Perón, Perón

El 1946 va començar a governar el país el peronisme, tot i que el partit com a tal es va constituir formalment el 1947. Perón va estar al capdavant del país durant un període d’onze anys, entre els que es pot destacar dues versions diferents, la primera presidència, fins al 1952 i la segona fins al 1955.

La política peronista es basava en dos punts forts, la industrialització nacional i el benestar social. Perón va aplicar una política d’Estat amb defensa de la indústria nacional i l’expansió, amb la idea de protegir la duana i de redistribuir els ingressos cap als sectors treballadors. Durant aquesta primera etapa es va dur a terme el pla quinquennal, que tenia com a eix la industrialització nacional per això volien tenir assegurades la matèria prima, els combustibles, l’energia, la maquinaria i el transport. També pretenien descentralitzar la indústria i diversificar la producció. Es va invertir en l’explotació de recursos minerals, descobrint nous jaciments petroliers i fins i tot construint un dels gasoductes més grans del món. Malgrat tot, no es va poder disminuir les importacions, ja que si bé ara no importaven tants béns finals, sí que van haver d’importar béns intermedis com carbó, petroli, acer, màquines, recanvis, etc. El que sí, que va canviar l’importador, enlloc de Gran Bretanya, ara es comprava als Estats Units d’Amèrica.

PeronDurant la Segona Guerra Mundial les exportacions agràries havien baixat però van pujar les de carn congelada i refrigerada, a part, les importacions des de Gran Bretanya també havien baixat i per primera vegada a la història, Argentina tenia una balança positiva respecte a Anglaterra, amb la que va poder comprar els ferrocarrils anglesos i nacionalitzar-los i a part pagar-los el deute contret per Rivadavia, feia més de 100 anys. A més a més dels ferrocarrils, es van nacionalitzar altres empreses com el gas, el telèfon, alguna de les elèctriques, l’aerolínia i el Banc Central.

Pel que fa al benestar social es pretenia aconseguir una millor distribució de la riquesa, per això, es va augmentar el capital del poble per poder augmentar la demanada i així generar llocs de treball per absorbir-la amb l’oferta interna. Es va generar una alta ocupació laboral, amb sous elevats, per tal de fomentar el consum però, evidentment, aquesta acció dins d’un món capitalista, va comportar un augment de la inflació. Es va protegir el mercat intern i la plena ocupació. També es van congelar els lloguers, es va establir un salari mínim i uns preus màxims dels productes. Es van fomentar beneficis socials com la jubilació, les vacances pagades i la seguretat social. L’augment de vida de les classes obreres va créixer considerablement, podien comprar-se béns secundaris i fins i tot viatjar pel país, amb els plans de turisme social. Es van crear llocs de diversió, camps de futbol i places als barris, i es va assignar el dissabte anglès. El poble treballador tenia nous drets, es fomentava l’educació, que a la vegada servia per adoctrinar als joves. La participació dels obrers a la renda nacional va augmentar fins a un 46%, un dels períodes de Benestar social més importants d’Argentina i d’Amèrica del Sud. L’Estat va passar a controlar l’economia del país.

Un altre punt fort d’inversió va ser en l’obra pública, es van construir habitatges per donar-los a totes aquelles famílies que havien immigrat del camp a la ciutat i que s’hi havien instal·lat als voltants, formant les famoses villes, per mitjà del ministre de Obres Públiques, Juan Pistarini, el qual donaria el seu nom a l’aeroport de Ezeiza que també es va construir durant aquesta etapa.

Per mitjà de la fundació Eva Perón es van construir escoles, es va fomentar l’educació tècnica per dotar de treballadors qualificats a la indústria, es van obrir hospitals, es van donar màquines de cosí perquè la gent pogués tenir el seu petit taller, es van repartir joguets als nens i es va fomentar el turisme a llocs com Mar del Plata. Una de les accions més importants d’Eva Perón va ser aconseguir la sanció de la llei del vot femení, el 1947, mitjançant la qual les dones tenien els mateixos drets polítics i civils que els homes. Les primeres eleccions amb sufragi universal van ser les del 1951.

Evidentment, dins la societat argentina tenia els seus adversaris amb decisions per exemple com la d’intervenir la Universitat, el 1946, que fins ara era autònoma, la de reprimir la llibertat de premsa i la de perseguir intel·lectuals i opositors a les seves idees.

Recoleta_Monumento a Eva PeronEl 1949 Perón va retornar a la “Tercera Posició” pel que fa a política exterior d’Argentina, és a dir, el país no es volia casar ni amb els Estats Units ni amb la Unió Soviètica i no pretenia participar en la Guerra Freda que estava a punt d’explotar. Perón va signar tractats internacionals amb la Unió Soviètica i amb l’Espanya de Franco.

El govern de Perón volia establir una reforma de la Constitució Nacional per establir la política econòmica i les reformes socials. La controvèrsia va venir, ja que Perón va aconseguir formar un tribunal favorable, d’una manera gens elegant, i així tenir a favor seu la Cambra dels Diputats i la dels Senadors. La nova Constitució es va sancionar el 1949, canviant la liberal de 1853, i incloïa nous drets als treballadors i a les persones en general, restablit el dret a la vaga i atorgant el dret a la salut, a l’educació i al treball. També la nacionalització de les fonts d’energia, excepte les vegetals i dels serveis públics, són les claus de la Constitució.

Les polítiques socials, els subsidis, el boicot de USA, el restabliment dels preus dels cereals després de la Guerra i les importacions de béns intermedis van anar menjant-se les reserves de divises acumulades durant la Segona Guerra Mundial. A més a més, la falta de polítiques cap a l’agricultura va fer que la superfície cultivada disminuís, i l’augment de capital dels obrers va augmentar el consum intern de carn, per tant, les exportacions del producte més important fins ara d’Argentina van disminuir, ja que hi havia menys disponibilitat. El 1951 s’arribava a unes noves eleccions, amb un Perón debilitat econòmicament i una Evita debilitada per un càncer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: