Category Archives: Centres Culturals i Teatres

Teatres

Buenos Aires és una ciutat molt gran i molt activa culturalment, com ha ja hem comentat en diverses ocasions, hi ha activitats pels tots els gustos com cine, teatres, concerts, exposicions, dansa, tango, festivals de tots els tipus, etc. i per a totes les butxaques, desde lo gratuït fins a grans recitals de música com el de Roger Waters. Per mi, el millor és precisament això, la gran varietat d’opcions i que n’hi ha moltes a baix cost.

Concretament els porteños són característics per ser molt cults i apreciar les arts escèniques, potser per això hi ha tants teatres a la ciutat. Una de les activitats més característiques d’un dissabte per la nit és anar al teatre per Corrientes i al sortir anar a fer una pizza. De fet, en molts llocs de la ciutat, sobretots els dissabtes, es congrega una quantitat de gent esperant que alguna obra que es fagi en algun teatre, comenci. Cada barri té teatres i centres culturals que fan obres independents, a un preu molt assequible. Les més comercials, acostumen a ser als teatres de Corrientes, pels barris hi ha el que anomen teatre independent i fins i tot podem trobar els teatres que formen part del “complejo teatral de Buenos Aires” com el Teatro San Martín, el Teatro de la Ribera, el Presidente Alvear, el Regio i el Sarmiento, que tenen obres a un preu molt recomanable i encara millor si hi anem un el dia de l’espectador, que varia segons el teatre.

teatro-nacional-cervantesJa hem comentat que l’Av.Corrientes es caracteritza per les llibreries i pels teatres. Entre Florida i Callao, la quantitat de teatres que hi ha és impressionat. Teatres com el Gran Rex, el Teatro Ópera, el Teatro San Martín, els teatres del Paseo Plaza, el Teatro Presidente Alvear, entre altres, són alguns dels que podem trobar en aquesta avinguda on les ofertes teatrals son força variades, però sobretot destinades a grans produccions, a musicals o cabarets, un estil molt apreciat a Argentina. Un bon lloc on anar, abans d’escollir l’obra, és a la placeta que hi ha a 9 de Julio i Corrientes on hi ha una parada que fan ofertes d’última hora. No ens podem oblidar, per aquesta zona, del magnífic Teatro Colón, del Teatro Nacional Cervantes i el Teatro Liceo.

Un barri característic pels teatres és Almagro, però en aquest cas es tracta de petits teatres i d’obres menys populars. El Espacio Callejón, el Teatro del Abasto, el Anfitrión, el Beckett,  només són una mostra dels que es poden trobar tot passejant pel barri. Ben a prop, del Parque Centenario també ens trobem amb dos petits teatres de barri, el Kafka i el Abasto Social Club. La millor opció és teatre i desprès coneixer alguns dels bars que hi ha per la zona.

Boedo, és un barri singular, on l’Av.Boedo li dóna un aire de bohemia característica amb els espais Timbre 4 i Teatro Boedo. A més a més, aquí fan el Temporada Alta de Buenos Aires durant la setmana Catalana amb obres i actors del nostre país. Al sortir del teatre podem anar a menjar-nos un emblemàtic sandwich de pavita.

El barri de Palermo, fent honor al seu adjectiu de cheto, pijo, cool, també compta amb teatres com el Cendas o del Viejo Palermo. No explicaré gaire cosa més perquè Palermo és un barri per passejar i descobrir tot caminant, però això sí, amb ganes de gastar.

San Telmo és més conegut per la seva Feria que pels teates, però això no vol dir que no en tingui, al contrari, Teatro La Máscara, Teatro La Carbonera o La Trastienda , on també hi fan molts concerts, són només alguns dels espais on podem disfrutar del teatre al barri.

almagroInclús a La Boca hi podem trobar teatres, demostrant que La Boca és més que futbol i Caminito. El Grupo de Teatro Catalinas n’és un exemple.

Altres barris com Villa Urquiza o Villa Pueyrredón també compten amb petits teatres i locals culturals on ofereixen obres teatrals. Per fer-ho fàcil, la millor opció, és sortir a passejar amb uns $250 a la butxaca

Alternativa-Teatral és una web molt complerta on et mostra la programació de la ciutat en quant a l’art escènic independent i la web de Complejo Teatral de Buenos Aires et mostra l’oferta dels teatres més grans.

Un altre punt a destacar del teatre a Buenos Aires és la gran interacció internacional que té amb altres països, sobretot amb Espanya i Catalunya on constanment podem gaudir d’obres d’autors catalans o fins i tot de la companyia completa, per exemple fa cosa d’uns anys va venir Carmen Machi amb la seva obra “La zorra de Troya”. Inclús hem arribat a veure l’obra de 1984 dirigida per Tim Robbins i el seu elenc d’actors, totalment en anglès i subtitulada, sí teatre subtitulat.

O sigui que qui es queda a casa és perquè vol!


Guia Gratis (no Low Cost) a Buenos Aires

Potser ja us ho espereu perquè és una cosa que hem comentat moltes vegades que Buenos Aires, però definitvament és una cosa que s’ha de saber, que ha de quedar clar: Buenos Aires té moltes coses a fer gratuïtes. Des de Fuet i Mate em fet rutes per alguns dels barris de la ciutat sense gastar ni un peso. Podem passejar per barris turístics com Monserrat, San Telmo i la Boca; per Belgrano, Palermo i Recoleta i per San Nicolás i Retiro o pels barris no tant turístics com Caballito, Villa Crespo i Chacarita i per Balvanera, Boedo i Almagro deixant la cartera a casa. Hem anat completant una agenda setmanal a 0$ i us hem passat webs on es pot gaudir de la cultura sense pagar. Doncs avui tenim ganes de tornar-ho a comentar perquè a Buenos Aires es poden fer activitats gratuïtes que a moltes altres ciutats, generalment, es paguen.

Comencem amb una de les més típiques quan visites una ciutat, els museus i és que hi ha molts museus gratuïts, però no només que tenen un dia gratis, sinó, que cada dia ho és. I tampoc parlem de museus petits o de temàtiques concretes, si no de museus típics de cada ciutat, com per exemple el d’Historia Nacional o el de Bellas Artes. La llista pot seguir, voleu aprendre de trens, de l’Antàrtica, d’acordions, de l’aigua, de cotxes, d’audiòfons, de la mort, de la numismàtica, dels vestits típics, de la televisió, de la minera i la llista podria seguri però parem, per no fer-nos pesats. Els museus que es paguen, acostumen a tenir un dia d’entrada gratuïta com el Museo Histórico Saavedra, el Sarmiento o el de Arte Hispanoamericano, per nombrar-ne algun. I si teniu la sort de ser-hi per la Noche de los Museos, pels voltants del primer cap de setmana de novembre, podreu entrar gratis a aquells museus que no tenen dies gratuïts, com el de la Pasión Boquense, el MALBA o el d’Evita. Aquí us deixem la llista de museus de Buenos Aires que hem vistat fins ara.

tangoSi el que us agrada és la música, també esteu de sort, perquè a Buenos Aires hi ha molts racons on es pot escoltar música gratuïtament i molts festivals dedicats a la música. Per exemple, a l’estiu, desembre i gener, se celebra “Verano en la Ciudad” i, actualment al Parque de la Ciudad, anys enrera al mig de la 9 de Julio amb Corrientes, es fan concerts gratis totes les nits de divendres i dissabte. A més a més, també s’organitzen concerts a l’amfiteatre del Parque Centanario, moltes vegades relacionats amb el tango. El Teatro Colón obre les seves portes els diumenges al matí per escoltar els assajos de l’orquestra de l’òpera de Buenos Aires. Les cases de la cultura de la província, també acostumen a fer activitats els caps de setmana, gratuïtes, relacionades amb la música. La Casa de la Cultura de la Ciudad i la Legislatura també obren els seus salons per escoltar música. Al hall del Teatro San Martín, els dissabtes d’hivern al vespre, sempre hi ha algun concert, de temàtica variada. Fins i tot hi ha grups de música que actuen al carrer, entre ells, un dels més coneguts és Vecina Canciones. A Buenos Aires pots arribar a escoltar grups desconeguts o intèrprets famosos com Álex Ubago, Placido Domingo o Fito Paez, totalment gratis. Hi ha dos centres culturals de referencia en quant a concerts, un depen de la ciutat, La Usina del Arte i l’altre del govern nacional, el Centro Cultural Kirchner que “l’amic” Macri ha reobert.

festival-diseno-y-maderaFestivals i Fires gratis. Molts. Tants que no acabaríem de nomenar-los tots. Des de las “noches” que poden ser dels museus, de les disqueries i de les llibreries on a a part d’activitats centrades en la temàtica nocturna hi ha concerts fins als de festivals cinema. La fira que hem d’anomenar a part, que fins i tot li hem dedicat una entrada, és Tecnopolis. Si teniu la sort d’estar a Buenos Aires entre juliol i novembre, hi podreu anar i si coincidiu amb el cap de setmana del festival Raíz, hi HEU D’ANAR (l’entrada al recinte i a les activitats és gratuïta, però el menjar s’ha de pagar (es pot portar de casa)).

Si el que us agrada és el setè art, també teniu sort. Hi ha molts centres culturals i moltes associacions que tenen un dia a la setmana cicles de cinema gratuïts. Per exemple el centre cultural coreà o l’aliança francesa on fan cine gratis els dimecres i a més a més participen en la setmana del cinema europeu a Buenos Aires. A l’estiu es posen pantalles gratuïtes en diversos punts de la ciutat per veure pel·lícules a l’aire lliure i fins i tot durant el BAFICI, el festival internacional de cine, també hi ha passes gratis. Hi ha diversos bars que també, mitjançant un projector, dediquen una tarda a pel·lícules de diverses temàtiques i gèneres segons la temàtica del cicle mensual, com per exemple, a la Casona de Humahuaca.

fundacio-telefonica_play-de-gameTambé als centres culturals hi ha exposicions i xerrades gratuïtes. Així que hem d’estar atents als centres culturals de la ciutat, com el Rojas, on sempre hi ha exposicions, com per exemple de fotografies de portades de la revista National Geographic; el de Recoleta on hi van fer l’exposició per l’aniversari de l’Asterix i l’Obelix. Al Palacio Nacional de Artes, el Palais Glace, hi exposen cada any l’exposició del World Press Photo, entre altres. A les cases de la cultura de la ciutat i de les comunitats, com la d’Espanya i la d’Itàlia cada mes fan xerrades i presentacions de llibres d’artistes del país en qüestió. El centre de l’Espacio Fundación Telefónica per tal d’aconseguir el seu objectiu de difundir i compartir sabers relacionats amb la teconologia també ofereix exposicions, com la de videojocs “Play de Game”, seminaris i xerrades. La Usina del Arte, que hem comentat anteriorment, dedica la seva sala principal a exposicions de gira mundial per exemple, sobre Ana Frank o sobre la cultura maorí de Nova Zelanda.

Veure teatre gratis també és possible a la ciutat, però no és tan fàcil com el que hem comentat fins ara. Hi ha dos esdeveniments claus. Un, que durat tot l’any, és el de les visites guiades teatralitzades que consisteixen en què un grup d’actors interpreten un paper relacionat amb la història del país en un punt de la ciutat en concret. Per exemple, a San Telmo, et parlen dels fantasmes i ho lliguen amb la febre groga que va assetjar la ciutat. A avinguda de Mayo veus com va ser la celebració de la seva obertura. I fins i tot, tenen una versió, a l’estiu, on els actors som nosaltres que anem llegint un guió en diversos places de la ciutat mentre ens traslladem amb bicicleta. L’altre moment clau de teatre gratuït és a l’estiu, quan fan obres de teatre a les places de la ciutat.

Una de les meves activitats preferides, les visites guiades gratuïtes. El govern de la ciutat té diversos organismes que presenten l’opció de fer visites guiades. Les més famoses són les dels divendres, dissabtes i diumenges que et mostren punts de la ciutat d’una manera local, és a dir, per a porteños. També hi ha els del Centro Histórico que recorren els barris més antics de la ciutat en dates puntuals del calendari explicant-te la història i recorrent els punts característics segons la data en concret, com per exemple durant la Setmana Santa. Hi ha moltes visites guiades a edificis, com a la Sede del Gobierno de la Ciudad, a la Casa Rosada, al Palacio San Martín i a la Casa la Cultura i visites als museus, com el de Bellas Artes on van canviant el tema principal de la visita segons el mes. També n’hi ha a la Ex-ESMA o al Ex-Olimpo. Des de la Dirección General de Cultos organitzen cada primer i tercer divendres de mes, al matí, visites guiades a dos o tres temples religiosos de qualsevol punt de la ciutat.

centro-cultural-recoleta_obelix

Els centres culturals, una vegada més, ens ofereixen activitats gratuïtes. Aquesta vegada parlem de cursos de qualsevol temàtica. Fotografia, pintura, història, dansa, tango, etc. només cal estar atents a l’agenda per no quedar-se sense places.

Per traslladar-nos d’un punt a un altre també ho podem fer gratuïtament amb les bicis de la ciutat. Hem d’afegir, que si ve el preu dels autobusos i del metro ha pujat força en els últims 5 anys, encara segueix essent molt barat, molt més que fer un cafè.

Com es pot seguir totes aquestes agendes sense haver de pagar? A través d’internet. Es pot tenir internet gratis? També! A molts dels parcs i places de la ciutat i a més a més, al metro, hi ha internet gratis i lliure.

Dormir gratis és possible, com a gairebé tots els indrets del món gràcies a grups de gent que confia amb altres viatgers. On trobar-los? La més famosa i de la única que en tinc experiència, Couchsurfing. És gratis? Sí. Que hi guanya l’altra part? Res material, satisfacció personal, aprendre d’una altra cultura, intercanvi, etc. Algun consell? Porta algun detall de casa teva, cuina un àpat de la teva terra, retorna d’alguna manera el favor que t’estan fent.

Per tant, només heu de pagar per menjar però si busqueu una mica, trobareu llocs on poder menjar a preus econòmics.


Centro Cultural Islámico Rey Fahd

Centro Cultural IslamLa comunitat islàmica potser no és de les més grans d’Argentina però s’estima que la seva presencia es remunta als temps dels colonitzadors, quan els “moros” fugint de la persecució espanyola, van venir cap a aquestes terres. La comunitat com a tal s’origina amb la immigració àrab del s.XIX, essent els primers musulmans dels quals hi ha registre entre el 1850 i el 1860, procedents de Sham, fugint de l’Imperi Otomà. La segona onada d’immigrants fou per la Primera Guerra Mundial.

Els musulmans defineixen la seva religió com la completa acceptació i obediència a les ensenyances de Allah revelades al Profeta Muhammad. Aquest Déu és Únic i Incomparable, no té ni fills, ni socis i mai s’ha fet humà. Ell és l’únic que té dret a ser adorat, ja que és el creador de totes les coses i de l’univers. Segons l’islam, Allah va enviar a la Terra diferents profetes, com Noè, Abraham, Ismael, Isaac, Jacob, Moisès, Jesús, com a fill de la Verge Maria, la dóna pura i perfecta, i per últim Centro Cultural Islam (3)Muhammad al qual, a l’edat de 40 anys, se li va revelar el missatge etern durant 23 anys, a través de l’àngel Gabriel. El missatge de Allah a la humanitat va ser transmet oralment fins que finalment es va recollir en el llibre Corán, el qual és La Llei de la humanitat, ja que en estar dictada pel mateix Allah és pura i no té errors. Al Corán hi ha escrits tots els temes que es relacionen amb els éssers humans, com el coneixement, la doctrina, l’adoració, la transacció i les lleis; essent el tema principal la relació de Déu amb les criatures. Segons la religió islàmica, si se segueix el Corán s’aconsegueix una conducta correcta, una societat justa i un sistema econòmic equitatiu.

A Argentina hi ha un centre cultural islàmic, a Palermo, anomenat Centro Cultural Islámico Rey Fahd, que al seu interior hi té una escola primària, amb una mitjana anual de 60 alumnes, una biblioteca i una mesquita. Aquest centre cultural porta el nom del Rey Fahd fill de l’unificador del Regne d’Aràbia Saudita, el Rei Abdulaziz. El 1982 va ser declamat rei i va morir el 2005.

Els dimarts, dijous i dissabtes organitzen visites guiades per conèixer les instal·lacions i aprofiten l’espai per respondre tot tipus de preguntes que tingui el visitant. El conjunt arquitectònic es va construir el 2000 i va ser inaugurat pel president d’Argentina i pel príncep hereu d’Aràbia Saudita.

Centro Cultural Islámico Rey Fahd_Av. Bullrich 55. Visites guiades dimarts, dijous i dissabtes a les 12h, s’ha de portar document d’identitat i anar vestit de maniga llarga.


Parque de la Memoria

Parque de la MemoriaEl Parque de la Memoria és un parc de 14 hectàrees, situat a la zona nord de la ciutat, al costat del Río de la Plata, que pretén ser un lloc de record de totes les víctimes de la Dictadura Cívico Militar que va governar Argentina del 24 de març del 1976 al 10 de desembre del 1983. La ubicació del parc no és casual, ja que la idea del parc és unir la terra amb el riu, aquell riu que va rebre els cossos de milers de desapareguts durant la dictadura en els anomenats vuelos de la muerte.

El punt central del parc és el Monumento a las Víctimas del Terrorismo de Estado, on hi ha inscrits els noms d’uns 9.000 desapareguts, morts i assassinats identificats, dels 30.000 que es calculen del total del procés, autoanomenat, Reorganización Nacional. Pel parc també podem trobar monuments d’art contemporani d’artistes que han patit d’alguna manera els efectes de la dictadura. Per exemple, la obra Sin Título representa els tres fills desapareguts de l’esposa del l’artista Roberto Aizenberg, l’obra en qüestió no té nom, ja que Roberto Aizenberg va morir abans d’entregar-la al parc. El monument són tres figures geomètriques, sense rostre ni perfils determinats per simbolitzar a la vegada a cadascun dels desapareguts, una dona, un home i una dona embarassada. Matilde Herrera, que era la dona de Roberto, escriptora i periodista va ser una de las Abuelas de Parque de la Memoria_30000Plaza de Mayo i el 2009 va publicar un llibre, José, que explica en primera persona la sensació i els sentiments que va patir com a mare per la desaparició del seu fill José. Una altra escultura és la 30.000 que és la cara del pare de l’autor del monument. Aquest monument en concret està construït per columnes on hi ha pintada la foto de carnet del pare de Nicolás Guagnini i simbolitza la idea de memòria, procès de confusió i oblit amb el joc d’imatges que fa que només puguis observar la cara completa i definida des d’un punt concret del parc i a mesura que vas caminant, la cara es fa més difuminosa. Si veiem el monument pel darrere, és completament blanc, simbolitzant l’oblit. Un altre monument que crida l’atenció és el de Claudia Fontes, la Reconstrucción del Retrato de Pablo Míguez, que és una escultura al riu, simbolitzant el destí desconegut d’aquest nen de 14 anys que va ser segrestat juntament amb la seva mare. L’escultura està lligada a una cadena amb una àncora al riu que fa que sempre floti, recordant els casos dels desapareguts al Río de la Plata.

Parque de la Memoria_Sin NombreEl monument principal, el Monumento a la Víctimas del Terrorismo de Estado, té els noms i cognoms dels desapareguts identificats, així com l’edat en el moment de la desaparició. Fent un recorregut, podrem veure que la gran majoria estan en una franja dels 20 als 30 anys d’edat, tota una generació trencada. A més a més, en el cas de les dones que estaven embarassades quan van ser segrestades, també s’especifica l’estat. Es calcula que es van segrestar un total de 600 dones embarassades, que avui són els nets desapareguts que l’associació de Abuelas de Plaza de Madre està treballant per recuperar. Ja en porten 117, i la part positiva és que els últims anys en recuperen 3 o 4 per any, fruit també d’aquesta Política de Memoria que està ajudant a què el tema cada vegada sigui menys tabú. El mateix monument, si el veiem des de l’aire, representa una ferida oberta a la terra, que simbolitza la ferida nacional que va deixar la dictadura i que prenen educar a la societat per evitar que torni a passar un terror semblant.

Parque de la Memoria (2)La Sala PayS, “Presentes Ahora y Siempre”, és una sala d’exposicions i debat sobre temes relacionats amb els drets humans. També hi ha un arxiu digitalitzat de la vida dels desapareguts, amb fotos i la seva història de vida.

El parc es va crear el 1998 com un projecte de diversos organismes de drets humans que porten a consens totes les intervencions que s’hi han dut a terme i totes les que queden per donar el parc per finalitzat. El parc està obert de dilluns a divendres de 10 a 17h i els caps de setmana i festius de 11 a 19h, els caps de setmana i els festius hi ha visites guiades a les 11h i a les 17.30h, heu d’avisar a l’entrada que la voleu fer. Evidentment, és una visita complementada amb la de l’Ex-Esma.


Centro Cultural Kirchner

Centro Cultural KirchnerEl recentment inaugurat Centre Cultural Kirchner es troba al ex-Palacio de Correos y Telecomunicaciones, al barri de San Nicolás. L’edifici, que data de 1928, va ser declarat, el 1997, Monumento Histórico Nacional. La idea original de construir un edifici de “Correos y Telégrafos de la Argentina” sorgí el 1888, durant l’època dorada del país, quan a través dels edificis públics i privats es volia mostrar la magnificència de la societat. L’arquitecte elegit fou Norbert-Auguste Maillart, el mateix que construí el Palacio de Justicia i el Colegio Nacional, el qual, per construir el nou centre de correus, es basà amb la central de correus de New York. De la mateixa manera que amb la importància dels edificis es volia mostrar la posició econòmica d’Argentina, els diferents entrebancs per construir-los a temps, mostrava els cicles econòmics del país. El Palacio de Correos y Telecomunicaciones no en fou una excepeció, ja que les obres s’interromperen a causa de la crisi del 1890. 11 anys després es van reprendre les obres però modificant el disseny original, ja que havia quedat obsolet tecnològicament parlant des del punt de vista de les comunicacions, el mateix Maillart se n’ocuparia, projectant un edifici més gran i més ambiciós però finalment es va retirar del projecte per desacords amb les autoritats i l’obra va ser atorgada a Jacques Spolsky, un rus que ja havia dissenyat el palau de correus de Tucumán i de Rosario. Spolsky va adaptar el projecte de Maillart, traient les passarel·les flotants i va acabar construint el que avui veiem.

Centro Cultural Kirchner (4)Anys més tard, durant la presidència de Juan Domingo Perón, part de l’edifici hi funcionava la fundació Eva Perón i ella mateixa hi tenia les oficines, al despatx del director de correus. Finalment el 2002 va deixar de funcionar com a distribuïdor de cartes i només hi quedava funcionant una oficina de correus a la planta baixa, fins al 2009. El govern de Nestor Kirchner va voler tornar a donar importància a l’edifici i van obrir concurs per restaurar-lo i valorar-lo, tot inaugurant un centre cultural, obres que van durar del 2009 al 2015 quan es va fer la inauguració parcial coincidint amb les celebracions del 25 de maig. S’estima que durant aquest any, acabaran la recuperació i renovació.

Centro Cultural Kirchner (2)L’entrada al centre cultural es fa pel hall de la planta baixa on s’han mantingut i restaurat el mobiliari original de la firma Thomson. Avui en dia, hi ha 6 auditoris amb capacitat per a 104 espectadors, cada un, 28 sales per assajar, 40 sales d’exposicions i una sala de Música de Cámara per 540 espectadors. Pots veure el despatx que va ocupar Evita, amb els mobles i una escenografia que recorda com treballava. Al centre hi ha l’estructura de vidre, anomenada la Gran Lámpara, que està sostinguda per un entramat de bigues de Vierendeel i que funciona com a sala d’exposicions. Està pendent la inauguració dels últims pisos, on volen fer sales de reunions, de projeccions de vídeo i conferències. També volen fer un museu de les telecomunicacions i fins i tot habilitar-ne una part com a Correus perquè segueixi tenint la seva funcionalitat original. Però sense cap mena de dubte, l’estrella de l’edifici és la Ballena Azul, una sala de música simfònica amb capacitat per a 1750 espectadors, amb un òrgan especialment dissenyat per aquesta sala, fabricat a Alemanya per la firma Klais que compta amb 56 registres i 3500 tubs. També s’ha habilitat la Cúpula on hi fan alguns recitals de música. Avui en dia, l’edifici, és la “casa” de l’orquestra simfònica nacional, que fins al moment no tenia una seu pròpia.

Totes les activitats són gratuïtes i les entrades es reserven per internet, els dilluns, però moltes vegades, 1 minut més tard que s’activi la pàgina web, ja no en queden.

Centro Cultural Kirchner (3)

Hi ha visites guiades, gratuïtes els dijous i divendres de 17:15 a 20:00 i els caps de setmana de 14:15 a 18:00, cada 15 min. S’ha de retirar entrada al taulell de Planta Baixa i us recomanem no anar-hi a última hora, primer perquè potser no trobeu entrades i segon perquè si hi ha algun espectacle programat, possiblement està assajant i no podreu entrar en algunes sales.


L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa