Perón, segon assalt

El 1951 Perón torna a sorgir vencedor de les eleccions, les primeres en els que va poder votar les dones. La situació econòmica havia empitjorat i el 1952 es va produir un ajust econòmic i un seguit de sequies van ajudar a provocar la crisi i la falta de productes agraris. El 1953 va entrar en vigor el segon Pla Quinquennal, amb l’objectiu de reduir la inflació i per tant, reduir el consum intern, eliminant els subsidis, posant veda al consum de carn i traguen el congelament dels lloguers. Perón va promocionar campanyes de reducció de consum i va fomentar el retorn al camp, prioritzant la importació de maquinària agrícola per augmentar la producció. Els anys de subsidis a la indústria havia proliferat en un augment de petites i mitjanes empreses i fàbriques però poc eficients, amb maquinàries obsoletes, falta de subministrament de serveis, especialment l’elèctric i de transports com els ferrocarrils i una altra utilització de mà d’obra amb uns salaris alts i una capacitat sindical forta, que representava al cap a i a la fi, una producció ineficient i costosa.

A més a més, Perón va trencar amb l’església quan va derogar la llei que obligava l’educació catòlica a les escoles i va sancionar la llei del divorci A part va separar l’església de l’estat, per tant l’església el va excomunar. Així que tenia en contra a l’església i a l’oligarquia. El president també tenia d’enemics a periodistes i intel·lectuals de l’época, ja que va intervenir en la llibertat de premsa, va expropiar diaris com “La Prensa” i va perseguir tot aquell que anés en contra de les seves idees. Per posar un exemple, l’escriptor Jorge Luís Borges, en temps de Perón, va ser designat-“Inspector de Ferias de Pollos, Gallinas y Conejo” enlloc de director de la biblioteca nacional. També havia retringit l’acció dels partits polítics opositors i fins i tot netejar l’exercit a favor de les seves idees.

Sumat a tot plegat, el 1952 havia mort Evita, deixant un buit en la política de Perón. Els funerals van ser al nivell d’un líder polític, vetllada 14 dies a la seu de la Fundación Evita, actual Legilatura Porteña. Les despulles van ser traslladades al Congreso amb tracte presidencial i d’allí a la CGT fins que van ser misteriosament desapareguts, però això és historia per un altre dia.

Per tal de recuperar l’espai deixat per Evita, Perón va comensar una forta etapa de “peronització” de la societat i especialment de l’Estat. Es va peronitzar l’educació, a la qual, anys abans ja s’havia obligat de llegir “La Razón de mi Vida”, s’obligava a donar sous a la Fundación Eva Perón, a lluir l’emblema peronista i es va imposar el nom de Perón i Eva a estacions de trens, places, ciutats i provincies, així com la presencia de bustos dels dos líders polítics en infinitat de lloc públics.

Per si no fos poc, la crisi interna, va provocar que s’hagués de canviar la política econòmica i va acabar signant contractes amb capitals estrangers, amb la Ley de Inversiones Extranjeras, principalment nord-americans per explotar els jaciments petroliers, destacant el projecte amb la Standard Oil de California el 1954, del qual l’empresa nord americana obtenia amples drets.

1955

Marques de les bales del bombardeig a Plaza de Mayo

Sembla que Perón tenia enemics per tots els costats i la conspiració política no feia més que augmentar i enfortir-se. Finalment la Marina va bombardejar la Plaza de Mayo amb l’objectiu de matar al president però va acabar matant a uns tres-cents civils. La societat peronista es va radicalitzar i va contraatacar cremant esglésies i armant-se. Les marques del bombardeig encara es poden veure a la façana del Palacio de Hacienda a Hipólito Yirigoyen, entre Paseo Colón i Balcarce.

El cop d’estat militar del 1955 va tenir un gran suport entre la classe alta, oligàrquica i militar del país. El General Leonardo Lonardi va fer-se càrrec del poder polític del país però ben aviat un nou cop intern a les forces armades va posar al capdavant al General Pedro Eugenio Aramburu al novembre de 1955, amb l’almirall Isaac Rojas com a vicepresident. Començava l’autoanomenada “Revolución Libertadora” que se centraria bàsicament a eliminar el Peronisme i a retornar el poder a les classes oligàrquiques mitjançant una política econòmica liberal.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: