El Diego i el Lucas es mengen una gamba amb mango?

Quines frases podem construir amb les paraules: diego, lucas, gamba i mango? Em sembla que si estem a Catalunya només se’ns acudeix relacionar-ho amb menjar però si estem a Argentina és més fàcil que ens passi pel cap “guita”, “mosca”, “tarasca” o sensillament diners! I és que a Argentina la “pela” és la guita. Una paraula 100% lunfarda que sembla que pot provenir de la paraula de l’antic alemany “witta” utilitzada per denominar algo sense lo qual no podries viure. I que tenen a veure “diego, lucas, gamba i mango” amb els diners? Ben senzill. Mango és, precisament, un equivalent per parlar de diners. “No tengo un mango” podria ser el nostre vell “no tinc ni un duro”. “Gamba”Diners (2) són 100 pesos, però ojo que la paraula “gamba” també s’utilitza per demanar a algú si t’espera o si t’acompanya a algun lloc, més concretament quan l’altra persona no tindria perquè anar a aquell lloc si no fos perquè tu li demanes que t’acompanyi “Tengo que ir al banc, me hacés la gamba i luego vamos a tomar un café?”. 100 pesos també s’acostumen a dir com “un Roca”, ja que és el personatge que surt als bitllets, bé, als vells perquè als nous hi ha la cara d’Evita. Lucas, el Lucas, a part de ser un nom propi masculí, també significa 1000 pesos, una luca o dues o tres lucas es sempre un múltiple de 1000. Si parlem de “palos” ja és un milió i si li posen la paraula “verde” són dòlars. Ah, i un Diego! Aquest és genial. Tots els argentins relacionen Diego amb Diego Armando Maradona, el Dios, el 10, el número que va fer gran a un jugador de futbol. Així que un Diego, són 10 pesos.

Com passa a altres cultures, hi ha moltes expressions relacionades amb els diners i l’interessant és que a cada país es formen amb la quotidianitat d’allí, així per exemple a Catalunya deien que lligàvem els gossos amb llonganisses doncs a Argentina tenen la “vaca atada”, expressió que ve de s.XIX quan el país tenia un model agroexportador i molts dels estanciers es van fer d’or, essent la classe benestant de la època. Tant que viatjaven a Europa, amb vaixell, el personal a càrrec i una vaca, ben lligada a la bodega, per tenir llet fresca cada dia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: