Museo Histórico Cornelio de Saavedra

Museo SaavedraEm sembla que a Buenos Aires hi ha tres museus que parlen de la història del país i de la ciutat en concret, el Museo Histórico Nacional, al Parque Lezama a San Telmo, el Museo del Bicentenario, allí on hi havia el Fuerte de San Miguel i la Aduana Taylor i l’últim que he conegut, el Museo Histórico Cornelio de Saavedra al barri de Saavedra. La meva opinió personal, és que dels tres, aquest últim és el més interessant i complet, però clar queda fora dels límits turístics i per tant és el més desconegut. La veritat és que si us interessa la història, us recomano agafar la línia B del subte fins a l’última parada, la de Rosas i després anar a agafar el 140, 176, 175, 111 o el 169 direcció província fins a Constituyentes, heu de baixar a Constituyentes, abans de creuar el pont de General Paz, la referencia és el gran dipòsit d’aigua que quedarà al davant i a mà esquerra. D’allí només heu de caminar un parell de carrers i veureu el museu. Tot plegat, en poc més de 40 min, tindreu un bon resum de la història argentina.

El Museo Histórico de Buenos Aires Cornelio de Saavedra va ser inaugurat el 1921 amb el nom de Museo Municipal de Buenos Aires, gràcies a la donació de Ricardo Zemborain. Després d’un parell de localitzacions, finalment el 194, es va traslladar a la que fou la estància de Luis María Saavedra i hereta el nom del president de la Primera Junta, Cornelio de Saavedra.

La ubicació actual del museu, la casa de la chacra de Luis María Saavedra data de 1870-1880, tenia planta amb forma de U, tenia habitacions pel servei i pel majordom, cotxeres, estables i corrals pels diferents animals de ramaderia com ovelles i porcs. Temps després, l’arquitecte Manual Domínguez la va modificar quedant-ne el que avui podem contemplar.

El museu compta amb 10 sales d’exposició permanent on podem anar recorrent la història de la ciutat de Buenos Aires a partir d’objectes, mobiliari, vestimenta i moda, quadres, numismàtica i armes de cada època, en total més de vint-i-tres mil objectes. A més a més, està tot complementat amb un seguit de lectures de les diferents etapes històriques del país, passant per l’arribada de Pedro de Mendoza, fins a l’època de Urquiza, sense oblidar-se de la independència d’Amèrica Llatina i dels seus pròcers.

La primera sala rep el nom de qui fou el primer donant del museu, Ricardo Zemborain que inaugura el recorregut pel museu amb una col·lecció de plata fent referencia a l’origen del Virreinato del Río de la Plata i que després acaba derivant amb el nom del país, Argentina, argentum és la paraula en llatí per dir plata. Recorrent aquesta sala aprenem sobre la fundació de l’assentament de Pedro de Mendoza, el que alguns anomenen la primera fundació de la ciutat de Buenos Aires el 1536 i com després de les diverses batalles amb els natius i la falta d’aliments van comportar que l’assentament fos abandonat. Anys més tard, davant de la necessitat de fundar una ciutat amb sortida a l’Atlàntic per evitar l’entrada dels portuguesos, Juan de Garay funda la Ciudad de la Trinidad al port de Santa María de los Buenos Aires, l’11 de juny de 1580. Amb el temps, el riu es comença a conèixer com el Río de la Plata a causa del descobriment i explotació de les mines de Potosí, el 1545. Finalment, el rei d’Espanya Carles III, el 1776 acaba formant el Virreinato del Río de la Plata, amb l’objectiu de fer-se forts en aquella part del continent. A partir d’aquest moment, és quan Buenos Aires, la capital del nou virregnat comença a créixer i a fer-se important, s’estableix un lliure comerç autoritzant l’intercanvi marítim, es crea un duana i la plata de Potosí es destina cap allí per tal de portar-la després cap a la Corona Espanyola.

Mobles segona meitat s.XIXLa següent sala és el “Salón porteño” on hi ha una col·lecció de diferents mobles de la primera meitat del s.XIX i de la segona, on es pot destacar en tots dos casos com els criolls argentins rebutgen tot allò que pot tenir aspecte espanyol i comencen a fixar-se amb Anglaterra, França i els Estats Units. De fet la majoria de mobles provenen d’aquest últim país, tot i tenir l’estil afrancesat tan de moda del moment.

Seguint amb la història, passem a la tercera sala on ens explica sobre les invasions angleses de 1806 i de 1807. D’aquí passem a la Revolución de Mayo i al Cabildo Abierto del 25 de mayo on es configura la Primera Junta amb el president Cornelio de Saavedra i Mariano Moreno com a secretari, el primer acte d’aquest nou govern fou l’expulsió del virrei Cisneros, l’últim virrei del Río de la Plata. Després tenim un període de diferents governs com el Triunvirato i diverses batalles fins a aconseguir la independència el 9 de juliol de 1816 al Congreso de Tucuman. A continuación, San Martín, Belgrano, O’ Higgins i Sucre, entre altres, aconsegueixen la independència de Chile, Perú i Bolívia. En paral·lel Brasil s’independitza de Portugal i Paraguay i Uruguay fan lo propi. En poc menys de 10 anys, Sud Amèrica és independent.

Mate de RosasDe tota manera, la pau a Argentina, encara no apareix i és que comencen les guerres entre unitaris i federals per tal de constituir un estat. Durant aquest període destaca Juan Manuel de Rosas que unifica el país i fins i tot expandeix el territori en el qual es coneix com la primera campanya del desert. En aquesta sala podem veure una gran quantitat d’objectes que van pertanyer a Rosas i al mateix Urquiza, el seu enemic en vida.

La següent sala, la Sala Leonie Matthis, està formada per un conjunt de quadres que ens mostren l’evolució de l’actual Plaza de Mayo. Les següents sales són temàtiques, per exemple la “Sala Indumentaria y Elementos de la vida quotidiana masculinos y femeninos” on podem contemplar exemplars del s.XIX reconeixent que la moda com a tal comença al s.XIV quan apareixen dos vestits ben diferents segon el sexe, un curt i ajustat pels homes i un llarg i que envolti tot el cos per les dones, separant aquelles robes llargues i amples que es portaven en els segles anteriors. Així fou com nasqué, també, una nova manera de diferenciar les classes socials i com, curiosament, no fou fins al s.XVIII que la moda femenina comença a ser més important que la masculina.

De la moda, passem a la “Sala Emisiones, inflaciones y convertibilidad” un recorregut per la historia econòmica argentina través de les diverses monedes i bitllets, una exposició que complementa perfectament bé la del Museo Histórico Banco de la Província de Buenos Aires. Com a curiositat, només comentar que des del 1982 passen dels pesos, als pesos argentinos, als australes i los pesos convertibles en només 6 anys, tot degut a crisis financeres i conseqüències de les inflacions.

La penúltima sala és la d’armes i l’última sala és la de col·lecció de plateria rural, donada per la família de George Keen, un anglès que va arribar a Buenos Aires el 1818 i va començar a comprar estàncies i col·leccionar objectes de plata i d’altres relacionats amb el camp.

Museo Histórico de Buenos Aires Conerlio de Saavedra_ Crisólogo Larralde 6309, de dimarts a divendre de 9 a 16h; els caps de setmana i els festius de 10 a 20h i els dilluns està tancat. Entrada 5$, dimecres i divendres gratuïta. Visita: 1h


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: