Història de Cuba (3/3) – La Revolución del poble

Cuba Historia_2El 1956 comença el viatge de l’expedició revolucionaria de Fidel a dalt del vaixell Granma per tal d’alliberar al poble de la repressió de Batista en una guerra que enfrentava l’Ejército Rebelde que eren un conjunt d’homes amb poca formació militar contra l’exercit oficial de Batista. A poc a poc, el poble es va anar unint als Revolucionaris que van guanyant terreny a Sierra Maestra i que finalment començaren una contraofensiva amb columnes que es dirigien a Las Villas liderades pel Che Guevara, Camilo Cienfuegos i la del propi Fidel Castro que tenia com objectiu Santiago de Cuba.

El 2 de gener de 1959 Castro crida desde Santiago a la vaga general, fet que suposa l’inici de la Revolución i el final de l’imperialisme yanqui.

El nou govern revolucionari tenia tres ideologies ben marcades i diferents entre si, els conservadors que aconseguiren tenir a Manuel Urrutia Lleó com a president, els reformistes amb la participació de ministres i els revolucionaris. A poc a poc es comencen a fer reals les paraules de Revolución, i es desmantela el sistema polític neocolonial. Es dur a terme una forta Reforma Agrària on s’elimina el latifundis i es nacionalitzen les propietats més grans a 420 hectàries entregant la terra a qui la treballa. S’estatalitzen empreses, es rebaixen els lloguers de les vivendes i les platges deixen de ser privades. Un altre fet relevant de la Revolución va ser la campanya d’alfabetització del 1961 que arribava a tots els pobles i totes les cases rurals de l’illa i l’ampliació del servei mèdic rural  que bridava asistenca mèdicament a tots els punts del país.

Evidentment els Estats Units no estaven gens d’acord amb les noves polítiques i continuament tenein campanyes de prensa i polítiques d’hostigament contra el govern cubà, promovent i alentants als movimients contrarevolucionaris amb l’intenció de desestabilitzar el país i aillar-lo de la comunitat internacionals. Un dels actes més relevants va ser la brigada mercenaria que va intentar invadir l’illa el 1961 entrant per Playa Girón, tot i que no va tenir éxit ja que amb només 72 hores el poble cubà, liderat per Fidel Castro van aconseguir parar la invasió.

Cuba Historia_3El bloqueig econòmic que imposava els Estats Units arribava a gairebé tot el món amb l’excepeció de Mèxic, la Unió Soviètica i altres països socialistes i alguns països africans que revïen l’ajuda del Movimiento de Países No Alineados del qual Cuba hi formava part i que lluitaven per la liberació nacional i el soport de les noves nacions com Angola i Etiopia.

Un cop molt fort pel país va ser la desintregració de la Unió Sovietica el 1991 ja que era el seu principat aliat i per molts cubans, era com quedar-se orfe ja que un any després l’intercanvi internacional havia disminut un 70% respecte el 1989 i el PIB havia caigut en un 24% respecte el mateix periode i l’ús de la capacitat industrial un 30% ja que s’havien quedat sense qui els proveía les peces i recanvis necessaris per la industrialització del país. I així anava decreiexen els pròxims anys amb una conseqüència directa sobre la població. Tant durant la colonitazació espanyola com l’imperialisme yanqui es van explotar els recursos de l’illa sense potenciar l’indústria, així que en l’època de la Revolución la feina era trobar compradors del sucre cubà i començar a fomentar la industrialització del país, feina gens fàcil ja que la poca maquinària que hi havia era nord americana. Els russos van proveïr Cuba de peces de recanvi, de mercat de compra-venta i poc a poc el país anava guanyant desenvolupament però tot quedà truncat amb la caiguda del règim comunista rus.

Una de les lleis més fortes que va crear els Estats Units contra Cuba, aprofitant que aquesta és quedava sense el seu aliat principal internacional i que cada vegada era més notori el seu empobriment, va ser la Llei Helms-Burton , del 1996, amb la intenció d’un bloqueix econòmic total i internacional sancionant l’inversió extranjera, el financiament de qualsevol tipus i el subministrament des de l’exterior del país, imposant sancions a les empreses i empresaris que tinguin relacions economiques amb Cuba. A més a més, legalitza el suports dels Estats Units als grups contrarevolucionaris i, per si no fos poc, es creu amb el dret de determinar quin tipus de govern, societat i relacions ha de tenir Cuba una vegada hagi caigut la Revolución.

Però malgrat tot, bona part del poble cubà va seguir lluitant pels seus ideals i pel model polític que tenien i que tant els havia costat obtenir i sobretot motivats per no tornar a l’etapa de l’imperialisme yanqui, així les paraules del Che tenien tot el sentit quan digué que: “no se trata de cuántos kilogrmaos de carne se come, o de cuántas veces por año puede ir alguien a pasearse en la playa, ni de cuántas bellezas que vienen del extrangero pueden compararse con los salarios actuales, se trata precisamente de que el individuo se sienta más pleno, con mucha más riqueza interior y con mucha más responsabilidad. El individuo en nuestro país sabe que la época gloriosa que le ha tocada vivir es de sacrificio.”

Les reformes que havia anat fent la Revolució tenien sempre una amplia participació popular tenint en compte els interesos de tot el poble i castigant la oligarquía.

Cuba Historia_1

Tot i així el país necessitava aplicar algunes contrafeformes en el peride anomenat Perido Especial, algunes de les quals tenien tendencia negativa, per tal de salvar el socialism ja que evidenment no volien recaure en les “ajudes” del Fondo Monetario Internacional o del Banc Mundial. A més a més, el problema de Cuba no era que hi havia una sobreproducció i una falta de demanda, si no, totalment el contrari, hi havia una falta d’oferta. Per tant van haver de canviar l’estrategia d’alguns sectors com per exemple desenvolupant l’oferta turística, estimular l’inversió extranjera fomentant les empreses mixtes amb l’estat, actualment un punt compartit amb Canadà. Activar el treball autònom que els cubans anomenen “inventar” sortir a buscar formes de treball altament imaginatives com el que t’ofererixr un taxi, sense tenir cotxe i que després rep una comisió del taxista per portar-li clients. Despenalitzar la tenencia de moneda convertible, la moneda dels extrangers, el CUC i obrint botigues on tothom pogués comprar amb aquella divisa, entre altres moltes reformes, algunes de les quals són contradictories al socialisme però que eren la solució per no caure totalment al capitalisme i sobretot al imperialisme yanqui. Aquestes mesures comporten un creixement débil però sostenible des del 1994

Ara, Cuba es comença a obrir al turisme, creant un sistema econòmic de dues divises que generen una desigualtat al país difícil d’acceptar i que cada vegada més va creant una separació més gran entre els que es dediquen a alguna activitat relacionada amb el turisme i els que no.

El 2015 van començar les converses entre el president Omaba i Castro, per tal d’acabar amb el bloqueig econòmic. I sembla que de moment va ben encamint ja que han reobert l’embaixada de Cuba als Estats Units i fa uns dies que la dels Estats Units a l’Habana. Ja ho havia pronosticat Fidel a principis dels 70 que la Pau entre Cuba i els Estats Units vindria quan al país norteny hi hagués un president negre, el Papa fos llatinoamericà!.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

%d bloggers like this: