L’era del Radicalisme

Les dues últimes dècades del s.XIX i la primera del s.XX es van caracteritzar per la consolidació d’un model econòmic agroexportador, amb fortes inversions estrangeres sobre el país augmentant el deute extern i amb un model polític conservador i centrat en l’oligarquia. Els immigrants procedents d’Europa arribaven amb idees anarquistes i socialistes que, a poc a poc, van anar creant gremis obrers per tal de defensar els seus drets, així nasqué el moviment obrer a Argentina i la Unión Cívica Radical que buscava una organització política més participativa. Les vagues i les revolucions van anar en augment a causa de la insatisfacció social causat per la desigualtat de classes. El 1905 Hipólito Yrigoyen es subleva contra el govern conservador de Quintana, uns mesos més tard explota una nova revolta radical que tot hi haver fet presoner al vicepresident Figueroa Alcorta, acaba essent suprimida violentament. El 1912 es força al president Roque Sáenz Peña a fer una reforma electoral amb l’objectiu de calmar una mica els ànims, la qual estableix el sufragi universal masculí amb certes particularitats, el vot secret i obligatori. El mateix 1912 es duen a terme, a Santa Fe, les primeres eleccions a Argentina, que compleixen la Llei Saénz Peña, per tal d’elegir el governador, el guanyador fou un radical.

Durant el govern de Roque Saénz Peña comença la Primera Guerra Mundial i el president d’Argentina decideix declarar la neutralitat del país. Saénz Peña mort el 1914 i assumeix la presidència, el fins ara vicepresident Victorino de la Plaza. Dos anys després es duen a terme les primeres eleccions nacionals sota la llei Saénz Peña, per tant, ja s’hi poden presentar els socialistes, els radicals, els demòcrates i evidentment, els conservadors. En un país de 7 milions i mig d’habitants, 1.1450.000 dels habilitants tenien dret a votar però només van exercir-lo uns 700.000, és a dir, en les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, vot secret i obligatori, va votar poc més del 10% de la població. El nou president fou Hipólito Yrigoyen, el nebot de L.N.Alem, d’aquesta manera els radicals arriben al poder després de 25 anys de la seva formació i de diverses revolucions però tenen el Congrès en contra, amb majoria oligàrquica, un exemple d’aquest però fou que dels 80 projectes de llei, només se’n van aprovar 26.

Hipolito Yrigoyen

Hipolito Yrigoyen

El radicalisme argentí representa la democratització política on les classes mitjanes poden optar a càrrecs polítics que fins ara estaven limitats només a les classes benestants. Els radicals també donaven suport a l’educació, per això volien una universitat oberta als fills dels treballadors, lliure, autònoma, amb llibertat de càtedra i laica. La reforma universitària arriba el 1918, després d’un parell de vagues dels estudiants de la universitat de Córdoba, una reforma pionera a Amèrica Llatina.

Els principals opositors dels radicals eren els socialistes, ja que consideraven que s’estaven anteposant els interessos de la classe mitjana per davant dels de la classe treballadora. I evidentment, l’oligarquia, la classe conservadora, ja que tenien por d’una reforma agrària que atemptés als seus interessos econòmics.

La guerra mundial i alguns anys de males collites van provocar una crisi que va afectar principalment al camp i als obrers rurals que es van haver de desplaçar a les ciutats, provocant un augment del cost de vida a Buenos Aires. Una de les conseqüències positives de la guerra, si es permet expressar-ho així, fou la creació d’indústria nacional, ja que Argentina no podia importar molts dels productes que importava abans. Això també afavoreix el desplaçament de la població als punts industrialitzats i augmenta el moviment obrer, majoritàriament d’esquerra. Yrigoyen, com a president del país, intentava conciliar les diferències entre treballadors i patrons, evitant la repressió sistemàtica característica de l’època dels ’80.

Com a molts altres països, Argentina també té la seva anomenada “Setmana Tràgica” aquesta fou del 9 de gener al 19 de gener del 1919 durant la qual es va produir una vaga general, fomentada per la crisi econòmica de la postguerra, ja que no es podia exportar matèries primes ni importar certs productes i altres productes manufacturats i iniciada per una vaga de l’empresa metal·lúrgica, Talleres Metalúrgicos Vasena, que es trobava a l’actual Plaza Martín Fierro. Durant aquesta vaga es va demanar una jornada laboral de 8h, un augment salarial i descans els diumenges però va ser durament reprimida pels trenca-vagues contractats pels empresaris i va acabar amb la intervenció de la policia disparant contra tots i amb quatre obrers morts i més d’una trentena de ferits. Aquesta repressió fou el desencadenant de la vaga general que acabaria essent coneguda com la Setmana Tràgica finalitzant amb una solució favorable als treballadors malgrat la duresa de la repressió. Llavors, l’oligarquia va crear la Liga Patriótica Argentina, un grup d’ultradretes, amb Manuel Carlés com a president i amb els joves oligarques i paramilitars com executors, amb l’objectiu de reprimir les masses obreres, anant contra el govern i amb un manifest autoritari contra els catalans per ser considerats anarquistes, contra els jueus i contra els socialistes. L’altre fet repressor important de l’època fou a la Patagonia, on el 1920 uns treballadors rurals de Río Gallegos, a Santa Cruz, van iniciar una vaga coneguda com la Patagonia Rebelde, vaga que va quedar, aparentment dissolta per un acord entre els treballadors i la patronal, on Héctor Varela va intervenir-hi com a mediador representant del govern. Però la patronal va incomplir part del tracte i va iniciar una serie de represalies ajudats per membres de la Liga Patriótica i es iniciar una altra vaga que va ser durament reprimida pel govern nacional, liderat pel mateix Varela i que es va cobrar la vida de 1500 treballadors.

S’elegeix el candidat a substituir Hipolótico Yrigoyen, Marcelo Torcuato de Alvear, el qual és elegit president d’Argentina a les eleccions de 1922. Durant el mandat de Alvear es fa una forta inversió a l’exèrcit i s’afavoreix, novament, la inversió estrangera al país, reduint la despesa pública en educació i salut. Alvear havia estat a Europa en missions diplomàtiques on havia conegut diverses personalitats il·lustres del moment, les quals van venir a Argentina de visita durant el seu mandat, com per exemple el Príncep Humberto de Saboya o Albert Einstein. A les pròximes eleccions de 1928 tornar a ser elegit Hipólito Yrigoyen a l’edat de 76 anys i exercirà el càrrec fins al 6 de setembre de 1930 quan es produeix el cop d’estat. Hipólito Yrigoyen va ser el president d’Argentina durant la crisi mundial del crack 1929, la qual fa afectar el país, ja que tenia molts negocis i inversions estrangeres, nord americanes i angleses, principalment. Moltes de les empreses amb capital estranger van tancar, augmentant la desocupació de manera alarmant i a més a més la balança econòmica es girava cada vegada més en contra d’Argentina, ja que les matèries primeres que exportava el país eren cada vegada més barates perquè els països europeus i nord-americans havien posat fortes mesures proteccionistes per estimular la producció nacional i els productes manufacturats que importava, cada vegada més cars.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: