Puerto Madero

Puerto Madero és un dels barris més “chetos” de la ciutat, un dels pocs que els seus carrers tenen noms de dona, amb gratacel, edificis d’oficines i un cert aire cosmopolita però amb la veïna Reserva Ecológica Costanera Sur que intenta mantenir la seva la part de natural. Alguns dels restaurants més cars de la ciutat es troben en aquest barri, als dics, però també té una de les zones de chori al paso més completes de la ciutat, a la vora de la costanera. Els seus límits són el carrer Brasil, l’avinguda Ing. Huergo, Eduardo Madero, Cecilia Grierson i el riu. Els barris amb els quals limita són La Boca, San Telmo, Monserrat, San Nicolás i Retiro.
Puerto MaderoUn dels punts dèbils de la jove ciutat de Buenos Aires era la falta d’un port on els vaixells de gran calat poguessin carregar o descarregar les mercaderies a causa de la poca profunditat del Río de la Plata. Així que en temps de l’Aduana Taylor es va construir una passarel·la que entrés al riu i s’anava a buscar els passatgers i les mercaderies amb barques. A finals del s.XIX es va decidir buscar una solució a aquest punt i entre totes les opcions en van quedar dues de finalistes; la de l’enginyer Luis A. Huergo que proposava modernitzar el port de La Boca, el del Riachuelo i la del comerciant Eduardo Madero, la qual va ser l’aprovada pel Congreso de la Nación el 1882, durant la presidència de Julio A. Roca. La idea de Eduardo Madero era omplir tota la costa del riu des del carrer Córdoba fins a la boca del Riachuelo i generar d’aquesta manera una illa artificial de 350 hectàrees separada per dics i dàrsenes. L’objectiu era tenir el port al darrere de la Plaza de Mayo però aquesta opció va quedar ràpidament obsoleta, ja que els vaixells de càrrega eren cada vegada més grans, així que entre el 1911 i el 1930 es va construir el Puerto Nuevo, utilitzant la idea original de Huergo, el que encara està actiu.

Durant uns 50 anys, Puerto Madero, amb els seus magatzems per a grans i mercaderies va anar quedant abandonat fins a ser una de les zones més deteriorades de la ciutat. Fins que el 1989 es va decidir repoblar el barri, construir-hi gratacels i convertir-lo en zona d’oficines. Així fou com el govern de la ciutat va començar el 1991, amb l’assessorament de l’ajuntament de Barcelona, els estudis per reciclar el barri.

Puerto Madero (2)Fent ruta cap al chori de Costanera no podem deixar de passejar per la vora dels Diques, on hi ha el Puente de la Mujer de l’arquitecte valencià Santiago Calatraba que va ser construït totalment a Espanya i després muntat a peces a Argentina o la Fragata Sarmiento, la font de la Nereidas, de l’extravertida Lola Mora, entre altres. Sobre el passeig Azucena Villaflor podem veure el monument a Juan Manuel Fangio amb el seu Flecha de Plata, el famòs Mercedes Benz de carrera model W192, tot plegat és una escultura de bronze de 3tn de l’escultor català Joaquim Ros Sabaté. Com a curiositat Joaquim Ros, fill del també escultor Joaquím Ros i Bofarull, va fer fins a 6 estàtues del màxim referent del motor argentí i de la formula 1 mundial, que es troben a Montecarlo, Montmeló, Nürburg, Stuttgar, Monza i la ja nomenada a Buenos Aires.

La Fragata Presidente Sarmiento es troba al Dique 3, i va ser el primer vaixell escola d’Argentina, avui reconvertit com a museu. L’altre vaixell museu és la Corbeta UruguayCorbeta Uruguay que es troba al Dique 4 i que actualment és el més antic de l’Armada Argentina que es manté.

Hi ha dos museus més al barri, el Museo de Calcos y Escultura Comparada Ernesto de La Cárcova que és el museu més important d’aquesta temàtica d’Amèrica del Sud i el Museo del HumorMuseo del Humor que es troba a la ex Confitería Munich, inaugurada el 1927. Avui és un museu del dibuix, il·lustració, de caricatura i de la història d’aquest gènere i és el punt on acaba el Paseo de la Historieta.

El dic 1 es comunica amb la Dársena Sur que és la prolongació artificial de la boca del Riachuelo. Aquesta secció i la Dársena Norte són les úniques zones on es duen a terme activitats portuàries. A més a més, a la zona sud hi ha el Casino Flotant de la ciutat.
Fuente de las nereidasAl final de l’Av. Dr. T. Achaval Rodriguez hi ha la font de l’escultora argentina, Lola Mora. A Lola li van encarregar la construcció d’una font per posar a la Plaza de Mayo, davant de la catedral. La font de les Nereidas va ser considerada indecorosa per tal lloc i es va destinar a la zona més aïllada de la ciutat, on els pobres s’anaven a banyar al riu. Aquesta zona, amb el temps es va anar construint i finalment va acabar essent un dels barris més cars de la ciutat.

Amb el chori o la bondi o qualsevol de les opcions dels xiringuitos a la panxa, la millor manera de fer-lo baixar és passejar per la reserva ecològica. Sorprèn veure la flora i fauna de la reserva amb els gratacels a la vora del barri. Evidentment aquest és un tema de discòrdia constant a la zona. A més, durant les nits d’estiu de lluna plena pots anar a una visita guiada per dins de la reserva i constatar com pot arribar a molestar la llum dels edificis a la fauna nocturna.

I ja per dir adéu al barri, ens podem arribar a la zona de la costanera on hi ha el monument a l’ona, la pèrgola, el monument al guardabosc, entre molts altres monuments que podem trobar a Puerto Madero. I des de fa poc, el 2014, hi ha també el Paseo de la Gloria amb escultures dels millors esportistes argentins com el basquetbolista Manu Ginóbili, el tenista Guillermo Vilas o la tenista Gabriela Sabatini, la màxima referent de Las Leonas la jugadora de hokey sobre herba Luciana Aymar. Tots els monuments són obra del escultor Mario Benavidez


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: