Història de Buenos Aires a través dels seus edificis

La ciutat de Buenos Aires es va fundar el 1580 per Juan de Garay i formava part del Virregnat del Perú. La seva funció era protegir el mar i els rius per evitar l’entrada de pirates que volguessin arribar a Potosí i Lima.

Monserrat_Altos de ElorriagaEl nucli urbà estava format per illes, cada una d’elles dividida en quatre solars que es van entregar als homes que van acompanyar a Garay. La plaça principal fou l’actual Plaza de Mayo on es van repartir els terrenys més importants. On avui hi ha la Casa Rosada, hi havia el Fuerte de San Miguel, les ruïnes del qual podem contemplar si entrem al Museo del Bicentenario. Davant d’ell hi havia el Cabildo. El terreny per l’església era la mateixa ubicació on hi ha la Catedral però aquesta és relativament nova. On avui hi ha el Banco de la Nación, era el terreny que s’havia quedat Garay. La ciutat, que seguia l’estil de les altres ciutats de la colònia, va anar creixent a l’oest d’aquesta plaça que en els seus inicis eren dues places, sempre en forma quadricular.

El 1776 es va crear el Virregnat del Riu de la Plata i Buenos Aires va passar a ser-ne la capital. Així va començar a ser una ciutat comercial bolcada totalment al port, que es trobava darrere de la Casa Rosada, on després de tirar a terra el fort, s’hi va construir la duana Taylor. També al Museo del Bicentenario s’hi poden veure les restes. Una de les cases més antigues que queden en peu de l’època és l’anomenada Casa del Vierrey a Liniers.

Recoleta_La IslaLes famílies més importants tenien les cases a prop del port per poder veure des del seu balcó l’arribada dels vaixells. Un exemple d’aquestes són los “Altos de Elorriaga” sobre el carrer Defensa amb Alzina. Aquestes tres edificacions, situades en una de les zones privilegiades de la ciutat, ja que des de dalt de tot podien veure el port i per tant l’entrada de mercaderies, eren de la família Elorriga. És una de les cases particulars més antigues de la ciutat, data de 1812. Moltes d’aquestes families tenien cases als afores de la ciutat, als actuals barris de Retiro, Recoleta, Belgrano i Palermo.

El 1826, sota la direcció de Bernardino Rivadavia es va produir l’ampliació d’alguns carrers, com les actuals Corrientes, Córdoba, Santa Fe, Belgrano i Independencia, amb l’objectiu de deixar enrere l’herència colonial. En aquell moment, la ciutat acaba a Callao, després era pura estepa. Un plànol de 1830, elaborat per Bacle, mostra com la plaça de Mayo encara estava dividida per la galeria i eren dues places, la Plaza del 25 de Mayo i la Plaza de la Victoria. El carrer Defensa era el carrer Reconquista i el que avui és el carrer Reconquista era el carrer de la Paz. Encara no existia l’avinguda de mayo i el carrer principal era el carrer de la Plata, l’actual Rivadavia. Una de les places més importants era la Plaza del Parque, l’actual Plaza Lavalle, on hi ha el Teatro Colón. Per aquell moment ja existia la Plaza San Martín tot i que es deia Plaza de Marte i el camino Real ja era conegut coma Santa Fe.

El 1853 es va produir una nova reforma a la ciutat, la qual ja havia crescut una mica i arribava a Plaza Miserere. Després no hi havia res més urbanitzat tret dels pobles de Belgrano, fundat el 1866 i Flores, que data de 1801, que no es van annexar a la ciutat fins a finals del s.XIX i avui situats gairebé al centre dels límits urbans. També hi havia les quintes de Almagro i Caballito. El camino real, l’actual avinguda Cabildo, unia els pobles de Belgrano amb San Isidro i San Fernando, que avui formen part de província. El tren no va arribar a aquestes zones fins a la dècada del 1860.

A partir de 1860 es van dur a terme grans obres a la ciutat per convertir-se en una gran ciutat, ja que era la seu del poder econòmic del país al tenir el port i l’duana. L’arribada dels immigrants europeus va ajudar a augmentar la població i a modernitzar la ciutat. A finals del s.XIX es van instal·lar a l’actual Barracas i Avellaneda, ja fora dels límits de la ciutat, industries metal·lúrgiques i indústries frigorífiques, aprofitant l’aigua del Riachuelo i l’arribada del ferrocarril Roca.

Retiro_Edificio Parques NaturalesL’augment de població va deixar en evidencia la manca de salubritat de la ciutat i va ocasionar l’epidèmia de còlera de 1869 i la febre groga de 1871. Així les altes classes van deixar les seves cases del sud de la ciutat, que van llogar als immigrants i es van traslladar als afores de la ciutat en autèntics palaus construïts amb materials europeus. Aquestes cases llogades es van convertir en els famosos conventillos de San Telmo i La Boca, cases amb moltes habitacions i habitacions amb molts inquilins. El 1869 es va crear la primera xarxa d’aigua corrent, d’extensió limitada.

A prop del port i la duana, van sorgir els primers bancs i prostíbuls, a l’actual City. També aprop del final del Riachuelo es van anar instal·lant els immigrants que arribaven i que primerament passaven uns dies a l’hotel d’immigrants.

Les estacions terminals de la ciutat, Retiro al nord, Miserere a l’oest i Constitición al Sud van ajudar a ampliar la ciutat i unir els pobles, que a la llarga quedarien annexats a Buenos Aires.

Entre la dècada de 1870 i 1880, l’arribada d’immigrants i la xarxa de ferrocarrils van anar convertint a Buenos Aires en una ciutat cada vegada més gran i més moderna. Es van obrir nous carrers, es van empedrar alguns dels principals i es van construir hospitals i escoles. Va arribar el tramvia a cavall, es van instal·lar comerços i van canviar el costum i els gustos de la gent. El 1880 Buenos Aires va passar a ser Capital Federal del país. Els preparatius pel Centenario de la Revolución van ajudar al creixement de la ciutat i la seva europeïtzació, es van rebre monuments de les ciutats europees, com el França o Espanya. Es va tallar part del Cabildo i es van expropiar cases per tal d’obrir una avinguda al més pur estil de les europees, la Avenida de Mayo; es van crear serveis sanitaris, clavegueres, il·luminació elèctrica i es van construir grans edificis per les terminals ferroviàries amb materials portats d’Europa i muntats al país. Es va construir el Teatro Colón, la Casa Rosada, el Palacio del Congreso i es va començar a treballar a traslladar el port i cobrir els terrenys per obrir el barri de Puerto Madero. La vida pública també va canviar i es van anar creant grans parcs i places, així el 1875 es va crear el Parque Tres de Febrero en els terrenys on hi havia hagut la quinta de Rosas.

Corrientes i CallaoA principis de segle es canvien els cavalls del tramvia per l’electricitat i el 1913 s’inaugura la primera línia de metro de Llatino Amèrica, la línia A, que anava de Plaza de Mayo a Plaza Miserere i un any després fins a Caballito i que encara avui les estacions mantenen l’estil d’aquella època. I per ser sincers, fins fa dos o tres anys, encara hi circulava el metro, amb 100 anys de vida! Uns vagons totalment de fusta. També a principis del s.XX arriben els primers cotxes i el 1920 el transport públic automotor, així que el creixement de la ciutat es va fer cada vegada més accessible, ja que marxar lluny del centre, ja no era tan lluny. També de principis de s.XX són la gran majoria de palaus que hi ha per Retiro, Recoleta i Palermo, com el Palacio Paz, el Ortiz Basualdo o el Errázuriz Alvear, així com totes les ambaixades de la zona de Recoleta i Palermo Chico.

Palermo_Zona dels outletsL’extensió del ferrocarril va ajudar a dividir els terrenys per on passava i vendre’ls, així van anar sorgint els barris com Almagro, Colghlan, Villa Urquiza i tants d’altres, tots al voltant de la plaça principal on hi ha acostuma a haver l’església. Buenos Aires creixia i es modernitzava al ritme de les ciutats més importants del món, el model agroexportador ajudava a aquest fet. Molts dels palaus i edificis de l’època estan construïts i decorats amb materials i objecte procedents d’Europa. La necessitat de poblar el país va fomentar l’entrada dels immigrants amb cultures, idiomes i idees diferents.

La crisi del model agroexportador, a partir de 1929 va comportar la necessitat de tenir una indústria nacional substitutiva d’importacions. Malgrat tot, Argentina seguia lligada a les importacions, si bé ara no importava manufactures sí que havia de fer entrar al país carbó, maquinaria i recanvis. La indústria va canviar l’organització socioespacial del país i la gent es va traslladar del camp, on ja no hi havia tanta feina, cap als afores de les grans ciutats on es van instal·lar les indústries, així és com canvia la ciutat una altra vegada, ja que deixa de créixer com a tal i creix el cordó metropolità que l’envolta, el cono urbano. Les primeres indústries es van instal·lar al sud de la província, les pròximes cap a la zona oest, al voltant de Barracas_Fabricala General Paz i ja el 1960 va sortir el pol industrial de la zona nord. La gran immigració interior va comportar la construcció d’edificis als afores de la ciutat i de villes i en canvi, a Capital van destacar les construccions de propietat horitzontal, els ph. Aquests són edificis però en lloc de créixer cap a dalt, ho feien en horitzontal. Es caracteritzen per pisos que tenen un pati interior, on no hi ha passadís i totes les habitacions tenen dues o tres portes, una que dóna al pati i les altres connecten amb les altres habitacions. Aquest estil de cases, molt buscades avui en dia, destaquen a barris com Almagro, Boedo o Caballito, és a dir, a barris obrers. Algunes d’aquestes cases, s’han reciclat en bars, sobretot al barri de Almagro.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: