Category Archives: Barris

Villa Real

Villa Real_EmblemaVilla Real és un d’aquells barris tranquils que té Buenos Aires i com els seus barris veïns es va veure beneficiat per l’arribada del ferrocarril, en Villa Real_Esglesiaaquell moment el Ferrocarril Buenos Aires al Pacífico, l’actual San Martín. Els seus límits són l’avinguda General Paz, que el separa de província, Nogoyá, Irigoyen, Baigorria i Lope de Vega i els seus barris veïns són Villa Devoto, Monte Castro i Versalles.

El nom li ve, ja que el virrei Sobremonte tenia en aquestes terres la seva residència d’estiu, a principis de 1800.

L’únic atractiu turístic del barri és el Museo del Automóvil, situat a Irigoyen 2255. El problema és que només obra els dissabtes, els diumenges i els festius per tarda.

La plaça principal és la Plaza Juan Bautista Tetrán que porta el nom del fundador de la Universidad de Tucumán, el qual podemo posar cara en un bust que hi ha a la mateixa plaça. L’altra plaçà del barri és la Plaza Villa Real on segurament hi veurem el grup de joves de la murga Los Revoltosos de Villa Real assajant.

Al barri ens podem trobar amb la Parróquia San Rafael Arcángel de l’arquitecte Carlos Massa, als límits amb el barri de Villa Devoto. Aquesta parròquia té connexió amb la de San Bartolomé a Boedo i la de San Antonio a Villa Devoto i és que la finançadora fou Filomena Devoto de Devoto, filla de Cayetano Devoto, germà d’Antonio, Villa Real_Esglesia San Rafaelqui donar els diners per crear l’església que porta el seu sant i de Bartolomé, la dona del qual va finançar la de Boedo. L’altre punt d’enllaç és amb Monsenyor Copello, qui va beneir l’església de San Rafael Arcángel el 1935. Filomena va construir l’església en honor al seu nebot Rafael. Totes les imatges de l’interior van ser portades d’Itàlia. Els vitralls i l’òrgan Rieger de Checoslovaquia també va ser finançat per Filomena.

Sant Rafael és un dels arcángels de la Bíblia, juntament amb Sant Miquel i Sant Gabriel, per aixó la seva imagte té ales. La imatge de Sant Rafael és la d’un peregrí, el bastó del qual significa la voluntat i l’esperit per recorre el llarg viatge de la vida. També apareix amb el peix amb el qual va curar la ceguera del pare de Tobías.

Anuncis

Constitución

El barri de Constitución, veí de San Telmo, Barracas, Parque Patricios i San Cristóbal és un dels considerats “lletjos” de la ciutat. La veritat és que és un barri, arquitectònicament parlant, força bonic però desafortunadament té un ambient poc agradable. Els seus límits són l’avinguda Independencia, Piedras, Caseros, General Hornos, Doctor Enrique Finochietto, Guanahani, Paracas, Avenida Caseros y Entre Ríos. No recomanem gaire que hi aneu, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Constitución_EstacioEl 1733 es va construir la capella Arcángel San Miguel y Nuestra Señora de los Remedios. Anys més tard, el matrimoni Flores la va comprar, arreglar i la van posar sota l’advocació de Nuestra Señora de la Inmaculada Concepción. A principis del s.XIX, amb el creixement de la ciutat, es va veure la necessitat de treure les carretes que anaven a la ciutat a vendre i posar-les als afores d’aquesta, per això es va destinar la zona de la plaça que hi havia davant de l’església. El 1857 es va obrir el Mercado del Sur del Alto, que passaria a conèixer-se com el Mercado de Constitución, recordant la constitució de 1854. La zona es va reactivar amb el Ferrocarril del Sud, actual Roca, que tenia el principi de línia al barri, a l’estació Constitución i arribava fins Chascomús.

El 1884, sota la intendència de Torcuato de Alvear, es va transformar el mercat en una plaça i amb la nova estació de trens, la importància del barri augmentava. Així que famílies ben estants van construir-se casones per la zona, com a l’avinguda Caseros i pel barri veí de Barracas.

El 1884, sota la intendència de Torcuato de Alvear, es va transformar el mercat en una plaça i amb la nova estació de trens, la importància del barri augmentava. Així que famílies ben estants van construir-se casones per la zona, com a l’avinguda Caseros i pel barri veí de Barracas.

Constitución (2)L’església del Inmaculado Corazón de María, d’estil neogòtic, data de 1923. Al seu interior s’hi pot contemplar, en els vitralls, la vida del Pare Claret, el fundador de la Constitución los Misioneros del Corazón de María.

La plaça de la Constitución és el punt més important del barri, en un costat hi ha l’estació de trens Constitución i a l’altra punta l’església del Inmaculado Corazón de María. La plaça, que actualment està en obres de recuperació, té diverses escultures com la de Juan José Castelli, un dels líders de la Revolución de Mayo i la de José Antonio Paéz, líder de la revolució veneçolana.

Fora dels límits de la plaça poc hi ha per visitar i el rato que visiteu la plaça, feu-ho sempre controlant les vostres pertinències.


Villa Santa Rita

Villa Santa Rita_EmblemaVilla Santa Rita és un d’aquells barris de Buenos Aires que cataloguem com a turísticament poc interessants però és que Buenos Aires, moltes vegades atreu més l’atenció quan s’hi viu que quan s’hi està de pas. De fet podríem dir que Baires és una ciutat que es gaudeix més vivint-hi que turistejant i Villa Santa Rita és un barri que serveix perfectament com a exemple. Tot i estar en una ciutat és molt tranquil i està molt ben comunicat, ja que està delimitat per Av.Gaona i Av. Alvarez Jonte i el travessa l’Av. Juan B.Justo amb el Metrobus que li donen molta accessibilitat a tots els punts de la ciutat. És veí de Villa General Mitre, Villa del Parque, Monte Castro, Floresta i Flores.

Villa Santa Rita_Santuario Santa RitaAl s.XVIII, com passava amb molts dels actuals barris de la Capital, les terres que avui conformen Villa Santa Rita eren quintes i forns de totxos, més tard Juan Diego Flores va adquirir una quantitat de terres entre les quals hi havia les que estem parlant. Passat el temps i els propietaris, les adquireix María Josefa Nicolasa del Corazón de Jesús Ramos Rodríguez de Gramendi i Alsina, la qual les va convertir en zona de descans construint-hi una casona colonial a la que li construí un oratori amb la imatge de la Santa Rita de Cascia, ja que li era devota. Com, també, molts dels actuals barris perifèrics de la primera ciutat, es van anar venent les terres per lots comprats per obrers de les fàbriques de la zona i immigrants.

L’església principal és el Santuario Santa Rita que fou construït el 1949, d’estil neoromànic i obra de l’arquitecte Juan B.Negri. El seu interior és curiós, ja que està pintat amb colors ben llampants, a més a més, darrere de l’atri principal hi ha les plaques que els devots deixen a la verge com a senyal d’agraïment. El Santuari està a Camarona, 3443 i la imatge venerada és la mateixa que tenia María Josefa a la seva casa, la Santa Rita de los Imposibles.

Un dels edificis que més crida l’atenció del barri és l’Hospital Israelita obra de Joselevich i Bragiginsky inaugurat el 1921.

Villa Santa Rita_Hospital IsraelitaLa curiositat actual del barri és que conserva bona part de l’arquitectura típica dels anys 40 i 50 i això li confereix una sensació més de poble que de ciutat. El seu entramat està compost per una gran quantitat de passatges, de fet és el barri que en té més de tota la ciutat. El barri interior anomenat Nazca en té 14 i fins i tot i hi ha un passatge que naix d’un altre passatge. El primer és el Pasaje Rodolfo Dantas i el fill, el Pasaje Granville, conegut al barri com el Pasaje La Puñalada. Molts dels veïns s’han unit per defensar aquests tipus de cases baixes i evitar la construcció d’edificis que acabaria amb l’aire característic de Villa Santa Rita.

Una altra curiositat és que no hi ha cap plaça ni parc, així que trenca totalment amb la dinàmica dels altres barris que creixien al voltant de la plaça central on hi havia l’església. Potser els veïns del barri no troben a faltar un espai verd, ja que la tranquil·litat dels passatges, envoltats d’arbres, els pocs cotxes que el creuen i les seves cases d’una planta els donen la qualitat de vida que necessiten.

El bar més famós del barri és El Tokio, que data de 1930 i estroba a Alvarez Jonte i Tokio. L’altre punt recomanable de la zona és el Espacio Fracctal, un espai col·lectiu, autogestionat i apartidari que sempre organitza activitats per a tots.

Més fotos


Barracas

Barracas és un barri de la zona sud de la ciutat, veí de San Telmo, La Boca, Constitución, Parque Patricios i Nueva Pompeya. Els seus límits són la Avenida Regimiento de Patricios, el Riachuelo, que el separa de Avellaneda, ja a provincia; Zavaleta, Miravé, Velez Sarsfield i l’avinguda Caseros.

Barracas_Iglesia Santa Felicita (5)El nom del barri prové de les barraques que es van construir al costat al rierol, el Riachuelo, a finals del s.XVIII. En temps de la colònia, aquesta zona estava a tocar del port, on es carregaven els productes que anaven cap a Espanya. El 1872 es van instal·lar els Mataderos del Sur o Mataderos del Alto on es mataven els animals que s’exportaven a Europa. Tots els residus dels escorxadors anaven directament al riu. Barracas unia el port amb el centre de la ciutat i per això hi havia moltes de les cases de les famílies adinerades de l’època. La febre groga de finals de s.XIX va fer que aquestes famílies es traslladessin a la zona nord de la ciutat, a Belgrano, Recoleta, Flores, on hi tenien les cases d’estiueig. Així que a tota la zona sud, com San Telmo, La Boca i Barracas es va quedar la classe treballadora. Aquesta classe social estava formada pels immigrants que arribaven al país en cerca de noves oportunitats, principalment espanyols de Galícia i italians de Gènova. Les cases dels rics es queden per llogar i moltes d’elles es transformen en conventillos, és a dir, moltes habitacions i moltes d’elles ocupades per diverses persones a la vegada. Durant l’època de Perón, que es fomentà la indústria nacional, Barracas es va transformar en una de les zones més industrialitzades de la ciutat per tenir a prop el Riachuelo, així podem veure encara avui els edificis de l’antiga fàbrica tèxtil Piccaluga, la fàbrica de xocolata de El Águila, la de galetes Canales o la Bagley o la de yerba mate de Cruz de Malta. També destaca la Fabrica Argentina de Alpargatas, sobre l’avinguda Regimiento de Patricios.

Barracas_ Barracas CentralSobre l’avinguda Montes de Oca hi ha la capella de Santa Lucia que originàriament estava ubicada als actuals carrers Sarmiento i Montevideo, però el 1783, María Josefa de Alquialeta la va fer traslladar a la seva quinta de Barracas. La casa va desaparèixer però l’església s’ha quedat. Aquesta avinguda és el carrer principal del barri, amb les botigues, igual que a finals del s.XIX era el lloc de residència de les families, on hi tenien les cases o quintes. Una de les que queden és el Palacio Díaz Vélez, de Eustoquio Díaz Vélez, a Montes de Oca al 110. Montes de Oca, que s’anomenava Calle Larga era el nexe entre el centre de la ciutat i el Riachuelo, per això també hi havia moltes pulperías, els bars de l’època.

A l’avinguda Velez Sarfield 563 hi ha el Museo de Ciencias Naturales de Especialidad Zoológia Médica i a California al 2000 el Museo de la Balanza.

Barracas_El 1937 es va inaugurar la plaça Colombia amb la base del pal de la bandera ragalada per la ciutat de Bogotá. Als voltants de la plaça hi ha la Iglesia Santa Felicitas, al lloc on hi havia la quinta del comerciant espanyol Martín de Alzaga. El fill d’aquest, Martín, es va casar amb Falicitas Guerrero però aquest morí als 26 anys, deixant a la jove vídua amb una gran riquesa. Felicitas va seguir freqüentant les festes i salons de l’alta societat i rebutjant pretendents. Un d’ells, Enrique Ocampo, no va acceptar el rebuig i es va presentar a la quinta de Felicitas a la qui va disparar un tret, ferint-la de mort i ell es va suïcidar. Els pares de Felicitas van fer construir aquesta església, el 1875, obra de Ernesto Bunge, amb estàtues de marbre de carrara de Felicitas, Martín i els seus dos fills que havien mort de nens. Felicitas està enterrada a l’església.

A l’avinguda Martín Caseros, al 584 hi ha una placa que recorda que en aquell solar hi havia la casa de l’almirall Guillermo Brown, la rèplica de la qual es troba al barri f4de La Boca.

Barracas_Calle Lanin (2)Entre els carrers Pedro de Mendoza, Vélez Sarfield, Australia, Vieytes, Brandsen i Herrera hi ha el Districte de Disseny, amb la intenció de crear un pol de tallers de producció i disseny.

La zona més de moda del barri és el carrer Lanín, des de que el 2001 l’artista Mariano Santa María, que té el seu taller al número 33 d’aquest carrer, va pintar amb colors primaris les façanes de les cases del carrer.


Coghlan

Coghlan_EmblemaEl barri de Coghlan també és un d’aquells barris de Capital que va nàixer al voltant de l’estació de trens. El barri porta el nom d’un tècnic irlandès, John Coghlan, que va treballar en la construcció del ferrocarril a Argentina. És un barri tranquil, impressionadament tranquil, passejar pels seus carrers et dóna la mateixa sensació que pel Parque Chas però en aquest cas, amb una mica més de “onda”. El barri és veí de Belgrano, Villa Urquiza, Núñez i Saavedra i els seus límits són les vies del ferrocarril Mitre, Núñez, Zapiola, Monroe i Tronador.

Coghlan_EstacioL’estació de trens és l’eix del barri, tot i estar en un dels seus límits. L’estació es va inaugurar el 1891 i posteriorment es va dividir el terreny el lots i es va vendre per a construir les cases dels treballadors i immigrants, principalment bascos i francesos, però també anglesos, com es pot veure en l’estil arquitectònic de moltes cases pels voltants de l’estació. Avui l’estació, que es va crear per unir Belgrano amb Tigre, és una biblioteca pública amb més de 12.000 volums i la seu de la Asociación Civil Amigos de la Estación de Coghlan.

Tota l’activitat comercial es troba a les seves avingudes, per on també hi passen els autobusos. La resta de carrers són per “fer carrer”, amb cases baixes amb jardí i pocs edificis. Dos dels exemples són els passatges Plutarco i Sócrates, carrerets amb arbres i ocells; de fet entre ells hi ha Plutarco Almacén, una botiga que representa l’ambient del barri, amb un estil orgànic, natural i de reciclatge on s’hi pot trobar des de menjar, com pans artesans o fruita i verdura, fins a llibres o CD’s i fins i tot pots comprar-hi jardineres amb hortalisses per fer-te un hort a casa.

Coghlan_Estacio (2)La parròquia Santa María de los Ángeles, la patrona dels nens a Buenos Aires, data de 1928 i va ser inaugurada pels pares franciscans caputxins. Fou obra de l’arquitecte Horn. Un altre edifici important del barri és l’hospital Pirovano, que porta el nom d’un metge que va exercir durant l’epidèmia de febre groga de 1871.

Coghlan_XemeneiaMirant cap al cel podem veure una de les típiques torres de totxos que podem trobar en diferents llocs de la ciutat. En aquest cas es tracta d’una torre de 35 metres d’alt que era una ventilació cloacal.

El museu Ana Frank es troba a Superí 2647 i hi podem veure una línia del temps d’Alemanya i de la família Frank, així com una rèplica de la casa on es va amagar la família de Anne.

Fotos

Coghlan_ costat esglesia

 


Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.