Barracas

Barracas és un barri de la zona sud de la ciutat, veí de San Telmo, La Boca, Constitución, Parque Patricios i Nueva Pompeya. Els seus límits són la Avenida Regimiento de Patricios, el Riachuelo, que el separa de Avellaneda, ja a provincia; Zavaleta, Miravé, Velez Sarsfield i l’avinguda Caseros.

Barracas_Iglesia Santa Felicita (5)El nom del barri prové de les barraques que es van construir al costat al rierol, el Riachuelo, a finals del s.XVIII. En temps de la colònia, aquesta zona estava a tocar del port, on es carregaven els productes que anaven cap a Espanya. El 1872 es van instal·lar els Mataderos del Sur o Mataderos del Alto on es mataven els animals que s’exportaven a Europa. Tots els residus dels escorxadors anaven directament al riu. Barracas unia el port amb el centre de la ciutat i per això hi havia moltes de les cases de les famílies adinerades de l’època. La febre groga de finals de s.XIX va fer que aquestes famílies es traslladessin a la zona nord de la ciutat, a Belgrano, Recoleta, Flores, on hi tenien les cases d’estiueig. Així que a tota la zona sud, com San Telmo, La Boca i Barracas es va quedar la classe treballadora. Aquesta classe social estava formada pels immigrants que arribaven al país en cerca de noves oportunitats, principalment espanyols de Galícia i italians de Gènova. Les cases dels rics es queden per llogar i moltes d’elles es transformen en conventillos, és a dir, moltes habitacions i moltes d’elles ocupades per diverses persones a la vegada. Durant l’època de Perón, que es fomentà la indústria nacional, Barracas es va transformar en una de les zones més industrialitzades de la ciutat per tenir a prop el Riachuelo, així podem veure encara avui els edificis de l’antiga fàbrica tèxtil Piccaluga, la fàbrica de xocolata de El Águila, la de galetes Canales o la Bagley o la de yerba mate de Cruz de Malta. També destaca la Fabrica Argentina de Alpargatas, sobre l’avinguda Regimiento de Patricios.

Barracas_ Barracas CentralSobre l’avinguda Montes de Oca hi ha la capella de Santa Lucia que originàriament estava ubicada als actuals carrers Sarmiento i Montevideo, però el 1783, María Josefa de Alquialeta la va fer traslladar a la seva quinta de Barracas. La casa va desaparèixer però l’església s’ha quedat. Aquesta avinguda és el carrer principal del barri, amb les botigues, igual que a finals del s.XIX era el lloc de residència de les families, on hi tenien les cases o quintes. Una de les que queden és el Palacio Díaz Vélez, de Eustoquio Díaz Vélez, a Montes de Oca al 110. Montes de Oca, que s’anomenava Calle Larga era el nexe entre el centre de la ciutat i el Riachuelo, per això també hi havia moltes pulperías, els bars de l’època.

A l’avinguda Velez Sarfield 563 hi ha el Museo de Ciencias Naturales de Especialidad Zoológia Médica i a California al 2000 el Museo de la Balanza.

Barracas_El 1937 es va inaugurar la plaça Colombia amb la base del pal de la bandera ragalada per la ciutat de Bogotá. Als voltants de la plaça hi ha la Iglesia Santa Felicitas, al lloc on hi havia la quinta del comerciant espanyol Martín de Alzaga. El fill d’aquest, Martín, es va casar amb Falicitas Guerrero però aquest morí als 26 anys, deixant a la jove vídua amb una gran riquesa. Felicitas va seguir freqüentant les festes i salons de l’alta societat i rebutjant pretendents. Un d’ells, Enrique Ocampo, no va acceptar el rebuig i es va presentar a la quinta de Felicitas a la qui va disparar un tret, ferint-la de mort i ell es va suïcidar. Els pares de Felicitas van fer construir aquesta església, el 1875, obra de Ernesto Bunge, amb estàtues de marbre de carrara de Felicitas, Martín i els seus dos fills que havien mort de nens. Felicitas està enterrada a l’església.

A l’avinguda Martín Caseros, al 584 hi ha una placa que recorda que en aquell solar hi havia la casa de l’almirall Guillermo Brown, la rèplica de la qual es troba al barri f4de La Boca.

Barracas_Calle Lanin (2)Entre els carrers Pedro de Mendoza, Vélez Sarfield, Australia, Vieytes, Brandsen i Herrera hi ha el Districte de Disseny, amb la intenció de crear un pol de tallers de producció i disseny.

La zona més de moda del barri és el carrer Lanín, des de que el 2001 l’artista Mariano Santa María, que té el seu taller al número 33 d’aquest carrer, va pintar amb colors primaris les façanes de les cases del carrer.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: