Avenida de Mayo (I)

Monserrat_Avenida de MayoAquest és un dels primers posts que hauríem d’haver escrit, si Fuet i Mate fos un blog per a turistes clàssics i és que la Avenida de Mayo, al barri de Monserrat, és l’avinguda més famosa de Buenos Aires, juntament amb 9 de julio, i sense cap mena de dubte, la més bonica de la ciutat. Avenida de Mayo és l’avinguda que uneix, la seu política del país, és a dir, la Casa Rosada i la seu legislativa del país, el Congreso de la Nació, així que uneix dues de les places més reconegudes d’Argentina, la Plaza de Mayo i la Plaza Congreso.

Aquesta avinguda és l’exemple de la mentalitat argentina de finals de s.XIX i principis de s.XX, totalment europeïtzada, amb la idea de bulevard francès, amb placetes al centre, construïda per italians i habitada per espanyols. La quantitat de teatres de zarzuelas, cafès, restaurants, ateneus i penyes espanyoles que s’hi van instal·lar, la van convertir ràpidament en la “avenida de los españoles”. De fet, fins i tot avui, passejant-hi, no podrem deixar de pensar en la Gran Via madrilenya. Era tant espanyola que fins i tot hi havia dos bars, enfrontats, el Bar Español i el Iberia, el primer franquista i el segon republicà.

Aquesta avinguda, pensada el 1882, es va inaugurar el 1894, sota el corrent antiespanyolista de l’època dels ’80. Els polítics del moment, amb Roca al capdavant, volien que Buenos Aires deixés de ser una vil·la i es convertiguem en una gran ciutat, a l’altura de les principals ciutats europees, sobretot Londres i París. Així que es dugueren a terme, per tota la ciutat, grans canvis i un d’ells fou l’enderrocament de les galeries, o recova, que unien la Plaza Victoria i la 25 de Mayo per crear la Plaza de Mayo. El pròxim pas, iniciat per l’intendent Torcuato de Alvear, fou demolir part del Cabildo, que miraculosament es va salvar de ser totalment enderrocat i expropiar unes 13 illes de cases particulars per obrir la Avenida de Mayo.

Monserrat_Avenida de Mayo (2)Avenida de Mayo s’ha de recorre de punta a punta, d’anada i de tornada i per totes dues veredes, s’ha de mirar a terra i al cel i s’ha de fer amb tota la calma del món, per apreciar tots els seus detalls i per descobrir-ne cada vegada un de nou. En aquest primer post, farem el recorregut de Plaza de Mayo a 9 de julio i deixarem pel pròxim, la part de 9 de julio a Congreso. Així que iniciarem allí on va començar el país i acabarem al Monumento al Quijote, de l’escultor andalús Aurelio Teno, que va ser un regal d’Espanya a la ciutat de Buenos Aires per motiu del seu quatricentenari, passant pel monument a les Cataratas de Iguazú.

A l’inici de la Avenida de Mayo hi ha el Cabildo i la seu legislativa de la ciutat; aquest edifici es connecta amb el de la Casa de la Cultura que era la redacció del diari La Prensa, un edifici de 1898, obra de Gainza i Agote i d’estil academicista francès. Al seu interior hi ha el salón Dorado que és una còpia d’un dels de Versalles. Si mirem cap a dalt, veurem una estàtua de bronze, de 5,5m, símbol de la llibertat de premsa. Quan el diari funcionava, de l’edifici sortia una sirena que informava dels esdeveniments importants per la història de la humanitat i d’Argentina, com l’arribada de l’home a la Lluna.

Davant de la Casa de la Cultura hi ha el Pasaje Roverano, edifici remodelat per l’obertura de l’avinguda i acabat el 1912. Aquest passatge uneix Avenida de Mayo amb Hipólito Yrigoyen en un viatge, gairebé, en el temps. A la mateixa illa de cases que aquests dos edificis, ens trobarem amb un dels bars notables de l’avinguda, el London City, recentment recuperat i restaurat, tot i que una mica desafortunats, ja que el mobiliari no correspon amb l’època que volen representar. En aquest edifici hi havia la botiga Gath & Chaves, fundada el 1883, dedicada a la venda de moda.

L’edifici Cenit és un dels que crida l’atenció, ja que no té res a veure amb l’estil de l’avinguda. Aquest edifici d’oficines d’estil modern, que data de 1971 i que va ser dissenyat per l’arquitecte Carlos Corona, ocupa un solar on hi havia un edifici d’estil art nouveau. Al 700 també hi ha una torre del mateix estil, la torre La Buenos Aires que avui ocupa l’espai de l’edifici de l’arquitecte Edwin Merry on hi va funcionar el Café Madrid i posteriorment el Café La Victoria. Al davant d’aquesta torre hi ha el Cubo Drabble, un dels primers edificis de l’avinguda, construït el 1895 per l’arquitecte Adolf Büttner per a Carlos Drabble, primer destinat a les oficines del Ferrocarril Buenos Aires a Rosario i després com l’hotel Chacabuco Mansions Hotel.

Monserrat_Avenida de Mayo (3)Un altre passatge que acostuma a passar desapercebut és el Pasaje Urquiza Anchorena, de 1921, ubicat al 747 de l’avinguda on hi ha la Librería Túnel, declarada Patrimonio Cultural pel govern de la ciutat. Al davant hi ha l’hotel dels Ortiz Basualdo, obra de Paquin i Durnant el 1895, dels mateixos propietaris que tenien una casa on avui hi ha l’Ambaixada de França.

El cafè que es troba al Top 10 de totes les guies de turisme, és el Café Tortoni, inaugurat el 1858 i present a l’Avenida de Mayo des del 1880. Curiosament, el preu del cafè és més barat que en alguns bars de barri, almenys fa uns quants anys. La importància d’aquest local es deu tant a la seva antiguitat com a la importància d’alguns dels seus clients, com Jorge Luis Borges, Lorca, Carlos Gardel, Beníteo Quinquela Martín, Roberto Arlt i Julio Cortázar, entre molts altres. El seu arquitecte fou Alexander Christophersen. Al costat del cafè, ens trobem amb la Academia Nacional del Tango que a part d’aprendre a ballar tango podrem visitar el Museo Mundial de Tango. Al 777 hi ha el Palacio Vera, d’estil art-noveuau, tan de moda a principis de 1900. Els Ortiz Basualdo encara tenien una altra propietat a l’avinguda, el palau que fa cantonada amb Piedras.

Un altre edifici de Chistophersen és l’actual Hotel Astoria, al 916, un edifici de 1895 que fou la residència particular de María Carranza de Lawson. Al 930 hi havia el Gran Hotel España, avui la seu Nacional de la Unión de Trabajadores del Turismo, Hoteleros y Gastronómicos de la República Argentina i on hi podem visitar la Muestra Evita i l’altre hotel de la zona, al 950, era el Hotel Avenue, un edifici de 1895. Tocant amb 9 de juliio hi ha el Hotel La Fresquè, on hi havia el Gran Hotel Eslava i després l’Hotel D’Arc. Al davant mateix hi ha un edifici que crida l’atenció per la seva torre mirador d’estil italià, de 1925, obra de Arnoldo Albertolli.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: