Museo de la Dirección Antártica Gral. Div. Hernán Pujato

El continent Antàrtic és el continent més austral, es troba al voltant el Pol Sud i circumscrit pel Cercle Polar Antàrtic i està banyat pels oceans Índic, Pacífic i Atlàntic. El clima és fred, sense estius, a una temperatura mitjana entre -35º i -20ºC, el mínim registrat és de -89,3ºC i la velocitat del vent por arribar a uns 320km/h, amb un promig de 160 km/h. El 98% del territori està cobert de glaç i és considerat el desert més gran de la terra. Antàrtic prové del grec Antàrktikos que és el mot oposat per Àrtikos, “Óssa Polar”, fent referència a la constel·lació de l’Óssa Menor, a l’hemisferi nord, per tant Antàrktikos significa “oposat a l’Óssa Polar” o oposat al nord.

RefugioEs comença a parlar de l’Antàrtida a mitjans de 1700 quan una nau espanyola, el “León”, després de ser abatut per un temporal, avista una illa a la qual anomena San Pedro. Després també comença a haver-hi documentació dels anglesos, en mans de James Cook quan el 1773 va creuar el Cercle Polar Antàrtic i va albirar la mateixa illa que els espanyols. A finals del s.XVIII es van descobrint altres mars, illes i arxipèlags de la zona de la mà d’exploradors de diversos països. La primera presencia argentina al sud, fou en mans de l’almirant Guillermo Brown, en un intent de lluitar contra Espanya per la independència, el 1815 comença una travessia pel sud i un temporal el tira cap al mar Antàrtic on ell pot veure terra i temps després, el 1818, Juan Pedro Aguirre sol·licita al Consolat de Buenos Aires l’autorització per instal·lar-hi un establiment per a la pesca de llops marins i foques, els quals es mantenen en secret. A partir d’aquí hi ha diverses expedicions, russes, franceses, angleses, etc. cada vegada una mica més australs, cada una de les quals va descobrint nous mars i noves illes. A finals de 1800 i principis de 1900 es comencen a dur a terme expedicions d’exploració i reconeixement del territori com per exemple el 1897-1899 l’expedició antàrtica belga, el 1901-1903 la alemanya i també el 1901 la sueca i la britànica i ja al 1902-1904 l’escocesa, en algunes de les quals Argentina ajuda en operacions de rescat, auxili i suport. El 1904 s’inicia l’ocupació permanent de l’Antàrtida Argentina amb l’adquisició, durant el govern de Julio Argentino Roca, del Observatorio Meteorológico y Magnético a les Illes Orcadas del Sud, fundat l’any anterior per l’expedició escocesa de William Speirs Bruce. Durant 40, Argentina, va ser l’únic ocupant del territori. També fou en aquesta època quan va començar la carrera per arribar al Pol Sud iniciada per l’anglès Ernest Shackleton el 1907 que va hivernar a la Barrera de Ross i d’allí va començar una expedició que el va deixar a 179 km del Pol i finalment el 1912, el noruec Roald Amundesen ho va aconseguir amb un equip de gossos esquimals.

Davant de tantes expedicions de diferents països, el 1959 es va signar el Tractat Antàrtic amb l’objectiu de gestionar l’ocupació del continent, on es prohibeixen les activitats militars, per tant l’Antàrtida s’utilitzarà exclusivament per a fins pacífics. Es prohibeix l’explotació minera, es protegeix l’eco zona i s’incentiva la investigació científica i l’intercanvi d’observacions entre les parts que signin el tractat, que dels dotze països originals ja s’ha estes a cinquanta-tres. D’aquests, n’hi ha set (Argentina, Chile, Austràlia, França, Noruega, Nova Zelanda i el Regne Unit) que en reclamen territori, però el Tractat especifica que mentre estigui en vigència no es podrà crear drets de sobirania sobre la regió. La part que reclama Argentina, l’Antàrtida Argentina integra l’àrea que ocupa el casquet polar austral.

La presència a l’Antàrtida és un treball d’equip entre científics, enginyers, tècnics, informàtics i l’exèrcit argentí on hi viuen amb relativa comoditat a les bases antàrtiques. Les expedicions són anuals, així que la logística d’expedició ha de ser el més previsora, tenint en compte portar tot el que hagi de fer falta entre 9 i 14 mesos. A les bases hi ha laboratoris científics i estacions meteorològiques on s’estudia el geomagnetisme, la biologia, la glaciologia, l’oceanografia, la geologia, la biometria i fins i tot la medicina humana. També hi ha un programa d’energia solar per analitzar i predi els efectes de l’activitat solar al continent gelat, s’estudien també els sorolls còsmics, les aurores australs, el comportament de la capa d’ozó, l’estudi d’energies alternatives com l’energia eòlica o les piles d’hidrogen, entre altres punts. L’exèrcit argentí ofereix suport logístic als científics, expedicions de reconeixement i suport a l’activitat turística. Evidentment estan preparats per accions de recerca i rescat de persones.

Base San MartinLa primera base argentina fundada a l’Antàrtida va ser la Base “San Martín”, el 1951 a l’illa Barry, de la Badia Margarita, un terreny rocós a uns 8m sobre el nivell el mar, essent durant molt temps una de les més australs del món. Després, en vingueren més, com la Base “Esperanza”, fundada el 1952 al nord de la Península Antàrtica que avui en dia és l’única base argentina que accepta famílies, des de 1978, i fins i tot hi ha una escola primària, un jardí d’infants, una guarderia i una escola d’estudis secundaris, s’hi han celebrat bodes a la capella de San Francisco de Asís, el primer temple catòlic de l’Antàrtida, hi ha un sanatori i una sucursal del Banco Provincia de Tierra del Fuego. El 1978 hi va néixer Marcos Emilio Palma, el primer antàrtid de la història. La Base “Belgrano” de les quals ja n’hi ha 3 fundades, el 1955, el 1979 i el 1980, essent la 2, la base argentina més austral, situada molt pròxima al Pol Sud Geogràfic, concretament a 77º51’S 34º33’W. El 1979 es va inaugurar la primera ràdio antàrtica del món, l’emissora LRA 36 Radio Nacional Arcángel San Gabriel. Actualment, Argentina té 6 bases d’activitat permanent al sector antàrtic argentí: la base Orcadas, la base Marambieo, la base Carlini, la base Esperanza, la base San Martín i la base Belgrano 2 i set bases d’activiat temporaria: la base Brown, la base Matienzo, la base Primavera, la base Cámara, la base Melchior, la base Petrel i la base Decepción. Les primeres construccions antàrtiques eren cases, refugis, dipòsits, etc. de fusta. Avui en dia s’està canviant la fusta per plàstic de doble paret que en facilitat tant la construcció com millora l’aïllament de l’aire, en introduir-hi entre ells poliuretà expandit.

El museu porta el nom d’una de les personalitats argentines més importants en l’estudi de l’Antàrtida, Hernán Pujato qui el 1949 va elaborar un pla que consistia a crear un institut científic específic, realitzar una expedició polar a la Antàrtida Continental i establir una base al sud del Cercle Polar, comprar un trencagel per tal de poder entrar al mar de Weddell i instar-hi una base, conquerir el Pol Sud i instal·lar una població amb famílies. Així fou com el 1951 es va fundar el Institudo Antártico Argentino, el mateix any es va instal·lar la Base San Martín a la Badia Margarita, el 1954 es va adquirir el trencagels “Gral. San Martin” i el 1955, a la primera campanya antàrtica el 1955 es va instal·lar la Base Gral. Belgrano. Finalment, el 1965, el coronol Jorge E.Leal va dirigir l’expedició Operación 90 i va arribar al Pol Sud.

Vehícle PolarÉs interessant recorre el museu i aprendre com aconsegueixen per exemple, aigua, derritint petites quantitats de gel i neu i emmagatzemant-la en olles i bidons o fins i tot, a l’estiu la poden recollir de petites llacunes que abans de consumir hauran de bullir i filtrar. Per exemple per dutxar-se ho fan dins d’una carpa i amb uns 15 litres d’aigua per persona que han escalfat, evidentment ha de ser un moment sense vent per evitar que la calor que desprenen els escalfadors de querosè se’n vagi. Després de banyar-se, s’han de assecar perfectament el cost, vestir-se i llavors rentar la roba interior que s’ha canviat. La roba s’entén a l’interior de la carpa, a fora es congelaria. El bany és una coordinació d’equip, ja que per fer-ho han de desallotjar una carpa, per tant es banyen tots els membres de l’expedició de manera seqüencial. Per exemple per dormir, un geòleg ens explicava que ell domia només amb roba interior, ja que el sac de dormir és com un termo, per tant, li has de donar calor perquè la pugui mantenir. L’alimentació està totalment estudiada segons la feina i el gènere per les calories que pots arribar a cremar. A l’àrea de Logística de la Dirección Nacional del Antártico hi ha molts vegetals en llauna, aliments secs com arròs, pasta, polenta i carn congelada, també hi ha lactis i algunes begudes. També tenen mate, café i te. Quan surten a fer expedicions s’emporten sopa i begudes calentes als termes així com racions lleugeres de formatge i embotits i galetes que van consumint en breus etapes.

Un dels millors dies per visitar el museu és durant la Noche de los Museos, als voltants del primer de novembre, ja que hi ha veterans científics i membres de l’exèrcit que t’expliquen les seves anècdotes i fins i tot es pot fer una videoconferència amb els membres que hi ha l’Antàrtida en aquell moment.

Museo de la dirección Antártica Gral. Div. Hernán Pujato_Av. Paseo Colón 1407. De dilluns a divendres de 9.00h a 16h. Visita: 1h


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: