Les pizzes i les pizzeries

Avui ens llencem a la piscina o a la pileta que dirien els argentins i parlarem de les pizzes i de les pizzeries, un tema que sempre que toco amb argentins crea polèmica així que simplement, descriuré el que hi ha i que després cadascú en tregui les conclusions que li semblin.

Els argentins tenen molta tradició italiana, de fet la col·lectivitat italiana és la més gran d’Argentina, Itàlia fou el país que més immigrants va aportar a Argentina i avui en dia, molts dels avis i àvies argentins són en realitat, avis i àvies italians. Degut a aquesta immigració, relativament recent, molta gent té la nacionalitat italiana, compartida amb l’argentina. És més, a moltes cases, el diumenge en lloc de menjar el típic asado argentí, es menja pasta. Potser per què no tenen parrilla o potser perquè sigui la tradició tana. Dit això, entendreu perquè hi ha tantes pizzeries a Argentina i sobretot a la ciutat de Buenos Aires. N’hi ha a tots els barris però el racó que més en concentra i que té les més típiques és la Calle Corrientes, principalment, en el seu tram entre 9 de julio i Uruguay.

Aquestes pizzeries es divideixen en dues parts, pizza al corte o la taula. La segona versió és la d’un típic restaurant, on t’asseus a una cadira, a la taula, demanes la carta, esculls la pizza, que pot ser meitat i meitat i te la porten a la taula. Amb la particularitat que el cambrer o mesero (sí, en masculí, mai he vist una cambrera en aquests restaurants) et serveixen el primer tall i veus com amb un toc magistral talla el fil de formatge que connecta el teu tall amb la resta de la pizza. Perquè una cosa que caracteritza les pizzes argentines és la gran quantitat de formatge que porten. La segona opció, la de pizza al corte, és demana a la barra una porció de pizza i te la menges de peu, en els taulells que ja hi ha preparats per això. De fet, també pots demanar pizza al corte i asseure’t a una taula però no és tan habitual, a no ser que sigui a deshores.

PizzaÉs habitual demanar-se una porció de fainà per persona. La fainà és una espècie de coca feta de farina de cigró, que té la forma de pizza i després es talla amb la forma d’un tall de pizza. La majoria de gent la posa damunt de la pizza, alguns però, la posen sota la porció. Aquestes pizzeries també serveixen empanades i algunes pascualines o tartas, pastissos salats. Generalment, l’empanada es menja mentre esperes la pizza.

Fins aquí anem bé, les pizzeries a argentina són pizzeries, no restaurants italians on pots menjar pasta i pizza. No són comparables a res que tinguem a Catalunya. Bé, de fet, jo he fet la meva versió de tapeo a les pizzeries anant al corte, ja que entrem a una, fem una porció i desprès anem a una altra a fer-ne una altra. Així tinc la sensació de fer tapeo.

Les pizzes, en canvi són figues d’un altre paner. Les pizzes són el 99% de massa gruixuda, l’atre 1% és la versió de la pizza a la piedra on la massa seria com la típica del “Telepizza” o sigui que més gruixuda del que estem acostumats a menjar als restaurants italians que podem trobar per Catalunya. La pizza clàssica és la de mozzarella que porta salsa de tomàquet i molt però molt formatge mozzarella desfet. L’altra versió que també és força demanada és la napolitana que porta, a més a més de l’anterior, rodanxes de tomàquet i olives, l’all és opcional. Una de les que més em van sorprendre fou la fugazza que és totalment i únicament de ceba, si li vols posar formatge, sempre mozzarella has de demanar un fugazzeta. Després hi ha la de morrón, que és la variant de la mozzarella més un pebrot al forn. Una versió típica argentina és la de palmitos amb salsa golf, els palmitos procedeixen de les palmeres i la salsa golf és salsa rosa. Ara comencen a innovar una mica amb alguns ingredients més, com la d’anxoves que porta una tira d’anxova per tall o la de verdures que acostuma a ser de bledes. Però és curiós com sigui l’ingredient que sigui no està mai talladet a trossos petits i repartits per tota la pizza.

L’acompanyament típic de la pizza és una cervesa, els més clàssics demanen vi, no sé per què però vi de la casa li escau d’allò més bé i el divertit és que te’l serveixen en una gerra en forma de pingüí per tant, acabes demanant un “pingüino de vino de la casa”. Una altra versió és menjar la pizza tot bevent moscato, és a dir, moscatell, estranyament, la combinació, que es va originar cap al 1930, queda molt bé.

Ja us he dit que aquestes pizzeries són típiques de Buenos Aires i per tant en podeu trobar per tota la ciutat, per exemple davant del Cementerio de Chacarita hi ha 3 restaurants d’aquest estil. Les més típiques i que surten recomanades a totes les guies estan a Corrientes, al tram de les llibreries i els teatres. De fet un típic dels dissabtes porteños és fer un teatre i després una pizza a Corrientes.

Advertisements

2 responses to “Les pizzes i les pizzeries

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: