Argentina A.P. (abans de Perón)

Deixem enrere la Década Infame, aquell cop d’estat del 1930 fruit de la unió entre l’oligarquia, els grans exportadors, els banquers i les corporacions estrangeres que necessitaven arribar al poder com fos i que degut a la sanció de la Saénz Peña, que donava el vot obligatori i secret, feia gairebé 15 anys que no ho aconseguien. El 1943 es va dur a terme un altre cop d’estat per derrocar el cop d’estat anterior, que tot i haver cridat a eleccions en diverses ocasions, aquestes tornaven a ser fraudulentes, com les de l’època de 1880.

El líder del cop d’estat del ’43 va ser general el Arturo Rawson però pocs dies després, els mateixos militars, el van desplaçar i van posar al poder al Grupo de Oficiales Unidos, el GOU, amb Pedro Pablo Rodríguez al capdavant i entre els quals hi destacava Juan Domingo Perón, que va assumir la Dirección Nacional del Trabajo, un organisme de poca rellevància però que ben aviat convertiria en secretaria i d’allí a la glòria nacional. El GOU tenia una ideologia nacional i industrialista, amb un Estat intervencionista tant en l’economia com en la part social. També pretenien reprimir la insurgència comunista que tant estava alterada a Europa i s’oposaven fortament a prendre partit durant la Segona Guerra Mundial.

El 1944 Ramírez, forçat per altres militars, va renunciar a la presidència del país a favor del vicepresident Edelmiro Farrell, el qual, un any després va declarar la guerra a Alemanya i Japó, ja quan la derrota de l’Eix era, gairebé un fet.

PeronPerón va anar guanyant protagonisme i ja el 1944 era el ministre de Guerra, el secretari de Treball i Previsió i el president del Consell Nacional de Postguerra.

Des de la Secretaria de Treball, dirigida per Perón, va refundar la CGT i treient-li el control als socialistes, anarquistes i comunistes, fet que li va fer guanyar simpatia de les clases empresarials. També va crear el sindicat dels treballadors rurals, pels homes que venien del camp i que no tenien, fins llavors, cap protecció, els anomenats “cabecitas negra”, fet que li posar en contra a les clases oligàrquiques. Qui era Perón?

La figura de Perón anava creixent i la seva popularitat augmentava fins a tal punt que la dreta oligàrquica, estranyament, aliada amb comunistes i anarquistes van anar contra ell i van aconseguir empresonar-lo, un 17 d’octubre, data que després seria la data peronista més important. Els treballadors van sortir al carrer demanant per la seva llibertat i deixant clar, sobretot als Estats Units que començava a adonar-se que a Sud-amèrica hi havia moviments populars que no li interessaven, que Juan Domingo Perón faria història a Argentina.

Amb aquest escenari, un Perón crescut per les masses obreres però odiat pels comunistes i els anarquistes, als qui els havia tret tot el poder i encara sense una determinació clara de les classes empresarials, però amb la vella oligarquia en contra, s’arriben a les eleccions del 1946, les quals Perón va guanyar gairebé sense despentinar-se.

Per l’altra part, els Estats Units van aplicar un boicot a Argentina, ja que durant la Segona Guerra Mundial es va mantenir, gairebé fins al final, neutre, en l’anomenada Tercera Posició. Els Estats Units van prohibir que els dòlars que donava a Europa a través del Pla Marshall poguessin ser destinats a la compra de productes argentins, i a més a més, el 1945 va sobresaturar el mercat amb cereals subsidiats, per tant la participació d’Argentina al mercat agrícola va baixar notablement. Precisament, aquest boicot va ser el qui va facilitar la industrialització del país. El boicot va durar fins al 1949.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: