Gratis per San Nicolás i Retiro

Aquesta és una de les rutes que hem de tenir en compte els primers dies de visita a Capital. Potser primer recomanem fer la de Monserrat, San Telmo i la Boca, després fer aquesta i en tercera posició la de la zona nord amb Belgrano, Palermo i Recoleta. Fent aquestes tres, tens pràcticament tot l’imprescindible de Buenos Aires. Desprçes faltaria anar a costanera sud i menjar-se un chori a un dels barris més chetos de Buenos Aires, Puerto Madero. O fer la zona del Abasto i una cerveseta per Almagro, conèixer el Parque Centenario i el Museo de Ciencias Naturales o el Parque Rivadavia, perdre un cafè en una barberia i museu i anar amb l’antic tramvia al barri Caballito.

Però tornem a la nostra ruta d’avui per San Nicolás i Retiro i ens situem a la Plaza de Mayo, mirant cap a la Casa Rosada, ens quedarà cap a la dreta el barri de Monserrat i a l’esquerra l’avinguda Rivadavia que és el límit entre aquest barri i el de San Nicolás, un dels objectius d’aquesta ruta gratuïta.

Retiro_Plaza San MartinPrimer de tot entrarem a la Catedral i després ja ens aventurarem cap a la zona coneguda com la City, podem passar per Florida (amb la motxilla i qualsevol cosa de valor, sempre al davant), un carrer comercial 100% que de fet tota la vida ha tingut el mateix propòsit. Aquí podem veure edificis i galeries com la Güemes o entrar a l’edifici de Galerias Pacífico, tots dos edifici que recorden la Buenos Aires de 1900. La idea d’ara es caminar pels carrers paral·lels a Florida fins a L.N.Alem i perpendiculars, entre Rivadavia i Córdoba. Per aquest tram trobarem la Basílica de Nuestra Señora de la Merced, l’església actual data de 1779, però el 1604 ja hi havia una antiga església sota l’advocació d’aquesta verge tan barcelonina. Ben a prop, hi ha el Convento de San Ramón Nonato que té un bonic claustre interior. Al carrer San Martín hi torbarem el Banco de la Província de Buenos Aires que és un bon lloc per aprendre sobre la història de la numismàtica argentina, el Museo Histórico y Numismàtico “Dr.José Evaristo Uriburu” i la Iglesia i Monasterio Santa Catalina de Siena, així com la primera església no catòlica més antic del país, la Catedral Anglicana de San Juan Bautista. També en aquesta zona hi ha l’edifici de la Bolsa, on ofereixen visites guiades a les 12, 14 i 16h de dilluns a divendres, la qual val realment la pena per veure l’interior de l’edifici, tot i que s’ha de tenir en compte que no s’hi pot entrar ni amb pantalons curts, ni amb samarretes sense mànigues. També podrem visitar el Museo Mitre, ubicat a l’antiga casa del polític argentí i president de la nació entre el 1862 i el 1868, Bartolomé Mitre.

Teniu en compte que a Argentina l’hora oficial de dinar és la una del migdia i que sortiran tots els treballadors de les oficines de la zona a buscar menjar com a zombis. Per això la zona està plagada de restaurants amb menjar per emportar i de bufets lliures que et venen el menjar a pes, per mi, el millor lloc per menjar és el Buen Libro, demaneu-vos un entrepà gran per compartir entre dos, de suprema completo i aneu a menjar a la Plaza Italia per descansar una mica.

Sempre podem mirar l’agenda cultural del nou Centre Cultural Kirchner, que es troba al ex-Palacio de Correos y Telecomunicaciones, un edifici de 1928.

Retiro_Monumento Caidos MalvinasPassant Córdoba ens endinsem al barri de Retiro, del qual en podem diferenciar tres parts, la part irlandesa, la que uneix la city amb la Plaza San Martín, coneguda així per la gran qualitat de pubs que hi ha que s’omplen a la tarde pel “alfter office”; la part de la “noblesa” argentina, al voltant de la Plaza San Martín i la zona més pobra, la zona de l’estació de trens.

La zona irlandesa és de les que té més història de la ciutat ja que en el 1900 estava a tocar del port, els vaixells arribaven a l’altre costat de l’avinguda N.A.Alem. Tota aquesta zona era la primera que revia els mariners provinents d’europa desprès de dies de viatge i per això tenia tots els vicis que aquests anelaven a alta mar. Històricament i encara avui, és zona de prostitució.

La zona irlandesa és de les que té més història de la ciutat, ja que en el 1900 estava a tocar del port, els vaixells arribaven a l’altre costat de l’avinguda N.A.Alem. Tota aquesta zona era la primera que rebia els mariners provinents d’Europa després de dies de viatge i per això tenia tots els vicis que aquests anhelaven a alta mar. Històricament i encara avui, és zona de prostitució.

L’estació de trens de Retiro, que és un 3×1, es va construir tota la part de ferro forjat a Anglaterra i muntada a Argentina, com si d’un trencaclosques es tractés, va ser una de les més grans del món en el seu temps, principis del s.XX. Podem passejar per aquesta zona, amb les motxilles al davant i el mapa guardat per contemplar els edificis de les estacions de trens i si anem direcció a l’estació d’autobusos, podrem veure un dels carrers que entren a la villa 31, però no és molt recomanable passejar-lo. Si voleu fer un cafè, hi ha un dels bars notables de la ciutat, el Cafe Retiro i si teniu ganes de visitar museus n’hi dos de gratuïts, el Museo de la Inmigración que és interessant per veure l’edifici que era l’antic Hotel de los inmigrantes on cada immigrant que arriba al país, s’hi podia estar uns dies fins que li trobaven feina, tot i que no era tan bonic com sona. O el Museo Nacional ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz que porta el nom del polític que més va fer l’estatització dels ferrocarrils. La veritat és que el museu, tot i no poder-hi veure cap tren, és molt interessant per la gran quantitat d’objectes que ens ajuden a entendre una mica més la història del ferrocarril a Argentina, una història que de fet està molt relacionada amb la del mateix país.

Dos museus més del barri són el Museo de Arte Hispanoamericoano Isaac Fernandez Blanco que es troba al Palacio Noel, un emblema de palau colonial i el Museo de Armas de la Nación Tte.Gral. Pablo Riccheri que es troba al Palacio Paz, però en tots dos s’ha de pagar entrada. No és que sigui un preu excessiu, però ja trenquem el concepte de gratuït.

San Nicolas_Teatro ColonFent aquesta ruta, recorrerem dues de les places més boniques de la ciutat, la Plaza San Martín i la Plaza Lavalle. La primera ha anat evolucionant al llarg de la història, al principi dels temps quedava fora dels límits de la ciutat, després va ocupar la plaça de toros, zona de les batalles contra els anglesos i fins hi tot hi havia les casernes de l’exèrcit del General San Martín, també s’hi va instal·lar el Palacio Argentino. A principis de 1800 totes les famílies benestants hi tenien el Palau, com el Palacio Paz o el Palacio Anchorena. El 1860 es va començar a ajardinar i finalment Carlos Thays pare i fill li van acabar donant la fisonomia actual.

L’altra plaça de la qual parlàvem, la Plaza Lavalle és on hi ha el Teatro Colón i el Teatro Cervantes. L’altre edifici important de la plaça és el Palacio de Tribunales, obra del francès Norbert Maillart, el mateix que va dissenyar el Palacio de Correos que nombràvem més a dalt.

Sobretot, no ens podem perdre la plaça més important pels catalans, la Plaza Cataluña on en una paret s’hi alcen les quatre barres catalanes i ens podrem refrescar en una rèplica de la Font de Canaletes.

Ben aprop hi ha la Plaza Carlos Pellegrini hi ha un monument a qui fou el president d’Argentina entre el 1890 i el 1892. Donant a la plaça hi ha l’ambaixada de Brasil i la de França que recupera el Palacio Ortiz Basualdo. Allí comença l’avinguda Alvear, que acaba a Recoleta.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: