Marcos Paz

Marcos PazMarcos Paz és una petita ciutat de la província de Buenos Aires, del partit de Marcos Paz, situat a uns 50km de la ciutat de Buenos Aires. Com molts dels pobles de la província, Marcos Paz creix amb l’arribada del ferrocarril, en aquest cas el Ferrocarril del Oeste de Buenos Aires. La ciutat va ser fundada per Juan Manuel Feijoo i es va crear el 1878 adoptant el nom de l’estació de trens, que a la vegada rendia honor al vicepresident d’Argentina durant la presidència de Mitre, que a més a més va exercir la presidència mentre Mitre lluitava a la guerra de la Triple Aliança contra el Paraguay. El Dr. Macos Paz va morir el 1868 de còlera, una epidèmia conseqüència d’aquella guerra, ja que molts dels morts en batalla els tiraven al riu. Com també passà en altres indrets del país, Marcos Paz va créixer, durant la primera meitat del s.XX, amb els immigrants, sobretot bascos, espanyols, italians, irlandesos i francesos. Ja cap a la segona meitat del mateix segle, els immigrants foren asiàtics, sobretot japonesos, arribant a crear una colònia, cap al 1970, amb l’arribada de 14 famílies que es van dedicar a l’agricultura.

Iglesia San Marcos EvangelioLa plaça principal i lloc fundacional del poble és la plaza Libertador San Martín on al centre hi ha una font envoltada dels bustos dels homes importants de la història del país, com el mateix San Martín, Belgrano, Moreno i Sarmiento. A un costat de la plaça hi ha la parròquia de San Marcos Evangelista, inaugurada el 1917, tot i que l’església actual data de 1936. Fent diagonal, creuant la plaça, hi ha la Casa de la Cultura, de 1880, que compta amb una sala-museu on hi ha una exposició permanent d’objectes de la història de Marcos Paz. Seguint pel carrer Belgrano, ens trobem amb l’oficina de turisme, totalment recomanable entrar-hi per coordinar una visita guiada a peu o amb bici.

Uns metres més enllà hi ha el Museo de Ciencias Naturales “Lucas Kraglievch”, els caps de setmana obra de 10h a 17h, on s’exposen alguns dels fòssils que han trobat a la Reserva Paleontológica “Tierra de Mastodontes”, principalment. El cuidador del museu ens explica que avui en dia tenen exposades molt poques de les peces que han trobat, per falta de recursos econòmics, però a canvi, t’ensenya el taller on tracten i estudien els fòssils que tenen identificats, esperant per ser exposats. Entre les peces més importants destaquen ullals de mastodonts, closques de diversos tipus de gliptodonts i closques i esquelets d’animals marins, reforçant la teoria que fa milions d’anys enrera tota aquesta part del planeta estava coberta per mar. La veritat és que tot i ser petit, el museu és interessant i la manera com tenen muntada l’exposició molt didàctica. El nom del museu recorda al paleontòleg nascut a Balcarce el 1886, que es va dedicar a estudiar la paleontologia dels mamífers, arribant a descobrir 28 famílies i subfamílies noves, més de 80 gèneres i subgènere i 250 espècies i subespècies. Desafortunadament va morir a la misèria a causa de la persecució que va patir durant la dictadura de José Félix Uriburu.

La reserva paleontològica “Tierra de Mastodontes”, de 30.000 anys, es pot visitar particularment, si tens cotxe, ja que es troba a 37 km del centre de Marcos Paz i a 30 km de Capital, o una vegada al mes en les visites guiades que organitza el museu, sortint des de la seva porta, on es pot recorre el jaciment paleontològic i aprendre sobre el rescat i preservació dels fòssils. Per saber les dates es pot trucar el telèfon del museu (0220) 477-0624 o enviar un mail a la reserva: paleontologia@marcospaz.gov.ar. La reserva és una pedrera de més de 20 metres de profunditat on els corrents d’aigua del riu han anat acumulant restes d’animals prehistòrics, aquí hi han trobat restes de Tigres dent de Sable, Macrauquenies, Gliptodontes i una manada completa de Mastodontes.

MunicipalidadTornant al poble, a l’altre costat de les vies, hi ha l’estació de trens original que, afortunadament, avui encara funciona, tot i que no amb la freqüència i regularitat que els habitants de Marcos Paz voldrien. Del mateix costat, hi ha el Palacio Municipal, amb una arquitectura totalment diferent de la que es respira a la resta del poble, data de 1937.

Una mica allunyat del centre hi ha la Antigua Licorería, que data de 1900 i que manté l’encant exterior i al seu interior es manté el soterrani com a l’antiguitat, però desafortunadament, avui en dia no es pot visitar, ja que és de propietat privada. Sobre el mateix carrer, Marciano, hi ha La Escondida, avui un restaurant i lloc d’esdeveniments però antigament es un dels punts on s’amagà el gaucho Juan Moreira

Qui era Juan Moreira? Juan Moreira era un gaucho, és a dir, un home de camp argentí, que va néixer en l’actual barri de Flores, el 1829, quan encara era un poble i que per diverses circumstancies de la vida s’ha acabat convertint en una llegenda, en teoria iniciant-se per casar-se amb la dona de la qual el tinent-alcalde de la zona, Don Fransico, n’estava enamorat i per això li va fer la vida impossible. Moreira i Francisco es van enfrontar en una batalla de la qual el polític no en sortí en vida, a partir d’aquí el gaucho va anar creant-se una fama de fugitiu, recorrent Navarro, General Las Heras, Lobos, 25 de Mayo, Cañuelas i Marcos Paz. Finalment, fou ferit de mort a Lobos, a mans de la policia. El seu cos està enterrat al cementiri de Lobos i al museu de la mateixa ciutat s’hi poden veure objectes d’ell. El gaucho Moreira s’ha convertit en un dels personatges més coneguts de la història popular fins al punt de què hi hagi novel·les, pel·lícules i fins i tot una ruta turística por “los caminos de Moreira“.

Antiga LicoreriaGairebé als afores de la ciutat hi ha el cementiri amb voltes i panteons que fan que la visita sigui interessant, entre els més destacats hi ha el Panteón de los Españoles. També podem contemplar el vell aljub, on, antigament, hi tiraven els cossos d’aquelles persones que no podien permetre un enterrament.

L’altra reserva, però aquesta vegada natural, que hi ha a Marcos Paz és la Reserva Natural “El Durazno”, un terreny de 500 hectàrees típic de la pampa amb flora i fauna de la zona i dos rius que creen un ecosistema característic.

CementiriMarcos Paz no és un dels famosos pobles gastronòmics que es poden trobar per la província com Carlos Keen o Tomas Jofré, l’atractiu turístic està més en la ciutat-poble, els voltants de camp i boscos, la naturalesa i la història relacionada amb el gaucho Moreira. Evidentment hi ha diversos llocs on menjar, més a l’estil restaurant, però nosaltres recomanem i és una cosa que no acostumen a fer i no ens paguen per això, el Club Ciclista Unión, a Adolfo Alsina i Lavalle, un antre-antre, que tira força enrere des del punt de vist higiènic però on podreu menjar autèntica cuina argentina, treient el asado, a un preu realment molt econòmic i unes quantitats molt abundants. Per fer-vos una idea, al 2016 vam menjar una milanesa napolitana, que en realitat eren dues, amb amanida i una costilla de bife amb patates, quantitat per a dues persones més el vi, per $160. El mateix, en un altre lloc li has de posar $100 més. Im-presionante!

La vida a la ciutat és d’allò més entretinguda, al centre cultural fan cursos per un simbòlic cost de $40 al mes on a part d’aprendre guitarra, ceràmica freda, teles, circ, teatre aprenen professions com la perruqueria. A més a més tenen activitats turístiques gratuïtes, com visites guiades a peu o amb bicicleta i fires com per exemple la Fiesta Regional del Jamón, la Fiesta del Inmigrante, la Fiesta Regional del Pollo, la Fiesta Nacional de Destreza y la Canción Gauchesca o la Fiesta del Helado Artesanal que és l’últim cap de setmana de gener, entre altres.

Com anar a Marcos Paz sense cotxe_Hi ha tres opcions, amb l’autobús 136 que uneix Capital amb Marcos Paz. També s’hi pot anar amb tren, amb la línia Sarmiento, des de Once fins a Merlo i allí canviar al ramal que va a Lobos. L’opció més recomanada és la de tren i bus, és dir tren fins a Merlo i allí canviar al bus verd que et porta a Carlos Paz, és la més ràpida i la que té menys temps d’espera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: