SJ_Bodega (2)
Pels voltants de la ciutat podem visitar el Embalse y dique de Ullum el dique Caracoles de la desviació del riu San Juan, la Quebrada de Zonda o poder fer la ruta del vi.


Valle del Zonda

San Juan_Valle ZondaZonda és el nom d’un vent, que significa “cel alt”. El Valle del Zonda i Quebrada de Zonda es troben en el departament Zonada i Rivadavia de la província de San Juan, on part del seu perfil és la precordillera i les serres que la formen amb poca vegetació, ideal per a la plantació de vinyes i arbres fruiters. Un dels primers a dedicar-se a la plantació de la vid, fou Cornelio Albarracín, el padrí de Domingo Sarmiento.

San Juan_Museu EinsteinSurtin de San Juan, amb el bus 23, un dels primers parcs que trobarem és el Jardín de los Poetas i després el Parque Federico Cantoni, que va ser la nostra parada. Allí ens rebrà la famosa frase de Sarmiento “Les idees no es maten”, que va escriure camí a l’exil·li, a Xile. Seguint la carretera, uns metres més enllà, ens trobarem amb el Museo Geográfico Municipal A. Einstein on ens hi rebrà el seu director, Domingo Rufino Castro, tot un personatge sanjuaní, segons ell, geoleg, paleontòleg i inventor de la millor universitat d’Argentina, la de la vida i la dels llibres, assegura que ha fet investigacions que utilitza la NASA. La veritat és que és curiós conèixer’l, ja que només de mirar-vos com us pareu us dirà si sou més espirituals o materials, si teniu el cos del pare o de la mare i la ment al revés i us dirà l’origen de la vostra descendència segons la forma del nas i dels ulls, us explicarà la teoria de les dents i les nacionalitats i la de l’equilibri, amb l’exemple de què s’ha de ser bo i dolent, que parlem perquè una mandíbula es mou i l’altra no. El museu en si, es troba dins d’una caverna del Zonda, que Castro, ens explicarà que no és una roca, si no el fons del mar de fa 550 milions d’anys, quan San Juan i part d’Argentina estava coberta per l’oceà i explica la vida de la vall a partir de fòssils i altres objectes, des de minerals, plantes, animals i fins i tot alguna mòmia. En conjunt és un museu de botànica, de zoologia, de paleontologia i d’arqueologia. Si més no, la vista val la pena, només sigui per visitar un museu en un túnel de 180m construït pels iugoslaus entre el 1920 i el 1930 amb l’objectiu de fer-hi un zoo. Pujant les escales, fins al mirador, podrem veure el Autódromo de Zonda.

San Juan_BodegaAl departament hi ha dos per visitar, el Museo Manzini que conté peces arqueològiques, màquines d’impremta, mobles, roba i tot un seguit d’objectes que ens permeten reconstruir la història de la regió i l’altre que és el Museo Einstein que hem comentat anteriorment.

Si volem fer una mica de turisme vitícola, podem anar fins a Finca Sierra Azules, que es tracta d’una bodega, una mica complicada d’arribar-hi sense cotxe, nosaltres recomanem agafar el 23, si teniu sort, el que us deixi a Sarmiento i Matías Sánchez, i si de cas acabar la ruta fent dit. La bodega és un em prendiment petit, iniciat el 2004, de 4 ha i uns 2000 litres anuals. La zona ubicada, a 780 m sobre el nivell del mar i al peu de la serra li donen una qualitat immillorable a aquests vins pràcticament artesanals. A part de la degustació, podeu demanar que us ensenyin la sala d’elaboració i embotellaria del vi i que us expliquin la tècnica que utilitzen on no aixafen el vi.

L’altra escapada que es pot fer des de San Juan, és la del voltant del Dique de Ullum, que seria amb l’autobús 26.


Parque Provincial Ischigualasto (Valle de la Luna)

El famós Valle de la Luna es troba dins del Parque Provincial Ischigualasto, paraula que significa “terra sense vida” o “lloc on s’hi para la Lluna”. El parc té 63.000 hectàrees, de les quals en visitem menys d’un 10%. El recorregut pel parc s’ha de fer amb cotxe, una caravana de cotxes que segueix el del guia en un circuit de 40km durant 3h, on pares fins a cinc vegades, al “valle pintado”, a la “esfinge y la Cancha de Bochas”, al “submarino” que ja ha perdut un dels seus periscopis, una visita al Museo de Sitio y al “hongo”, mentre encara es mantingui dret, i la tornada es fa pel costat de las “Barrancas Coloradas”. Abans d’arribar al valle pintado, al costat esquerre es pot veure el que abans era la primera parada, el “gusano”, però que l’erosió continua del vent ha anat degradant fins que perdés la forma que li va donar el nom. L’entrada al parc és de $70 pels argentins i residents i $120 pels estrangers. Abans d’arribar-s’hi és convenient trucar, millor trucar que mirar la web, per comprovar que el parc estigui obert, ja que s’hi ha plogut o si està mullat, no s’hi permet l’entrada.

Parque de la Luna_EL submarinoFa 250 milions d’anys, durant el primer període de l’era Mesozoica, el Triàsic, el paisatge estava format per un gran pla amb característiques tropicals, amb rius, pantans i llacs. Els sediments transportats pel vent, s’instal·laven al fons dels llacs i a poc a poc els va anar assecant, transformant el paisatge en el que avui veiem. La calor del sol, s’acumula en la base de l’escorça de la terra i va acumulant pressió, fins que arriba un punt, que la pressió trenca la superfície i és quan apareixen les falles. El sorgiment dels Andes va ajuntar la falla i la va desplaçar. Avui la zona consisteix en una formació de fang, amb gran quantitat de tonalitats, formes i desnivells formats per franges de minerals i sediments que permet estudiar l’evolució de la planeta.

El 1971, el Gobierno de la Provincia de San Juan va declarar la zona com a parc provincial per l’alt valor paleontològic i geològic que té. William Sil, un paleontòleg i investigador nord-americà, el cor del qual descansa al parc, va fer una campanya de promoció i difusió dels descobriments a Ischigualasto que va culminar amb el reconeixement, el 2000, de ser declarat Patrimonio Natural de la Humanidad per la UNESCO juntament amb el Canyón de Talampaya, a La Rioja. La gran quantitat de fòssils d’animals i vegetals que s’hi han trobat permeten estudiar la vida de fa 250-200 milions d’anys, de fet el Valle de la Luna és una de les conques fòssils més importants del planeta i a més a més, s’hi ha trobat el fòssil del dinosaure més antic fins al moment, el del Eoraptorlunensis. A més a més, és un dels pocs llocs del planeta on es pot veure totalment al descobert, perfectament diferenciat, complet i ordenat tot el període del triàsic. Els fòssils trobats permeten reconstruir la seqüència de la vida animal i vegetal al període geològic del triàsic que representa l’origen dels dinosaures. Sis formacions sedimentaries diferents contenen els fòssils d’una gran quantitat d’animals i plantes, l’estudi dels quals és rellevant per poder entendre l’evolució dels vertebrats i de la biologia del període del inferior triàsic i del naixement dels dinosaures.

Valle de la Luna_El Valle Colorado

La primera parada és el Valle Pintado, la que més recorda a la superfície de la Lluna. L’acumulació de sediments, cendres volcàniques i fangs va convertir aquesta àrea verda i plena de vida en un desert on s’hi van anar sepultant els animals i les plantes que per l’acció dels minerals es van convertir en fòssils i que milers d’anys després, els moviments tectònics han tornat a pujar a la superfície, essent l’àrea del parc on més fòssils s’hi han trobat.

El següent destí és una petita caminada des de l’”esfinge” fins a la famosa “Cancha de Bochas” on podrem veure les Parque de la Luna_El Hongo“bochas” o pedres esfèriques que s’han format a sota de la superfície, a poca profunditat, de sediments molt compactats amb nucli vegetal i animal. L’erosió del terreny fa que apareguin a la superfície, però el curiós de tot és que aquest fenomen només passa en aquesta zona del parc, no es veu en cap altre lloc una altra “fábrica de bochas”.

Abans d’anar al museu, es para al Submarino, una geoforma de la formació Los Rastros i des d’on tindrem una de les vistes més boniques del parc. Los Ratros és una de les quatre formacions geològiques del parc i té 220 milions d’anys. Les seves roques són de colors foscos, cobertes per carbó vegetal i és on s’hi han trobat alguns dels fòssils de vegetals petrificats.
Al museu de lloc podrem entendre com és la feina d’un paleontòleg i el proces de descobrir, desenterrar i estudiar els fòssils.

L’última parada és el “hongo”, l’emblema del parc i la fotografia típica amb les Barrancas Colorades al fons. Precisament aquesta gran paret vermellosa, degut de la presència d’òxid de ferro, és en realitat un conjunt d’estrats d’arena compactada i de conglomerat fruit de la sedimentació provocada per les pluges, essent la part més jove del parc, amb 180 milions d’anys. Aquesta paret és la continuació del Parque Nacional de Talampaya, té uns 200 m d’alt i també s’hi han trobat fòssils del període triàsic, com el Jachaleria colorata. El Hongo, el Valle Pintado i la Cancha de Bochas formen part de la formació Ischigualasto de 200 milions d’anys, caracteritzada per les pedres de colors clars i violats amb capes grises de les restes de cendres volcàniques.

Valle de la LunaEl poble característic d’entrada a Ischigualasto és San Agustín del Valle Fértil a 80 km. El 2014 es va obrir la nova carretera que connecta el Valle de la Luna amb Huaco, a 85km, si tens cotxe és una opció millor, ja que t’estalvies una hora des de San Juan. De fet pots visitar els dos parcs el mateix dia, el Ischigualasto i el Talampaya. Des de San Juan surten excursions organitzades, cap al Valle de la Luna, són uns $800 per persona més l’entrada al parc i per anar al de La Rioja són $1800 més l’entrada i l’excursió. L’opció més econòmica, si no tens cotxe, és anar amb bus, amb el Vallecito, per $120 de San Juan a Valle Fértil, passar la nit allí i després l’on demà o buscar-te un remis que us portarà per $800-$1000 al parc de San Juan i per $1600-$2000 als dos parcs, preu a dividir entre 4 persones. També hi ha l’opció de l’excursió organitzada que surt per uns $300 el Valle de la Luna i per $500 els dos parcs.
El parc s’ha de visitar si o si amb guía, ja que segueix essent un lloc científic d’estudi. Les opcions són tres, durant la nit en lluna plena, amb bicicleta o amb la caravana dels cotxes. També es pot fer l’excursió al Cerro Morado, que és una caminada d’una hora amb guia, fins a la part superior del volcà d’uns 1750 m d’alt.
A San Juan hi ha el Museo de Ciencas Naturales que ens hauria de servir com suplement del viatge al Valle de la Luna, ja que s’hi exposen gran quantitat dels fòssils trobats, però quan nosaltres hi vam anar, estava tancat per restauració.

Més fotos

Valle de la Luna_La Cancha de Bochas


Valle Fértil

Valle Fertil (2)San Agustin del Valle Fértil és la localitat principal del departament de la província de San Juan, el Valle Fértil. Aquest poble és el poble d’entrada més característic al Parque Provincial Ischigualasto o al Valle de la Luna. La ruta des de San Juan fins a Valle Fértil passa per dos o tres punts turístics, com Caucete, una ciutat construïda al mateix estil de les diagonals de La Plata i del departament de Caucete o el santuari de la Difunta Correa. Durant el recorregut sempre anirem acompanyats per la Sierra del Valle Fértil que representa els últims encadenats de les Sierras Pampeanas, amb vegetació.

L’objectiu principal d’anar a San Agustín del Valle Fértil o simplement a Valle Fértil és anar als parcs de Ischigualasto i Talampaya. Però si hi anem sense cotxe, ens hi haurem de quedar un dia parats per la mala freqüència d’autobusos, si no és que viatgem amb el de les 19.15h i tornem a la matinada. Des de San Juan surten tres autobusos que tenen destí al poble: a les 7:30h que fa el recorregut de dilluns a dissabte, a les 14:00 i a les 19:15h que circula cada dia. El preu és de $120 i el viatge són 4h. Per tornar, les opcions no són gaire millors, el primer que va de dilluns a dissabte és a les 3:30 de la matinada i els altres dos a les 14:00 i a les 17:00, cada dia. A part, la nova ruta, la que connecta el parc amb Huaco, encara no hi ha autobusos que la transitin, per tant si o si haurem de tornar a San Juan.

Valle FertilL’opció de passar un dia al poble no és tan dolenta quan ens ho prenem amb calma, podem anar al Dique que es troba al mateix poble, seguint el carrer Rivadavia i bordejar-lo tot observant la natura i en especial les aus. 100 metres més, girant a Calixto, hi ha el Museo Cultural Pachamalui amb entrada $20 però uns horaris molt estranys. Si seguim pel carrer Rivadavia arribarem al Río del Valle, que si no està molt crescut, podrem creuar caminant per recórrer el “Sendero Huellas Ancestrales” on veurem algunes pedres pintades per cultures indígenes, es creu que els Yacamparis i una pedra que utilitzaven com a morter. Si tenim cotxe, hi ha dues opcions més, a 8km del poble hi ha el Museo de Piedras del Mundo que els geòlegs de la zona diuen que és molt interessant. L’altra és una ruta de 46 km bordejant el Río del Valle que et porta a veure diferents punts com el Árbol de las Raíces o la Quebrada Majadita. També, en direcció contraria, direccions al Valle de la Luna, hi ha el Dique San Agustín i la Reserva Natural El Chiflón, de la província de La Rioja. L’única bodega de la zona és la Finca Don Antonio, que queda a pocs km de San Agustín del Valle Fértil.

Valle Fertil_MorterosA 30 min en bus de Valle Fértil, hi ha Las Tumanas, un lloc perfecte per passar la tarda esperant el bus de les 17.00h que surt de Valle Fértil, direcció a San Juan i passa per aquest punt, on el riu et permet banyar-te i passar la típica calor sanjuanina o descobrir les ruïnes jesuítiques.

Valle Fértil va ser fundat per una disposició al Cabildo de San Juan de la Frontera que va encarregar a Pedro Pablo de Quiroga, el 1776, que fundes un poble on hi havia la Iglesia de San Agustín de Jàuregui, el qual va repartir les terres. Originàriament aquestes terres estaven poblades per comunitats indígenes com los Huarpes, los Capayanes, los Ologanstas i els Yacampis, un grup de Diaguitas de La Rioja.

Valle Fertil (3)

Més fotos


Parque Nacional de Talampaya

El Canyó de Talampaya és el principal atractiu turístic de La Rioja, situat a 50 km de Villa Unión, es tracta d’una reserva natural, que el 1975 va ser declarada parc provincial amb l’objectiu de protegir els jaciments arqueològics i paleontològics que s’hi van trobar. Les primeres referències científiques de Talampaya daten de 1893, quan el geòleg alemany Alfrid Stasmed descobreix els “camps de Talampaya”, però no va ser fins 70 anys més tard que Joaquín Frenguelli descobrí el primer fòssil. El 1997 va passar a ser parc nacional, sota la protecció de l’Agencia Argentina de Parques Naturales i finalment, el 2000, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Talampaya_La esfingeUNESCO, juntament amb Ischigualasto, el Parque de la Luna de la província veïna de San Juan, gràcies a la gran quantitat de fòssils de mamífers, de plantes i de dinosaures del període del Triàsic de l’era Mesozoica, és a dir, fa 250 milions d’anys enrera. De fet, fins avui, els dos parcs, que formen part de la mateixa serra, la Sierra Pampeana, són el lloc on s’han trobat més fòssils al món d’aquesta època i fins i tot a Ischigualasto, s’hi ha trobat el dinosaure més antic, fins al moment. Per la seva part, a Talampaya també s’hi han descobert fòssils de dinosaures com el Lagosuchus Talampayensis, així com de tortugues que van viure fa 210 milions d’anys, com la Palaeocheris talampayens. El nom de Talampaya té origen indígena i significa “riu sec de tala”, el tala és un arbre típic de la zona. El parc té rius temporals pels quals només hi circula aigua quan plou, generalment a la primavera, d’octubre a desembre, essent pluges torrencials.

La importància de trobar un fòssil és que permeten estudiar l’evolució de la vida, ja que un fòssil aporta informació de milers d’anys enrera. Un fòssil es forma quan un ésser viu mort en una àrea deprimida, ja que no es pot erosionar. Les parts toves de l’organisme van desapareixent per acció de la degradació i les restes que en van quedant es van tapant de minerals i fang. Els minerals van ocupant la matèria orgànica de l’estructura òssia. Un milió d’anys més tard, per l’acció del moviment de les capes tectòniques, el fòssil va apareixent a la superfície. Els paleontòlegs estudien aquestes restes orgàniques per poder entendre la vida al passat.

Talampaya_PinturesA més a més dels fòssils, al parc s’hi han trobat restes d’assentaments humans de l’any 120 al 1180 dC que es creuen que eren nòmades i que utilitzaven la zona per aconseguir vegetals. Durant la primera parada del parc podrem contemplar les pintures i els gravats, els petròglifs, que van deixar aquestes tribus, possiblement de les cultures Ciénaga i Diaguita, a les roques; així com diversos forats que feien servir com a morters, com que la pedra que utilitzaven era de granit, a força de picar, el forat s’anava fent més fondo i llavors era quan en començaven un altre. De lluny podrem contemplar la roca anomenada Centinela.

La següent parada de l’itinerari és l’anomenat jardí botànic i és que realment crida l’atenció aquest oasi verd d’arbres garrofers, entre tant desert, on la vegetació té fulles en forma d’espines i fa la fotosíntesi pel tronc, a causa de les poques pluges que hi ha al llarg de l’any, uns 200 mm d’aigua. Alguns dels animals que podem tenir la sort de veure són guanacos i fins i tot alguna mara que marxa corrent tan ràpid com ens sent. També són característics de la zona els còndors, les guineus, l’àliga mora, el falcó peregrí i els nyandús i és que s’han arribat a comptar fins a 190 espècies d’animals incloent els insectes i les 130 d’aus diferents. Alguna d’aquestes aus, espantarem quan parem a la xemeneia, una paret corba de 150 m d’alt, i cridem ben fort per tal d’arribar a sentir l’eco fins a 3 vegades.

Talampaya_La CatedralUna de les parts més excepcionals del parc és la gran paret de 120 m d’alçada, anomenada la Catedral per la seva forma i perquè el vent Zonda, a l’erosionar la roca, ha esculpit diverses figures que ens recorden a temes religiosos com el rei mag assegut al camell. Al davant hi veurem l’altra part del canyó de 5 km, format quan va aparèixer el sistema andí, que va ocasionar que aquesta conca es trenqués en forma de U, fa més de 60 milions d’anys. El seu color vermellós és degut a la presència d’òxid de ferro. La importància geològica d’aquesta paret és que es pot observar les diferents capes que componen el terreny i de quina manera els moviments interns de la terra han anat acomodant les plaques que avui veiem.
L’última estació és on podrem veure altes geoformes típiques com el tòtem, la torre, la tortuga i la botella, també formacions ocasionades per l’erosió del vent a la roca arenosa.

Si haguéssim fet l’excursió completa, hauríem entrat una mica al canyó fins a la part anomenada Los Cajones i fins a Los Pizarrones on hi ha una mural d’uns 15 m de llarg amb gravats indígenes de la fauna i el que fer del moment.
Ja acabada l’excursió podrem recórrer el “Sendero del Triassico” on ens hi esperen una reproducció dels diferents dinosaures que van viure a la zona.

El parc té 215.000 hectàrees de les quals se’n pot veure una part, en un circuit tancat i totalment organitzat de 46 km. Precisament això és el menys atractiu del parc, el fet que només es pugui visitar en excussions organitzades, sigui amb furgoneta, amb camió o amb bicicleta, però s’entén que és per la preservació de la naturalesa i perquè és la manera més ràpida de recorre aquests 46 km al bat del sol. L’explotació del parc natural correspon a una empresa privada, així que s’ha de pagar l’entrada al parc, que gestiona l’Agencia Argentina de Parques Naturales, $120 si ets argentí i resident i $170 pels estranger i després el preu de l’excursió va a part, excursió que has de fer si o sí. Hi ha tres opcions vehiculars, en dues d’elles es visiten les mateixes parts del parc, $360 si es fa l’opció de la furgoneta i que dura 2,5h o $390 si es va amb el camió, les diferencies són que amb el camió pots anar assegut al sostre o pujar-te al seient per sortir per la finestra, segons el tipus de camió i que en una de les parades proves un vi i menges olives, patates, etc. i per això tot plegat dura 3h. L’altra opció és entrar una mica més al canyó, i també val $390 però quan nosaltres hi vam anar estava tancat pel tema de les pluges. Aquest fet també s’ha de tenir en compte, el parc pot arribar a estat tancat per dos motius climàtics, a l’hivern pel fred i si plou o ha plogut, ja que els rius s’omplen d’aigua i fan la circulació de les excursions impossible. Recomanable trucar al parc per assegurar-se que estigui obert. Atenció a l’estiu, del desembre al febrer, que les temperatures poden arribar als 40 °C. Altament recomanable protector solar, gorra i aigua, sigui l’època de l’any que sigui que hi aneu. Una altra opció per recorre el parc és amb bici en una excursió organitzada. A l’entrada del parc hi ha un restaurant i banys, així com un càmping.

Talampaya_La botella i el Monge

Més fotos


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa