Category Archives: Bolívia

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (Bolívia)

Bolívia té, actualment, set llocs dins de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO que bé val tenir presents quan preparem la nostra ruta pel país.

Casa de la Moneda PotosiEl primer és la ciutat de Potosí a causa de la importància que va tenir en l’època colonial en l’extracció plata, majoritàriament, de la seva mina principal, el Cerro Rico, anomenat així per la gran quantitat de plata que hi havia. De fet es calcula que amb la quantitat de metalls que se’n va treure es podria haver construït un pont que connectes Potosí amb Madrid i és que la famosa expressió coneguda per tots de “Val un Potosí” fa referencia a aquests fets. En plena època d’extracció, la ciutat també tenia el seu esplendor màxim amb construccions de mansions, la Casa de la Moneda, esglésies, un sistema d’aqüeductes artificials, etc. malgrat tot, quan es va acabar la plata, es va acabar la vida a Potosí, ja que com era habitual en temps colonials, al país d’origen no s’hi quedava res, tot era enviat a la Corona Española. Avui en dia encara queda gent que treballa a les mines en unes condicions infrahumanes per poder treure’n el poc que van deixar els conqueridors.

Si parlem de ciutats importants a Bolívia en temps colonial, no ens podem oblidar de Sucre, la primera capital del país, fundada a mitjans del s.XVI amb el nom de Ciudad de la Plata de la Nuevo Toledo. També és patrimoni de la UNESCO degut al ben conservats que es troben els edificis religiosos i a l’aire colonial que conserva tot el casc històric.

Una ruta interessant per Bolíva és la de les Missions Jesuítiques del departament de Santa Cruz. Entre el 1696 i el 1760 per la zona de Bolívia, sud de Brasil, nord d’Argentina i Paraguay es van crear diferents missions jesuítiques que integraven als indis en la vida en comunitat fins que un decret de 1767 ordenat pel rei Carles III va expulsar als jesuïtes d’Espanya acusats d’haver instigat motins populars i sis anys després fou el Papa Clement XIV qui va suprimir l’ordre dels jesuïtes. A Bolívia queden sis vestigis d’aquell temps San Francisco Javier, Concepción, Santa Ana, San Miguel i San José que es troben tots en el territori de Chiquitos.

El fuerte de samaipataTambé a Santa Cruz hi ha el Fuerte de Samaipata un lloc arqueològic dels més importants del país, es tracta d’una roca amb relleus que data d’abans dels inques, dels Mojocoyas, és l’únic testimoni de les tradicions prehispàniques de la zona i és única en tot Amèrica.

L’únic parc natural que hi ha a la llista és el Parque Nacional Noel Kempff Mercado, també al departament de Santa Cruz. És una àrea protegida amb llocs arqueològics de gran valor i ben  a prop d’alguna de les missions jesuítiques que hem nomenat anteriorment. Té gran valor per la flora i la fauna i els diferents ecosistemes que hi ha com el de palmeres, la galeria forestal, els boscos secs, entre altres.

Un dels llocs més visitats de Bolívia és Tiwanaku, el centre polític i espiritual dels Tiwankus, una de les cultures prehispàniques més importants. Provablement si us diem “Puerta del Sol” us soni una mica més aquest fascinant lloc arqueològic.

Per últim, no hi podia faltar, la gran xarxa de camins creats pels inques que comuniquen Argentina, Xile, Bolívia, Perú, Ecuador i Colombia, el “Qhapaq Ñan” que significa “camí real” o “camí de l’Inca”. On tots els camins portaven a Cusco, la capital de l’imperi inca.

Hi ha altres llocs que opten en entrar en aquesta selecta llista com el Parc Nacional Sajama, el Pulacayo la mina de Uyuni, el Parc Cretaci, el Sagrat Llac Titicaca d’on van sorgir la primera parella inca i Incallatja les ruïnes inques més grans del país. 

Entrada Parque Sucre

També podem aprofitar el viatge per descobrir el Patrimoni Inmaterial com el Carnaval de Oruro on malgrat la despoblació s’intenta mantenir els costums andins del poble uru. Una altra festivitat reconeguda és la Ichapekene Piesta que barreja les creences i tradicions indígenes amb la Victoria jesuítica de San Ignacio de Loyola que es celebra al maig amb focs, danses i cants i al juny amb celebracions de missa.

També ha rebut la protecció de la UNESCO la cultura kallawayas que es troba a les muntanyes del nord de La Paz i és preincaica. Un seguit de ritus, mites i tècniques medicinals els han fet una de les cultures més reconegudes de Bolíva. Així com la cultura Aymara que comparteix amb Perú i Xile.

Anuncis

Despeses per Bolívia

Bolívia és un país barat, així llis i llas. Els preus que poso son del gener del 2011; on $ son pesos argentins i bs. son bolivians. Per menjar, si es vol integració, directe als mercats on per 10bs tens un plat amb beguda i si desprès vols fer el cafè ja has de pagar entre 12 i 18bs, coses de la vida…

A més a més, a Bolívia es cobra l’ús de terminal que per desplaçaments nacionals val entre 2 i 3 bs però per desplaçaments internacionals pot arribar a costar 10bs. Si vols pagar menys demana pels autobusos no turístics, sempre digues “algo más barato?” i pensa que no hi ha mantes, agafat un jersei o el sac de dormir.

La nostra ruta va ser Santa Cruz de la Sierra – Cochabamba (Incallatja) – La Paz – Copacabana i Isla del Sol – La Paz – Potosí – Sucre – Samapita – Santa Cruz de la Sierra.

La idea era de Santa Cruz anar a Samaipata per fer el Fuerte i la Ruta del Che i d’allí pujar a Cochabamba. D’aquesta manera acabavem el viatge a Potosí i tornavem per la frontera entre Villazón i La Quiaca. Però un dels famosos talls a la carretera ens va fer canviar de ruta.

– Des de Retiro (Baires) fins a Santa Cruz son uns $500 i més de 30h. Arribant a Santa Cruz de la Sierra per la matinada. És recomanable esperar-se a l’estació fins que la ciutat agafi vida.
– Els bitllets d’autobús per moure’t per dins la ciutat son de l’ordre de 1,5bs.
– Habitació doble amb bany privat per 80bs a una pensió al Carrer Espanya amb Buenos Aires. (casualitats de la vida jejeje) Totalment recomanable.

  • Cochabamba (1 dia per veure la ciutat + 2 dies/1 nit per Incallatja)

– De Santa Cruz a Cochabamba hi ha busos per 35bs, sempre i quant les altres vies de sortida de la ciutat no estiguin tallades, perquè llavors els preus pugen: llei oferta-demanda.
– Taxi fins a Incallatja: 20bs per persona, mínim 5. 3h de cotxe fins al peu de la muntanya i desprès a caminar uns 9,5km fins a les ruïnes. També pot ser que trobis algun natiu que hi va i arregles el preu.
– Incallatja: acampar és gratis, 15bs per entrar i 5bs si vols un mapa. Faltaria afegir el preu del guia que és opcional.
– Tornar de Incallatja, el mateix que abans o baixar amb algú.
– Dormir a Cochabamba no tinc referències ja que nosaltres només vam dedicar un dia a la ciutat.

  • La Paz (2 dies està bé, 1 dia per veure lo necessari)

– De Cochabamba a La Paz son 45bs.
– Curiosament, a la capital és on trobem el “restaurant” més econòmic per 7bs tens 1r i 2n plat i beure (C/Indaburo entre Jaén i Pichincha)
– Les ofertes de dormir a La Paz també augmenten, però pots trobar-ne per 80bs l’habitació doble amb bany a fora, al centre i per 40bs. a prop de l’estació (Residencia Uruguay)
– Autobusos de la ciutat, uns 1,5bs.
– Autobús fins a Tiwanaku, 20bs.
– Entrada a Tiwanaku, 80bs.Falta afegir el cost del guia, si es desitja.

  • Copacabana (hores d’espera d’autobusos, potser 1 nit)

– Bus de La Paz a Copacabana, 20bs
– Sembla que a Copacabana només s’hi pugui dormir, les opcions son múltiples i diverses. Nosaltres en vam trobar per 10bs si dormíem al terra o 40bs habitació doble amb bany a fora.
– Llanxes cap a Isla del Sol, a la part nord son 20bs i a la part sur 15bs.

– Dormir, de moment si acampes, és gratis.
– Menjar, recomanem portar-lo i si pot ser, ja fet millor, perquè a la platja pot costar encendre el foc.
– Creuar la Isla del Sol son 20bs.

– De La Paz a Potosí
– L’autobús de la terminal al centre surt per 1bs.
– Visitar les mines, depèn de les ofertes i les agencies, nosaltres ens va sortir per 40bs per cap.
– Casa de la Moneda, 20bs. Recomanable 100% per saber una mica de la història de la ciutat.
– Tampoc dormim a Potosí, anem directes a Sucre.

– De Potosí a Sucre son 15bs
– Dormir per 50bs en habitació doble i bany compartit és possible, a prop de l’estació però no ho recomanem. Potser millor buscar alguna cosa més al centre.

– Bus de Potosí a Samaipata, 40bs
– Entrada al Fuerte de Samaipata 50bs.
– Ruta del Che, a consultar les agencies
– De Samaipata a Santa Cruz de la Sierra només es pot fer amb taxi i surt a 30bs per persona.

Trobar una bona guia de Bolívia pot ser una mica complicat, per això nosaltres recomanem la web: http://www.gbtbolivia.com/. I per saber més sobre Bolívia, la seva història, cultures, l’organització política, etc; la web de l’Ambaixada a Argentina.

PD: vigileu que l’aigua calenta pel mate o per “cuinar” l’acostumen a cobrar i la pagues com un te. Per tant, jo vaig demanar les bossetes i el sucre del te, si el pago almenys me l’emporto, no?

Més FOTOS de Bolívia o Bolívia a Argentina


Bolívia_Chuquisaca

  • Sucre, la ciutat blanca, la capital constitucional de Bolívia tot i que actualment només és seu de la Cort Suprema de Justícia. De fet, el nom de fundació de la ciutat, a l’any 1538, va ser La Plata i era la seu de l’Audiencia.

Probablement la ciutat més notable de Bolívia i la primera ciutat on es va donar el primer crit llibertari d’Amèrica, amb visita obligada a la “Casa de la Libertad” on es va signar l’Acta de la Independència. Mitjançant d’un guia et fan un recorregut per la historia del país desprès de la colonització. Innumerables museus i atractius per visitar. La veritat és que és una ciutat que acompanya al callejear, té fins i tot una “Torre Eiffel” i dos arcs del triomf.

Sucre també s’anomena la ciutat de les cent esglésies, n’hi ha una a cada cuadra. El màxim representant de l’esplendor és el Convent de San Felipe Neri

Cada racó té alguna cosa especial i des del mirador de La Recoleta és poden veure tots.

  • A pocs km de Sucre hi ha més de 20 tipus de petjades de dinosaures, les més llargues del món. Per veure-les s’ha d’anar a Cala Orko.
  • Tarabuco i Potolo: son dos pobles on es segueixen conservant les tradicions ancestrals i les vestimentes típiques.

Bolívia_Potosí

Com es veu anem cap a baix, per tant ens saltem els departaments de Pando i Beni, no per res, simplement per falta de temps. A més també ens saltarem Oruro, ho deixem per carnaval. Així que directament cap a Potosí.

  • Potosí no seria el que és sense el Cerro Rico. Una immensa mina que ha donat des de plata fins a estany. Es diu que els espanyols van extreure tanta plata que s’hagués pogut construir un pont d’aquest material des de Potosí fins a Madrid.Essent tanta la importància que originar la frase “val un Potosí”. La Potosí dels anys 1650 tenia més habitants que Madrid, Paris o Roma i era una de les ciutats més riques del món. L’explendor es veia en la societat, en les esglésies i en els carrers arreglats desprès de l’actuació del Virrey Toledo, el qual va fundar la Casa de la Moneda i es considera el veritable fundador de Potosí ja que en les construccions de les primeres cases no s’havia fet acta de fundació i simplement s’havien construït les vivendes a prop de la mina, sense cap tipus d’ordre, assemblant-se més a un campament miner que a una ciutat de la importància que acabaria tenint a curt termini.

Les mines del Cerro Rico estan vigilades pel “Tio”, una deformació de la pronuncia de “Dios” per part dels indígenes.

  • El que el Cerro Rico suposa a Potosí, el salar de Uyuni suposa a Uyuni. Actualment és l’atractiu turístic de Bolívia més curiós, és un extens llenç blanc, on l’oblit de paisatge genera infinitat de fotografies jugant amb la perspectiva. Així pots fer des de surf damunt d’una botella d’aigua, fins a menjar-te el teu amic o tenir-lo al palmell de la mà!
  • La continuació del salar és la Reserva Eduardo Avaroa amb l’arbre de roca (imatge), les llacunes, els flamencs i les vicunyes i llames. Tot un plaer veure la “laguna colorada” la verda, la blanca i fins i tot la “edionda”.


Bolívia_La Paz

El departament més turístic i famós de Bolivia, La Paz, amb el “Lago Titicaca” com a teloner.

  • La Paz, seu del govern i dels poder executius i legislatius de Bolivia. És una ciutat construïda a la muntanya, de més de 2milions d’habitants. Té més de 20 museus però malauradament el “Museo Nacional de Arqueología Tiwanaku” fa un any que està tanc. Una veritable llàstima ja que per anar a visitar la ciutat de Tiwanaku, hagués estat una gran ajuda. 
  • Per anar a la ciutat de Tiwanaku des de la Paz s’agafa un autobús a prop del cementiri que costa 20bs. L’entrada a la ciutat és de 80bs i inclou dos centres arqueològics ( Kalasasaya i Puma Punku ) i dos museus (l’arqueològic i el de ceràmica). Recomanem veure primer de tot el de ceràmica per poder entendre millor aquesta societat i sobretot buscar informació prèvia del que representaven cada edifici per poder imaginar-se millor la ciutat contemplant les ruïnes.

Els Tihuanakus eren una societat prehispànica. Podem dividir la seva historia amb tres períodes: el període aldeà (1500a.C-130d.C), el període urbà (s.II-s.VII) i el període d’expansió (s.VII-XII). La seva economia es basava en la ramaderia i l’agricultura. Gracies a l’amalgamació de coure i estany van obtenir el bronze que els donar una superioritat tècnica sobre altres pobles. Al s.XII una sequera provoca l’escassetat de collites i provoca el col·lapse dels Tihuanakus, despoblant-se les ciutats i dispersant-se la població.

  • Copacabana és la porta a la Isla del Sol. L’autobús costa 20bs. Per fer temps per agafar la llanxa que ens porta a la Isla del Sol es pot donar un tomet pel poble, que també consta de ruïnes incaiques (els banys, la horca del inca i la intinkala). A més és un bon lloc per provar la truita del llac.
  • Per anar a la Isla del Sol surten llanxes dues vegades al dia des de Copacabana, a les 8a.m. i a les 13.30h. Si ens quedem a la part del sud, el viatge és de 2:30h i val 15bs i si anem directe al nord tarda mitja hora més i val 20bs. És pot acampar a la platja (5bs, que de moment ningú reclama) o parar en els hostels. La importància de la Isla del Sol ja ve de temps ancestrals i els inques, concretament, consideren l’illa la cuna de la dinastia imperial. Allí hi ha una roca natural anomenada Titicani on, segons els mites incaics, el sol o el deu creador Viracocha va sortir durant la creació del món. 

    Potser és millor anar a la part nord ja que allí hi ha més ruïnes. Per 10bs es pot entrar al museu arqueològic i visitar les ruïnes. Si es fa la ruta sagrada de la eternitat del sol que creua la illa del nord al sud s’ha de tornar a pagar 10bs per passar per la zona sud, on ens esperen les escales del inca. A més a més, hi ha més possibilitats d’horaris de llanxes per retornar a Copacabana. 

    Al departament de La Paz també hi ha mil excursions i esports de natura per gaudir de la natura i dels pobles.  També és recomanable La Isla de la Luna i Las Islas Flotantes


Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.