Alguns catalans a Argentina: Al Río de la Plata lluitant per la independència del país

El 9 de julio es celebra a Argentina el dia de la Independencia, el dia que es van separar d’Espanya. Per això és una història que a molts catalans ens interessa i a més a més tenim alguns compatriotes que hi van participar activament.

Per exemple Bartolomé Rius, un barceloní que va sortir de la seva ciutat el 1779 per embarcar-se cap al Virregnat del Río de la Plata, amb l’objectiu de realitzar missions per la Patagònia treballant per l’empresa dels germans Viedma, els quals reclutaven gent, en nom de la Corona Española, per poblar aquesta zona d’Argentina. La seva labor va ser certificada per Sobremoentes i Liniers i el document en qüestió, va ser adquirit pel govern de la ciutat fa uns anys enrera i avui es troba a l’arxiu històric.

Com molts altres catalans, Rius, va formar part del Batallón de Voluntarios Urbanos Miñones de Cataluña o Minyons de Catalunya, durant la invasió anglesa de 1806. Bartolomé tingué la mala sort que fou ferit i apressat pels britànics. Aquest batalló va ser creat el 1806 a Montevideo i dirigit per Jaume Nadal i Guarda i després per Olaguer Reynals. El terci dels minyons estava format per catalans, aragonesos, valencians i balears. També hi havia la companyia dels Migueletes, dirigida per Rafael Bufarull i Josep Grau i costejada pel català Miquel Antoni Vilardebó.

Caballito_Primera Junta

Monument a la Primera Junta

Miquel Antoni Vilardebó va ser un barceloní que va fundar un salar a Montevideo el 1804 i que va tenir influència a Argentina en costejar un dels grups armats que defensarien la ciutat de Buenos Aires durant les invasions angleses. Olaguer Reynals, que era un comerciant català que fundà una societat anomenada “Reynadls, Puyá y Vilardaga” per efectuar viatges de mercaderies entre Espanya i Amèrica, va participar econòmicament i activament a la defensa de la ciutat durant les invasions angleses de 1806. Rafeel Bufarull era originari de Els Pallaresos, Tarragona. Jaume Nadal i Guarda va arribar al Río de la Plata amb el seu germà Joan, el 1777 i es van instal·lar a Salta. Joan va participar en el Cabildo Abierto de 1810.

També hi va haver metges que es van embarcar cap al Río de la Plata, com Francesc Argerich i Batallas nascut el 1732 al poble lleidatà de Sisteró. El 1752 va arribar al Río de la Plata i va exercir de metge a Buenos Aires. El seu fill gran, Cosme Mariano Argerich, nascut a Buenos Aires el 1776 va ser un dels metges més importants en el desenvolupament de la Medicina a l’Argentina. El seu pare el va enviar a Cervera a estudiar medicina i va retornar al Río de la Plata on va introduir la vacuna contra la vereola el 1805 i va participar contra les invasions angleses com a doctor i després fou el metge de l’expedició dirigida per Belgrano. Argerich fill va ser el primer que va redactar un pla d’estudis per ensenyar medicina a Argentina.

A Cosme Argerich el podem veure en una escultura de la plaça Houssay, obra del també català Miquel Blay i Fàbregas, originari d’Olot. Miquel Blay també fou autor de l’escultura de “Los primeros fríos” que hi ha al Jardín Botànico de Palermo i la de Mariano Moreno, a la Plaza del Congreso. Però si esteu per Barcelona, podeu veure una obra seva al Palau de la Música, la de “La cançó popular catalana”.

Josep Albert Capdevila,va participar, juntament amb Francesc Argerich en una expedició al Perú per combatre la insurrecció de Tupac Amaru. Josep Albert era de Saraís, a la Vall de Boí, on hi va néixer aproximadament 1742, el 1776 es va embarcar cap al Río de la Plata després d’haver estudiat medicina a Cervera.

Parque Patricios_Monument víctimes febre groga

Monument als caiguts durant la Febre Grogra i al metges

També hi ha catalans representants de les terres de Girona, com Salvi Gafarot i Peramon, concretament de San Martí de Llémena. Salvi ja era fill de cirurgià i ell mateix se’n graduà a Barcelona el 1802. Va arribar a Buenos Aires amb el títol fresc com a metge militar, per tant, també va participar en la defensa de la ciutat contra els anglesos i en les lluites per la independència i introduir la vacuna antivariolosa al virregnat. Com a nota de color, el fill de Salvi Gafaro, José, es va casar amb una de les filles de Juan Facundo Quiroga.
En aquesta cerca de catalans que han influït a la història d’Argentina, no ens podem oblidar del barceloní Cristóbal Martí de Montúfar. Cristóbal es va instal·lar a Buenos Aires després d’haver passat per Montevideo. Martí de Montúfar també va participar en les batalles de la invasió anglesa i després va ser designat cirurgià del Regimineto de Granaderos a Caballo de José de San Martín, el que faria el famós Cruce de los Andes. És el successor de Cosme Argerich com a director de l’Institut Mèdico Militar, fundat per Cosme.

Sortint una mica de la vida militar i mèdica hi ha Blai Parea i Moret, que malgrat haver nascut, el 1776, a Múrcia era de pares catalans i de ben petit s’instal·lar, amb la seva família, a Mataró. El 1793 viatjà a Uruguay i el 1803 es va traslladar a Buenos Aires. Blai era músic, així que es guanyava la vida donant classes i tocant en algunes de les esglésies de la ciutat. Parera es trobava a Buenos Aires durant el període de la Revolución i el 1813, el govern del moment, el Triumvirato li va encarregar posar música a la Marcha Patriótica amb lletra de Vicente López y Planes. El 1944, aquesta marxa, es convertí en l’Himne Nacional Argentí.

ArgerichPerò no només amb metges va participar Catalunya a la independència d’Argentina, cas és el de Joan Larrau i Espeso, un balaguerí que va participar com a vocal de la Primera Junta. Si busqueu als llibres d’història, el trobareu com a Juan Larrea, un error que no s’ha corregit mai. A més a més va participar en la Assamblea del Año XIII i va ser ministre d’Hisenda del Directorio.

Joan va participar en la Primera Junta, amb un altre català, Domènc Matheu i Xicola, el qual té un carrer a Buenos Aires, perquè a part de ser vocal del primer govern argentí, el mataroní, va ser el president de la Junta Grande.

Segurament que molts d’ells es reunien al Café de los Catalanes, considerat el primer café de Buenos Aires. El local estava a l’actual cantonada de Perón amb San Martín i va funcionar del 1799 al 1873. En aquest local es reunien els antivireis, és a dir, els que van participar en la Revolución de Mayo.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: