Tag Archives: bar

Avenida Callao

L’avinguda Callao és el límit entre els barris Balvanera i San Nicolás i creua Recoleta, començant al costat de l’edifici del Congreso. Si anéssim cap a l’altre costat de Plaza Congreso, Callao canvia de nom i passa a anomenar-se Entre Ríos. El 2009 l’avinguda va ser declarada àrea de protecció històrica. El nom de Callao és en honor al port de Perú on les forces independentistes van guanyar a les reialistes.

callaoAls inicis de la ciutat, aquesta avinguda no existia, era simplement una zona d’arbustos que separava la ciutat colonial del camp. El 1821 es va ampliar el carrer fins a convertir-lo en avinguda i cap a finals de 1880 i fins al 1940, és quan es van construir alguns dels edificis que podem contemplar avui en dia, tot i que molts edificis de la dècada de 1910 van ser derruïts.

Si comencem per la Plaza Congreso, el primer edifici que ens cridarà l’atenció és la Confitería del Molino, que ha estat abandonat d’ençà que el 1997 va tancar les seves portes però que segueix essent una autèntica obra del modernisme porteño de 1917. L’edifici va ser declarat Monumento Histórico Nacional. L’arquitecte fou Francisco Gianotti, el mateix que va construir les Galerías Güemes, al carrer Florida. També sobre el mateix costat, a la cantonada amb el carrer Mitre, ens trobem amb l’àliga emblema de la confiteria L’Aiglon, actualment recuperat per una cadena de cafeteries mundialment famosa i l’hotel Bauen, que avui està gestionat com una cooperativa. Un altre hotel que trobem a l’avinguda és el Savoy, que el 2013 va ser la seu del CATenBA, és a dir de la trobada gastronòmica de cuina catalana a Buenos Aires. L’edifici de l’hotel va ser obra de l’arquitecte italià Gerónimo Agostini, el 1908.

Un dels Bars Notables d’aquesta avinguda es La Academia, un bar amb encant però amb preus una mica elevats. El seu interior es divideix en tres parts, la zona del cafè, la zona dels billars i les taules per jugar a cartes i la tercera, també dedicada al billar i al pool. Aquest bar va passar a la història de la ciutat perquè és on s’hi reunien els joves dels anys 30 per parlar de política i entre els seus clients habituals hi havia els tanguistes Discépolo, Aníbal Troilo i Roberto Goyeneche. L’altra curiositat és que està obert les 24 hores del dia.

callao-i-lavalleL’altre bar notable de l’avinguda, amb Lavalle, és Los Galgos, que va reobrir les seves portes el 2015, després que morís l’antic propietari. Aquest bar està en el que fou l’edifici de la família Lezama, una de les famílies burgeses de la ciutat. Igual que La Academa té orígens espanyols, ja que foren immigrants qui els obriren i el mantingueren durant anys. Desafortunadament, els preus tampoc són gaire recomanables però la decoració segueix essent la de tota la vida. Davant mateix de Los Galgos hi ha un edifici que data de 1924 on destaca la cúpula, obra de l’arquitecte Schoo Lastra.

Just a Lavalle i Callao comença, malgrat que sigui al número 1800, el Pasaje Enrique Santos Discépolo i si ens hi fixem bé veurem una placa que recorda que per aquest camí va circular la primera locomotora del país, La Porteña. En aquest passatge hi podem trobar el teatre Picadero i el bar cultural Mordisquito amb una agenda interessant i un cafè a preus sorprenents per la zona on està ubicat.

callao-i-viamonteEntre Corrientes i Santa Fe hi trobem l’Escuela Normal Superior Domingo Faustino Sarmiento, el Colegio del Salvador, la Escuela Nº2 Antonio Bermejo i el Colegio de La Salle. També en aquest tram hi ha la Escuela de Lengua Vivas Presidente Roque Sáenz Peña, el rectorat de la Universidad del Salvador, el Colegio Carlos Pellegrini i davant de la plaça Rodríguez Peña, el majestuós edifici del Ministerio de Educación. Precisament, a l’edifici que avui ocupa la Universidad del Salvador, durant la dictadura militar hi va funcionar el batalló d’intel·ligència 601, que depenia del Estado Mayor General del Ejército.

Al costat de l’escola Domingo Faustino Sarmiento, on hi destaca al capdamunt de la seva façana una rèplica de l’estàtua de la Llibertat, hi ha l’església del Salvador, que es va inaugurar el 1876 i té orígens jesuïtes. Al costat hi ha el col·legi, que data de 1868 després que el 1857, els jesuïtes van poder tornar al país.

A l’encreuament amb Córdoba ens trobem amb el monument a Cornelio Saavedra, el president de la Primera Junta, el govern que es fa formar després del Cabildo Abierto de 1810. En aquest racó, ja sobre Córdoba, hi ha un dels pocs mercats que queden en funcionament a la ciutat.

ministerio-de-educacionGairebé amb Santa Fe hi trobem la plaça Rodríguez Peña on el polític argentí Nicolás Rodríguez Peña hi tenia la seva quinta. A l’interior podem trobar-hi el monument a Rodríguez Peña i a Bernardo de Irigoyen, un polític argentí de finals del segle XIX. També hi ha una escultura dins d’una font, anomenada El Sediento, obra de Luisa Isabel Isella de Motteau. L’escultura data de 1914 i està realitzada amb marbre de Carrara. A l’altre costat de la plaça, paral·lel a Callao hi ha el Palacio Sarmiento que actualment acull la seu del ministeri d’educació i és monument històric nacional. L’edifici va ser construït entre el 1886 i el 1888 per l’arquitecte Carlos Adolfo Altgelt. El palau porta el nom del qui és considerat com el “professor” del país, Domingo Faustino Sarmiento, que com a president del país a finals del s.XIX va impulsar l’educació pública.

A partir de Santa Fe, destaca just l’edifici que hi ha a la cantonada, que actualment té la cúpula en restauració i quan l’avinguda s’endinsa a Recoleta comencen els edificis d’habitatges. De tota manera és una avinguda per recorrer-la un dia de sol i anar mirant cap a dalt, per descobrir la gran quantitat de cúpules que hi ha i altres detalls arquitectònics.

 

Anuncis

Bars, cafès i restaurants imperdibles: Villa Crespo

Villa Crespo és d’aquells barris que no surt a les guies, però ho hauria de fer, si és que no surt ja en aquelles que es fan dir “under”. No és que tingui grans coses turístiques per veure però és un barri de Capital amb tota l’empempta per convertir-se en un barri modern i jove, almenys, una part d’ell.

El fet de ser veí de Palermo, l’ha convertit en el barri de moda pels que volen viure a Palermo però no pagar-ne el preu. Per això, tota la zona més pròxima a Palermo, a grans trets, de Córdoba a Corrientes i de Estado de Israel fins a les vies, s’ha cobert de botigues d’outlets, de bars i de restaurats. Un dels bars que hem de tenir al radar és el Jerome, el típic bar amb cerveses tirades i picades, amb un 2×1 recomanable i amb un pati perfecte per una tarda d’estiu, on hi podem veure una placa de San Miguel, pels nostàlgics. Si volem anar a fer uns vins, hem de passar per Cava Jofré a Jofré i Julian Álvarez, on també hi fan degustacions. L’altra recomanació del barri és un bar on podem menjar tapes, tot i que no a un preu gaire recomanable, La Esperanza de los Azcurra, a Aguirre, 526. El 878 a Thames 878 és un dels bars de cocktails més importants de la ciutat, o això diuen ja que no hi hem passat.

Sobre Estado de Israel ens trobem amb uns quants restaurants de nacionalitats ben diverses, com el Garbia, un restaurant armeni o el Dale Perejil al Toro que té una carta interessant d’estil autor clàssic, tot i que no l’hem provat mai. Al mateix carrer hi trobem el japonés Hikaw sushi, que tampoc us podem comentar-ne gran cosa perquè no hi hem anat i el venezolà Arapera amb una bona cuina però una atenció una mica deixada. A Aguirre amb Estado de Israel ens trobem amb el bar polític La Dignidad on podem demanar un llibre i una cervesa.

L’altra part de Villa Crespo, la de Corrientes a Av. San Martín manté els veíns de tota la vida i els bar de tota la vida, com per exemple el San Bernardo, a Av. Corrientes 5436, malgrat que potser no és el millor exemple de clients de tota la vida. El San Bernardo és un clàssic del barri, de fet és un dels Bares Notables i al seu interior s’hi barregen els padrins i els joves, uns jugant al billar, altres a ping pong, alguns als dars i els que menys, assentats mirant l’espectacle. Un bar d’aquesta zona on podem estar-hi molt tranquils i del barri, seguidors del Atlanta, és el La Esquina que està a Luís María Drago i Julián Álvarez, just davant de l’italià Campo dei Fiori. L’avinguda Angel Gallardo té 3 ó 4 restaurants bodegons, dels de sempre i aquests sí que amb clients i plats de tota la vida, com Los Portugueses, un bodegón altament recomanable per probar plats típics argentins fora del asado.

I per aquesta zona també hi ha el Cabo Polonio a Leopoldo Marecha, 1204, un bar amb butaques i ambient perfecte per sentar-te a llegir.

I ja per acabar ens queda el Buen Sabor, l’únic restaurant africà de la ciutat. La qualitat-preu és execel·lent i la veritat és que la carta és molt atractiva.

Els últims que comentem, són de Palermo, però com que dubto que fem un post d’aquest estil per Palermo, els anonem aquí. Els dos primers són relativament nous i estan molt pròxims entre ells, un és La Perinola, on tot i no tenir el famós 2×1 o happy hour podem trobar-hi una carta força meditàrrania amb tapeo i patates braves (patates braves amb pell) i l’altre, el Bach Bar, que com a mínim podrem veure-hi una San Miguel, no beure-la. El Bach Bar ja és el típic bar de moda amb cerveses d’exportació i de tirades i amb una carta a base de picades, patates amb bacó i formatge chedar i hamburgueses, on la millor opció és aprofitar el happy hour. El tercer que volem comentar, també del mateix estil que el Bach Bar però amb més onda i en un lloc perfecte és el The Shanghai Dragon, a Araóz i el passatge Mason.


Els Bars Notables

cafe-montserratEl concepte de Bar Notable és totalment turístic, és una distinció que dóna la ciutat de Buenos Aires als bars, billars, restaurants o cafès que compleixen un seguit de condicions, com per exemple antiguitat o per la importància dels seus clients o per activitats culturals significatives, entre altres i que formen part del patrimoni cultural de la ciutat però que no els ajuda econòmicament de cap manera. És una espècie d’associació que acostumen a organitzar esdeveniments conjuntament, com per exemple la “Semana del Copetín” o “Música en los Bares Notables” i d’aquesta manera, jugant amb l’ambient i l’etiqueta de Bar Notable, donen un valor afegit als clients. Molts d’ells tenen la típica forma de cafès, on pots fer el cafè, la picada amb la cervesa o menjar, generalment, minutas. S’acostumen a caracteritzar per tenir lletres amb fileteado, decoracions de cartells i botelles velles i mobles de fusta.

Aquest tipus de bar, típic de Buenos Aires, el podem trobar per qualsevol barri i la gran majoria de barris en tenen algun de declarat Bar Notable. Evidentment San Telmo, San Nicolás i Monserrat són els barris que més en tenen, ja que són els barris més antics de la ciutat.

Així, per exemple, si passegem per San Telmo tenim el Bar Plaza Dorrego, a la plaça homònima, el bar Seddon, també sobre Defensa. A Defensa amb el Parque Lezama tenim el Hipopótamo i el Británico, aquests dos amb l’estil 100% de bar porteño. El Café La Poesía, a Chile 502, també ens cridarà l’atenció per l’ambient a clàssic que té, així com El Federal, a Carlos Calvo, 595, tots dos del mateix grup empresari, per això no ens ha de sorprendre que tinguin la mateixa carta i que també la comparteixin amb el Margot de Boedo i el Celta Bar a San Nicolás. El Bar Sur, a Estados Unidos 299 és també un dels Bares Notables del barri. Un dels que no ens podem saltar és el bar Defensa, a Defensa i Cochabamba. D’aquest barri ens falta entrar al Sur i al Seddon, però és que no són gaire del nostre estil.

El 36 billares, a Av. Mayo, Monserrat, és un clàssic, sobretot la seva planta baixa, plena de billars. De fet la Avenida de Mayo és un dels carrers que més bars notables té, podem trobar l’èpic Café Tortono, situat al Top 10 de totes les guies i la veritat, que sorprenentment econòmic, tot i que si hi aneu en cap de setmana, haureu de fer cua per entrar-hi i a dins només hi trobareu brasilers. A la cantonada amb Perú hi ha el London City, que després de la restauració que n’han fet ha perdut tota la gràcia que tenia. També hi ha el Iberia, lloc on es reunien els republicans durant la guerra civil espanyola, sobre Avenia de Mayo. També destaca la Confetería del Hotel Castelar, allí on s’hi va arribar a viure-hi el poeta Lorca. També al barri Monserrat, però ja no a la Avenida de mayo tenim el Café Moserrat, a San José 524, una mica amagat del bullici del barri però realment acollidor. El Bar Colonial, un d’aquells bars que antigament era un “Almacén”, és a dir una botiga de queviures que també servien begudes, a Perú i Belgrano. En aquest bar es va rodar la famosa escena de 9 Reines, del bitllet de 100$ trencat. La Puerto Rico es manté en una de les zones més antigues de la ciutat, a Alsina i Defensa. Al l’Hotel Castelar, al Querandí a Perú 302, al London City, al Iberia i al Puerto Rico encara no hi hem entrat.

Per San Nicolás tenim el Bar Lavalle, a Lavalle i R.Peña i el Bar Vidou, sobre diagonal norte. El Boston City ens espera a Florida al 165. A Montevideo 723, ens trobem amb el sorprenent Café Thibon. El American Bar i el Celta Bar també els podem trobar al barri. El primer a Roque Sáenz Peña al 632 i el segon a Sarmiento, 1701. A Tucumán al 535, hi ha el Claridge’s. Si volem veure ballar tango, hem d’anar a la Confiteria Ideal, a Suipacha, 384. Si passegem per Corrientes, ens trobarem amb el sorprenent aparador de El Gato Negro, a Corrientes 1669 i un parell de carrers més a prop del Obelisco, el 1453 hi ha La Giralda amb els seus famosos Churros i a Tucumán 1700, el sobri Mar Azul. Si anem al Colón, podrem tornar a fer un cafè al reober Petit Colon, a Libertado 505. The Brighton a Sarmiento 645 és un dels que en falta descobrir del barri. D’aquest barri ens en falta visitar d’altres, per exemple el Lavalle, el Boston City, el American, el Claridge’s i el Petit Colon

Si parlem dels barris més antics de la ciutat, no ens podem oblidar de La Boca, que evidentment també té Bars Notables que criden l’atenció, així és el cas del Café Roma, a Olavarría 409, l’únic que hem visitat. El Estaño 1880, a Aristóbulo del Valle al 100, La Perla a Pedro de Mendoza al 1899 i la Buena Medida a Suarez, 101 són els altres Bares Notables del barri dels colors.

A Almagro també n’hi un parell que realment valen la pena. Un dels més famosos és el 12 de Octubre o més conegut, Lo de Roberto, que es troba a prop de la Plaça Almagro a Bulnes, 331 i que és famós per ser un dels que encara conserva el tango cantat en directe. El Banderín on podrem veure el Barça envoltats d’ambient de futbol a Guardia Vieja al 3600 i canviant totalment d’estil Las Violetas, més per anar-hi a prendre el té, a Medrano i Rivadavia. Las Violetas és l’únic que no hem visitat del barri i que no ens sap greu de no haver-ho fet.

Boedo, que passa com Almagro, són barris que s’estan redescobrint, i que també té història en bars, sobretot pels seus clients, entre els quals destaquen nombrosos cantants de tango. Així tenim el Café Margot i la Esquina Homera Manzi sobre l’avinguda Boedo.

No podíem deixar fora de la llista Palermo, amb el seu clàssic Cafe los Andes, un bar gens a l’estil de Palermo, situat a Scalabrini Ortiz, 1312 i al 2102 del mateix carrer, el Varela Varelita. Els clients habituals del café los Andes són padrins que juguen a cartes o al dòmino. A Soler, al3599, tenim el Café Nostalgia i a Borges al 2108 El Preferido de Palermo. De Palermo només coneixem el Café los Andes, que és una opció perfecta per escapar dels bars chetos de la zona.

El Café de los Angelitos, a Balvanera, ha sigut recentment re-obert però del bar original no conserva, gairebé res. Totalment diferent d’aquest estil, tenim el Café Roma, un bar amb les botelles plenes de pols, en una zona poc recorreguda del barri, on pots llegir-hi el diari el diumenge al matí, a San Luís i Anchorena. Un clàssic del barri, on s’hi reunien els joves a parlar de política, és La Academia, a Callao 368 i l’altre, per escoltar música, La Perla de Once, a la cantonada de Rivadavia i Entre Ríos.

A Rerito tenim el Bar bar o, sempre amb les taules al carrer plenes de gent. Un altre bar notable de Retiro és el Bar Retiro, dins de l’estació que ha vist passar tots els viatjants de la ciutat, tal com ens ho recorden les maletes que decoren el seu interior. El Plaza Bar a Florida 1005, la Confitería Saint Mortiz a Esmeralda 864 i el Florida Garden, a Florida 899. Reconeixem que de Retiro ens falten conèixer tots els bars.

El barri de Recoleta, té els bars notables menys estil bar i més estil confiteria, com per exemple el Bar del Alvear Palace Hotel, La Biela i el Clásica y Moderna a Callao 892, l’estil i sobretot els preus que tenen espanten. També hi ha La Esquina de Aníbal Troilo a Paraguay 1500. Confesso que no he entrat a cap del quatre i em sembla que em quedaran pendents, ja que no tenen un estil que m’atregui.

Belgrano, també té algun bar notable, però igual que a Recoleta, tenen un estil més carillo, com el Café de la Esquina a Libertador i Olazábal. A Vuelta de Obligado ens hi espera el Capisci. No us poc comentar-ne res, perquè no n’hem visitat cap.

Un dels bars que estan a barris menys turístics, és el Bar de Cao, que el trobem a San Cristóbal, a Independencia i Mathew. Tot i el seu encant és un bar “clon”, ja que són del mateix grup empresarial que El Margot i companyia, i tots ells comparteixen estil i carta. Així que en tots ells podem trobar el famós Sandwich de Pavita, clàssic del Margot de Boedo. Però si us diem la veritat, demaneu-vos l’hamburguesa de la casa, de 300gr de carn.

Caballito_El Viejo BuzonCaballito també té els seus bars notables, com el Plaza Café i el Coleccionistat, tots dos als voltants del Parque Rivadavia. El Viejo Buzón a la cantonada de Neuquén amb Espinoza és més un típic bodegon per sopar plats típics argentins fora del asado.

No podia faltar bars típics a un dels pocs barris gauchescos que queden a la ciutat, el Bar del Glorias el trobem a Mataderos, tot i que en aquest no hi he estat, així que no us puc comentar res. L’altre, que està al final de la fira, és el Bar Oviedo, un clàssic per fer el cafè mentre esperem que comencin els jocs gauchescos de la fira de Mataderos.

Lluny dels barris del centre, també hi ha bars històrics, com el Café de García i el Styolo Café al barri de Villa Devoto o el Café Don Juan i el Tokio a Villa Santa Rita. A Villa Luro hi ha el Café Olimpo. Al barri de Pompeya hi ha El Buzón, a Esquiu al 1393. Al barri Barracas hi ha el Progreso, a Montes de Oca al 1700, Los Laureles a Irirate, 2290 i La Flor de Barracas, a Suarez, 2095. A Flores hi ha La Farmacia, tot i que quan hi vam anar tenia pinta de tancat. Tots aquests em queden per descobrir.

Hi ha un seguit de barris, que turísticament parlant no tenen gran cosa per visitar però que si vivim a Buenos Aires hem de tenir en compte i més si li afegim que també tenen bars amb història. És el cas de Villa Urquiza, amb el Café de la U, just en diagonal amb l’estació de trens. El mateix passa amb Villa Ortúar i el seu Café de los Incas. A Chacarita tenim el Café Palacio, que és la seu del museo de Fotografia Smirik, a Lacroze 3901 i a la famosa cantonada amb Colegiales hi ha el 8 Esquinas, amb la seva carta mig alemanya mig espanyola. I al laberint de Parque Chas, el Faro, un bar clássic de clàssics. Passa el mateix amb Villa Crespo i el seu mític Café San Bernarndo, la veritat és que una nit, bé val la pena visitar-lo. A La Paternal hi ha un bar estil al Café Los Andes, en aquest cas és la Nueva Andaluza a Camarones amb San Martín, un bar clàssic amb clients de tota la vida.


Museo Fotográfico Simik

Museo FotografiaEl Museo Fotográfico Simik està ubicat al barri de Chacarita, sobre l’avinguda Federico Lacroze. De fet el museu es troba dins del Bar Palacio, un dels Bares Notables de la ciutat. L’objectiu de la creació del museu és la transmissió didàctica, visual i tècnica de l’evolució de la fotografia i de les càmeres de fotografiar.

Tot el bar està decorat amb fotografies antigues i amb càmeres fotogràfiques i altres objectes relacionats amb aquest món, com flaixos. Els elements tant es troben en vitrines com a l’interior de les taules. Així mentre fem un cafè podem contemplar les càmeres que hi ha dins la nostra taula, protegides amb un vidre. També hi ha una col·lecció de daguerreotips argentins i nord-americans, és a dir, del primer procés de divulgació comercial. En total hi ha 20.000 imatges fotogràfiques del s.XIX i XX l’exposició de les quals va rotant. La col·lecció de càmeres també és impressionant, amb càmeres des del 1870 fins a l’actualitat, un total de més de 2000.

Museo de la Fotografia_Bar PalacioEn aquesta seu també hi ha el Club de Fotógrafos con Cámaras Antiguas, que es reuneixen al bar els dimarts a les 19h i un centre d’estudis i investigació. Per si tot això no fos prou, també fan cursos, mostres, ponències i conferències. Per compte del bar, hi ha música en directe. Per seguir l’agenda, recomanem veure la web

Aquest petit museu, ho diem per l’extenció, no per la colecció es troba a prop del Cementerio de Chacarita, per tant es un lloc ideal per descansar després de passejar pel cementiri.

Museo Fotográfico Simik_ Avenida Federico Lacroze 3901. De dilluns a diumenge de 7 a 24h.


Mataderos

Feria de MataderosEl barri de Mataderos és famós per la seva fira gauchesca dels caps de setmana. És veí de Liniers, Villa Luro, Parque Avellaneda i Villa Lugano i els seus límits són les avingudes Eva Perón, Escalada i Emilio Castro i amb l’autopista General Paz, que el separa de província.

El nom del barri bé dels antics “mataderos” de la ciutat, inaugurats els 1900, per tal de substituir els que hi havia a Parque Patricios, els quals havien substituïts els de la plaça Miserere a Once, Balvanera. El barri es coneixia com la Nueva Chicago, fent al·lusió a la ciutat nord americana, que era famosa pel seu escorxador de carn. En aquell moment la zona, era el límit amb el camp, així que tenia el lloc era ideal per posar els escorxadors, tant les vaques com les ovelles, per exportar la seva carn cap a Anglaterra, principalment, des del port de Buenos Aires. Avui, l’antic edifici de l’administració de l’escorxador és l’emblema del barri i va ser declarat Monumento Histórico Nacional. Part de l’edifici està ocupada pel Museo Criollo de los Corrales, un museu per aprendre sobre la vida al camp argentí.

Mataderos_AdministraciónMataderos_El ReseroL’edifici de l’antiga administració de l’escorxador fou obra de l’enginyer José María Burgos. Cap al sud hi havia unes deu hectàrees per rebre els animals i l’estació de trens per facilitar-ne el trasllat. El predi total era de quinze hectàrees amb corrals perimetrals i al centre, els escorxadors disposats en forma de U. Avui només en queda l’edifici central, amb els dos edificis simètrics al voltant que creen el pati interior on hi ha l’escultura eqüestre al “Resero” de l’escultor argentí Emilio J. Sarniguet, que rendeix homenatge als ramaders. L’edifici del nord era l’allotjament dels funcionaris i del personal i també la posada dels reseros, és a dir, dels ramaders. On avui hi ha el museu, abans era una oficina de correus, una capella i una oficina de policia.

Mataderos_ClubsEl club de futbol de Mataderos és el Club Atlético Nueva Chicago que porta el nom amb què es coneixia la zona, la fundació del club es remunta al 1911.

El millor moment per visitar el barri és el diumenge al matí, quan es resalitza la famosa “Feria de Mataderos” un fira d’objectes artesanals i sobretot gauchescos, és a dir, del camp argentí com ganivets, voleadoras, mates i roba de cuir pel gaucho, el ramader argentí. A més a més, durant tot l’any fan menjar regional com tamales, empanadas i locro. I a la tarda fan jocs gauchescos com el de la “sortija” que consisteix en embocar un pal a un anell que penja d’un pòster, muntant a cavall i anant el més ràpid possible. Així que si teniu la sort d’estar un diumenge per Buenos Aires, heu d’anar a aquest petit paradís de camp que hi ha a la ciutat, menjar un bon plat de locro, veure els gauchos, escoltar la música regional i veure els balls que l’acompanyen.

Mentre esperem que comenci el joc de la “sortija” podem fer un cafè al Bar Oviedo, un clàssic del barri i declarat Bar Notable.

Mataderos_Toro


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.