Tag Archives: Almagro

Avenida Belgrano

L’avinguda Belgrano és una de les avingudes que creua la ciutat per la seva part sud, potser per això no és tan recorreguda pels turistes com l’ avinguda Corrientes, la Rivadavia o la Santa Fe. L’avinguda comença al riu i va pujant pels barris de Puerto Madero, Monserrat, Balvanera i Almagro. Antigament s’anomenava Santo Domingo, després Pirán i finalment el nom del Manuel Belgrano.

Manuel Belgrano fou un dels líders de la Revolución de Mayo i creador de la bandera nacional, un home del qual ja n’hem parlat en nombroses ocasions i fins i tot del qual hem proposat una ruta per la ciutat per conèixe’l millor.

El primer edifici important que trobem sobre l’avinguda, tot i tenir entrada per Paseo Colón, és el de la duana, obra dels arquitectes Lanús i Hary. L’edifici, d’estil academicista francès, data de 1910 i el 2009 va ser declarat Monumento Histórico Nacional.

L’avinguda rendeix nom al Pròcer perquè allí fou on visqué i a part, sobre l’avinguda és on descansa. Concretament a l’atri del Convento de Santo Domingo, cantonada amb el carrer Defensa, hi ha el mausoleu, però Belgrano va demanar ser enterrat a terra, fora de l’església i encara avui s’hi veu una placa que ho recorda. Uns metres més amunt, una altra placa, aquesta vegada a la paret ens recorda que en aquella casa hi va viure i morir Belgrano.

otto-wulfSi seguim pujant per l’avinguda, al número 575 ens trobarem amb l’església Presbiteriana San Andrés del Centro, que data de 1894 i fou obra de Edwin Merry i Raynes. El temple dels escocesos va patir modificacions a la seva façana quan es va decidir ampliar el carrer Belgrano per transformar-lo en avinguda.

Ben a prop de l’església, si aixequem la vista cap al cel, ens cridarà l’atenció la façana de l’edifici Otto Wulf, d’art Jugendstil, és a dir, el modernisme alemany, acabada en dues torres amb corona que, segons es diu, representen l’emperador d’Austria Franz Joseph I i la seva dona, l’emperadriu d’Austria, Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, la Sissí. L’arquitecte danès Morten Rönnow va ser el creador d’aquesta obra d’art inaugurada el 1914. Aquest solar és històric per la ciutat, ja que aquí hi havia la casa on vivia la família del virrei Joaquín del Pino i Rozas a principis del segle XIX. Passat el temps, a la casa hi va viure el bisbe Medrano i fins i tot el ministre de Portugal. A partir del 1878 va ser la seu de Montepío Municipal, l’empresa que posteriorment acabaria essent el Banco Ciudad de Buenos Aires. L’arquitecte Rönnow, abans de demolir la casa per construir-hi el seu edifici, va fer un rellevament de l’arquitectura colonial i el va entregar a l’escola d’arquitectura, així, avui en dia, es pot saber una mica més sobre l’arquitectura de la primera Buenos Aires.

A Belgrano amb Luís Saenz Peña hi ha la parròquia de Nuestra Señora de la Rábida, un edifici que tant crida l’atenció pel seu exterior com pel seu interior.

Una vegada s’ha travessat l’avinguda 9 de julio, comença un dels trams més curiosos de l’avinguda Belgrano i que reflecteixen el tarannà de Buenos Aires i és que gairebé totes les botigues que hi trobem són de mobles. Aquesta zona també va ser poblada per molts immigrants espanyols i entre ells hi havia el català Joan Pere Sierra que va donar diners per construir una església dedicada a la Moreneta. Al número 1151 hi ha l’església Nuestra Señora de Monserrat i al seu interior hi podem trobar una Senyera amb una Moreneta i evidentment, la imatge de l’altar major on hi ha una representació de les Muntanyes de Montserrat amb la Verge i el Nen.

Davant mateix hi ha el centre cultural basc, Laurak bat que per la seva arquitectura ens transportarà al País Vasc. Al seu interior hi fan activitats basques, com la pilota basca, músiques i balls populars, cursos d’idiomes i el bar.

Si seguim pujant per l’avinguda, creuarem Entre Ríos i entrarem al barri de Balvanera. En aquest tram és on trobem alguns dels edificis més bonics de l’avinguda i seguirem trobant signes de la presència espanyola per l’avinguda.

centro-gallego-rivadavia-amb-uriburuA la cantonada amb Pasco hi ha la Basílica de Santa Rosa de Lima, del famós Alexander Christophersen. El temple va ser inaugurat el 1934 i rendeix homenatge a la patrona de la Independencia del país.

En diagonal amb la basil·lica, trobem un altre punt espanyol, hi ha el Centro Gallego de Buenos Aires que és un hospital, biblioteca, teatre i centre social. Els representants d’associacions gallegues de 1900 es van ser els responsable de fundar aquest centre que tenia le funcions d’ajudar als immigrants que arriben al país, donar cursos d’alfabetització, oferir traball i assistència mèdica.

antiguo-hospital-espanolAl número 2975 hi ha l’antic Hospital Español, que data de 1906 i fou obra de Julián García Núñez. L’estil de l’edifici inicial recorda al modernisme català, però durant els anys 60 se’n va demolir una part per ampliar les instal·lacions. Aquesta institució va nàixer el 1852 amb la idea d’ajudar als espanyols que arribaven al país.

Desprès de creuar l’avinguda Boedo, ja al barri d’Almagro, l’avinguda es fa estreta i acaba morint abans de creuar-se amb l’avinguda La Plata.

Anuncis

Racons de Almagro, Caballito i Boedo

Comencem una nova secció, més dedicada a les imatges que les paraules. Com sempre, comencem pels nostres barris preferits, en especial Almagro. Aquí veureu fotos de coses típiques i clàssiques de cada barri però també de detalls que podem anar descobrint passejant un dia de primavera.

Per fer-ho pràctic, resumirem el clàssic, imprescindible i el que “s’ha de fer” a cada barri. Sempre ens ajudarem dels post ja escrits, així com de les guies gratis, en aquest cas la de Balvanera, Boedo i Almagro i la de Caballito, Villa Crespo i Chacarita. Aprofitem també per presentar un altre tríptic de la ciutat, evidentment, el d’aquests tres barris.

Almagro: turísticament parlant no té res, peró per mi, una de les millors zones de la ciutat per fer una cervesa, el quadrat format pels carrers Gallo, Cordoba, Corrients i Medrano. Podeu mirar el post de Bars, cafés i restaurants imperdibles per Almagro i després aprofitar per anar al teatre, consulteu Agenda-ho.

Almagro_Esglesia de Almagro (2) Almagro_El Boliche de Roberto

Boedo:  el barri del tango, amb els bars clàssics com el Margot, on s’ha de demanar un sandwich de pavita i el Esquina de Homera Manzi on es pot escoltar tango.

Boedo

Boedo (2) Boedo (3) Boedo (4)

Caballito: El Parque Centenario i el Museo Nacional de Historia Nacional, el Parque Rivadavia, la cafeteria-barberia La Epoca i un visita al tramvia. Bars, cafés i restaurants imperdibles per Caballito i Almagro.

Caballito Caballito_Centinela de la Patria Caballito_ Caballito_Tramvia Caballito_Museo Historia Nacional Caballito (2) Caballito_Alberdi Caballito_Victor Martínez i Alberdi Caballito_Pl.Caballito Caballito_La Epoca (2) Caballito_Parque Centenario_Gheto Varsovia Caballito_Llibreries Primera Junta Caballito_Parque Centenario_Aurora Caballito_El Viejo Buzon

Caballito_Parque Rivadavia_Monument dels catalansCaballito_Parque Rivadavia_Monument dels catalans (2)

Podeu veure més fotos al següent link.


Guia per Buenos Aires, dia 3

Tercer dia per la ciutat, ja hem fet lo més antic i lo més porteño. Avui toca una part molt important de l’història contemporània i després la part cheta. Avui toca dia d’autobús.

Saavedra_Museo Historia_Salon Segon meitat s.XIX Si us interessa la història, comencem el dia al Museo Saavedra, per mi, un dels millors museus de la ciutat, teniu història del país, de les monedes, de les armes, de la plateria i del vestiment, tot en un, per no dir la casona o quinta que visitareu. La manera més ràpida d’arribar-hi és agafar el metro vermell, el B, fins a Rosas i allí el 175, el 176 o el 140 fins Constituyentes i Avenida General Paz, el límit amb província.

El segon destí és per posar-nos seriosos, la ex ESMA, a Nuñez, un dels centres de detenció clandestina que van funcionar durant la dictadura dels anys 70. Si podeu agafar una visita guida, us ho recomanem. Des del museu, amb el 117 o el 28 hi arribareu sense problemes. Palermo_Museo de Arte NacionalAl mateix predi hi ha el Museo de las Malvinas, que si us interessa l’illa, l’entrada és gratuïta. Si voleu seguir amb el tema dels desapareguts i de la memòria, el 28 us portarà al Parque de la Memoria, davant del Río de la Plata.

Si s’ha fet l’hora de dinar, podeu menjar un chori a un dels xiringuitos de costanera nord, davant de l’aeroparc n’hi ha forces. No mireu gaire la higiene però no podeu marxar de Capital sense un chori, tot i que potser us repeteixi tota la tarda.

Pròxim destí, la zona cara de Buenos Aires, la zona de l’alt llinatge. Anem cap a Palermo Chico, pel camí deixarem Belgrano, Plaza Italia, el Jardín Botánio, los Bosques de Palermo i el Jardín Japonés, que per mi només és una opció si tenim un dia més. I de fet, si agafeu el 37 ho podreu veure a través de l’autobús, baixeu a Las Heras i Bustamente i camineu una mica fins a l’Avenida Libertador.

Tota aquesta zona, actualment està plena d’ambaixades però a principis de s.XX eren palaus de l’oligarquia argentina. No hem de marxar sense entrar al Museo Nacional de Arte Decorativo, no us deixeu enganyar pel nom. Bé, sí que és un museu d’art decoratiu, però és que el Palau Errázuriz Alvear ja és un museu per si sol. Una visita espectacular per veure com vivia la gent adinerada.

RecoletaTot passejant per Avenida del Libertador, passareu per l’edifici de la ACA on hi ha el Museo del Automóvil, una vista de 15 minuts i després canviareu de Palermo a Recoleta, aquí el passeig és lliure, tant podeu passejar per la Avenida del Libertador com per Avenida Figueroa Alcorta, és a dir, per Los Bajos de Recoleta amb la Plaza Francia, com seguir fins a la Avenida Alvear, fins a Retiro, i arribar a l’ambaixada de França, que fou el Palacio Ortiz Basualdo, i a la Plaza Cataluña amb la rèplica de la font de canaletes. El que sí que no us podeu saltar és el Museo Nacional de Bellas Artes, si no teniu gaire temps, entreu i aneu directe cap a la dreta que és on hi ha l’art argentí i l’altre punt és el Cementerio de Recoleta. Sí, ho sé, un cementiri? Jo tampoc en sóc partidària però em va agradar tant que el primer any hi vaig anar, fàcil, 10 vegades. Si aconseguiu enganxar una visita guiada, de les gratuïtes, ho gaudireu molt més.

Recoleta_CementiriHora de sopar? Marxeu de la zona! No us deixeu temptar, és una zona cara, cara, cara. El millor que podeu fer és passejar per la Avenida de las Heras fins al metro groc, el H i anar fins a Corrientes i canviar al B, vermell. Baixeu a Carlos Gardel. Camineu per Humahuaca i deixeu-vos portar pels peus pel quadrant entre Corrientes, Cordova, Medrano i Gallo, aquí trobareu molts bars dins de cases reciclades per fer la cerveseta, sobretot a Guardia Vieja amb Bulnes, parrilles de barri i restaurants russos, italians, peruans, per fer la picada, etc. També us podeu arribar fins a la Ciudad Cultural Konex, a Sarmiento 3131, que si és dilluns, a les 19h, hi actua La Bomba del Tiempo, un grup de perusió altament recomanable.

L’altra alternativa per sopar és anar a la Avenida Corrientes, entre 9 de Julio i Callao i fer una porció de pizza al pas, nosaltres hem adaptat aquesta modalitat al “tapeo” i entrem a dos o tres pizzeries, demanant una porció de muzza i un moscato. Una nit típica dels porteños és un teatre i després pizza.

Podeu convinar les dues opcions, pizza a Corrientes i cervesa per Almagro.

Ens queda un punt que em sembla interessant coneixer però només és vàlid pels diumenges al matí, la Feria de Mataderos.

Per ajudar-vos una mica, tenim alguns tríptics de barris de la ciutat. I per converser-vos, us mostrem fotos dels barris visitats, Saavedra, Nuñez, Palermo i Recoleta i el Cementerio de Recoleta.


Guia per Buenos Aires, dia 2

Recuperades les forces de caminar pel centre ahir, avui tenim un dia que comença amb dos dels punts més turístics i a poc a poc va cap a zones menys turístiques.

Comencem el dia en una de les imatges més conegudes de Buenos Aires, al Caminito de La Boca. Si us agrada més fer fotos que comprar souvenirs, l’ideal és plantar-se a Caminito entre les 9 i les 10 del matí, sigui com sigui, eviteu anar-hi més tard de les 16h. Hi Balvanera_Paseo del Tangoha autobusos com el 29,el 152 i el 64 que us porten fins a la zona més fotografiada de la ciutat. La Boca no és conegut per ser un dels barris més segurs de la ciutat, així que porteu el menys de coses de valor possible i el menys a la vista, sempre motxilla al davant. Després de passejar pel Caminito i veure conventillos, aquells patis plens de botigues de regals, si us podeu arribar-vos fins a La Bombonera, l’estadi de futbol de Boca, on hi ha el musel de la Pasión Boquense, només recomanable si sou aficionats del club. Del barri recomanem també el Museo Quinquela Martín, el pintor de la Boca i la Usina del Arte, una central elèctrica recuperada com a centre cultural i d’exposicions i al costat mateix hi ha el Museo del Cine, que si teniu 20 minuts, és interessant.

Després podeu caminar per la Avenida Almirante Brown o agafar un autobús que us porti fins al Parque Lezama, qualsevol dels que ja hem anomenat us serveix. Allí hi ha el “mural de La Boca” i si ahir no veu passejar pel parc, hi podeu passejar avui. Pròxim destí recórrer la Avenida de Mayo, qualsevol autobus que passi per Paseo Colón per exemple el 130, el 33 o el 86 i baixeu darrere de la Casa Rosada. La Avenida de Mayo és una de les avingudes més boniques de la ciutat, és impagable, heu de mirar cap a dalt, cap a baix, cap a l’esquerra i cap a la dreta, així que no queda més remei que caminar, creuar 9 de julio i arribar a la Plaza del Congreso amb l’edifici del Congreso Nacional.

Del Congreso, seguiu per Callao i arribareu a Corrientes, i d’allí agafeu el metro, o més ben dit, el subte, direcció Rosas fins a Carlos Gardel, només són dues estacions de metro, una mica menys de 2 km però com que el transport públic, malgrat el fort augment, Boedo_Esquina Homero Manzisegueix essent barat, millor guardar-se les forces. Aquí us plantareu en una de les meves zones preferides de la ciutat, els voltants del Abasto, tot i que també us dono el mateix consell que a La Boca, motxilles al davant. Hi ha tres carrers pels quals heu de passejar, el Jean Jaures on hi ha la Casa Museo de Carlos Gardel i tres cases pintades amb fileteado, que conformen el Paseo del Fileteado, el Pasaje Zelaya amb lletres de tango pintades a les parets de les cases i el Pasaje Carlos Gardel, on han acompanyat l’escultura de Gardel amb altres col·legues seus fent el Paseo del Tango.

Hora de dinar?, aguanteu una mica que anem fins a Boedo, agafeu el 180 i baixeu a Avenida Independencia amb Boedo. El tram de l’avinguda Boedo, des de Independencia fins a San Juan, és el més representatiu d’aquest barri tanguero. Per menjar us recomanem el Sandwich de Pavita, hi ha dos bars al barri que s’autoproclamen els inventors d’aquest menjar, el Margot i el Trianón. El segon no el conec, el Margot és un típic bar-magatzem, reciclat, tot i la recomanació del sandwich de pavita, si sou dos, un pujo l’aposta, partiu-vos un sandwich i una hamburguesa de 300 gr de carn. Si voleu fer un cafè, podeu anar a algun dels altres bars històrics del barri com la Esquina Homero Manzi a Boedo i San Juan. Si teniu ganes de veure un museu interessant, podeu entrar al de Monte Piedad, és gratis.

Caballito_Rivadavia_Monument dels catalansDe Boedo anem cap a Caballito, pugeu fins a Avenida La Plata i agafeu el 65 o el 15 i baixeu a Avenida La Plata i Rivadavia, camineu per Rivadavia en sentit dels cotxes fins al Parque Rivadavia, allí us hi espera la “Fuente de los Catalanes” que en realitat s’anomena la Fuente de la Doncella. Al parc hi trobareu una d’aquelles zones famoses de Buenos Aires, les llibreries de llibres utilitzats, així que si us agrada la lectura, teniu una estoneta per distraure. Ara seguiu per Rivadavia fins a la plaça La Primera Junta, on hi ha un monument al primer govern nacional. Gireu a Barco Centenera i a la pròxima gireu a Guayaquil, si sou home i us heu de tallar els cabells, al 877, teniu la barberia La Época, que també és un bar i un museu.

Ara toca anar cap a l’altre parc del barri, el Parque Centenario, el Caballito_Parque Centenario_La Auroracamí mínim és tornar per Rivadavia, fins a Campichuelo i d’allí directe al Centenario. Al voltant del parc hi ha el Museo de História Natural que, tot i no ser el de Londres, és força recomanable.

Suposo que ja és el vespre, no? Toca buscar un lloc per descansar i fer una cervesa, si no és que la voleu fer al parc. Esteu de sort, en aquesta zona hi ha diversos bars dels quals us n’hem parlat en Bars i Ruta Gratis.

Caballito_Parque Centenario_Victoria AladaPer sopar us recomanem algun bodegó o parrilla de barri, per exemple per la Avenida Angel Gallardo, la que voreja el parc Centenario, en la direcció que pugen els números, us en trobareu tres o quatre per escollir, us recomanem que demaneu mollejas d’entrada, segons els argentis, un manjar i si no feu parrillada, unas costillas de cerdo a la riojana o un bife. No us recomanem el peix, acostuma a ser lluç arrebossat sense cap mena de gràcia.

Per acabar la nit, arribeu-vos al barri veí de Villa Crespo i aneu al bar San Bernardo, a Corrientes al 5436, podreu acabar el dia fent un metegol local, nacional o internacional.

Per ajudar-vos una mica, tenim alguns tríptics de barris de la ciutat. I per converser-vos, us mostrem fotos dels barris visitats, La Boca, Monserrat, particularment la Avenida de MayoBalvanera, Almagro, Boedo, Caballito


Història de Buenos Aires a través dels seus edificis

La ciutat de Buenos Aires es va fundar el 1580 per Juan de Garay i formava part del Virregnat del Perú. La seva funció era protegir el mar i els rius per evitar l’entrada de pirates que volguessin arribar a Potosí i Lima.

Monserrat_Altos de ElorriagaEl nucli urbà estava format per illes, cada una d’elles dividida en quatre solars que es van entregar als homes que van acompanyar a Garay. La plaça principal fou l’actual Plaza de Mayo on es van repartir els terrenys més importants. On avui hi ha la Casa Rosada, hi havia el Fuerte de San Miguel, les ruïnes del qual podem contemplar si entrem al Museo del Bicentenario. Davant d’ell hi havia el Cabildo. El terreny per l’església era la mateixa ubicació on hi ha la Catedral però aquesta és relativament nova. On avui hi ha el Banco de la Nación, era el terreny que s’havia quedat Garay. La ciutat, que seguia l’estil de les altres ciutats de la colònia, va anar creixent a l’oest d’aquesta plaça que en els seus inicis eren dues places, sempre en forma quadricular.

El 1776 es va crear el Virregnat del Riu de la Plata i Buenos Aires va passar a ser-ne la capital. Així va començar a ser una ciutat comercial bolcada totalment al port, que es trobava darrere de la Casa Rosada, on després de tirar a terra el fort, s’hi va construir la duana Taylor. També al Museo del Bicentenario s’hi poden veure les restes. Una de les cases més antigues que queden en peu de l’època és l’anomenada Casa del Vierrey a Liniers.

Recoleta_La IslaLes famílies més importants tenien les cases a prop del port per poder veure des del seu balcó l’arribada dels vaixells. Un exemple d’aquestes són los “Altos de Elorriaga” sobre el carrer Defensa amb Alzina. Aquestes tres edificacions, situades en una de les zones privilegiades de la ciutat, ja que des de dalt de tot podien veure el port i per tant l’entrada de mercaderies, eren de la família Elorriga. És una de les cases particulars més antigues de la ciutat, data de 1812. Moltes d’aquestes families tenien cases als afores de la ciutat, als actuals barris de Retiro, Recoleta, Belgrano i Palermo.

El 1826, sota la direcció de Bernardino Rivadavia es va produir l’ampliació d’alguns carrers, com les actuals Corrientes, Córdoba, Santa Fe, Belgrano i Independencia, amb l’objectiu de deixar enrere l’herència colonial. En aquell moment, la ciutat acaba a Callao, després era pura estepa. Un plànol de 1830, elaborat per Bacle, mostra com la plaça de Mayo encara estava dividida per la galeria i eren dues places, la Plaza del 25 de Mayo i la Plaza de la Victoria. El carrer Defensa era el carrer Reconquista i el que avui és el carrer Reconquista era el carrer de la Paz. Encara no existia l’avinguda de mayo i el carrer principal era el carrer de la Plata, l’actual Rivadavia. Una de les places més importants era la Plaza del Parque, l’actual Plaza Lavalle, on hi ha el Teatro Colón. Per aquell moment ja existia la Plaza San Martín tot i que es deia Plaza de Marte i el camino Real ja era conegut coma Santa Fe.

El 1853 es va produir una nova reforma a la ciutat, la qual ja havia crescut una mica i arribava a Plaza Miserere. Després no hi havia res més urbanitzat tret dels pobles de Belgrano, fundat el 1866 i Flores, que data de 1801, que no es van annexar a la ciutat fins a finals del s.XIX i avui situats gairebé al centre dels límits urbans. També hi havia les quintes de Almagro i Caballito. El camino real, l’actual avinguda Cabildo, unia els pobles de Belgrano amb San Isidro i San Fernando, que avui formen part de província. El tren no va arribar a aquestes zones fins a la dècada del 1860.

A partir de 1860 es van dur a terme grans obres a la ciutat per convertir-se en una gran ciutat, ja que era la seu del poder econòmic del país al tenir el port i l’duana. L’arribada dels immigrants europeus va ajudar a augmentar la població i a modernitzar la ciutat. A finals del s.XIX es van instal·lar a l’actual Barracas i Avellaneda, ja fora dels límits de la ciutat, industries metal·lúrgiques i indústries frigorífiques, aprofitant l’aigua del Riachuelo i l’arribada del ferrocarril Roca.

Retiro_Edificio Parques NaturalesL’augment de població va deixar en evidencia la manca de salubritat de la ciutat i va ocasionar l’epidèmia de còlera de 1869 i la febre groga de 1871. Així les altes classes van deixar les seves cases del sud de la ciutat, que van llogar als immigrants i es van traslladar als afores de la ciutat en autèntics palaus construïts amb materials europeus. Aquestes cases llogades es van convertir en els famosos conventillos de San Telmo i La Boca, cases amb moltes habitacions i habitacions amb molts inquilins. El 1869 es va crear la primera xarxa d’aigua corrent, d’extensió limitada.

A prop del port i la duana, van sorgir els primers bancs i prostíbuls, a l’actual City. També aprop del final del Riachuelo es van anar instal·lant els immigrants que arribaven i que primerament passaven uns dies a l’hotel d’immigrants.

Les estacions terminals de la ciutat, Retiro al nord, Miserere a l’oest i Constitición al Sud van ajudar a ampliar la ciutat i unir els pobles, que a la llarga quedarien annexats a Buenos Aires.

Entre la dècada de 1870 i 1880, l’arribada d’immigrants i la xarxa de ferrocarrils van anar convertint a Buenos Aires en una ciutat cada vegada més gran i més moderna. Es van obrir nous carrers, es van empedrar alguns dels principals i es van construir hospitals i escoles. Va arribar el tramvia a cavall, es van instal·lar comerços i van canviar el costum i els gustos de la gent. El 1880 Buenos Aires va passar a ser Capital Federal del país. Els preparatius pel Centenario de la Revolución van ajudar al creixement de la ciutat i la seva europeïtzació, es van rebre monuments de les ciutats europees, com el França o Espanya. Es va tallar part del Cabildo i es van expropiar cases per tal d’obrir una avinguda al més pur estil de les europees, la Avenida de Mayo; es van crear serveis sanitaris, clavegueres, il·luminació elèctrica i es van construir grans edificis per les terminals ferroviàries amb materials portats d’Europa i muntats al país. Es va construir el Teatro Colón, la Casa Rosada, el Palacio del Congreso i es va començar a treballar a traslladar el port i cobrir els terrenys per obrir el barri de Puerto Madero. La vida pública també va canviar i es van anar creant grans parcs i places, així el 1875 es va crear el Parque Tres de Febrero en els terrenys on hi havia hagut la quinta de Rosas.

Corrientes i CallaoA principis de segle es canvien els cavalls del tramvia per l’electricitat i el 1913 s’inaugura la primera línia de metro de Llatino Amèrica, la línia A, que anava de Plaza de Mayo a Plaza Miserere i un any després fins a Caballito i que encara avui les estacions mantenen l’estil d’aquella època. I per ser sincers, fins fa dos o tres anys, encara hi circulava el metro, amb 100 anys de vida! Uns vagons totalment de fusta. També a principis del s.XX arriben els primers cotxes i el 1920 el transport públic automotor, així que el creixement de la ciutat es va fer cada vegada més accessible, ja que marxar lluny del centre, ja no era tan lluny. També de principis de s.XX són la gran majoria de palaus que hi ha per Retiro, Recoleta i Palermo, com el Palacio Paz, el Ortiz Basualdo o el Errázuriz Alvear, així com totes les ambaixades de la zona de Recoleta i Palermo Chico.

Palermo_Zona dels outletsL’extensió del ferrocarril va ajudar a dividir els terrenys per on passava i vendre’ls, així van anar sorgint els barris com Almagro, Colghlan, Villa Urquiza i tants d’altres, tots al voltant de la plaça principal on hi ha acostuma a haver l’església. Buenos Aires creixia i es modernitzava al ritme de les ciutats més importants del món, el model agroexportador ajudava a aquest fet. Molts dels palaus i edificis de l’època estan construïts i decorats amb materials i objecte procedents d’Europa. La necessitat de poblar el país va fomentar l’entrada dels immigrants amb cultures, idiomes i idees diferents.

La crisi del model agroexportador, a partir de 1929 va comportar la necessitat de tenir una indústria nacional substitutiva d’importacions. Malgrat tot, Argentina seguia lligada a les importacions, si bé ara no importava manufactures sí que havia de fer entrar al país carbó, maquinaria i recanvis. La indústria va canviar l’organització socioespacial del país i la gent es va traslladar del camp, on ja no hi havia tanta feina, cap als afores de les grans ciutats on es van instal·lar les indústries, així és com canvia la ciutat una altra vegada, ja que deixa de créixer com a tal i creix el cordó metropolità que l’envolta, el cono urbano. Les primeres indústries es van instal·lar al sud de la província, les pròximes cap a la zona oest, al voltant de Barracas_Fabricala General Paz i ja el 1960 va sortir el pol industrial de la zona nord. La gran immigració interior va comportar la construcció d’edificis als afores de la ciutat i de villes i en canvi, a Capital van destacar les construccions de propietat horitzontal, els ph. Aquests són edificis però en lloc de créixer cap a dalt, ho feien en horitzontal. Es caracteritzen per pisos que tenen un pati interior, on no hi ha passadís i totes les habitacions tenen dues o tres portes, una que dóna al pati i les altres connecten amb les altres habitacions. Aquest estil de cases, molt buscades avui en dia, destaquen a barris com Almagro, Boedo o Caballito, és a dir, a barris obrers. Algunes d’aquestes cases, s’han reciclat en bars, sobretot al barri de Almagro.


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.