Category Archives: Com sobreviure a Argentina

Teatres

Buenos Aires és una ciutat molt gran i molt activa culturalment, com ha ja hem comentat en diverses ocasions, hi ha activitats pels tots els gustos com cine, teatres, concerts, exposicions, dansa, tango, festivals de tots els tipus, etc. i per a totes les butxaques, desde lo gratuït fins a grans recitals de música com el de Roger Waters. Per mi, el millor és precisament això, la gran varietat d’opcions i que n’hi ha moltes a baix cost.

Concretament els porteños són característics per ser molt cults i apreciar les arts escèniques, potser per això hi ha tants teatres a la ciutat. Una de les activitats més característiques d’un dissabte per la nit és anar al teatre per Corrientes i al sortir anar a fer una pizza. De fet, en molts llocs de la ciutat, sobretots els dissabtes, es congrega una quantitat de gent esperant que alguna obra que es fagi en algun teatre, comenci. Cada barri té teatres i centres culturals que fan obres independents, a un preu molt assequible. Les més comercials, acostumen a ser als teatres de Corrientes, pels barris hi ha el que anomen teatre independent i fins i tot podem trobar els teatres que formen part del “complejo teatral de Buenos Aires” com el Teatro San Martín, el Teatro de la Ribera, el Presidente Alvear, el Regio i el Sarmiento, que tenen obres a un preu molt recomanable i encara millor si hi anem un el dia de l’espectador, que varia segons el teatre.

teatro-nacional-cervantesJa hem comentat que l’Av.Corrientes es caracteritza per les llibreries i pels teatres. Entre Florida i Callao, la quantitat de teatres que hi ha és impressionat. Teatres com el Gran Rex, el Teatro Ópera, el Teatro San Martín, els teatres del Paseo Plaza, el Teatro Presidente Alvear, entre altres, són alguns dels que podem trobar en aquesta avinguda on les ofertes teatrals son força variades, però sobretot destinades a grans produccions, a musicals o cabarets, un estil molt apreciat a Argentina. Un bon lloc on anar, abans d’escollir l’obra, és a la placeta que hi ha a 9 de Julio i Corrientes on hi ha una parada que fan ofertes d’última hora. No ens podem oblidar, per aquesta zona, del magnífic Teatro Colón, del Teatro Nacional Cervantes i el Teatro Liceo.

Un barri característic pels teatres és Almagro, però en aquest cas es tracta de petits teatres i d’obres menys populars. El Espacio Callejón, el Teatro del Abasto, el Anfitrión, el Beckett,  només són una mostra dels que es poden trobar tot passejant pel barri. Ben a prop, del Parque Centenario també ens trobem amb dos petits teatres de barri, el Kafka i el Abasto Social Club. La millor opció és teatre i desprès coneixer alguns dels bars que hi ha per la zona.

Boedo, és un barri singular, on l’Av.Boedo li dóna un aire de bohemia característica amb els espais Timbre 4 i Teatro Boedo. A més a més, aquí fan el Temporada Alta de Buenos Aires durant la setmana Catalana amb obres i actors del nostre país. Al sortir del teatre podem anar a menjar-nos un emblemàtic sandwich de pavita.

El barri de Palermo, fent honor al seu adjectiu de cheto, pijo, cool, també compta amb teatres com el Cendas o del Viejo Palermo. No explicaré gaire cosa més perquè Palermo és un barri per passejar i descobrir tot caminant, però això sí, amb ganes de gastar.

San Telmo és més conegut per la seva Feria que pels teates, però això no vol dir que no en tingui, al contrari, Teatro La Máscara, Teatro La Carbonera o La Trastienda , on també hi fan molts concerts, són només alguns dels espais on podem disfrutar del teatre al barri.

almagroInclús a La Boca hi podem trobar teatres, demostrant que La Boca és més que futbol i Caminito. El Grupo de Teatro Catalinas n’és un exemple.

Altres barris com Villa Urquiza o Villa Pueyrredón també compten amb petits teatres i locals culturals on ofereixen obres teatrals. Per fer-ho fàcil, la millor opció, és sortir a passejar amb uns $250 a la butxaca

Alternativa-Teatral és una web molt complerta on et mostra la programació de la ciutat en quant a l’art escènic independent i la web de Complejo Teatral de Buenos Aires et mostra l’oferta dels teatres més grans.

Un altre punt a destacar del teatre a Buenos Aires és la gran interacció internacional que té amb altres països, sobretot amb Espanya i Catalunya on constanment podem gaudir d’obres d’autors catalans o fins i tot de la companyia completa, per exemple fa cosa d’uns anys va venir Carmen Machi amb la seva obra “La zorra de Troya”. Inclús hem arribat a veure l’obra de 1984 dirigida per Tim Robbins i el seu elenc d’actors, totalment en anglès i subtitulada, sí teatre subtitulat.

O sigui que qui es queda a casa és perquè vol!

Anuncis

El zoo del diccionari

És molt comú referir-se a animals com a metàfores en la nostra manera de parlar però s’ha de tenir en compte que amb argentí i castellà, algunes d’aquestes tenen significats diferents.

Comencem al mar, amb les gambes. Una paraula que pot tenir fins a tres significats, el primer i més reconegut per nosaltres, és el sinònim de cama, l’extremitat inferior. El segon és una expressió que s’utilitza per demanar un favor a un amic “¿me hacés la gamba?” és la frase que més sentireu en aquest context. I per últim és equivalent a 100 pesos, dues gambes són 200 pesos i així successivament. Si et pica el bagre, que la traducció literal al català seria que et pica el peix gat, en realitat el que et passa és que tens gana. Però si parles d’una noia i l’acompanyes de l’adjectiu bagre, estàs dient que és, més aviat, lletja. També podem sentir la paraula trucha, però en aquest cas es refereix a coses que no són autèntiques, intercanviable amb el nostre pirata. Una truchada és, per tant, una gran mentida.

Ara mirem al cel, on hi veurem el carancho que és un ocell rapinyaire, típic d’Amèrica del Sud i precisament aquest estil depredador fa que es digui a les persones que s’aprofiten d’una situació, sense tenir res a perdre, que són caranchos. El millor exemple per entendre-ho és la pel·lícula de Ricardo Darín, titualada “Carancho”. Si parlem d’ocells, no ens podem oblidar els buitres, que des de fa uns anys sobrevolen a Argentina més intensament, metafòricament parlant, és clar. Els buitres són aquelles persones, que van comprar fons buitres, és a dir, fons de capital de risc en invertir en el deute públic d’Argentina quan el país estava en la gran crisi del 2001. Però s’ha de saber diferenciar el buitre de l’acció buitrear, que en aquest cas serviria l’escena d’una discoteca i algú que està buscant una pressa fàcil per atacar, o sigui, anar a pescar a les 4 de la matinada. S’ha de reconèixer que a aquelles hores les possibilitats d’acabar amb un bicho o un bagre són altes, és a dir, amb algú que no és agraciat físicament. Seguim al mar però ara anem a un marisc molt inofensiu per nosaltres, la concha, tan inofensiu que és el diminutiu del nom propi Concepció. Doncs bé, a Argentina no és tan inofensiu, ja que concha equival a cony, així que si la vostra mare s’anomena Concha, aviseu abans a la vostra parella argentina, per si de cas.

Si anem a la Pampa, sentirem que utilitzen la paraula guanaco per referir-se a algú que va brut o que diu obscenitats, l’equivalent al nostre porc o al chancho porteño. I ja que parlem de chancho, trobem altres animals de granja entre tant zoo. Una yegua és un adjectiu referit a les dones que pot significar una dona malintencionada o una seductora. Sigui com sigui el terme és vulgar, igual que potra que també es refereix a una dona que atreu les mirades dels homes. Si el que és de yegua és la rialla, llavors estem parlant d’una rialla falsa. Un pollo és una escopinada però de les de mocs i tot, eh? Una hueveada és una boludez però huevear és passar el rato sense fer res de profit.

Si anem als animals de companyia, tenim als gatos, que tot i ser en masculí es refereix a una dona que s’apropa a un home per obtenir-ne un benefici econòmic o un millor estat social. Atenció que si la gata és Flora, la cosa canvia. S’utilitza en la frase feta de “Parece la gata Flora, si se la meten grita y si se la sacan llora” s’enten no? que no està content o contenta amb res.

Ara recorrem una mica dels boscos del món i ens trobem amb els goril·les són els antiperonistes i els tigres que són aquells homes que lliguen amb noies que estan molt bé físicament.

Hi ha moltes expressions argentines relacionades amb animals com per exemple “hacar una vaquita” que seria el nostre “fer un pot” és a dir, ajuntar diners entre amics per comprar un regal, per exemple. També tenen “fer-se la rata” que és fer penyes o no assistir a una quedada sense avisar, quan havies confirmat assistència. Amb els ànecs en tenen un parell, “mojar el pato” és follar i “tiene los patitos desalineados” és que està tocat del bolet. “Cocodrilo que duerme, es cartera” o sigui, que “del lloc de la guineu, qui se n’aixeca ja no hi seu” o la famosa frase amb “Sevilla y Silla” del castellà. També podem putejar utiltizant animals, com “La Concha de la Lora” que la nostra frase més propera podria ser la de “me cagüen la puta d’oros”.

Si estàs desorientat entre tantes paraules i expressions, potser et sents com “Perro en cancha de bochas“, una expressió molt visual. Imagineu-vos un parc, amb gossos i una pista de petanca, que fan els gossos? Van directe a buscar les boles però no acaben d’entendre que està passant, perquè els padrins els fan fora!


Guia Gratis (no Low Cost) a Buenos Aires

Potser ja us ho espereu perquè és una cosa que hem comentat moltes vegades que Buenos Aires, però definitvament és una cosa que s’ha de saber, que ha de quedar clar: Buenos Aires té moltes coses a fer gratuïtes. Des de Fuet i Mate em fet rutes per alguns dels barris de la ciutat sense gastar ni un peso. Podem passejar per barris turístics com Monserrat, San Telmo i la Boca; per Belgrano, Palermo i Recoleta i per San Nicolás i Retiro o pels barris no tant turístics com Caballito, Villa Crespo i Chacarita i per Balvanera, Boedo i Almagro deixant la cartera a casa. Hem anat completant una agenda setmanal a 0$ i us hem passat webs on es pot gaudir de la cultura sense pagar. Doncs avui tenim ganes de tornar-ho a comentar perquè a Buenos Aires es poden fer activitats gratuïtes que a moltes altres ciutats, generalment, es paguen.

Comencem amb una de les més típiques quan visites una ciutat, els museus i és que hi ha molts museus gratuïts, però no només que tenen un dia gratis, sinó, que cada dia ho és. I tampoc parlem de museus petits o de temàtiques concretes, si no de museus típics de cada ciutat, com per exemple el d’Historia Nacional o el de Bellas Artes. La llista pot seguir, voleu aprendre de trens, de l’Antàrtica, d’acordions, de l’aigua, de cotxes, d’audiòfons, de la mort, de la numismàtica, dels vestits típics, de la televisió, de la minera i la llista podria seguri però parem, per no fer-nos pesats. Els museus que es paguen, acostumen a tenir un dia d’entrada gratuïta com el Museo Histórico Saavedra, el Sarmiento o el de Arte Hispanoamericano, per nombrar-ne algun. I si teniu la sort de ser-hi per la Noche de los Museos, pels voltants del primer cap de setmana de novembre, podreu entrar gratis a aquells museus que no tenen dies gratuïts, com el de la Pasión Boquense, el MALBA o el d’Evita. Aquí us deixem la llista de museus de Buenos Aires que hem vistat fins ara.

tangoSi el que us agrada és la música, també esteu de sort, perquè a Buenos Aires hi ha molts racons on es pot escoltar música gratuïtament i molts festivals dedicats a la música. Per exemple, a l’estiu, desembre i gener, se celebra “Verano en la Ciudad” i, actualment al Parque de la Ciudad, anys enrera al mig de la 9 de Julio amb Corrientes, es fan concerts gratis totes les nits de divendres i dissabte. A més a més, també s’organitzen concerts a l’amfiteatre del Parque Centanario, moltes vegades relacionats amb el tango. El Teatro Colón obre les seves portes els diumenges al matí per escoltar els assajos de l’orquestra de l’òpera de Buenos Aires. Les cases de la cultura de la província, també acostumen a fer activitats els caps de setmana, gratuïtes, relacionades amb la música. La Casa de la Cultura de la Ciudad i la Legislatura també obren els seus salons per escoltar música. Al hall del Teatro San Martín, els dissabtes d’hivern al vespre, sempre hi ha algun concert, de temàtica variada. Fins i tot hi ha grups de música que actuen al carrer, entre ells, un dels més coneguts és Vecina Canciones. A Buenos Aires pots arribar a escoltar grups desconeguts o intèrprets famosos com Álex Ubago, Placido Domingo o Fito Paez, totalment gratis. Hi ha dos centres culturals de referencia en quant a concerts, un depen de la ciutat, La Usina del Arte i l’altre del govern nacional, el Centro Cultural Kirchner que “l’amic” Macri ha reobert.

festival-diseno-y-maderaFestivals i Fires gratis. Molts. Tants que no acabaríem de nomenar-los tots. Des de las “noches” que poden ser dels museus, de les disqueries i de les llibreries on a a part d’activitats centrades en la temàtica nocturna hi ha concerts fins als de festivals cinema. La fira que hem d’anomenar a part, que fins i tot li hem dedicat una entrada, és Tecnopolis. Si teniu la sort d’estar a Buenos Aires entre juliol i novembre, hi podreu anar i si coincidiu amb el cap de setmana del festival Raíz, hi HEU D’ANAR (l’entrada al recinte i a les activitats és gratuïta, però el menjar s’ha de pagar (es pot portar de casa)).

Si el que us agrada és el setè art, també teniu sort. Hi ha molts centres culturals i moltes associacions que tenen un dia a la setmana cicles de cinema gratuïts. Per exemple el centre cultural coreà o l’aliança francesa on fan cine gratis els dimecres i a més a més participen en la setmana del cinema europeu a Buenos Aires. A l’estiu es posen pantalles gratuïtes en diversos punts de la ciutat per veure pel·lícules a l’aire lliure i fins i tot durant el BAFICI, el festival internacional de cine, també hi ha passes gratis. Hi ha diversos bars que també, mitjançant un projector, dediquen una tarda a pel·lícules de diverses temàtiques i gèneres segons la temàtica del cicle mensual, com per exemple, a la Casona de Humahuaca.

fundacio-telefonica_play-de-gameTambé als centres culturals hi ha exposicions i xerrades gratuïtes. Així que hem d’estar atents als centres culturals de la ciutat, com el Rojas, on sempre hi ha exposicions, com per exemple de fotografies de portades de la revista National Geographic; el de Recoleta on hi van fer l’exposició per l’aniversari de l’Asterix i l’Obelix. Al Palacio Nacional de Artes, el Palais Glace, hi exposen cada any l’exposició del World Press Photo, entre altres. A les cases de la cultura de la ciutat i de les comunitats, com la d’Espanya i la d’Itàlia cada mes fan xerrades i presentacions de llibres d’artistes del país en qüestió. El centre de l’Espacio Fundación Telefónica per tal d’aconseguir el seu objectiu de difundir i compartir sabers relacionats amb la teconologia també ofereix exposicions, com la de videojocs “Play de Game”, seminaris i xerrades. La Usina del Arte, que hem comentat anteriorment, dedica la seva sala principal a exposicions de gira mundial per exemple, sobre Ana Frank o sobre la cultura maorí de Nova Zelanda.

Veure teatre gratis també és possible a la ciutat, però no és tan fàcil com el que hem comentat fins ara. Hi ha dos esdeveniments claus. Un, que durat tot l’any, és el de les visites guiades teatralitzades que consisteixen en què un grup d’actors interpreten un paper relacionat amb la història del país en un punt de la ciutat en concret. Per exemple, a San Telmo, et parlen dels fantasmes i ho lliguen amb la febre groga que va assetjar la ciutat. A avinguda de Mayo veus com va ser la celebració de la seva obertura. I fins i tot, tenen una versió, a l’estiu, on els actors som nosaltres que anem llegint un guió en diversos places de la ciutat mentre ens traslladem amb bicicleta. L’altre moment clau de teatre gratuït és a l’estiu, quan fan obres de teatre a les places de la ciutat.

Una de les meves activitats preferides, les visites guiades gratuïtes. El govern de la ciutat té diversos organismes que presenten l’opció de fer visites guiades. Les més famoses són les dels divendres, dissabtes i diumenges que et mostren punts de la ciutat d’una manera local, és a dir, per a porteños. També hi ha els del Centro Histórico que recorren els barris més antics de la ciutat en dates puntuals del calendari explicant-te la història i recorrent els punts característics segons la data en concret, com per exemple durant la Setmana Santa. Hi ha moltes visites guiades a edificis, com a la Sede del Gobierno de la Ciudad, a la Casa Rosada, al Palacio San Martín i a la Casa la Cultura i visites als museus, com el de Bellas Artes on van canviant el tema principal de la visita segons el mes. També n’hi ha a la Ex-ESMA o al Ex-Olimpo. Des de la Dirección General de Cultos organitzen cada primer i tercer divendres de mes, al matí, visites guiades a dos o tres temples religiosos de qualsevol punt de la ciutat.

centro-cultural-recoleta_obelix

Els centres culturals, una vegada més, ens ofereixen activitats gratuïtes. Aquesta vegada parlem de cursos de qualsevol temàtica. Fotografia, pintura, història, dansa, tango, etc. només cal estar atents a l’agenda per no quedar-se sense places.

Per traslladar-nos d’un punt a un altre també ho podem fer gratuïtament amb les bicis de la ciutat. Hem d’afegir, que si ve el preu dels autobusos i del metro ha pujat força en els últims 5 anys, encara segueix essent molt barat, molt més que fer un cafè.

Com es pot seguir totes aquestes agendes sense haver de pagar? A través d’internet. Es pot tenir internet gratis? També! A molts dels parcs i places de la ciutat i a més a més, al metro, hi ha internet gratis i lliure.

Dormir gratis és possible, com a gairebé tots els indrets del món gràcies a grups de gent que confia amb altres viatgers. On trobar-los? La més famosa i de la única que en tinc experiència, Couchsurfing. És gratis? Sí. Que hi guanya l’altra part? Res material, satisfacció personal, aprendre d’una altra cultura, intercanvi, etc. Algun consell? Porta algun detall de casa teva, cuina un àpat de la teva terra, retorna d’alguna manera el favor que t’estan fent.

Per tant, només heu de pagar per menjar però si busqueu una mica, trobareu llocs on poder menjar a preus econòmics.


Mercats de Buenos Aires

caballito_mercado-progresoUna de les millors maneres de conèixer els costums d’una població és visitant els seus mercats i fins i tot, quan no se’n troben gaires, també podem saber molt sobre la manera de viure del lloc. Comencem amb una veritat, a la ciutat de Buenos Aires, ja no queden gaires mercats on comprar menjar. En una ciutat on fa poc més de 70 anys n’hi havia més de 40 ara en queden menys de 10.

Un dels mercats més famosos de barri és el que podem trobar a Caballito, a la Plaza Primera Junta, el Mercado del Progreso, amb algunes parades encara obertes i que es complementa amb el que hi ha sobre Rojas, just travessant l’avinguda Rivadavia. Aquest mercat va ser inaugurat el 1889 per la Sociedad de Progreso de Caballito i actualment, a part de les típiques parades, també en té de productes gurmet que el converteixen en un dels més visitats de la ciutat.

san-nicolas_mercadoA Belgrano també hi ha obert el mercat, a Ciudad de la Paz i Juramento, però en aquest cas està més apagat que el de Caballito. Aquest terreny, donat per l’empresari Rafael Hernández a finals del s.XIX és on s’hi va construir l’edifici de la Feria Modelo Belgrano i anteriorment era on José Hernández, l’escriptor del Martín Fierro, hi tenia la casa.

Un altre mercat de barri és el que trobem a Cordoba i Callao, al barri de San Nicolás, el Mercado San Nicolás, al seu interior ens hi espera la verduleria, la carnisseria i la peixateria però moltes de les parades estan tancades fent que el mercat no es trobi en el seu millor moment.

Del mateix estil que l’anterior hi ha el Mercado de San Juan, al barri de Boedo, sobre l’avinguda San Juan, gairebé amb l’avinguda Boedo. Aquest mercat, al qual ja només queden pocs negocis, entre ells la peixataria, alguna carnisseria, la verduleria i fins i tot una botiga de formatges va obrir les seves portes el 1895.

El barri veí de San Cristóbal també manté les portes obertes del seu mercat, el qual va obrir les portes el 1882. El mercat, que es troba a Independecia i Entre Ríos, segueix mantenint l’estil de barri obrer.

boedo_mercadoA causa de la dificultat de mantenir els mercats veïnals oberts, el govern de la ciutat ha posat en marxa les “Ferias Itinerantes de Abastecimiento Barrial” que les podem trobar a les places i als parcs de cada barri un dia en concret de la setmana. Aquestes fires és el més semblant als nostres mercats de carrer i fins i tot hi venen peix i carn en camions refrigerats.

A Buenos Aires els edificis més èpics de mercat han sigut reconvertits, com el Abasto que ara és un centre comercial i un supermercat. Si bé, ja no hi ha les parades típiques, les escales que porten a la planta alta del supermercat tenen fotografies de com era el Abasto quan servia per abastir a la població. Aquest mercat va ser inaugurat el 1893 davant de la necessitat de proveir fruites i verdures a la població de la zona que havia crescut considerablement amb les immigracions de finals del s.XIX. Anys després, durant la dècada de 1930 l’edifici es va quedar petit i l’arquitecte eslovè Viktor Sulčič va ser l’encarregat de construir-ne un de nou que s’adaptés a les noves necessitats.

Un altre mercat reconvertit és el de Colegiales, actualment un mercat de puces, on s’hi pot comprar tot d’objectes de segona mà i antiguitats.

Però sense cap mena de dubte, el mercat més famós de la ciutat és el Mercat de San Telmo on, entre les botigues d’antiguitats, encara hi sobreviuen les parades de tota la vida i un bar i fins i tot els voltants del mercat conserven bars amb l’encant porteño, com el bar La Coruña, reobert fa relativament poc i el Pedro Telmo.


Postres argentins

Toca post gastronòmic, després del què has de menjar a Argentina, ara ens centrarem en la part dolça del menú.

Quin és el postres més desitjat a Argentina? M’atreviria a reduir-ho a tres: el flan con dulce de leche, la ensalada de fruta con crema i el gelat. No us penseu que us estic proposant tres coses molt boges, eh?. Flan és el flam de tota la vida però en lloc de la típica nata (chantilly, crema o americana, pels argentins), ells hi posen dulce de leche. De fet sempre es pregunten amb què diantre mengem el flam, la resta del món, que no tenim dulce de leche.

El dulce de leche, em sembla que ja tothom sap que és algo típic d’argentina, no? Consisteix en una barreja de llet i sucre, seria com un caramel però de llet. De fet, els argentins utilitzen el dulce de leche en el 95% de casos on nosaltres utilitzem la xocolata. La majoria dels farcits de pastissos, són de dulce de leche, és més, si no té dulce de leche, no és pastís d’aniversari. També moltes de les facturas, uns pastissets dolços que mengen per esmorzar i per berenar, també porten dulce de leche, en alguns casos, crema pastelera, és a dir, la nostra crema i en el menor dels casos codonyac. Un altre postres que els encanta amb dulce de leche, és el plàtan, consisteix, simplement a tallar un plàtan a rodanxes i posar-li molt dulce de leche. Per cert, el dulce de leche també val al matí amb les torrades o a la tarda, al berenar. Sí, els argentins berenen, tinguin l’edat que tinguin, així poden aguantar des de les 13h que és l’hora habitual de dinar fins a les 21.30-22h que és l’hora de sopar.

Ensalada de fruta amb crema? Macedònia amb nata i si pot ser amb una bola de gelat, molt millor. Tan millor, que moltes vegades és el postres de Nadal. Moltes vegades la ensalada de fruta es queda amb taronja, poma i plàtan, tot i que si la fas de “festa major”, ja hi ha maduixes o frutillas, préssec o durazno i kiwi. El suquet de la macedònia, acostuma a ser aigua amb Tang. Tang! Recordeu aquells sobres amb pols per saboritzar l’aigua? Doncs a Argentina són super comuns i utilitzats, són els jugos. Tot un negoci!

Gelat, això té una altra dimensió. Hi ha gelateries per tots els racons i ara, ja estan obertes tot l’any, algunes s’han adaptat oferint servei de cafeteria. Bé, els gelats es divideixen en dues grans famílies, els d’aigua o els de crema. Els primers serien tots els de fruites soles, els de llimona, maracuià, maduixa, etc, ,els segons són els que porten nata barrejada, frutilla a la crema, granizado (que és la nostra estratachela), dulces de leche i xocolata. El més sorprenent és el sambayon, que porta vi. Després tenen altres sabors, com el super dulce de leche i moltes varietats de xocolata.

Un altre postres habitual del dia a dia és la gelatina amb crema, recordeu que la crema és la nata. Senzillament són bols de gelatina i al damunt una mica de nata muntada.

 


Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.