Parque Chas

LParque Chas_Emblemaa primera paraula que et ve a la ment quan algú et diu Parque Chas és “Laberinto” i és que si mireu un mapa de Buenos Aires, o l’emblema del barri, ho entendreu. Capital és una ciutat pràcticament quadriculada, una mica com passejar per l’Eixample però hi ha algun rocle particular on els carrers fan una forma estranya i un d’aquests és Parque Chas.

Els límits del barri més jove de Buenos Aires són La Pampa, Combatiente de las Malvinas, Av.Triunvirato, Chorrarín i Av. de los Constituyentes i és veí dels barris Villa Ortúzar, Villa Urquiza, La Paternal i Agronomia. Els carrers del laberint tenen nom de ciutats europees com Ginebra, Turínn, Moscú, etc., i recorda a les ciutats jardí típiques de l’urbanisme anglès.

El barri, va passar a formar part del barri d’Argonomia des de la constitució d’aquest i el 1976 va ser declarat “independent” per un espai breu de temps fins que finalment el 2005 se li van restituir la categoria de barri. Com moltes zones de Buenos Aires, el nom li ve de la família propietària de les terres, Francisco Chas, fill d’un gallec emigrat a principis del s.XIX, qui va instal·lar una fàbrica de totxos. Afegir en relació amb aquesta família, que el pare de Francisco, s’havia casat amb una germana de Manuel Belgrano, el creador de la bandera d’Argentina, per tant, el protagonista d’aquesta història era nebot del pròcer argentí. Però les relacions encara no acaben aquí, el 1882, el gendre de Chas, Ernesto Bunge, el primer arquitecte amb títol argentí, li va construir una casa al barri de Belgrano que amb el temps la va comprar Mercedes Castellanos de Anchorena qui la va regalar a Josefina Anchorena, dona de Enrique Larreta, ús sona aquest nom?. Potser haureu de mirar el post de Belgrano.

Parque Chas_EsglesiaTornant a la història del barri, entre el 1924 i el 1925 per una proposta de Julio Dormal i amb l’aprovació de Vicente Chas, el fill de Francisco Chas, es va començar a construir cases a la zona, unes 20 per als obrers, sobre La Pampa entre Gamarra i Altolaguirre. Posteriorment, el propietari de les terres, després d’haver fet la divisió en lots va contractar els enginyers Armando Santiago Frehner i Adolfo Guerrico per donar-li a aquesta zona la forma octogonal tan peculiar que gira en torn un punt al qual convergen tots els carrers formant una espècie de telaranya, per cercles concèntrics al voltant del punt focal. La concepció d’aquests carrers ha fet que les cases s’hagin d’adaptar, així els terrenys que els queda són, moltes vegades triangulars o pentagonals. A això se li suma que la profunditat dels lots és de 16 a 20 metres.

Tot i ser un barri petit consta de dues esglésies, la de San Alfonso María de Lagori i la de Santa Teresa del Niño Jesús i una sinagoga. Podríem dividir el barri en dos, des de los Incas fins a La Pampa i de los Incas a Chorroarín. La part que a mi més m’agrada és de lo Incas a La Pampa, és un poble a dins d’una gran ciutat. Tots els carrers són estrets, no hi ha edificis, són cases d’una planta o com a molt de dues, els veïns es coneixen, pràcticament no hi ha botigues tret d’un kiosko i una verduleria al carrer de l’església, la resta has de caminar uns cinc carrers fins a arribar a alguna de les avingudes on allí ja hi tens de tot. Els cotxes que hi passen van a velocitats reduïdes i no s’hi sent gens de soroll. I per si tot això fos poc, a la cantonada de La Pampa amb Constituyentes hi tenim el bar de tota la vida, El Faro. Un bar que manté la decoració típica dels bars de Buenos Aires, amb els finestrons de fusta que s’aixequen, les Parque Chas_Carrer Típictaules i les cadires rústiques, les decoracions amb fileteado, botelles darrere la barra, fotos dels amics, retalls de diaris i cartells d’alumini de publicitats antigues que decoren les parets. On els clients que hi van són els de sempre, amb nom propi, igual que el cambrer i on es acomiaden amb un “hasta mañana”. On hi pots menjar les típiques minutes per dinar o les “medilalunas con café con leche” per esmorzar. Per tot això ha sigut declarat Bar Notable i el millor de tot és que com que queda fora de la zona cèntrica, el bar encara no s’ha posat de moda. L’altre bar que m’agrada del barri, d’un estil semblant, es troba sobre Los Incas amb Triunvirato.

Passejar-hi, turísticament parlant, no té res d’excepcional però si heu d’arrelar a Buenos Aires i no voleu renunciar a gaudir de la vida porteña és una molt bona opció, ja que a Triunvirato hi ha el subte roig que us apropa en 15 minuts al centre de la ciutat. De fet potser és millor primer fer una visita al veí Villa Urquiza que passejar per la zona del laberint. Com a nota de color, pels culés, Javier Saviola, és d’aquest barri i a més a més va comprar el club que el va veure nàixer com a futbolista, Asociación de Fomento Parque Chas, evitant que anés a la ruïna.

Us imaginareu que, en tenir carrers circulars, el barri té infinitat de llegendes de gent que s’hi ha perdut, des d’un autobús que encara avui dóna tombs fins a taxistes que es neguen entrar al “Laberinto de Buenos Aires”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: