Buenos Aires insòlita

Una vegada vam parlar de coses que no t’esperes pel carrer, avui parlarem de coses insòlites que té Buenos Aires.

Chacarita_WarnesUna d’elles és el carrer Warnes, un carrer tot ple de tallers mecànics i de botigues de recanvis d’automòbils. És el somni dels amants de l’automotor, de fet, fins i tot hi ha una plaça que té un petit circuit de cotxes pels nens. Tampoc t’esperes que en aquesta zona, tan aïllada, ja que si no necessites res pel cotxe, no hi vas i que els caps de setmana està totalment apagada i morta, dos dies a l’any facin una fira de “modernos de la vida” “Leer y Comer”. Warnes recorda a Ignacio José Javier Warnes y García Zúñiga, un coronel de la guerra de la independència que va lluitar amb Belgrano a les batalles de Tucumán i Salta i després per alliberar Bolívia on va governar a la nova província lliure formada per les actuals Santa Cruz i Cochabamba. La seva intervenció bèl·lica va ser per la defensa de la ciutat de Buenos Aires durant les invasions angleses.

Una altra cosa insòlita, que no t’esperes trobar a Buenos Aires, són dues estàtues de la Llibertat. La primera és fàcil, surt a força guies i nosaltres ja l’hem comentat; és la que hi ha a les barranques de Belgrano. I l’altra? doncs l’altra segurament hi heu passat per davant més d’una vegada però no l’heu vist, és la que hi ha a la façana de l’escola Domingo Faustino Sarmiento Nº 9 a l’avinguda Callao, al 450. L’edifici és espectacular, és obra de l’arquitecte italià Carlo Morra i data de 1894. Una cosa que no t’esperes, és que l’estàtua que hi ha Belgrano va ser inaugurada el 3 d’octubre de 1886 i la de New York el 28 d’octubre de 1886!

Monserrat_Casa de SarmientoUn racó molt bonic de Buenos Aires i desconegut per molta gent és el patí interior de la Casa Sarmiento i no ens estem referint al Museo Histórico Sarmiento de Belgrano, eh?, ens referim a la casa del carrer Sarmiento, al 1251, on avui hi funciona la Casa de la Província de San Juan, província on va néixer el pare de l’educació argentina. En aquesta casa d’estil porteño, amb patí interior on totes les habitacions donen al pati, Sarmiento hi va viure del 1875 al 1888 després de ser president de la nació. El 1947 el govern la va declarar Monumento Histórico Nacional. Avui en dia no està oberta al públic com a casa, sí que es pot entrar a passejar pels tres patis i anar a l’oficina de turisme de la província però hi ha un projecte d’obrir-la al públic a partir de juliol. Al segon pati hi ha un pou i al tercer un descendent de la figuera de la casa natal de Sarmiento a San Juan.

Monserrat_Escola SarmientoHi ha dos bars, un perdut entre els carrers de Balvanera, a l’encreuament de San Juan amb Anchorena que manté l’estil de bar antic de Buenos Aires sense la rentada de cara que han tingut altres bars i que fins i tot les botelles tenen pols; estem parlant del Bar Roma. L’altre és El Faro, que en estar fora del circuit turístic manté el tracte personal del cambrer amb els clients i la música en directe. També n’hi ha un que manté, estranyament per la zona on està ubicat, la clientela i l’ambient i és el Bar Defensa, a Defensa i Cochamba, a Sant Telmo. Hi ha altres bars molt bonics, com lo de Roberto, el Banderín, el Colonial o el Monserrat però sempre tenen “massa” gent.

Dues zones insòlites de Buenos Aires, una apareix a força guies però no per això deixa de ser màgica i l’altra és ideal per passar-hi el vespre. La primera és el Pasaje Zelaya i els Barracas_Carrer Lanin (3)carrers del voltant, tots decorats amb motiu del tango, amb pintades de la cara de Gardel, amb lletres de tangos escrites a terra o amb cases decorades amb el fileteado. L’altra zona, la de la cervesa, queda ben a prop, és la part d’Almagro entre Gallo, Humahuaca, Medrano i Córdoba, més o menys, on hi ha bars que han recuperat les antigues cases de construcció ph, tan típiques de la ciutat.

Hi ha altres punts insòlits a Capital, altres coses que no t’esperes i és que només de passejar-hi, callejeando, les sorpreses apareixen soles. Com una barberia-museu-bar, o un tramvia de cap de setmana, una rèplica de la casa de Ana Frank o un mosaic amb la Seu Vella de Lleida. També sorpren que en un barri com Barracas, tan oblidat per les guies, hi hagi un carrer on han decorat la façana de totes les cases.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: