Parque de la Memoria

Parque de la MemoriaEl Parque de la Memoria és un parc de 14 hectàrees, situat a la zona nord de la ciutat, al costat del Río de la Plata, que pretén ser un lloc de record de totes les víctimes de la Dictadura Cívico Militar que va governar Argentina del 24 de març del 1976 al 10 de desembre del 1983. La ubicació del parc no és casual, ja que la idea del parc és unir la terra amb el riu, aquell riu que va rebre els cossos de milers de desapareguts durant la dictadura en els anomenats vuelos de la muerte.

El punt central del parc és el Monumento a las Víctimas del Terrorismo de Estado, on hi ha inscrits els noms d’uns 9.000 desapareguts, morts i assassinats identificats, dels 30.000 que es calculen del total del procés, autoanomenat, Reorganización Nacional. Pel parc també podem trobar monuments d’art contemporani d’artistes que han patit d’alguna manera els efectes de la dictadura. Per exemple, la obra Sin Título representa els tres fills desapareguts de l’esposa del l’artista Roberto Aizenberg, l’obra en qüestió no té nom, ja que Roberto Aizenberg va morir abans d’entregar-la al parc. El monument són tres figures geomètriques, sense rostre ni perfils determinats per simbolitzar a la vegada a cadascun dels desapareguts, una dona, un home i una dona embarassada. Matilde Herrera, que era la dona de Roberto, escriptora i periodista va ser una de las Abuelas de Parque de la Memoria_30000Plaza de Mayo i el 2009 va publicar un llibre, José, que explica en primera persona la sensació i els sentiments que va patir com a mare per la desaparició del seu fill José. Una altra escultura és la 30.000 que és la cara del pare de l’autor del monument. Aquest monument en concret està construït per columnes on hi ha pintada la foto de carnet del pare de Nicolás Guagnini i simbolitza la idea de memòria, procès de confusió i oblit amb el joc d’imatges que fa que només puguis observar la cara completa i definida des d’un punt concret del parc i a mesura que vas caminant, la cara es fa més difuminosa. Si veiem el monument pel darrere, és completament blanc, simbolitzant l’oblit. Un altre monument que crida l’atenció és el de Claudia Fontes, la Reconstrucción del Retrato de Pablo Míguez, que és una escultura al riu, simbolitzant el destí desconegut d’aquest nen de 14 anys que va ser segrestat juntament amb la seva mare. L’escultura està lligada a una cadena amb una àncora al riu que fa que sempre floti, recordant els casos dels desapareguts al Río de la Plata.

Parque de la Memoria_Sin NombreEl monument principal, el Monumento a la Víctimas del Terrorismo de Estado, té els noms i cognoms dels desapareguts identificats, així com l’edat en el moment de la desaparició. Fent un recorregut, podrem veure que la gran majoria estan en una franja dels 20 als 30 anys d’edat, tota una generació trencada. A més a més, en el cas de les dones que estaven embarassades quan van ser segrestades, també s’especifica l’estat. Es calcula que es van segrestar un total de 600 dones embarassades, que avui són els nets desapareguts que l’associació de Abuelas de Plaza de Madre està treballant per recuperar. Ja en porten 117, i la part positiva és que els últims anys en recuperen 3 o 4 per any, fruit també d’aquesta Política de Memoria que està ajudant a què el tema cada vegada sigui menys tabú. El mateix monument, si el veiem des de l’aire, representa una ferida oberta a la terra, que simbolitza la ferida nacional que va deixar la dictadura i que prenen educar a la societat per evitar que torni a passar un terror semblant.

Parque de la Memoria (2)La Sala PayS, “Presentes Ahora y Siempre”, és una sala d’exposicions i debat sobre temes relacionats amb els drets humans. També hi ha un arxiu digitalitzat de la vida dels desapareguts, amb fotos i la seva història de vida.

El parc es va crear el 1998 com un projecte de diversos organismes de drets humans que porten a consens totes les intervencions que s’hi han dut a terme i totes les que queden per donar el parc per finalitzat. El parc està obert de dilluns a divendres de 10 a 17h i els caps de setmana i festius de 11 a 19h, els caps de setmana i els festius hi ha visites guiades a les 11h i a les 17.30h, heu d’avisar a l’entrada que la voleu fer. Evidentment, és una visita complementada amb la de l’Ex-Esma.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: