Centro Ana Frank Argentina

El Centro Ana Frank Argetina es troba a una casa del barri de Coghlan i va obrir el 2009. El centre forma part de l’associació de la Casa de Ana Frank que hi ha per tot el món amb l’objectiu de fer reflexionar a la gent dels perills de l’antisemitisme, del racisme i de la discriminació.

La primera sala és una doble línia del temps, la d’Alemanya i la de la família Frank, que està complementada amb fotos i objectes de l’època, com un mocador que es va brodar per la boda dels pares d’Anne. Otto Frank, els seus germans, la seva germana i la seva mare van participar activament durant la Primera Guerra Mundial. Quan aquesta va acabar, Alemanya es va veure obligada a signar el Tractat de Versalles i a complir-ne les condicions, entre elles fer-se càrrec de les despeses de la guerra i no tenir un exèrcit major a 100.000 homes. Els Frank eren una família adinerada de l’Alemanya de principis de s.XX, Otto era el director del banc familiar i les coses no els hi anaven pas malament, mentre bona part del país patia les conseqüències de la guerra, en una post-guerra molt dura de la que Adolf Hitlet va saber treure’n partit fent reunions en contra del compliment del Tractat de Versalles, que a poc a poc, li feien guanyar seguidors. Otto Frank i Edith Holländer es van casar el 1925 i un any després va nàixer la germana gran de Anne, Margot. Un parell d’anys més tard Otto, que tenia una empresa a Amsterdam, va començar a planejar traslladar la família cap allí, ja que a Alemanya el sentiment antisemita estava creixent cada vegada més i la dreta de Hitler, amb les seves idees de la raça pura, tenia cada dia més seguidors.

El 1929 va néixer Anne Frank, qui 13 anys després rebria com a regal d’aniversari un diari. El 1933 Hitler va arribar al poder del país complint la seva promesa de no complir el pacte de Versalles i els Frank es van traslladar a Holanda perquè eren “jueus de pura cepa”, on van seguir tenint una vida còmoda i adinerada. Finalment els nazis van entrar als Paísos Baixos i el 1942 Margot va reb

re la famosa carta que la convidava a presentar-se per anar a un camp de treball amb una maleta amb tots els objectes de valor de la família. Otto, que feia temps que s’havia adonat que els nens que marxaven no tornaven mai, havia anat construint darrere de la fàbrica una casa per amagar-se i havia cedit l’empresa al marit de la seva secretaria. Allí s’hi van amagar els quatre integrants de la família Frank; Otto, Edith, Margot i Anne; així com la família del seu soci Hermann van Pels amb la seva dona Auguste i el seu fill Peter. Ells vivien de la bondat dels treballadors de l’empresa i sobretot de la secretaria d’Otto que els portava el menjar i els retirava tots els residus que no es podien cremar a l’estufa. Més tard hi va entrar el vuitè integrant, el dentista Fritz Pfeffer. En aquella “casa” amb les finestres tapiades s’hi van estar més de dos anys, quan en realitat Otto pensava que només els hi caldria estar dos mesos. L’única finestra des de la qual podien veure l’exterior era la de l’àtic, ja que el gran castanyer qui hi havia al pati, la cobria, amagant-la de l’exterior

Després del desembarcament de Normandia, els Otto, els altres integrants de la Casa del Darrera i els dos protectors, van ser traïts i detinguts, el 1944. Els arrestats van ser traslladats al camp de presoners de Westerbork i d’allí a Auschwitz. Herman van Pels mort a les càmeres de gas, Fitz Pfeffer, després de ser traslladat al camp de Neuengamme, mort a l’hospital d’aquell camp. La mare d’Anne mort de cansament el 1945, Margot i Anne moren de tifus al camp de concentració de Bergen Belsen, després de separar-les dels seus pares. Peter van Pels mort a Mauthausen i la seva mare en algun lloc d’Alemanya o de l’antiga Txecoslovàquia. Els únics supervivents van ser els protectors Miep Gies i el seu marit i el pare d’Anne, qui un temps després va trobar el diari d’Anne i va decidir publicant-lo, el 1946 amb algunes pàgines de menys. Evidentment, per la proximitat dels fets i la cruesa de la postguerra el diari no va tenir molt èxit, ja que la gent no tenia ganes de llegir el que molts d’ells o dels seus coneguts havien viscut. Un any després el diari arriba als Estats Units on allí hi havia un públic interessat en la guerra. A partir d’aquí, es compleix el somni d’Anne de ser escriptora i el seu diari és un converteix en un dels llibres més publicats i llegits del món.

A continuació es veu el documental “La corta vida de Ana Frank” i per últim queda la joia de la casa, una recreació escenogràfica dels espais de la casa original d’Amsterdam. Després hi ha una sala on hi ha una mostra sobre la dictadura d’Argentina, el règim franquista i la democràcia i per últim una sala participativa amb panels magnètics on els nens de les escoles aprenen sobre “Libertad de Ser, historias de discriminaciones y diversidades”. Des del balcó es pot contemplar el patí interior on hi ha un descendent del castanyer que Anne veia des de la finestra de l’àtic on estava amagada.

A reproducció de la Casa del Darrere la primera sala concentra tota la casa en si, la cuina, el passillo i el menjador; i l’altra sala és la reproducció exacta en mesures de l’habitació d’Anne, fins i tot hi té les humitats de la paret i els retalls de fotos que penjava a la paret. Aquesta és l’única reproducció que hi ha al món de la Casa del Darrere i els hi van concedir perquè la primera sala no és una rèplica en si, si no que ajunta parts de la casa. De fet, fins i tot l’entrada està amagada darrere de la biblioteca que va construir el pare de la secretaria d’Otto Frank, damunt de la qual podem veure-hi el mapa que Otto, havia aconseguit en lluitar durant la Primera Guerra Mundial i que va penjar-hi per amagar el marc de la porta.

Coghlan_Casa Ana FrankQui t’obrirá la porta del museu serà un jove de entre 15 i 25 anys qui a més a més, t’oferirà fer-te de guia. Tots els guies voluntaris de la Casa tenen aquesta edat ja que va ser una sol·licitud de Otto Frank, el pare d’Anne. Ell volia que qui expliqués la història de la seva filla i de la seva familia fos de l’edat d’Anne i que a més a més portés els valor que vol extendre la Casa de Ana Frank. A més a més el centre obra les portes a les escoles amb activitats per a totes les edats on procuren sempre ensenyar-los els valors del respecte, la igualtat de dret i la democràcia. És molt interessant fer la visita guiada ja que són adolescents les qui t’expliquen una part de la història que molts a la seva edat, encara no han assentat.

El motiu que de la Casa d’Anne Frank estigui en aquesta casa de Superí està relacionat amb la història de la casa en sí. Durant la Dictadura Civico-militar que va patir a Argentina, la família d’aquesta casa va amagar a molts perseguits del règim. Finalment van entregar la casa perquè s’utilitzes com un espai de memòria i reflexió sobre els drets humans. LA Casa de Ana Frank, que havia sigut una mostra itinerant fins al moment, va trobar una ubicació ideal per la seva missió.

Centro Ana Fran Argentina_Superí, 2647. Obert de dimarts a dissabte de 14h a 19h. Entrada $40 amb visita guiada. Visita 2 hores.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: