Palacio San Martín

El Palacio San Martín és avui la seu protocol·laria del Ministerio de Relaciones Exteriores y Culto de la República Argentina. Aquest palau era la casa de la família Anchorena però en realitat no és un palau sinó, tres. Exteriorment sembla una única construcció però al seu interior hi ha tres cases totalment dividides, diferents entre elles i comunicades pel patí d’honor, la porta principal del qual dóna a la Plaza San Martín, al barri de Retiro.

Palacio San Martin_ExteriorEl Palau Anchorena es va construir entre el 1905 i el 1909 per l’arquitecte Alexander Christophersen. Mercedes Castellanos de Anchorena era una de les dones que formaven part de l’aristocràcia argentina, tant per la seva família, els Castellano, com per la del seu marit, els Anchorena. Ella volia fer tres residències i donar-les als seus fills, així tots viurien junts, però separats. El palau es va construir amb només quatre anys, ja que volien tenir-lo preparat per la celebració del Centenario i allotjar-hi a la Infanta Isabel d’Espanya, tot i que finalment no s’hi va hostejar però per exemple, sí que s’hi va celebrar el ball del Centenario de la Independencia el 1916. Les tres cases i la construcció exterior segueixen l’estil de l’escola parisenca de Beaux Arts. Com la gran majoria dels palaus de l’època, els plànols van ser dissenyats a Europa i posteriorment es va construir l’edifici al país, en aquest cas, el treball en ferro correspon al taller Zamboni de Buenos Aires.

L’entrada principal a les mansions és pel Patio de Honor, des de la Plaza San Martín, de planta ovalada i amb dues escales laterals i una de principal per anar a les respectives cases. La casa de l’esquerra era la de la senyora Mercedes Castellanos de Anchorena on hi vivia també el seu fill Aaron. La casa central estava habitada pel seu fill Enrique i la família d’aquest i la tercera, la que dóna al carrer Besavilbaso, la va habitar Emilio Anchorena, la seva dona Leonor Uriburu i els seus dos fills. En totes tres cases hi vivien com a màxim quatre persones però totes elles tenien entre 10 i 12 persones a càrrec. La planta baixa de cada casa estava destinada a les cotxeres, les sales de màquines i les habitacions del personal masculí. La primera planta era la zona social, amb els menjadors i les sales de ball; a la segona planta hi havia els dormitoris de les famílies i per últim, a la planta superior les habitacions del personal femení i la sala de bugaderia.

Palacio San Martin_InteriorChristophersen va dissenyar les tres cases amb semblança exterior però diferents per l’interior. Per exemple, la casa de la dreta, la de Leonor Uriburu té el hall de recepció com la part més important on s’hi pot veure la triple altura i l’escalinata principal està en un racó, sense tenir protagonisme, a més a més les parets no estan revestides amb estuc com sí que ho estan les de les altres dues cases i segueix un estil Neoclàssic amb la pedra al descobert. La casa de Mercedes i de Enrique tenen l’escala principal que dóna al hall, gairebé davant de la porta, com a símbol d’imperialisme i ja no s’hi aprecia la triple altura, fent l’espai més baix.

Després de la crisi mundial de 1929, la família Anchorena es va veure obligada a vendre algunes de les propietats que tenia al país, entre elles, aquest palau. El 1936 l’Estat va comprar-lo i el va destinar a ser la seu del ministeri que regeix actualment i li va canviar el nom pel de Palacio San Martín. El 1994 es va declarar el palau com a Monumento Histórico Nacional. Avui en dia es pot visitar durant les visites Palacio San Martin_Mur de Berlinguiades dels dimarts i dijous a les 15h i contemplar la casa d’una de les famílies més importants del país. S’ha de dir que la gran majoria de mobiliari que compon avui la seu Cerimonial del ministeri no forma part de l’original de la família. Està decorat amb obres d’art d’artistes argentins i americans, com Antonio Berni, tot propietat de la Cancilleria. També hi ha una col·lecció d’art precolombí i una biblioteca especialitzada en dret internacional i història de les relacions internacionals.

La sorpresa del palau és que només té dos petits jardins, un que forma part de la casa de Emilio i l’altre que comunica la casa d’aquest amb la del seu germà. El fet de tenir uns jardins petits en una casa tan gran, el terreny té una superfície total de 8100 m2 es deu a dos motius. El primer que en ser una família de l’oligarquia, tenien quintes als afores de la ciutat, on allí sí que gaudien de l’espai exterior i l’altre que la família tenia pretensions de comprar l’espai que forma part de la Plaza San Martín i incloeu’l al seu patrimoni, com el jardí de Versalles. En el jardí compartit s’hi pot veure un tros del mur de Berlín, regal de l’estat alemany a l’argentí. Curiosament, aquest tos no és l’única part del mur de Berlín que es troba a la ciutat.

Palacio San Martin_ Visites guiades els dimarts i dijous a les 15h, durada 1h. Aclarem que s’ha de trucar al 11 4819 7297 o enviar un mail a ehy@mrecic.gov.ar o cio@mrecic.gov.ar
per consultar si es realitzen o no les visites ja que el palau funciona protocolarment i a vegades degut a actes i activitats internacions es suspenen les visites.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

%d bloggers like this: