Versalles

Versalles és un d’aquells barris-pobles de Capital, on gairebé totes les cases són de planta baixa o com a màxim 3 pisos d’altura, les botigues tanquen al migdia perquè la gent fa la migdiada i els cotxes passen a velocitats moderades pels seus carrers estrets. Els seus límits estan demarcats pels carrers Nogoyá i Irigoyen, per l’avinguda Juan B. Justo i per la General Paz que el separa de província.

VersallesIgual que els seus barris veïns, Villa Real, Monte Castro, Villa Luro i Liners, Versalles és un barri relativament nou que es va anar formant amb l’arribada del ferrocarril a Argentina. Durant el s.XVIII la zona era coneguda com Monte Castro o Chacra de Castro, ja que pertanyia al terreny de Pedro Fernández de Castro. Després de passar per diversos propietaris, el 1908 la Compañía de Tierras del Oeste va comprar una part de les terres al propietari d’aquella època, Jorge Eduardo Rodriguez Visillac per fer-hi passar un ramal del Ferrocarril del Oeste i per instal·lar-hi una estació de trens. José Guerrico, que era el metge de la companyia ferroviària, va proposar posar-li el nom de Versailles, ja que havia quedat enamorat del palau francès durant una visita que hi havia fet. El 1911 quedava unida l’estació de Once amb el nou barri que anava creixent, Versalles, amb només 20 minuts en tren, més ràpid del que avui s’hi pot anar! Podeu veure que el barri argentí és Versalles, sense la I i és que quan van fer el mapa amb la divisió de les terres per a la construcció, ho van castellanitzar.

EstacioA la Plazoleta Ceferino Namuncurá que porta el nom del qui fou el primer beat argentí, hi podem veure una escultura d’aquest indi nascut a Rio Negro i que va venir a Buenos Aires a estudiar per acabar a Torí, a Itàlia, estudiant pel sacerdoci. Creuant el carrer Arregui, comença el Paseo de Versalles on hi podem veure el cartell de la vella estació de trens i els arbres que feien ombra a l’andana. També hi ha la marquesina del primer mercat que va tenir el barri i l’emblema del barri, la V del nom i el famós tren. Les cases de la zona són d’arquitectura anglesa, ja que la majoria de treballadors dels ferrocarrils provenien d’aquesta illa europea. El famós “Trencito de Vesalles” que unia aquest barri amb Villa Luro va ser desmantellat el 1953 quan es va soterrar el rierol Maldonado, per on avui hi ha el Paseo de Versalles, José Amalfitani.
AhirLa Plaza Ciudad de Banff, antigament anomenada Plaza Versalles, va canviar el seu nom durant el centenari de la mort del General San Martín, portant el nom d’una ciutat escocesa, origen d’un dels grans amics del general i del qui es creu que el va convèncer i ajudar per venir a Argentina a dur a terme la campanya alliberadora contra la colònia espanyola. Hi podem contemplar l’escultura de Luis Gargiulo, Plenitud de la Vida.

Si esteu de turisme per Buenos Aires, segurament no anireu a Versalles però sí que segurament n’haureu vist algun dels seus carrers al cine, si heu vist el Hijo de la Novia, i si no, feu-ho, veureu al final de la pel·lícula una part del barri, concretament al seu límit entre Gallardo i Nogoyá. També hi ha una comedia molt famosa a Argentina, Esperando la Carroza, que passa en aquest barri i la casa protagonista, la podem veure a Echenagucía al 1232 amb una placa que ens ho recorda.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: