Parroquia Nuestra Señora de la Rábida

La congregació de Nuestra Señora de la Misericordia va ser fundada per Maria Josefa Rosello, a l’edat de 27 anys, a Savona. El seu lema és “El cor a Déu i les mans al treball”, i amb aquesta idea, arribaren el 1875, les primeres monges de la congregació a Argentina amb la finalitat de cuidar els malalts de les epidèmies que per aquells moments afloraven la ciutat a causa de la gran onada d’immigrants europeus que havien arribat a una ciutat poc preparada per aquell augment demogràfic. El 1884 es van establir a Luis Sáenz Peña amb Av. Belgrano i dos anys més tard van edificar la Capella. 30 anys després, es va traslladar el Colegio de la Misericordia, fundat el 1877 al carrer Lorea 269 fins que el 1947, la propietat va passar a mans dels “Christian Brothers”, una congregació irlandesa. Del 1974 al 1986, l’edifici va quedar com escola de nens necessitats, ja que la congregació anterior s’havia traslladat a San Isidro buscant un lloc més gran. El 1988, en una de les parts que havia sigut l’escola, es va construir la Parroquia Nuestra Señora de La Rábida, que podem veure avui en dia. De la congregació de las Hermanas de la Misericordia, en queda la porta que dóna accés a la parròquia a Luis Sáenz Peña. El 2009 es va entronitzar una Imatge de Nuestra Señora sota l’advocació de la titular de la Parroquia.

Parroquia Nuestra Señora de la RábidaLa Santa Senyora de La Rábida també se la coneix com la Senyora dels Miracles ja que es diu que quan els musulmans van invadir España, els creients van llençar al mar, des del Puerto de Palos, una imatge de la Santa amb l’objectiu de protegir-la dels moros. Temps després, uns pescadors la van pescar i li van crear un temple. El nom conjunt li ve del Miracle de trobar-la, que ella mateixa va decidir el lloc on li havien de construir la capella i que Ràbida és sinònim de mesquita. Tal fou la importància d’aquesta Santa, que fins i tot Colón li va anar a resar abans de tenir la conversa amb la Reina Isabel a fi de convencer-la de la seva idea d’anar a l’Índia per l’altre costat de la Terra i que el Papa Juan Pablo II la va entronitzar com a Mare, Reina i Senyora de Palos de la Frontera i d’Amèrica i Estrella de l’Evangelització.

Tant l’edifici com l’interior de la parròquia són estranyament sorprenents, per fora ningú diria que hi ha una església i si hi entrem, la veritat, tampoc ho sembla. En lloc d’haver-hi la típica distribució de nau, amb l’altar en una punta i tots els bancs en línia recta, d’esquena a la porta i mirant cap a l’altar, aquí ens trobem amb un altar al costat i els bancs en forma d’amfiteatre. Tot l’interior és de fusta, fins i tot la talla i el viacrucis. Al pati hi podem veure una imatge de la verge.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: