Tag Archives: Buenos Aires

Marcos Paz

Marcos PazMarcos Paz és una petita ciutat de la província de Buenos Aires, del partit de Marcos Paz, situat a uns 50km de la ciutat de Buenos Aires. Com molts dels pobles de la província, Marcos Paz creix amb l’arribada del ferrocarril, en aquest cas el Ferrocarril del Oeste de Buenos Aires. La ciutat va ser fundada per Juan Manuel Feijoo i es va crear el 1878 adoptant el nom de l’estació de trens, que a la vegada rendia honor al vicepresident d’Argentina durant la presidència de Mitre, que a més a més va exercir la presidència mentre Mitre lluitava a la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguay. El Dr. Macos Paz va morir el 1868 de còlera, una epidèmia conseqüència d’aquella guerra, ja que molts dels morts en batalla els tiraven al riu. Com també passà en altres indrets del país, Marcos Paz va créixer, durant la primera meitat del s.XX, amb els immigrants, sobretot bascos, espanyols, italians, irlandesos i francesos. Ja cap a la segona meitat del mateix segle, els immigrants foren asiàtics, sobretot japonesos, arribant a crear una colònia, cap al 1970, amb l’arribada de 14 famílies que es van dedicar a l’agricultura.

Iglesia San Marcos EvangelioLa plaça principal i lloc fundacional del poble és la plaza Libertador San Martín on al centre hi ha una font envoltada dels bustos dels homes importants de la història del país, com el mateix San Martín, Belgrano, Moreno i Sarmiento. A un costat de la plaça hi ha la parròquia de San Marcos Evangelista, inaugurada el 1917, tot i que l’església actual data de 1936. Fent diagonal, creuant la plaça, hi ha la Casa de la Cultura, de 1880, que compta amb una sala-museu on hi ha una exposició permanent d’objectes de la història de Marcos Paz. Seguint pel carrer Belgrano, ens trobem amb l’oficina de turisme, totalment recomanable entrar-hi per coordinar una visita guiada a peu o amb bici.

Uns metres més enllà hi ha el Museo de Ciencias Naturales “Lucas Kraglievch”, els caps de setmana obra de 10h a 17h, on s’exposen alguns dels fòssils que han trobat a la Reserva Paleontológica “Tierra de Mastodontes”, principalment. El cuidador del museu ens explica que avui en dia tenen exposades molt poques de les peces que han trobat, per falta de recursos econòmics, però a canvi, t’ensenya el taller on tracten i estudien els fòssils que tenen identificats, esperant per ser exposats. Entre les peces més importants destaquen ullals de mastodonts, closques de diversos tipus de gliptodonts i closques i esquelets d’animals marins, reforçant la teoria que fa milions d’anys enrera tota aquesta part del planeta estava coberta per mar. La veritat és que tot i ser petit, el museu és interessant i la manera com tenen muntada l’exposició molt didàctica. El nom del museu recorda al paleontòleg nascut a Balcarce el 1886, que es va dedicar a estudiar la paleontologia dels mamífers, arribant a descobrir 28 famílies i subfamílies noves, més de 80 gèneres i subgènere i 250 espècies i subespècies. Desafortunadament va morir a la misèria a causa de la persecució que va patir durant la dictadura de José Félix Uriburu.

La reserva paleontològica “Tierra de Mastodontes”, de 30.000 anys, es pot visitar particularment, si tens cotxe, ja que es troba a 37 km del centre de Marcos Paz i a 30 km de Capital, o una vegada al mes en les visites guiades que organitza el museu, sortint des de la seva porta, on es pot recorre el jaciment paleontològic i aprendre sobre el rescat i preservació dels fòssils. Per saber les dates es pot trucar el telèfon del museu (0220) 477-0624 o enviar un mail a la reserva: paleontologia@marcospaz.gov.ar. La reserva és una pedrera de més de 20 metres de profunditat on els corrents d’aigua del riu han anat acumulant restes d’animals prehistòrics, aquí hi han trobat restes de Tigres dent de Sable, Macrauquenies, Gliptodontes i una manada completa de Mastodontes.

MunicipalidadTornant al poble, a l’altre costat de les vies, hi ha l’estació de trens original que, afortunadament, avui encara funciona, tot i que no amb la freqüència i regularitat que els habitants de Marcos Paz voldrien. Del mateix costat, hi ha el Palacio Municipal, amb una arquitectura totalment diferent de la que es respira a la resta del poble, data de 1937.

Una mica allunyat del centre hi ha la Antigua Licorería, que data de 1900 i que manté l’encant exterior i al seu interior es manté el soterrani com a l’antiguitat, però desafortunadament, avui en dia no es pot visitar, ja que és de propietat privada. Sobre el mateix carrer, Marciano, hi ha La Escondida, avui un restaurant i lloc d’esdeveniments però antigament es un dels punts on s’amagà el gaucho Juan Moreira

Qui era Juan Moreira? Juan Moreira era un gaucho, és a dir, un home de camp argentí, que va néixer en l’actual barri de Flores, el 1829, quan encara era un poble i que per diverses circumstancies de la vida s’ha acabat convertint en una llegenda, en teoria iniciant-se per casar-se amb la dona de la qual el tinent-alcalde de la zona, Don Fransico, n’estava enamorat i per això li va fer la vida impossible. Moreira i Francisco es van enfrontar en una batalla de la qual el polític no en sortí en vida, a partir d’aquí el gaucho va anar creant-se una fama de fugitiu, recorrent Navarro, General Las Heras, Lobos, 25 de Mayo, Cañuelas i Marcos Paz. Finalment, fou ferit de mort a Lobos, a mans de la policia. El seu cos està enterrat al cementiri de Lobos i al museu de la mateixa ciutat s’hi poden veure objectes d’ell. El gaucho Moreira s’ha convertit en un dels personatges més coneguts de la història popular fins al punt de què hi hagi novel·les, pel·lícules i fins i tot una ruta turística por “los caminos de Moreira“.

Antiga LicoreriaGairebé als afores de la ciutat hi ha el cementiri amb voltes i panteons que fan que la visita sigui interessant, entre els més destacats hi ha el Panteón de los Españoles. També podem contemplar el vell aljub, on, antigament, hi tiraven els cossos d’aquelles persones que no podien permetre un enterrament.

L’altra reserva, però aquesta vegada natural, que hi ha a Marcos Paz és la Reserva Natural “El Durazno”, un terreny de 500 hectàrees típic de la pampa amb flora i fauna de la zona i dos rius que creen un ecosistema característic.

CementiriMarcos Paz no és un dels famosos pobles gastronòmics que es poden trobar per la província com Carlos Keen o Tomas Jofré, l’atractiu turístic està més en la ciutat-poble, els voltants de camp i boscos, la naturalesa i la història relacionada amb el gaucho Moreira. Evidentment hi ha diversos llocs on menjar, més a l’estil restaurant, però nosaltres recomanem i és una cosa que no acostumen a fer i no ens paguen per això, el Club Ciclista Unión, a Adolfo Alsina i Lavalle, un antre-antre, que tira força enrere des del punt de vist higiènic però on podreu menjar autèntica cuina argentina, treient el asado, a un preu realment molt econòmic i unes quantitats molt abundants. Per fer-vos una idea, al 2016 vam menjar una milanesa napolitana, que en realitat eren dues, amb amanida i una costilla de bife amb patates, quantitat per a dues persones més el vi, per $160. El mateix, en un altre lloc li has de posar $100 més. Im-presionante!

La vida a la ciutat és d’allò més entretinguda, al centre cultural fan cursos per un simbòlic cost de $40 al mes on a part d’aprendre guitarra, ceràmica freda, teles, circ, teatre aprenen professions com la perruqueria. A més a més tenen activitats turístiques gratuïtes, com visites guiades a peu o amb bicicleta i fires com per exemple la Fiesta Regional del Jamón, la Fiesta del Inmigrante, la Fiesta Regional del Pollo, la Fiesta Nacional de Destreza y la Canción Gauchesca o la Fiesta del Helado Artesanal que és l’últim cap de setmana de gener, entre altres.

Com anar a Marcos Paz sense cotxe_Hi ha tres opcions, amb l’autobús 136 que uneix Capital amb Marcos Paz. També s’hi pot anar amb tren, amb la línia Sarmiento, des de Once fins a Merlo i allí canviar al ramal que va a Lobos. L’opció més recomanada és la de tren i bus, és dir tren fins a Merlo i allí canviar al bus verd que et porta a Carlos Paz, és la més ràpida i la que té menys temps d’espera.

Anuncis

Carlos Keen

Carlos Keen_EsglésiaCarlos Keen és un petit poble de la Municipalitat de Luján que es troba a uns 80 km de Capital, dins de la ruta dels Pueblos Gastronómicos. El nom de Carlos Keen li ve d’un advocat argentí que va nàixer el 1840, que va lluitar a la Guerra del Paraguay i que va morir durant la febre groga de finals del s.XIX. El 2007 es va declarar el poble Bien de Interés Histórico Nacional.

Carlos Keen va ser fundat el 1881 i durant l’època d’esplendor, fomentada per l’arribada del ferrocarril, el que uniria Luján amb Pergamino i que havia de servir per transportar els grans i animals produïts a la zona fins al port de Buenos Aires, va arribar a tenir fins a 3.000 habitants, però actualment hi viuen unes 400 famílies, principalment perquè el tren hi va deixar d’arribar i l’economia de la zona va canviar.

Carlos Keen_EscolaActualment el poble turístic són quatre carrers que giren al voltant de l’antiga estació de trens recuperada com a centre cultural i al voltant de la qual s’hi forma una fira d’artesans. Aquests quatre carrers estan plens de restaurants que ofereixen el típic menú de camp: entrada d’embotits, escabetx i empanades i asado lliure. Davant de l’estació hi ha l’església San Carlos Borromeo, la construcció de la qual va acabar el 1906. L’escola es troba en un dels edificis històrics del poble, un edifici de 1888.

Carlos Keen_MolíSeguint les vies del tren, direcció contraria a l’estació de trens, podrem veure un museu en formació a l’aire lliure, una mica abandonat, amb eines antigues de camp per llaurar i treballar la terra. Creuant el carrer i seguint les vies arribarem a una granja de gírgoles on a part de vendre’ns aquest bolet, ens explicaran el sistema de producció.

Carlos Keen_EinaCom anar a Carlos Keen sense cotxe_Hi ha dues opcions per anar sense cotxe, una és amb tren amb la línia Sarmiento fins a Moreno i allí canviar amb el ramal Marcedes fins a Luján. Llavors haurem d’anar fins a l’estació d’ autobusos i agafar el 503 que connecta amb Carlos Keen per $3,5, però els horaris no són gaire bons, a les 11.40h o a les 14.40h. Un taxi desde Luján fins a Carlos Keen, costa $101. L’altra opció és anar a Once o a Plaza Italia i agafar el 57, el Rápido Altántida val $28 i amb una hora i mitja estem a Luján. Després toca el bus o el taxi.

 

 

 


Uribelarrea

UribelarreaUribelarrea o Uribe és un poblet de la província de Buenos Aires entre Cañuelas i Lobos, amb poc més de 1300 habitants, que es va originar el 1889 quan Miguel Nemesio de Uribelarrea va donar una part de les seves terres per fundar una colònia agrícola. De fet, a 3 km del centre del poble hi ha la primera escola agrícola d’Argentina, l’Escuela Agrotécnica Salesiana Don Bosco que data de 1894. El poble va tenir certa importància durant la dècada dels 30 als 50 com a poble productor de llet i de formatges.

Uribe_EsglesiaA la plaça principal, la Plaza Centenario, dissenyada per l’arquitecte Pedro Benoit, hi ha l’església de Nuestra Señora de Luján, d’estil neogòtic i que data de 1890. Al seu interior hi ha alguns dels vitralls que es poden veure a la pel·lícula “Evita” de Alan Parker. Aquesta plaça té la curiositat d’estar envoltada per diagonals que en surten i que li donen al poble una fisonomia característica, amb una plaça octogonal, d’estil francès en lloc de la típica estructura quadrangular dels espanyols. Al costat de l’església hi ha un restaurant en una de les cases de 1890, El Palenque, que funcionava com a botiga de queviures i com a dipòsit de sal.

Per la diagonal que passa pel costat del Palenque, la diagonal Belgrano, hi podem veure varies casones de 1890 i principis de s.XX com l’antiga casa del Telegrafo de 1920, l’antiga casa la familia Rivas de 1890 o la de Pedro Marino de 1900.

Uribe_Casona 1890En un dels magatzems de l’estació de trens hi funciona el Museo de Herrmientas “Leopoldo Rizzi”, on podem contemplar la història de les eines agrícoles de mitjans de s.XX. Quan nosaltres hi vam anar estava tancat però per una de les escletxes de la porta hi vam poder veure la gran diversitat d’eines que hi ha.

Un dels atractius del poble, a part del de mantenir l’encant de poble, amb carrers de terra, sense cap edifici i cases amb totxos a la vista d’una sola planta amb patis i jardins és el de l’oferta gastronòmica. Al poble podem trobar-hi uns 5 o 6 llocs que ofereixen pastes casolanes, carns, embotits propis i cerveses artesanals, herència dels veïns italians. De fet des del 2009 s’hi celebra la Fiesta de la Picada y la Cerveza Artesanal.

L’encant del poble ha traspassat fins i tot el món del cine i és que ha sigut escenari d’unes quantes pel·lícules com “El milagro de Ceferino Namuncurá” de Máximo Berrondo, 1971; Juan Moreira de Leonardo Favio, 1973; La Película de José María Paolantonio, 1975; Los crápulas de Jorge Pantano, 1981; Boda secreta de Alejandro Agresti, 1988); “El hombre que capturó a Eichmann” i la ja nomenada Evita d’Alan Parker, 1996.

Uribe_MuseuCom anar a Uribelarra sense cotxe_no hi aneu! Sense cotxe és realment, infernal, s’hi va amb l’autobús 88 que digui Lobos por Urube, per $21 amb Sube, la ruta comença a Plaza Once i va per tot Rivadavia fins que passa a província i recorre durant més d’una hora el conourbano bonaerense pel municipi de la Matanza, fins que agafa la ruta 3, passa i entra a Cañuelas i finalment, tres hores i mitja després o fins i tot quatre arriba a Uribe, un poble que està 90 km de Capital!. Hi ha dues opcions més, una és agafar una combi, que surt de Congreso, que vagi a Lobos i preguntar si entren a Uribe o no i l’altra és combinar el tren de Roca amb Cañuelas-Lobos però primer de tot assegureu-vos que la línia tingui connexió. En resum, són 4h d’anada i 4 de tornada, per pràcticament, menjar.


La província de Buenos Aires

TandilQuan la ciutat de Buenos Aires va ser designada capital del país, La Plata va passar a ser la capital de la província de Buenos Aires. És la província més gran del país quant a territori i la que té la densitat de població més elevada, si excloem, evidentment, la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. La Plata, Luján i a l’estiu, Mar de Plata són els llocs de la província que més turistes reben.

Mar de Plata seria el Salou de Catalunya, Capital es buida proporcionalment al que s’omple Mar de Plata. Els programes de televisió es fan des d’allí, els voldria-fer-me-famós estiuegen a Mar de Plata (els que ja són famosets van a Punta del Este, Uruguay) i el primer Super Clássic, Boca-River es juga a la ciutat de la costa. En definitiva, si vens de Catalunya, evita anar a Mar del Plata, almenys durant la temporada alta, la ciutat no és gaire bonica i la platja està massa plena de gent.

Luján deu tota la seva importància de la Virgen de Luján. El 8 de desembre i el 8 de maig hi ha una peregrinació cap a la basílica des de molts punts de la província. A més a més, pels voltants de la plaça hi ha diversos museus, com el del Transporte.

DeltaLa Plata fou construïda sobre mapa arran de la necessitat de tenir una capital per la província.

Si el 10 de novembre esteu per Buenos Aires, no us podeu perdre la festa tradicional de San Antonio de Areco o això diuen perquè jo encara no hi he anat, per poder corroborar-ho. Altres llocs per descobrir són les Lagunas de Lobos, San Pedro, el poble gastronòmic de Tomás Jofré o, si busquem serra, podem anar a Tandil o Sierra la Ventana. Tota la costa de la província té llocs per anar a passar-hi uns dies com Necochea, Bahía Blanca, Santa Teresita, entre altres. I si us agraden els esports d’aventura podeu anar a fer parapent.

Capilla del SeñorBen a prop de la ciutat hi ha Tigre i el seu delta. El Delta està ple de cases i casetes on anar-hi a passar un dia i per Tigre podem fer una molt bona ruta cultural seguint els seus museus, com el d’Art, el Naval o el de la Reconquista. Després tot caminant seguint les vies del tren arribarem a San Isidro i San Fernando, dos dels municipis de província amb més nivell de vida.

Relativament a prop, per anar a passar el dia i tornar, hi ha QuilmesCapilla del Señor, Pilar i la seva reserva natural o San Miguel del Monte.

Hi ha un seguit de pàgines webs on es pot trobar informació turística sobre la província, com per exemple la de Secretaría de Turismo i la de Pueblos Turísticos.

Més informació: Casa de la Provincia de Buenos Aires a Av. Callao, 237. Web de turisme de la província.


Mercado Central de Buenos Aires

Mercado CentralMercado CentralEl Mercado Central és el punt de distribució de fruites, verdures i carn, majoritàriament, per tal d’abastir el Gran Buenos Aires i la ciutat. L’objectiu és tenir en un lloc la centralització d’hortalisses, així com carn i d’allí els majoristes i a nivell minirista van a comprar a preus, relativament més econòmics. Dic relativament, ja que el preu de detallista no es nota gaire diferència respecte a Capital i si us són sincera, no val la pena el viatge fins allí, ja que el que està més econòmic, s’ha de revisar molt bé perquè no et colin alguna cosa podrida.

Aquesta ubicació actual, a Morón, va entrar en funcionament el 1984, després de tancar el Mercado de Abasto, on avui hi funciona un centre comercial.

A nivell al detall s’hi pot comprar fruita i verdura, que ja hem dit que no recomanem, carn, que sí que està més econòmica que a la ciutat i també peix congelat. Pels voltants, hi ha l’anomenat Paseo de Compras on també hi ha lactis, embotits, articles de neteja, espècies, entre altres i una gran fira de roba, joguets i altres articles. Els horaris en general són de dilluns a diumenges de 8 a 18h.

La veritat és que és un viatge llarg, amb autobús, que després no val la pena econòmicament o en termes de qualitat. Però sí que he de reconèixer que per un moment em vaig traslladar a casa, donant tombs pel “mercadillo” de Pardinyes, només em faltaven els animalets ;P

Com anar-hi: autobús 8, ramal “Mercado Central”.


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.