Avenida Belgrano

L’avinguda Belgrano és una de les avingudes que creua la ciutat per la seva part sud, potser per això no és tan recorreguda pels turistes com l’ avinguda Corrientes, la Rivadavia o la Santa Fe. L’avinguda comença al riu i va pujant pels barris de Puerto Madero, Monserrat, Balvanera i Almagro. Antigament s’anomenava Santo Domingo, després Pirán i finalment el nom del Manuel Belgrano.

Manuel Belgrano fou un dels líders de la Revolución de Mayo i creador de la bandera nacional, un home del qual ja n’hem parlat en nombroses ocasions i fins i tot del qual hem proposat una ruta per la ciutat per conèixe’l millor.

El primer edifici important que trobem sobre l’avinguda, tot i tenir entrada per Paseo Colón, és el de la duana, obra dels arquitectes Lanús i Hary. L’edifici, d’estil academicista francès, data de 1910 i el 2009 va ser declarat Monumento Histórico Nacional.

L’avinguda rendeix nom al Pròcer perquè allí fou on visqué i a part, sobre l’avinguda és on descansa. Concretament a l’atri del Convento de Santo Domingo, cantonada amb el carrer Defensa, hi ha el mausoleu, però Belgrano va demanar ser enterrat a terra, fora de l’església i encara avui s’hi veu una placa que ho recorda. Uns metres més amunt, una altra placa, aquesta vegada a la paret ens recorda que en aquella casa hi va viure i morir Belgrano.

otto-wulfSi seguim pujant per l’avinguda, al número 575 ens trobarem amb l’església Presbiteriana San Andrés del Centro, que data de 1894 i fou obra de Edwin Merry i Raynes. El temple dels escocesos va patir modificacions a la seva façana quan es va decidir ampliar el carrer Belgrano per transformar-lo en avinguda.

Ben a prop de l’església, si aixequem la vista cap al cel, ens cridarà l’atenció la façana de l’edifici Otto Wulf, d’art Jugendstil, és a dir, el modernisme alemany, acabada en dues torres amb corona que, segons es diu, representen l’emperador d’Austria Franz Joseph I i la seva dona, l’emperadriu d’Austria, Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, la Sissí. L’arquitecte danès Morten Rönnow va ser el creador d’aquesta obra d’art inaugurada el 1914. Aquest solar és històric per la ciutat, ja que aquí hi havia la casa on vivia la família del virrei Joaquín del Pino i Rozas a principis del segle XIX. Passat el temps, a la casa hi va viure el bisbe Medrano i fins i tot el ministre de Portugal. A partir del 1878 va ser la seu de Montepío Municipal, l’empresa que posteriorment acabaria essent el Banco Ciudad de Buenos Aires. L’arquitecte Rönnow, abans de demolir la casa per construir-hi el seu edifici, va fer un rellevament de l’arquitectura colonial i el va entregar a l’escola d’arquitectura, així, avui en dia, es pot saber una mica més sobre l’arquitectura de la primera Buenos Aires.

A Belgrano amb Luís Saenz Peña hi ha la parròquia de Nuestra Señora de la Rábida, un edifici que tant crida l’atenció pel seu exterior com pel seu interior.

Una vegada s’ha travessat l’avinguda 9 de julio, comença un dels trams més curiosos de l’avinguda Belgrano i que reflecteixen el tarannà de Buenos Aires i és que gairebé totes les botigues que hi trobem són de mobles. Aquesta zona també va ser poblada per molts immigrants espanyols i entre ells hi havia el català Joan Pere Sierra que va donar diners per construir una església dedicada a la Moreneta. Al número 1151 hi ha l’església Nuestra Señora de Monserrat i al seu interior hi podem trobar una Senyera amb una Moreneta i evidentment, la imatge de l’altar major on hi ha una representació de les Muntanyes de Montserrat amb la Verge i el Nen.

Davant mateix hi ha el centre cultural basc, Laurak bat que per la seva arquitectura ens transportarà al País Vasc. Al seu interior hi fan activitats basques, com la pilota basca, músiques i balls populars, cursos d’idiomes i el bar.

Si seguim pujant per l’avinguda, creuarem Entre Ríos i entrarem al barri de Balvanera. En aquest tram és on trobem alguns dels edificis més bonics de l’avinguda i seguirem trobant signes de la presència espanyola per l’avinguda.

centro-gallego-rivadavia-amb-uriburuA la cantonada amb Pasco hi ha la Basílica de Santa Rosa de Lima, del famós Alexander Christophersen. El temple va ser inaugurat el 1934 i rendeix homenatge a la patrona de la Independencia del país.

En diagonal amb la basil·lica, trobem un altre punt espanyol, hi ha el Centro Gallego de Buenos Aires que és un hospital, biblioteca, teatre i centre social. Els representants d’associacions gallegues de 1900 es van ser els responsable de fundar aquest centre que tenia le funcions d’ajudar als immigrants que arriben al país, donar cursos d’alfabetització, oferir traball i assistència mèdica.

antiguo-hospital-espanolAl número 2975 hi ha l’antic Hospital Español, que data de 1906 i fou obra de Julián García Núñez. L’estil de l’edifici inicial recorda al modernisme català, però durant els anys 60 se’n va demolir una part per ampliar les instal·lacions. Aquesta institució va nàixer el 1852 amb la idea d’ajudar als espanyols que arribaven al país.

Desprès de creuar l’avinguda Boedo, ja al barri d’Almagro, l’avinguda es fa estreta i acaba morint abans de creuar-se amb l’avinguda La Plata.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: