Monuments del Centenario

Buenos Aires té una cosa curiosa i és que el 1910, quan van celebrar el Centenario de la Revolución de Mayo, moltes de les comunitats que havien sigut rebudes a Argentina buscant una segona oportunitat, li van regalar un monument. En aquell temps, Buenos Aires estava de renovació i es volia desfer del seu passat colonial per convertir-se en una ciutat d’esplendor. Per celebrar-ho van realitzar una festa amb tots els luxes del moment, fins i tot hi va anar la Infanta Isabel en representació de la monarquia espanyola. Per aquells temps Argentina vivia dues realitats ben diferents, per un costat la riquesa del model agroexportador i per l’altre la pobresa dels immigrants i obrers que es reflectia en les nombres vagues. La festa havia de servir per donar al món una sensació de progrés, riquesa i prosperitat, tot i que l’Estat havia decretat la Llei de setge, a causa de les revoltes populars, moltes incitades per idees anarquistes. Argentina mostrava la nova avinguda de Mayo i l’edifici de la Immobiliaria, presentava el Teatro Colón, Charles Thays reformava el parc Tres de Febrero i inaugurava el Parque Centenario, s’acabava l’edifici del Congreso de la Nación i el Palacio de Tribunales. En fi, que l’únic que faltava eren monuments per acabar d’embellir la “Paris de Sudamèrica”.

palermo_monumento-de-los-espanolesUn dels monuments més famosos de la ciutat és el de “los españoles” però que en realitat s’anomena La Carta Magna y las Cuatro Regiones Argentinas. La història d’aquest monument gairebé necessita una entrada a part. El monument, que fa de rotonda a Sarmiento i Libertador, als Bosques de Palermo, a Palermo, fou obra de l’escultor català Agustí Querol. Tot i haver de celebrar el centenari, la torre de 24,5 metres d’altura no es va inaugurar fins al 1927. Durant les celebracions del Centenario la Infanta Isabel de Borbón, va posar la pedra inaugural però, com ja hem comentat, l’obra no es va acabar fins a 17 anys després. Resulta que el vaixell que portava les peces de marbre de Carrara, procedent de Barcelona, el 1917 es va enfonsar. Però és que abans hi va haver un vaga a les pedreres de Carrara que va endarrerir més les obres i per si fos poc, el 1914, es va trencar el braç de la figura durant una tormenta. Tot i que aquí no van acabar les desgracies perquè l’arquitecte Querol va morir el 1909 quan només havia fet els esborranys, l’obra la va continuar Cipriano Folgueras però finalment la va acabar Antonio Molinari. El regal va ser finançat pels espanyols que vivien a Argentina i representa la República envoltada de les al·legories del Treball, Els Andes, el Río de la Plata, i les regions de La Pampa i el Chaco.

Un altre monument que va rebre la ciutat i que també té una història mogudeta és la de la comunitat d’Itàlia i el monument en qüestió és el Cristòfol Colón. El regal va ser, en part, finançat per Antonio Devoto i per immigrants italians i fou obra de Arnaldo Zocchi. Colón també va trigar a ser inaugurat, el 1910 es va posar la primera pedra però la seva inauguració es va endarrerir fins al 1921. En aquest cas, el monument, que també és de marbre de Carrara, va ser construït a Itàlia i després desmuntat per transportar-lo a Buenos Aires i muntar-lo com un trencaclosques. En total són 623 tones i 26 metres d’alt. Al cap damunt de la columna hi ha el “descobridor” d’Amèrica que en aquest cas, no senyala enlloc perquè ja ha arribat al lloc i a la base hi ha els grups escultòrics que representen la Ciència, el Geni, l’Oceà i la Civilització. La idea original és que el monument fos un museu dedicat a Colón i per això hi ha una porta a la seva base que duy a una habitació, però això no ha arribat a passar mail. La part moguda de la seva història, es remunta al 2013 quan es va decidir moure’l del seu lloc original, la plaça de darrere de la Casa Rosada, a l’avinguda Colón, dissenyada per Charles Thays i es va traslladar a Costanera Norte, gairebé davant de l’aeroparc.

Una altra de les obres que han causat discòrdia és la Torre Monumental o Torre de los Ingleses, regal de la comunitat britànica. La torre està ubicada a Retiro, a la Plaza de las Fuerza Aérea Argentina però es troba davant del monument que rendeix homenatge als caiguts durant la guerra de les Malvines, que va ser precisament contra Anglaterra. Curiosament als altres casos, els plànols del monument van ser presentats a Buenos Aires però, com sempre, els materials i el personal tècnic es va portar d’Anglaterra. En aquest cas, la pedra fonamental no es va posar durant les celebracions, a causa de la mort del rei de Gran Bretanya i la torre no es va inaugurar fins al 1916, entre altres motius, per la Guerra Mundial. Com a símbols de Gran Bretanya s’hi pot veure la rosa de la Casa de Tudor dels anglesos, el drac de Gales i el trèvol d’Irlanda. En total són 75,50 metres d’altura repartits en vuit pisos. Aquest monument té una curiositat i és que s’hi poden llegir dues frases en francès “Dieu est mon droit” i “Honni soit qui mal y pense”, l’explicació pot ser que en aquell temps, l’idioma de la reialesa era el francès.

recoleta_monumento-francia-a-la-argentinaEl monument dels francesos també és un dels coneguts de la ciutat, ja que està ubicat en una de les zones que més agraden als porteños. El podem trobar a Recoleta, la zona dels Baixos, tota una zona dissenyada, també, per Charles Thays. El monument s’anomena Francia a la Argentina. L’escultura és de marbre i granit i està encapçalat per dues figures al·legòriques a França i Argentina, guiades per l’àngel de la Gloria. Pels voltants de la columna hi ha escenes importants de la història del país gal i de l’argentí com la presa de la Bastilla o la Primera Junta, respectivament. També hi ha figures que representen la Industria, les Arts, l’Agricultura i la Ciència. L’escultura fou obra de Edmond Peynot, inaugurada el 1910 i va ser el primer regal estranger amb motiu del Centenari.

Un dels monuments que passen més desapercebuts és la columna Metereològica donada per l’imperi Austro-Húngar. Avui en dia el podem veure al Jardín Botánico, obra de Charles Thays però la pedra fonamental es va posar a Alsina i Perú el 1910. El 1911 es va inaugurar i posteriorment es va traslladar a Rodriguez Peña i Paraguay per arribar finalment, al lloc actual. El monument consisteix en una columna de marbre blanc i està coronada per una esfera de bronze que representa la volta estel·lar i al seu interior hi ha una altra esfera que representa la Terra amb els continents.

palermo_fuente-de-los-alemanesEls alemanys també van regalar un monument per celebrar el Centenario. En aquest cas és una font, la Fuente Riqueza Agropecuaria o la Fuente de los Alemanes, que podem trobar a la Plaza Alemania a la zona de Palermo coneguda com Palermo Chico. L’escultor fou Gustav Adolf Bredow i el material també és marbre de Carrara, complementat amb lava de Roma. Les estàtues principals representen l’Agricultura i la Ramaderia, els dos pilars de l’economia argentina de finals de segle XIX i principis del XX.

Possiblement, el monument menys reconegut és el de Suïssa i això es deu a la seva ubicació i el fet que estigui en un lloc tan remot de la ciutat potser es deu a l’agosarat del monument, que encara avui li crida l’atenció a molta gent i és que les figures al·legòriques d’Argentina i Suïssa estan despullades i es fan un petó. L’autor fou Paul Sales Amhlen.

El Nord-Americans també van regalar un monument a Argentina i com no podia ser menys, van regalar-ne un de ben propi. Ni més ni menys que sobre una base de pedra hi ha la figura de bronze de Jorge Washington. El monument, obra de Charles Keck, es troba al Bosque de Palermo, davant de l’ambaixada dels Estats Units.

palermo_imperio-austro-hungaro

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: