Category Archives: Coses que no t’esperes

Fuet, mate i arròs

Continua llegint

Anuncis

Les coses que es mouen de lloc

Quan passegem per una ciutat sempre ens dóna la sensació que les coses han estat al seu lloc tota la vida però ens oblidem que les ciutats es mouen, que tenen vida i per tant es renoven, a vegades seguint el sentit de la moda i d’altres per les pressions veïnals.

Quan l’Estat li va encarregar a Lola Mora que esculpís una font per decorar la Plaza de Mayo just davant de la Catedral, ningú s’esperava que aquesta dona, de principis del s.XX pogués fer la font que va ffuente-de-las-nereidaser. Quan el 1902 va arribar la font procedent de Gènova, materials i trasllat pagat per la Nació, la sorpresa va ser majúscula. L’obra arribava desmuntada en caixes i es tractava que la mateixa Lola, que havia arribat uns dies abans d’Itàlia, la muntés a Buenos Aires. Però l’obra no va tenir la rebuda que l’autora esperava. El pecat? Que hi havia figures femenines despullades. La ciutat que volia ser cosmopolita va xocar amb la tradició carca espanyola. Així que, la font, després de molt esperar, va acabar entre les actuals Leandro N. Alem, Perón i Sarmiento. Però aquest no va ser el seu lloc definitiu, ja que el 1918, Charles Thays va dissenyar el desaparegut balneari de Costanera Sur, a Puerto Madero, i la font es va traslladar en aquell lloc allunyat de la ciutat, que amb el temps ha acabat essent una de les zones altes i fins i tot, ha estat declarada Bien de Interés Histórico Nacional.

Fa uns anys, a Argentina es comprava per catàleg, ja que la ciutat progressava a un ritme més ràpid que els seus habitants. Així va ser com el 1886 es van comprar dues fonts, a la companyia francesa Du Val D’Osne, per tal de decorar la Plaza de Mayo, malgrat que en aquell temps la ciutat no tenia aigua corrent per posar-les en funcionament. En remodelar la plaça i deixar-la amb l’aspecte actual, les fonts es van reubicar i fins i tot es van modificar. Després de rodar per diferents llocs de la ciutat, avui les fonts les podem contemplar passejant per la 9 de Julio. Una està a 9 de Julio i Córdoba i l’altra a 9 de Julio i Avenida de Mayo.

escultures-piramideEls altres elements de la Plaza de Mayo que s’han reubicat són les escultures que decoraven la Pirámide de Mayo i fins i tot la piràmide. La piràmide va ser el primer monument patrici que va tenir la ciutat i es va construir el 1811 per commemorar la Revolución de Mayo de l’any anterior. El 1856 es va decidir modificar la Pirámide i donar-li un estil més senyorial i el 1912 es va traslladar uns metres d’on es trobava originàriament, ja que la plaça de 1811 estava dividia en dues, la Plaza de la Victoria i la Plaza del Fuerte. La nova Pirámide estava encapçalada per la figura al·legòrica de l’Argentina representada per una estàtua de la Llibertat amb un barret frigi. L’autor de l’escultura va ser el francès Joseph Dobourdiueu. Aquest també va esculpir quatre figures per decorar la base que representaven la Industria, el Comerç, les Ciencies i les Arts. Aquestes escultures no van tenir gaire sort perquè el 1873, a causa del seu mal estat de conservació, es van retirar però es van substituir per quatre de marbre de Carrara que representaven la Geografia, l’Astronomia, la Navegació i la Indústria. Aquestes escultures, que eren reciclades del Banco Provincia ubicat al carrer San Martín van decorar la Pirámide fins al 1912 que es van retirar i es van guardar en un dipòsit municipal. Van haver de passar 60 anys fins a veure la llum de nou, per ser ubicades a Alsina, davant del Convento de Santo Domingo.

Hi ha altres monuments que s’han mogut del seu lloc original, per exemple el de la Caputxeta Vermella que el 1937 es va comprar i ubicar a la Plaza Lavalle però el 1972 es va traslladar als Bosques de Palermo.

George Canning també va ser traslladat i el motiu del trasllat està directament relacionat amb la història d’Argentina. Resulta que el monument al polític britànic es trobava a la Plaza Britania, l’actual Plaza Fuerza Aérea Argentina, a Retiro, on hi ha la Torre Monumental, el regal que la comunitat britànica va fer a Argentina per celebrar el Centenario de la Revolución. El 1982 va esclatar la guerra de Las Malvinas entre aquests dos països, un dels gestos del govern va ser canviar el nom de la plaça, l’altre el va fer la societat i és que van agafar l’escultura realitzada per Alberto Lagos i la van llençar al riu. Passat el temps es va “pescar” el monument i es va traslladar a prop de l’ambaixada britànica, a Recoleta. Avui la podem veure als Bajos de Recoleta, però a la imatge li falta una mà.

La font de las Nereidas no va ser l’única que va rebre un menyspreu per mostrar dones despullades. La comunitat catalana va regalar a Buenos Aires una font, la Fuente de la Doncella, obra del barceloní Josep Llimona i Bruguera, que va ser inaugurada el 1931 per una comissió presidida pel senyor Escany, al parc Rivadavia, a Caballito. El conjunt de l’escultura és una dona nua, recolzada a la font. Resulta que uns anys després es va instal·lar davant de la font un santuari a la Verge de Luján i, evidentment, a les ments cristianes no els hi va semblar correcte que la verge, vegues una dona despullada. Així que el cura va gestionar la retirada de la font i després de passar-se una temporada als dipòsits municipals va ser instal·lada a la Plaza San Martín, a Retiro. El 2010 les gestions realitzades pels veïns de Caballito, van acabar amb la font retornar al seu parc.

trenEls més grans de la ciutat recorden que al hall de l’estació Constitución hi havia maquetes de màquines de tren que funcionaven en posar-hi una moneda. Actualment podem trobar una d’aquestes maquetes al Museo Nacional del Ferrocarril que encara funciona i una altra a l’entrada de l’edifici de la facultat d’enginyeria de la UBA, de las Heras, on hi ha el Museo de Ciencias y Técnica.

Un dels canvis més recordats, per ser recent, és el del Monumento a Colón. L’obra de l’italià Arnaldo Zocchi fou un regal de la comunitat italiana a Argentina per celebrar el Centeniario de la Revolución de Mayo. Tot i que la pedra fonamental es va posar el 1910, el monument en si no es va inaugurar fins al 1921, a darrera de la Casa Rosada, on comença l’avinguda Colón. El 2013 va esclatar la polèmica quan el govern nacional va decidir traslladar al “descobridor” d’Amèrica i substituir-lo per una de les dones que va lluitar per la independència, Juana Azurduy. Colón va ser traslladar a prop del Aeroparque Jorge Newbery.


Art al Subte

Avui farem una cosa que no ens esperem, ens embotirem al subte, el primer metro de Llatinoamèrica i anirem recorrent diverses estacions de cada una de les seves línies, descobrint els murals que les decoren i així aprendrem sobre la història d’Argentina, els seus paisatges, els seus símbols i els personatges que ha fet gran el país. En total hi ha unes 450 intervencions de més de 200 artistes diferents, recollides en un llibre, que converteixen els túnels del metro en una de les galeries més grans del món i més econòmiques, ja que només s’ha de pagar el bitllet per viatjar. Perfecte per un dia de pluja!

linia-a_peruLa línia A, que recorre Rivadavia, construïda per la companyia Anglo Argentina i que fou la primera, té doble valor afegir. Si bé fa uns anys que van enretirar els primitius trens de fusta, les estacions encara mantenen l’encant del 1913, com per exemple la de Perú que fins i tot han mantingut els cartells antics. A l’estació de San Pedrito, a Flores, hi ha imatges dels veïns del barri o a Catro Barros es rendeix homenatge a la boxa, ja que per anar a la federació de boxa, s’ha de baixar en aquesta estació. Un altre exemple és l’estació de Piedras ens fa recórrer la ciutat a través dels seus cafès. A part de les comentades anteriorment, la majora de les estacions estan dedicades a pintors argentins, com si es tractés d’un museu d’art argentí, podem anar descobrint obres de Marta Minujín que ha decorat la parada Sáenz Peña, que està a prop del seu taller o a Río de Janeiro podem veure obres de Benito Quinquela Martín, el pintor de La Boca.

La línia B, la que segueix Corrientes i Trinvirato, va ser construïda el 1930 per la companyia Ferrocarril Terminal Central de Buenos Aires. És una de les que s’ha decorat recentment i s’ha procurat que els temes estiguin relacionats amb les estacions i amb la cultura argentina. Per exemple, la de Pasteur, ara Pasteur-Amia, està decorada amb historietes i il·lustracions relacionades amb el cas de l’atemptat de l’Amia, que encara no està resolt. L’estació de Carlos Gardel té imatges del cantant i de la zona del Abasto. La següent, la de Medrano està decorada amb escenes de diferents balls. En altres estacions podem trobar murals que fan referencia als pobles originaris, a la pampa humida com la de Malabia o per exemple a Dorrego on s’ha pintat un bosc. Si anem a l’estació Los Incas, tenim cartells que ens expliquen sobre les diferents cultures precolombines i a l’estació Tronador, els vitralls ens expliquen la història del barri. Si volem endinsar-nos a la literatura, la de Angel Gallardo està dedicada al text de Eduardo Galeano “Los Nadies”.

liniaa_quinquela

A continuació es van construir les altres tres, la C, la D i la E. Totes tres per l’empresa Compañía Hispano Argentina de Obras Públicas y Finanzas durant la dècada dels 30-40.

La línia C, data de 1933 i uneix les estacions de tren de Retiro i Constitución. Aquesta línia se la coneix com “el subte de los españoles”, ja que la majoria de les seves estacions estan decorades amb murals ceràmics realitzats per Martín S. Noel i pel català Manuel Escasany que va nàixer a Cardona el 1869 que representen paisatges i ciutats d’Espanya com Bilbao, Navarra i Catalunya, en homenatge al poble espanyol per la seva contribució en el desenvolupament d’Argentina.

linia-d_congresoLa línia D, que va ser posterior, data entre 1935 i 1949, segueix l’avinguda Santa Fe i la seva continuació en l’avinguda Cabildo, també segueix la tècnica dels murals ceràmics, però aquesta vegada representen motius argentins. Aquests murals van ser realitzats, en la seva majoria, per Alfredo Guido, Rodolfo Franco i Léonie Matthis de Villar. Per exemple a Congreso de Tucumán hi ha un mural ceràmic que representa la Cuesta de Chacabuco i la Reconquista de Buenos Aires, en mans dels anglesos. Actualment s’han restaurat alguns murals i s’han redecorat algunes estacions com la de José Hernández on podem veure gegantografies de Leonel Messi. A l’estació de Plaza Italia, podem contemplar a terra dos murals de les obres de Benito Quinquela Martín i les pintures, decorades com animals, ens recorden que aquesta parada és la que correspon al zoo de la ciutat, bé ara, ecoparc.

linia-e_gral-urquizaEntre el 1940 i el 1944 es va construir la línia E. En aquest cas els murals de Léonie Matthis de Villar, Otto Durá, Rodolfo Franco i Alfredo Guido van ser els encarregats de plasmar escenes de la història d’Argentina com per exemple, a l’estació Urquiza, on es mostra la batalla de Caseros i l’entrada del General Urquiza a Buenos Aires, tots dos obra de Léonie Matthis. A l’estació Jujuy podem viatjar fins aquesta terra a través dels paisatges i de les activitats econòmiques típiques de la zona, representades en els murals de Alejandro Sirio.

Per últim, la línia H, la més nova i la que fa d’unió a les altres línies a l’altura de Entre Rios i Pueyrrédon, té estacions dedicades a cantants, músics i compositors del tango com Discépolo, Piazzolla i Tita Merello.

Però és que no només les estacions estan decorades, sinó que fins i tot els passadissos que connecten les estacions com per exemple, el més representatiu, el de la A i la D, que està decorat amb el personatge de còmic més famós del país, La Mafalda de Quino.


Guia Gratis (no Low Cost) a Buenos Aires

Potser ja us ho espereu perquè és una cosa que hem comentat moltes vegades que Buenos Aires, però definitvament és una cosa que s’ha de saber, que ha de quedar clar: Buenos Aires té moltes coses a fer gratuïtes. Des de Fuet i Mate em fet rutes per alguns dels barris de la ciutat sense gastar ni un peso. Podem passejar per barris turístics com Monserrat, San Telmo i la Boca; per Belgrano, Palermo i Recoleta i per San Nicolás i Retiro o pels barris no tant turístics com Caballito, Villa Crespo i Chacarita i per Balvanera, Boedo i Almagro deixant la cartera a casa. Hem anat completant una agenda setmanal a 0$ i us hem passat webs on es pot gaudir de la cultura sense pagar. Doncs avui tenim ganes de tornar-ho a comentar perquè a Buenos Aires es poden fer activitats gratuïtes que a moltes altres ciutats, generalment, es paguen.

Comencem amb una de les més típiques quan visites una ciutat, els museus i és que hi ha molts museus gratuïts, però no només que tenen un dia gratis, sinó, que cada dia ho és. I tampoc parlem de museus petits o de temàtiques concretes, si no de museus típics de cada ciutat, com per exemple el d’Historia Nacional o el de Bellas Artes. La llista pot seguir, voleu aprendre de trens, de l’Antàrtica, d’acordions, de l’aigua, de cotxes, d’audiòfons, de la mort, de la numismàtica, dels vestits típics, de la televisió, de la minera i la llista podria seguri però parem, per no fer-nos pesats. Els museus que es paguen, acostumen a tenir un dia d’entrada gratuïta com el Museo Histórico Saavedra, el Sarmiento o el de Arte Hispanoamericano, per nombrar-ne algun. I si teniu la sort de ser-hi per la Noche de los Museos, pels voltants del primer cap de setmana de novembre, podreu entrar gratis a aquells museus que no tenen dies gratuïts, com el de la Pasión Boquense, el MALBA o el d’Evita. Aquí us deixem la llista de museus de Buenos Aires que hem vistat fins ara.

tangoSi el que us agrada és la música, també esteu de sort, perquè a Buenos Aires hi ha molts racons on es pot escoltar música gratuïtament i molts festivals dedicats a la música. Per exemple, a l’estiu, desembre i gener, se celebra “Verano en la Ciudad” i, actualment al Parque de la Ciudad, anys enrera al mig de la 9 de Julio amb Corrientes, es fan concerts gratis totes les nits de divendres i dissabte. A més a més, també s’organitzen concerts a l’amfiteatre del Parque Centanario, moltes vegades relacionats amb el tango. El Teatro Colón obre les seves portes els diumenges al matí per escoltar els assajos de l’orquestra de l’òpera de Buenos Aires. Les cases de la cultura de la província, també acostumen a fer activitats els caps de setmana, gratuïtes, relacionades amb la música. La Casa de la Cultura de la Ciudad i la Legislatura també obren els seus salons per escoltar música. Al hall del Teatro San Martín, els dissabtes d’hivern al vespre, sempre hi ha algun concert, de temàtica variada. Fins i tot hi ha grups de música que actuen al carrer, entre ells, un dels més coneguts és Vecina Canciones. A Buenos Aires pots arribar a escoltar grups desconeguts o intèrprets famosos com Álex Ubago, Placido Domingo o Fito Paez, totalment gratis. Hi ha dos centres culturals de referencia en quant a concerts, un depen de la ciutat, La Usina del Arte i l’altre del govern nacional, el Centro Cultural Kirchner que “l’amic” Macri ha reobert.

festival-diseno-y-maderaFestivals i Fires gratis. Molts. Tants que no acabaríem de nomenar-los tots. Des de las “noches” que poden ser dels museus, de les disqueries i de les llibreries on a a part d’activitats centrades en la temàtica nocturna hi ha concerts fins als de festivals cinema. La fira que hem d’anomenar a part, que fins i tot li hem dedicat una entrada, és Tecnopolis. Si teniu la sort d’estar a Buenos Aires entre juliol i novembre, hi podreu anar i si coincidiu amb el cap de setmana del festival Raíz, hi HEU D’ANAR (l’entrada al recinte i a les activitats és gratuïta, però el menjar s’ha de pagar (es pot portar de casa)).

Si el que us agrada és el setè art, també teniu sort. Hi ha molts centres culturals i moltes associacions que tenen un dia a la setmana cicles de cinema gratuïts. Per exemple el centre cultural coreà o l’aliança francesa on fan cine gratis els dimecres i a més a més participen en la setmana del cinema europeu a Buenos Aires. A l’estiu es posen pantalles gratuïtes en diversos punts de la ciutat per veure pel·lícules a l’aire lliure i fins i tot durant el BAFICI, el festival internacional de cine, també hi ha passes gratis. Hi ha diversos bars que també, mitjançant un projector, dediquen una tarda a pel·lícules de diverses temàtiques i gèneres segons la temàtica del cicle mensual, com per exemple, a la Casona de Humahuaca.

fundacio-telefonica_play-de-gameTambé als centres culturals hi ha exposicions i xerrades gratuïtes. Així que hem d’estar atents als centres culturals de la ciutat, com el Rojas, on sempre hi ha exposicions, com per exemple de fotografies de portades de la revista National Geographic; el de Recoleta on hi van fer l’exposició per l’aniversari de l’Asterix i l’Obelix. Al Palacio Nacional de Artes, el Palais Glace, hi exposen cada any l’exposició del World Press Photo, entre altres. A les cases de la cultura de la ciutat i de les comunitats, com la d’Espanya i la d’Itàlia cada mes fan xerrades i presentacions de llibres d’artistes del país en qüestió. El centre de l’Espacio Fundación Telefónica per tal d’aconseguir el seu objectiu de difundir i compartir sabers relacionats amb la teconologia també ofereix exposicions, com la de videojocs “Play de Game”, seminaris i xerrades. La Usina del Arte, que hem comentat anteriorment, dedica la seva sala principal a exposicions de gira mundial per exemple, sobre Ana Frank o sobre la cultura maorí de Nova Zelanda.

Veure teatre gratis també és possible a la ciutat, però no és tan fàcil com el que hem comentat fins ara. Hi ha dos esdeveniments claus. Un, que durat tot l’any, és el de les visites guiades teatralitzades que consisteixen en què un grup d’actors interpreten un paper relacionat amb la història del país en un punt de la ciutat en concret. Per exemple, a San Telmo, et parlen dels fantasmes i ho lliguen amb la febre groga que va assetjar la ciutat. A avinguda de Mayo veus com va ser la celebració de la seva obertura. I fins i tot, tenen una versió, a l’estiu, on els actors som nosaltres que anem llegint un guió en diversos places de la ciutat mentre ens traslladem amb bicicleta. L’altre moment clau de teatre gratuït és a l’estiu, quan fan obres de teatre a les places de la ciutat.

Una de les meves activitats preferides, les visites guiades gratuïtes. El govern de la ciutat té diversos organismes que presenten l’opció de fer visites guiades. Les més famoses són les dels divendres, dissabtes i diumenges que et mostren punts de la ciutat d’una manera local, és a dir, per a porteños. També hi ha els del Centro Histórico que recorren els barris més antics de la ciutat en dates puntuals del calendari explicant-te la història i recorrent els punts característics segons la data en concret, com per exemple durant la Setmana Santa. Hi ha moltes visites guiades a edificis, com a la Sede del Gobierno de la Ciudad, a la Casa Rosada, al Palacio San Martín i a la Casa la Cultura i visites als museus, com el de Bellas Artes on van canviant el tema principal de la visita segons el mes. També n’hi ha a la Ex-ESMA o al Ex-Olimpo. Des de la Dirección General de Cultos organitzen cada primer i tercer divendres de mes, al matí, visites guiades a dos o tres temples religiosos de qualsevol punt de la ciutat.

centro-cultural-recoleta_obelix

Els centres culturals, una vegada més, ens ofereixen activitats gratuïtes. Aquesta vegada parlem de cursos de qualsevol temàtica. Fotografia, pintura, història, dansa, tango, etc. només cal estar atents a l’agenda per no quedar-se sense places.

Per traslladar-nos d’un punt a un altre també ho podem fer gratuïtament amb les bicis de la ciutat. Hem d’afegir, que si ve el preu dels autobusos i del metro ha pujat força en els últims 5 anys, encara segueix essent molt barat, molt més que fer un cafè.

Com es pot seguir totes aquestes agendes sense haver de pagar? A través d’internet. Es pot tenir internet gratis? També! A molts dels parcs i places de la ciutat i a més a més, al metro, hi ha internet gratis i lliure.

Dormir gratis és possible, com a gairebé tots els indrets del món gràcies a grups de gent que confia amb altres viatgers. On trobar-los? La més famosa i de la única que en tinc experiència, Couchsurfing. És gratis? Sí. Que hi guanya l’altra part? Res material, satisfacció personal, aprendre d’una altra cultura, intercanvi, etc. Algun consell? Porta algun detall de casa teva, cuina un àpat de la teva terra, retorna d’alguna manera el favor que t’estan fent.

Per tant, només heu de pagar per menjar però si busqueu una mica, trobareu llocs on poder menjar a preus econòmics.


Ruta de la història clàssica per Buenos Aires

Hi ha moltes coses que no t’esperes per Buenos Aires però de ben segur que no t’esperes que passejar per Buenos Aires no sigui només aprendre dels porteños i dels argentins, si no que també es pot aprendre de la història del món.

Per exemple si anem a Palermo, més concretament a la Plaza Italia podem veure una autèntica columna romana. La columna de 1,9 m d’alt i 55 cm de diàmetre del Imperi Romà va ser trobada al fòrum de Roma durant una excavació, per lo que se li atribueixen uns 2000 anys d’antiguitat. El fòrum romà era el centre de la ciutat, la plaça on hi havia els edificis públics més importants.

emperador-trajanoSeguint amb els romans podem contemplar la lloba Luperca amb Rómulo i Remo en dos punts diferents de la ciutat, una al Parque Lezama a San Telmo i l’altra al Jardín Botánico, a Palermo. L’escultura del parc fou un regal de la ciutat de Roma a Argentina per conmemorar el centenari de la revolució; la del jardí fou una rèplica de l’anterior. Segons la mitologia romana el rei de Alba Longa, Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli. Aquest va ordenar prohibir que la filla de Numitor tingués descendencia, però aquesta, Rea Silvia, acabava de tenir dos fills petits del déu romà de la guerra, Mart. Per això va ordenar que els nadons Rómulo i Remo, els fills de Rea, fossin ofegats al riu Tíber. La cistella on anaven els nadons va flotar fins al mont Palatino i allí van ser trobats i amamantats per una lloba, posteriorment van ser criats per una familia de pastors. Resumint molt, al final Rómulo va matar a Remo per fundar Roma sobre el mont Palatino.

columna-persaEncara podem quedar-nos una estona més per la roma imperial i és que tenim un monument a l’emperador Trajano, a la Plaza Lavalle, rèplica del que hi ha al museu Popular de Nàpoles. Marco Ulpio Trajano fou un “sevillà” que va esser emperador de l’Imperí Romà des del 98 fins al 117.

Si volem canviar de cultura, ens n’anem a l’antiga Persia, avui en dia a Iran. La cultura persa utilitzava el toro com una representació de la virilitat i la mascunilitat. A Palermo, darrera del zoològic hi ha una rèplica d’una de les columnes de l’antic Palau de Ciri II, el Gran, a la ciutat de Persépolis de l’any 550 a.C. que el Sha de Persina va donar a Argentina el 1965.


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.