Recorregut complet per Retiro

monumento-canadaRetiro és un d’aquells barris de Buenos Aires que s’han de visitar quan hi estem de turisme, almenys la Plaza San Martín i la part del Microcentro. Però és que Retiro té altres racons interessants que amb una mica de temps podem anar descobrint.

Si volem fer la ruta gratuïtament. hem de tenir en compte que el Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernandez Blanco té entrada gratis els dimecres i els dijous i que les visites guiades a l’interior del Palacio San Martín són els dimarts i dijous.

Començarem el matí a la Plaza Canadá on hi ha un tòtem que el país del nord va regalar a Argentina per simbolitzar el punt en comú que tenen els dos país amb els indígenes. D’aquí, anirem caminant cap a la plaça de la Fuerza de la Armada Argentina on hi ha la Torre Monumental, el regal que va fer la comunitat britànica a Argentina per la celebració del Centenario.

Pel camí haurem passat per l’estació de trens de Retiro, que en realitat són tres estacions, la Retiro Mitre, la Retiro Belgrano i la Retiro San Martín. L’edifici que bé es mereix que hi entrem és el de Mitre, una obra mestra de l’enginyeria industrial de principis del s.XX. Aquest edifici, l’interior del qual és un exponent de la indústria estacio-trens-retirodel ferro d’Anglaterra, va ser portat a peces des de l’illa britànica i muntat a Argentina. Si és l’hora d’esmorzar, podem fer un café con leche y tres medialunas al cafè notable Retiro que trobem dins de l’estació. Si volem aprendre una mica més sobre la història dels ferrocarrils a Argentina, podem visitar el Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz que és gratis i està obert de dilluns a diumenge.

Tota aquesta zona és terrenys guanyats al riu i és que no fa tant de temps, els immigrants procedents d’Europa desembarcaven a prop d’on avui hi ha l’estació d’autobusos i tenien la possibilitat d’allotjar-se fins a cinc dies a l’antic Hotel de los Immigrantes, avui un museu que recorda les peripècies que havien de fer els nouvinguts per adaptar-se a un país tan llunyà. El museu està obert de dimarts a diumenge amb entrada gratuïta.

torre-inglesesLa Torre dels anglesos que hem comentat anteriorment està encarada al monument que recorda als caiguts durant la Guerra de les Malvines de 1982, una casualitat una mica desafortunada. El monument es troba al principi del barranc natural que Charles Thays va convertir en la Plaza San Martín i que durant l’època d’esplendor, les famílies més benestants hi tenien el seu palau. Dos exemples de palaus de principis del s.XX que podem visitar actualment són el Palacio Paz, del director del diari la Paz, que avui forma part del Circulo Militar i han adaptat una part com a Museo de Armas de la Nación Tte. Gral. Pablo Riccheri. El museu està obert de dilluns a divendres però s’ha de pagar una mínima entrada. La Noche de los Museos es pot visitar gratuïtament i si aquest tema us agrada, us recomanem totalment la visita, ja que té una col·lecció molt extensa. L’altre palau de la plaça que podem visitar i que manté una mica millor l’ambient de palau és el Palacio San Martín on els dimarts i els dijous fan visites guiades. Avui en dia, el palau és la seu protocol·lària del Ministeri de Relacions Exteriors però antigament era la casa dels Anchorena. De fet, exteriorment sembla un únic palau però al seu interior hi ha tres cossos clarament diferenciats que corresponien a la mare, Mercedes de Anchorena i a dos dels seus fills. Al jardí interior hi ha un tros de l’autèntic mur de Berlín.

monumento-de-las-malvinasLa Plaza San Martín, el lloc on el Libertador, va formar el seu exèrcit de Granaderos a Caballo ha variat molt durant tota la història de la ciutat. Aquí s’hi dugueren a terme batalles durant les invasions angleses, és on hi havia la plaça de toros durant la colònia i fins i tot els Anchorena la van voler fer el jardí del seu palau. Un altre edifici que crida l’atenció i que és totalment diferents dels comentats anteriorment és l’edifici Kavanagh, que en el seu moment, 1936, era l’edifici de formigó armat més gran de Sud-Amèrica i que a més a més incloïa avenços pel seu temps com ascensors i aire condicionat. Encara avui en dia, és un dels edificis més cars del país.

Un altre palau que avui s’ha recuperat com a museu és el Palacio Noel que compta amb la col·lecció del Museo de Arte Hispanoamericano Isaac Fernandez Blanco. Aquest museu, que està obert de dimarts a diumenge té entrada gratuïta el dimecres i el dijous. El palau crida l’atenció respecte la gran majoria de palaus que ens podem trobar per Buenos Aires de principis del s.XX, ja que és dels pocs que mantenen l’arquitectura colonial. Això és perquè Martín Noel va voler mantenir l’esperit de les tradicions espanyoles, en lloc de mirar a França com feien la majoria dels seus companys de classe burgesa.

Si seguim pujant per Santa Fe, arribarem a travessar la 9 de Julio, l’avinguda més ampla de la ciutat i desviant-nos el just, arribarem a la Plaza Libertad. Si ens agafa l’hora de dinar, podem anar a la clàssica pizzeria El Cuartito i fer un parell de talls de pizza amb fainà. En sortir podem arribar-nos als límits del barri, on a la cantonada de Córdoba i Libertad s’hi aixeca el Teatro Nacional Cervantes. al seu interior podem visitar, gratuïtament, el petit museu del teatre.

museo-immigracionEl pròxim pas és caminar per 9 de Julio direcció a la Plaza Carlos Pellegrini, presidida pel monument al qui fou president de la República Argentina i que dóna nom a la plaça. Aquí hi ha l’ambaixada de Brazil i la de França, totes dues recuperen palaus de 1900 però la de França, el Palacio Ortiz Basualdo, es pot visitar interiorment durant la setmana de França a Argentina. En aquesta plaça hi comença l’avinguda Alvear, l’avinguda per la que molts porteños us diran que Buenos Aires és la Paris de Sud America.

Per seguir estirant les cames, baixarem per Cerrito, passant pel costat del Jockey Club, fins a la Plaza Soldati i la Isidro Ruiz Moreno, totes dues decorades amb escultures modernes. Per descansar una mica, anirem a una de les millors places de la ciutat, no només perquè acostuma a estar buida, perquè acostuma a estar en bon estat i que a part és molt tranquila, ja que gairebé no se sent el soroll de cotxes, sinó perquè ens traurà una rialla quan vegem que a la paret del darrere de la casa que dóna a Arroyo hi ha quatre barres vermelles, que al mig de la plaça hi ha una Font de Canaletes i per si fos poc, que la plaça s’anomena Plaza Cataluña (només ens va faltar una mica d’esfoç a canviar la ñ). A part és curiós que la paret de l’altre edifici que envolta la plaça té les finestres pintades de tal manera que sembla que hi hagi d’aparèixer algú a l’altre costat en qualsevol moment.

basilica-sagrado-sacramentoEl dia s’acaba però de Retiro encara ens queda una part, la zona de la City, on podem trobar algun bar per fer una cervesa o per sopar entre els carrers Reconquista, Córdoba, Carlos Pellegrini i Santa Fe. El que no podem marxar del barri sense entrar a la Basílica del Santísimo Sacramento. Si ens parem al Palacio Anchorena, actual Palacio San Martin, el Kavanagh impedeix veure aquesta esplèndida església, que ha quedat anxovada en els estrets carrerons. Aquest fet és interessant, ja que al seu voltant hi ha crescut la llegenda que el gratacel es va construir precisament en aquest lloc, per aquest motiu, tapar l’església. Es diu que Mercedes de Anchorena va fer que l’amor entre el seu fill i Corina Kavanagh fracasses. Aquesta, per venjança, va construir l’edifici més alt del país per tapar l’església que Mercedes havia finançat per poder ser enterrada a l’altar i que podia contemplar des de la seva habitació. Sembla que la història s’ha quedat en llegenda, ja que les dates no coincideixen, però si més no, és curiosa.

Deixem l’enllaç al tríptic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: