Coses del dia a dia

Encara avui hi ha coses que em sorprenen del dia a dia porteño, com per exemple, el fet que hi hagi gent que faci cua als kioskos per pagar factures. Primerament refresco el concepte de quiosc argentí, on venen de tot menys el que es ven als nostres quioscos. En realitat són uns llocs on pots comprar snacks, begudes, encenedors, cigarretes, etc. i a més a més, a vegades són un locutori. Quan vaig arribar, fa uns anys enrera, les factures es pagaven o als supermercats o als kioskos que tenen l’opció del Pago Facil o Rapipago, que és el mitjà per pagar les factures. Avui en dia ja es poden pagar pel banc, doncs encara hi ha gent que fa cues interminables per pagar les factures i creieu-me si us dic que el 50% d’aquestes persones tenen un compte bancari.

No sé si és una costum argentina o què però fan cues per tot, fins i tot fan cues per agafar l’autobus tot i que si ets dona i davant teu hi ha un home, s’apartarà i et deixarà pujar primer, deixarà passar totes les dones com hi hagi fins que es trobi amb el pròxim home. Cavallerositat, en diuen ells…jo m’estalvio de dir el que en penso.

Una altra cosa que no t’esperes, tot i que ha anat evolucionant, però encara no s’ha eliminat del tot és el tema de les escombraries. Quan vaig arribar no només no es reciclava sinó que no hi havia contenidors. I us preguntareu, que es feia amb les escombraries? Doncs es treien al carrer i es deixaven a l’arbre de davant de casa. Menys el dia que plovia, que recomanaven que no les traguéssim. Imagineu-vos el que no feia cas a la recomanació i les escombraries sortien flotant o si plovia durant 2 dies seguits i les tenies a casa, una guarrada! Avui, encara hi ha gent, que malgrat tenir un contenidor a menys de 50m, deixa les bosses a l’arbre. És clar, és molt més còmode! És que a Buenos Aires, passa com a tot arreu, hi ha massa gent que es pensa que ha nascut en un lloc equivocat i que té dret a tenir més comoditats que d’altres. Bé, en tema d’escombraries, avui en dia ja es comença a reciclar, però no a tot arreu hi ha contenidors de reciclatge, més aviat hi ha punts verds a les places on portes els plàstics, vidres, papers, electrodomèstics, etc.

Parlant de gent burgesa, encara queda, a molts edificis de la ciutat, la figura del porter. Sí, com el de “Aquí no hay quien viva”. El porter s’encarrega principalment de regar les veredes amb aigua potable cada matí, encara que hagi plogut la nit abans, tenir el portal ben net, pujar-te les cartes a casa i tirar-te-les per sota la porta i de recollir les escombraries de tots i baixar-les al carrer. I no us penseu que estan mal pagats, eh? El sindicat de porters és un dels que arreglen sous més alts.

També referent a escombraries i reciclatge, a Buenos Aires, hi ha els cartoneros. En realitat, són gent amb pocs recursos econòmics que estiren un carro gegant ple de cartrons o plàstics. Van trencant les bosses dels carrers o ara dels contenidors, i en treuen el que necessiten. Hi ha gent que directament ja ho separa de la escombraries i així els estalvia feina i brutícia pel carrer. També n’hi ha que van amb un carro estirat per un cavall. La veritat és que no t’esperes que en una ciutat tan cosmopolita encara puguis veure carros estirats per cavalls.

Em segueix sorprenent que els preus pugin contínuament i sense gaire lògica. La setmana passada vaig comprar 3 paquets d’espinacs per $15, aquesta setmana estan 2 paquets a $20. El cafè, fa 5 anys valia 6$, l’equivalent a 1euro d’aquell moment, ara ja en val $20, l’equivalent a un euro i mig. L’únic que no puja tan bèstia són els transports públics, que a Buenos Aires estan subsidiats pel govern nacional i els preus que ha fixat el govern nacional, però això es mereix un post a part.

Ara que parlo de guarrades i cafès, m’he recordat dels bars i de molts banys públics on no es pot tirar el paper de WC al vàter, s’ha de tirar en una paperera que hi ha al costat…No pregunteu que passa si algú fa número 2.

Bany

Una altra cosa que no t’esperes, que encara em sorprèn, tot i que ja he après a no enfadar-me és que hagi de defensar al Messi a capa i espasa davant del 90% dels argentins. És que ningú veu que una selecció no és un equip i que molt menys la selecció argentina no és el Barça? Qui li diu a Di María o a Agüero que han de jugar pel Messi? O ningú veu que a Argentina no té un Xavi, un Iniesta o un Busquests en qui descarregar pilotes endarrere? El Messi és fill de la Masia i com a tal a après un estil de joc molt nostre.

En fi, en part, m’alegro que encara hi hagi coses que em sorprenguin, això vol dir que no porto tant temps a Argentina!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: