Alguns dels Arquitectes que ens han de sonar

Recordeu a Charles Thays el paisatgista que va canviar Buenos Aires a principis del s.XX de la mà de l’intendent Torcuato de Alvear? Doncs el seu equivalent en arquitectura fou Alexander Christophersen el fill del cònsol noruec d’Espanya el 1866. Per això tot i haver nascut a Cádiz, la seva nacionalitat fou noruega i al país d’origen del seu pare fou on estudià el Batxillerat, graduant-se el 1885 a l’escola d’arquitectura de Brussel·les. El 1887 va viatjar a Uruguay però ben aviat es traslladà a Buenos Aires on hi va viure fins a la seva mort i on hi va deixar algun dels edificis més importants de la capital argentina. Algun dia farem la ruta de Christophersen i creieu-me, us haureu de posar el calçat més còmode que tingueu. Per anar obrint boca us comentem que són seus el Palacio Anchorena, l’edifici del Café Tortoni, la Basílica de Santa Rosa de Lima, la Iglesia Ortodoxa Russa de la Santísima Trinidad a San Telmo, entre altres.

Parroquia Santa Rosa de LimaNorbert Maillart o més correctament Norbert-Auguste Maillart fou l’arquitecte de l’edifici del Palacio de Tribunales, del Colegio Nacional i del Palacio de Correos. Va treballar tant a Chicle, com a Uruguay i a Argentina durant els anys 1880. Va estudiar a l’escola de Belles Arts de Paris. Després d’aquests anys d’esplendor per Sudamèrica, va tornar a Europa el 1912 a causa de la Primera Guerra Mundial.

Francesco Tamburini, fou un arquitecte italià que va treballar a Argentina com l’arquitecte nacional sota el govern de Julio Argetino Roca durant la dècada del 1880. Tamburini va estudiar a l’Acadèmia Real de Nàpols i va treballar en l’ampliació i reforma de la Casa Rosada, dibuixà el projecte original del Teatro Colón juntament amb Vittorio Meano, i dissenyà altres edificis a Córdoba i Rosario.

Així que si parlem de Tamburini, hem de parlar de Vittorio Meano, un altre italià sorgit de la Academia Albertina de Turín. El 1884 arribà a Buenos Aires i començà a treballar amb Francesco Tamburini. Al morir el seu mentor, Meano queda encarregat del projecte del Teatro Colón i finalment el 1895 pogué construir el seu primer projecte, ni més ni menys que el Palacio del Congreso de la Nación Argentina. També treballà a Uruguay on projectà la construcció del Palacio Legislativo

Casa CaliseUn dels edificis més bonics de l’av. Rivadavia és el Edificio de los Pavos Reales, del que n’hem parlat a la Ruta del modernisme per l’avinguda Rivadavia. L’edifici és obra de Virginio Colombo, un arquitecte italià que es convertí en un dels majors arquitectes de l’art nouveau a Buenos Aires. Aquest arquitecte va construir gran quantitat d’edificis particulars i cases de renta com la Casa Calise a Hipólito Yrigiyen al 2570 i participà en la decoració del Palacio de Tribunales.

Francisco Gianott, un italià de Lanzo, també fou un dels representants de l’art nouveau a Buenos Aires, on amb poc més de 40 anys de feina deixà edificis coneguts com la Galeria Güemes o la Confitería del Molino, ben a prop del Congreso.

Un altre italià, però aquesta vegada de Milà, també va ajudar a canviar la fisonomia de la Buenos Aires de principis del s.XX. El seu edifici més conegut és el Palacio Barolo però no hem d’oblidar Los Atlantes, sobre l’av.Rivadavia, o el Hotel Castelar a Av. Mayo.

Entre tant arquitecte italià, potser estaria bé nomenar-ne un de nacional, tot i que no és feina fàcil, així parlarem de Alejandro Gabriel Bustillo Madero nascut a Buenos Aires el 1889, arquitecte de la casa central del Banco de la Nación Argentina i el Edificio Tornquist a la City.

Com a director del Departamento de Obras Públicas de la Municipalidad, Juan Antonio Buschiazzo, un altre arquitecte italià, fou l’encarregat de projectar l’Av. de Mayo, el Hospital Italiano i l’actual Ramos Mejía, així com el Hospital Durand però també projectà el Cementerio de Recoleta i el de Chacarita, finalitzà la Redonda, l’església del barri de Belgrano  i remodelà la Basílica de la Merced.

Hospital NavalTambé hi ha representants eslovens, com Viktor Sulčič, el qual va estudiar arquitectura a Florencia i Bolonia. El 1922 va arribar a Argentina amb la invitació de l’enginyer civil Luis V.Migones i va acabar deixant dos edificis molt importants a Buenos Aires, com són el Mercado del Abasto construït entre el 1931 i el 1936 La Bombonera, l’estadi de futbol del Club Atlético Boca Juniors.

Més contemporani, hi ha Clorindo Testa, que també fou italià i que construí edificis tan estranys com la Biblioteca Nacional, el Ex-Banco de Londres a la City porteña o el Hospital Naval, a Caballito.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: