El zoo del diccionari

És molt comú referir-se a animals com a metàfores en la nostra manera de parlar però s’ha de tenir en compte que amb argentí i castellà, algunes d’aquestes tenen significats diferents.

Comencem al mar, amb les gambes. Una paraula que pot tenir fins a tres significats, el primer i més reconegut per nosaltres, és el sinònim de cama, l’extremitat inferior. El segon és una expressió que s’utilitza per demanar un favor a un amic “¿me hacés la gamba?” és la frase que més sentireu en aquest context. I per últim és equivalent a 100 pesos, dues gambes són 200 pesos i així successivament. Si et pica el bagre, que la traducció literal al català seria que et pica el peix gat, en realitat el que et passa és que tens gana. Però si parles d’una noia i l’acompanyes de l’adjectiu bagre, estàs dient que és, més aviat, lletja. També podem sentir la paraula trucha, però en aquest cas es refereix a coses que no són autèntiques, intercanviable amb el nostre pirata. Una truchada és, per tant, una gran mentida.

Ara mirem al cel, on hi veurem el carancho que és un ocell rapinyaire, típic d’Amèrica del Sud i precisament aquest estil depredador fa que es digui a les persones que s’aprofiten d’una situació, sense tenir res a perdre, que són caranchos. El millor exemple per entendre-ho és la pel·lícula de Ricardo Darín, titualada “Carancho”. Si parlem d’ocells, no ens podem oblidar els buitres, que des de fa uns anys sobrevolen a Argentina més intensament, metafòricament parlant, és clar. Els buitres són aquelles persones, que van comprar fons buitres, és a dir, fons de capital de risc en invertir en el deute públic d’Argentina quan el país estava en la gran crisi del 2001. Però s’ha de saber diferenciar el buitre de l’acció buitrear, que en aquest cas serviria l’escena d’una discoteca i algú que està buscant una pressa fàcil per atacar, o sigui, anar a pescar a les 4 de la matinada. S’ha de reconèixer que a aquelles hores les possibilitats d’acabar amb un bicho o un bagre són altes, és a dir, amb algú que no és agraciat físicament. Seguim al mar però ara anem a un marisc molt inofensiu per nosaltres, la concha, tan inofensiu que és el diminutiu del nom propi Concepció. Doncs bé, a Argentina no és tan inofensiu, ja que concha equival a cony, així que si la vostra mare s’anomena Concha, aviseu abans a la vostra parella argentina, per si de cas.

Si anem a la Pampa, sentirem que utilitzen la paraula guanaco per referir-se a algú que va brut o que diu obscenitats, l’equivalent al nostre porc o al chancho porteño. I ja que parlem de chancho, trobem altres animals de granja entre tant zoo. Una yegua és un adjectiu referit a les dones que pot significar una dona malintencionada o una seductora. Sigui com sigui el terme és vulgar, igual que potra que també es refereix a una dona que atreu les mirades dels homes. Si el que és de yegua és la rialla, llavors estem parlant d’una rialla falsa. Un pollo és una escopinada però de les de mocs i tot, eh? Una hueveada és una boludez però huevear és passar el rato sense fer res de profit.

Si anem als animals de companyia, tenim als gatos, que tot i ser en masculí es refereix a una dona que s’apropa a un home per obtenir-ne un benefici econòmic o un millor estat social. Atenció que si la gata és Flora, la cosa canvia. S’utilitza en la frase feta de “Parece la gata Flora, si se la meten grita y si se la sacan llora” s’enten no? que no està content o contenta amb res.

Ara recorrem una mica dels boscos del món i ens trobem amb els goril·les són els antiperonistes i els tigres que són aquells homes que lliguen amb noies que estan molt bé físicament.

Hi ha moltes expressions argentines relacionades amb animals com per exemple “hacar una vaquita” que seria el nostre “fer un pot” és a dir, ajuntar diners entre amics per comprar un regal, per exemple. També tenen “fer-se la rata” que és fer penyes o no assistir a una quedada sense avisar, quan havies confirmat assistència. Amb els ànecs en tenen un parell, “mojar el pato” és follar i “tiene los patitos desalineados” és que està tocat del bolet. “Cocodrilo que duerme, es cartera” o sigui, que “del lloc de la guineu, qui se n’aixeca ja no hi seu” o la famosa frase amb “Sevilla y Silla” del castellà. També podem putejar utiltizant animals, com “La Concha de la Lora” que la nostra frase més propera podria ser la de “me cagüen la puta d’oros”.

Si estàs desorientat entre tantes paraules i expressions, potser et sents com “Perro en cancha de bochas“, una expressió molt visual. Imagineu-vos un parc, amb gossos i una pista de petanca, que fan els gossos? Van directe a buscar les boles però no acaben d’entendre que està passant, perquè els padrins els fan fora!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: