Category Archives: Cuba

Tríptics de Cuba

Seguint la mateixa idea que vam fer per Perú, anirem penjant les miniguies de les províncies i ciutats de Cuba, per tal que les pugueu descarregar i sigui una ajuda ràpida.

Tríptics

Tríptics per descarregar

Guía en castellano de Cuba

Fotos de Cuba, de La Habana i Moments

 

Anuncis

Història de Cuba (3/3) – La Revolución del poble

Cuba Historia_2El 1956 comença el viatge de l’expedició revolucionaria de Fidel a dalt del vaixell Granma per tal d’alliberar al poble de la repressió de Batista en una guerra que enfrentava l’Ejército Rebelde que eren un conjunt d’homes amb poca formació militar contra l’exercit oficial de Batista. A poc a poc, el poble es va anar unint als Revolucionaris que van guanyant terreny a Sierra Maestra i que finalment començaren una contraofensiva amb columnes que es dirigien a Las Villas liderades pel Che Guevara, Camilo Cienfuegos i la del propi Fidel Castro que tenia com objectiu Santiago de Cuba.

El 2 de gener de 1959 Castro crida desde Santiago a la vaga general, fet que suposa l’inici de la Revolución i el final de l’imperialisme yanqui.

El nou govern revolucionari tenia tres ideologies ben marcades i diferents entre si, els conservadors que aconseguiren tenir a Manuel Urrutia Lleó com a president, els reformistes amb la participació de ministres i els revolucionaris. A poc a poc es comencen a fer reals les paraules de Revolución, i es desmantela el sistema polític neocolonial. Es dur a terme una forta Reforma Agrària on s’elimina el latifundis i es nacionalitzen les propietats més grans a 420 hectàries entregant la terra a qui la treballa. S’estatalitzen empreses, es rebaixen els lloguers de les vivendes i les platges deixen de ser privades. Un altre fet relevant de la Revolución va ser la campanya d’alfabetització del 1961 que arribava a tots els pobles i totes les cases rurals de l’illa i l’ampliació del servei mèdic rural  que bridava asistenca mèdicament a tots els punts del país.

Evidentment els Estats Units no estaven gens d’acord amb les noves polítiques i continuament tenein campanyes de prensa i polítiques d’hostigament contra el govern cubà, promovent i alentants als movimients contrarevolucionaris amb l’intenció de desestabilitzar el país i aillar-lo de la comunitat internacionals. Un dels actes més relevants va ser la brigada mercenaria que va intentar invadir l’illa el 1961 entrant per Playa Girón, tot i que no va tenir éxit ja que amb només 72 hores el poble cubà, liderat per Fidel Castro van aconseguir parar la invasió.

Cuba Historia_3El bloqueig econòmic que imposava els Estats Units arribava a gairebé tot el món amb l’excepeció de Mèxic, la Unió Soviètica i altres països socialistes i alguns països africans que revïen l’ajuda del Movimiento de Países No Alineados del qual Cuba hi formava part i que lluitaven per la liberació nacional i el soport de les noves nacions com Angola i Etiopia.

Un cop molt fort pel país va ser la desintregració de la Unió Sovietica el 1991 ja que era el seu principat aliat i per molts cubans, era com quedar-se orfe ja que un any després l’intercanvi internacional havia disminut un 70% respecte el 1989 i el PIB havia caigut en un 24% respecte el mateix periode i l’ús de la capacitat industrial un 30% ja que s’havien quedat sense qui els proveía les peces i recanvis necessaris per la industrialització del país. I així anava decreiexen els pròxims anys amb una conseqüència directa sobre la població. Tant durant la colonitazació espanyola com l’imperialisme yanqui es van explotar els recursos de l’illa sense potenciar l’indústria, així que en l’època de la Revolución la feina era trobar compradors del sucre cubà i començar a fomentar la industrialització del país, feina gens fàcil ja que la poca maquinària que hi havia era nord americana. Els russos van proveïr Cuba de peces de recanvi, de mercat de compra-venta i poc a poc el país anava guanyant desenvolupament però tot quedà truncat amb la caiguda del règim comunista rus.

Una de les lleis més fortes que va crear els Estats Units contra Cuba, aprofitant que aquesta és quedava sense el seu aliat principal internacional i que cada vegada era més notori el seu empobriment, va ser la Llei Helms-Burton , del 1996, amb la intenció d’un bloqueix econòmic total i internacional sancionant l’inversió extranjera, el financiament de qualsevol tipus i el subministrament des de l’exterior del país, imposant sancions a les empreses i empresaris que tinguin relacions economiques amb Cuba. A més a més, legalitza el suports dels Estats Units als grups contrarevolucionaris i, per si no fos poc, es creu amb el dret de determinar quin tipus de govern, societat i relacions ha de tenir Cuba una vegada hagi caigut la Revolución.

Però malgrat tot, bona part del poble cubà va seguir lluitant pels seus ideals i pel model polític que tenien i que tant els havia costat obtenir i sobretot motivats per no tornar a l’etapa de l’imperialisme yanqui, així les paraules del Che tenien tot el sentit quan digué que: “no se trata de cuántos kilogrmaos de carne se come, o de cuántas veces por año puede ir alguien a pasearse en la playa, ni de cuántas bellezas que vienen del extrangero pueden compararse con los salarios actuales, se trata precisamente de que el individuo se sienta más pleno, con mucha más riqueza interior y con mucha más responsabilidad. El individuo en nuestro país sabe que la época gloriosa que le ha tocada vivir es de sacrificio.”

Les reformes que havia anat fent la Revolució tenien sempre una amplia participació popular tenint en compte els interesos de tot el poble i castigant la oligarquía.

Cuba Historia_1

Tot i així el país necessitava aplicar algunes contrafeformes en el peride anomenat Perido Especial, algunes de les quals tenien tendencia negativa, per tal de salvar el socialism ja que evidenment no volien recaure en les “ajudes” del Fondo Monetario Internacional o del Banc Mundial. A més a més, el problema de Cuba no era que hi havia una sobreproducció i una falta de demanda, si no, totalment el contrari, hi havia una falta d’oferta. Per tant van haver de canviar l’estrategia d’alguns sectors com per exemple desenvolupant l’oferta turística, estimular l’inversió extranjera fomentant les empreses mixtes amb l’estat, actualment un punt compartit amb Canadà. Activar el treball autònom que els cubans anomenen “inventar” sortir a buscar formes de treball altament imaginatives com el que t’ofererixr un taxi, sense tenir cotxe i que després rep una comisió del taxista per portar-li clients. Despenalitzar la tenencia de moneda convertible, la moneda dels extrangers, el CUC i obrint botigues on tothom pogués comprar amb aquella divisa, entre altres moltes reformes, algunes de les quals són contradictories al socialisme però que eren la solució per no caure totalment al capitalisme i sobretot al imperialisme yanqui. Aquestes mesures comporten un creixement débil però sostenible des del 1994

Ara, Cuba es comença a obrir al turisme, creant un sistema econòmic de dues divises que generen una desigualtat al país difícil d’acceptar i que cada vegada més va creant una separació més gran entre els que es dediquen a alguna activitat relacionada amb el turisme i els que no.

El 2015 van començar les converses entre el president Omaba i Castro, per tal d’acabar amb el bloqueig econòmic. I sembla que de moment va ben encamint ja que han reobert l’embaixada de Cuba als Estats Units i fa uns dies que la dels Estats Units a l’Habana. Ja ho havia pronosticat Fidel a principis dels 70 que la Pau entre Cuba i els Estats Units vindria quan al país norteny hi hagués un president negre, el Papa fos llatinoamericà!.


Història de Cuba (2/3) – De la colonització espanyola al imperialisme yanqui

Després del Tracta de Pau de París del 1898, l’any següent es produeix l’evacuació de Cuba de les forces militars espanyoles i l’ocupació del territori per part de les nord-americanes amb un traspàs de les propietats del govern al nou país interventor. Els Estats Units fomenten la inversió de capital nord-americà, la formació de personal qualificat i l’educació, això sí en anglès i l’estudi de la història dels Estats Units. Les forces revolucionaries de Cuba s’havien quedat sense representants i la burgesia recolzava l’impuls de capital que significava l’imperialisme nord-americà.

RevolicioEl 1910 es crea la primera Constitució com a república democràtica amb divisió de poders executiu, judicial i legislatiu amb un sistema presidencialista dividit pel Congrés i pel Senat. Els Estats Units estableixen la Enmienda de Pratt que limita la sobirania de l’illa en les relacions internacionals i dóna als Estats Units el dret a intervenir Cuba a fi de mantenir la seva independència així com l’obligació a l’illa d’arrendar-los o vendre’ls terres per tal de tenir estacions navals o carboneres. Totes les revoltes contra aquesta llei acaben amb la firma d’un tractat de reciprocitat comercial, on evidentment, els Estats Units en surten clars vencedors al monopolitzar el comerç cubà i dificultant la industrialització fent que Cuba depengués econòmicament d’ells. Durant la Primera Guerra Mundial, Cuba ven el sucre als Estats Units a un preu molt baix com a sacrifici de contribució a la guerra i ja en temps de post-guerra veu com tampoc pot vendre’l al preu que correspondria; fet que aprofita la banca estrangera a apropiar-se del camp cubà. Entre el 1920 i el 1933, Cuba intenta reformar la república, però el sistema de monocultiu i mono exportació de la canya de sucre dificulta qualsevol intent de modernitzar el país. El 1933, Fulgencio Batista produeix un Cop d’Estat per evitar les revoltes i la situació de malestar que s’estava despertant. Batista dur a terme una política repressiva contra les masses populars i un any després provoca un altre cop d’estat amb l’ajuda dels Estats Units d’Amèrica, establint d’aquesta manera el control oligàrquic del poder i un nou tractar comercial amb USA que amplia la quota de sucre i rebaixes als productes nord-americans, dificultant d’aquesta manera la industrialització del país. El 1952 es porta a terme un nou cop d’Estat de Fulgencio Batista. A partir d’aquest any comencen a formar-se moviments revolucionaris entre els quals destaca el liderat per l’advocat Fidel Castro que provoquen un atac a la caserna Montcada a Santiago de Cuba per tal de mobilitzar la població. L’assalt no surt bé pels revolucionaris que són detinguts i empresonats. La pressió popular aconsegueix que els deixin lliure però s’hi han d’exiliar. En paral·lel al Movimiento 26 de Julio, dia de l’assalt a la caserna, també es forma un moviment estudiantil liderat per José Antonio Echeverria. Aquests dos moviments firmen el 1956 la Carta de México amb la intenció de provocar una vaga general. Comença a ensumar-se la Revolución.


Història de Cuba (1/3) – Descobriment, colonització i Independencia d’Espanya.

Els primers habitants de Cuba procedien de la Gran Illa de les Bahames fa més de 10 milions d’anys. Després, el guanahatabeyes, ciboneyes i taínos, originaris de Venezuela, van poblar l’illa. Quan els espanyols van arribar a Cuba, encapçalats per Colón el 1492, es van trobar una població amb poc desenvolupament, pràcticament eren caçadors, pescadors, recol·lectors i agricultors amb eines rudimentàries que ja coneixen el foc, la ceràmica bàsica i que vivien en petits poblats amb divisió social i culte als morts. Quan Colón va descobrir que Cuba no era Àssia, va seguir recorrent nous territoris, de fet el primer assentament espanyol a terres americanes fou a Santo Domingo, ja que Cuba no tenia riqueses naturals que impliqués deixar homes. No fou fins al seu segon viatge, el 1494, que decidigués explorar el sud de l’illa. El 1508 Sebastián de Ocampo demostra que aquell territori es tracta d’una illa i alguns anys més tard es designà a Diego Velázquez com a conqueridor i colonitzador de Cuba, el qual es trobà poca resistència dels indis locals que estaven en fort desavantatge armamentístic. El 1510 fundà Nuestra Señora de Baracoa i organitzà l’expedició cap a la resta de l’illa on fundarà San Salvador de Bayamo, La Santísima Trinidad, San Cristóbal de la Habana, Sancti Spíritus, Santa María del Puerto del Príncipe i Santiago de Cuba que desplaçarà a la primada Baracoa com a seu administrativa el 1515. Com passa a la resta de territori americà les ciutats es funden amb un cabildo format per veïns espanyols que constitueixen una forta oligarquia i que juntament amb la força de l’església van assentant les seves lleis i normes, amb repartiment de terres i convertint als nadius amb esclaus.

L’interès dels conqueridors en l’or i altres riqueses naturals feu que molts d’ells marxessin de Cuba davant de l’absència d’aquests a l’illa. Això va provocar que altres indrets americans es desenvolupessin més ràpidament que la primera terra descoberta per Colon. Cuba es dedicà a les plantacions de yuca i tabac amb la mà d’obra dels nadius que van morint a causa de les males condicions que els oferien els espanyols. Aquest fet provoca l’entrada d’esclaus africans i el mestissatge de rasses al no haver-hi gaire dones espanyoles. Cuba no tenia or però el port de La Habana era el punt de partida de tots els vaixells que anaven a la gran Espanya, convertint-se en el principal port del continent. La Habana esdevingué ràpidament una ciutat rica amb acumulació de capital procedent dels galeons d’or de la resta d’Amèrica que la convertia en blanc principal dels pirates anglesos i francesos principalment com Francis Drake o Henry Morgan, entre altres. Durant la segona meitat del s.XVI La Habana es va fortificar, van començar les obres del Convento de Santo Domingo i San Francisco i la construcció de la zanja Real, convertint-se en una ciutat d’elit.

Plaza de la Libertad_Jose Martí

El 1762, Anglaterra aconsegueix invadir La Habana i són els mateixos habitants de la ciutat qui defensaren la ciutat fet que fomenta el sentiment patriòtic, exactament igual com passà a Buenos Aires a principis del s.XIX. La revolució d’Haití de principis de 1800 deixa a Cuba al capdavant de la producció de sucre per abastir a una Europa aficionada cada vegada més a l’or blanc i al cafè. El problema de Cuba era que el treball als ingenios era dur, els esclaus no es reproduïen i cada vegada n’havien de portar més d’Africa, fet que encaria el cost de la canya de sucre. Passava el temps i Cuba no s’adheria a l’era de la industrialització ni a la prohibició de l’esclavitud fet que va fer que les principals potències d’Europa es revelessin i no volguessin comprar més sucre cubà, el qual cada vegada era més car a causa de la logística i en comparació al que provenia d’Indonesia, Índia o altres punts d’Àsia dominats pels anglesos i holandesos amb mà d’obra assalariada. Cuba es troba amb un excés de sucre en perdre el mercat europeu, Nord Amèrica aprofita per dissenyar el mercat de sucre cubà a les seves prioritats i amb acords totalment favorables per a ells. D’aquesta manera Cuba passa a dependre bàsicament dels Estats Units d’Amèrica i la burgesia cubana comença a desenvolupar un sentiment nord-americà excessiu.

A finals de 1800 comencen a sortir alguns terratinents no esclavistes que lluiten contra la mà d’obra no assalariada, la dependència econòmica dels Estats Units i la política d’Espanya. Així és com, encapçalats per Céspedes es dur a terme la guerra dels 10 anys. El 1895, José Martí, líder intel·lectual de la Revolució aconsegueix moure el poble cap a la lluita de la independència. Els Estats Units veuen l’oportunitat i pressionen a Espanya perquè els cedeixi Cuba, Puerto Rico i Filipines fet que queda signat el 10 de desembre de 1898 al Tracta de Pau a París. Així fou com Cuba aconsegueix la independència d’Espanya però passa a ser una neocolònia dels Estats Units que ràpidament ocupen militarment.


Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (Cuba)

Alguns dels punts que hem de posar al nostre recorregut per Cuba són els declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Cuba en total en té 9.

Trinidad

Trinidad

A Sierra Mestra, Guantanamo i Santiago de Cuba és on es van produir les primeres plantacions de cafè del sud-est de l’illa. Les tècniques agrícoles utilitzades per a contrarestar la dificultat del terreny han ajudat a entendre aspectes de la història econòmica, social i tecnològica del Carib. Conformen un conjunt de 171 agroindústries de finals del s.XVIII i principis del s.XIX resultat de la Revolució Haitiana, ja que aquesta va portar a Cuba arquitectura, enginyeria i va tenir un fort impacte en l’economia, la música i dansa i en altres manifestacions artístiques com la religió i els costums. Aquest fet va produir una barreja de rasses característica del sud-est de l’illa de Cuba.

Si parlem de plantacions que han canviat l’economia de Cuba no ens podem oblidar de Trinidad i el Valle de los Ingenios fent referencia a la plantació de canyes de sucre i a la indústria sucrera, la principal font d’ingrés del país durant gran part de la seva història. La ciutat de Trinidad va ser fundada a principis del s.XVI i encara manté l’estil i l’ambient colonial del s.XVIII i XIX, com el Palacio Brunet i el Palacio Cantero, tots dos de famílies directament relacionades amb el món del sucre. El Valle de los Ingenios, malgrat no tenir cap canya de sucre de prova, és testimoni del desenvolupament de la industria del sucre i encara avui hi podem veure algunes de les parts de la indústria com les torres de vigilancia o el tren jamaicano de San Isidro de los Destiladeros.

Cienfuegos

Cienfuegos

I per últim, fent referencia a plantacions agrícoles, el que possiblement avui sigui la imatge més representativa de Cuba, els Habanos, per això també forma part d’aquesta selecta llista des de 1999 el Valle de Viñales. Una vall envoltada de muntanyes amb una forma característica, coneguda com mogote que li confereix una terra fèrtil per la plantació del tabac. Encara avui en dia les tècniques utilitzades són totalment tradicionals, amb el bou que llaura i el secat de les fulles de tabac a les pròpies granges.

Si anem cap a les ciutats, a part de Trinidad, també podem trobar protegides per la UNESCO el Centre històric de Camagüey i de Cienfuegos. Camagüey va ser fundada el 1528, com una de les set ciutats fundades pels espanyols, al lloc on la podem trobar avui amb el més característic estil espanyol, amb places, carrerons serpentejants, placetes i illes de cases totalment irregulars formant el típic laberint dels centres històrics espanyols. La ciutat que avui podem veure manté aquest entramat irregular, malgrat haver estat destruïdes diverses vegades al llarg de la història. Pel que fa a Cienfuegos, va ser fundada el 1819 pels colons francesos i amb el temps es va convertir en un punt comercial de productes típics cubans com la canya de sucre, el cafè i el tabac. La part històrica té palaus d’arquitectura neoclàssica evolucionada cap a formes més eclèctiques com el Palacio del Gobierno, el Colegio San Lorenzo o el antic Liceo, entre altres. Aquests nucli antic està protegit per la UNESCO per ser el primer i més notable exemple de conjunt arquitectònic i urbanístic en el qual es van plasmar les noves idees de modernitat, higiene i urbanisme al s.XIX a Amèrica Llatina.

Castillo Real Fuerza_La Habana

Castillo Real Fuerza_La Habana

Si ja hem parlat d’arquitectura i d’indústria, ens queda parlar de fortificacions i defenses. Per això anem a les dues puntes del país, a La Habana Vieja i el seu sistema de fortificacions i al Castillo de San Pedro de la Roca a Santiago de Cuba. La Habana Vieja no necessita presentació, fou la primera incorporació cubana a la llista protegida de la UNESCO el 1982. Ciutat fundada pels espanyols el 1519 i el principal port de mercaderies que connectava el vell i el nou continent; fet que va provocar que s’hagués de crear un sistema de fortificacions a fi de protegir-la dels atacs pirates, La Cabaña, el Castillo de la Real Fuerza, el Castillo del Morro i el Castillo de la Punta. L’altre punt important de la Cuba colonial era Santiago de Cuba, a fi d’evitar les rivalitats de l’època es va construir el Castillo de San Pedro de la Roca com una fortificació erigida dalt d’un punt rocós per protegir el port de la ciutat.

També hi ha dos parcs naturals protegits. El primer és el Parque Nacional Alejandro Humboldt amb una gran diversitat d’ecosistemes i espècies única a l’illa que l’ha convertit en un dels llocs tropicals del món amb major diversitat. L’altre parc és el Parque Nacional Desembarco del Granma que les seves elevades terrasses l’hi han atorgat un valor universal de les particularitats morfològiques i fisiogràfiques del terreny.

A la llista d’espera hi ha Cubanacán i l’escola nacional d’art, el Parc Nacional Ciénaga de Zapata a Matanzas i el sistema de corals del mar caribeny.

Fotos de Cuba, de La Habana i Moments


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.