Mendoza

Mendoza_Banco hipotecarioMendoza és una de les ciutats més gran d’Argentina, famosa per formar part de la zona vinícola del país, del Cuyo, conjuntament amb San Juan, San Luis i La Rioja. Tota aquesta zona es caracteritza per tenir zones climàtiques desertes, amb escassa vegetació, essent en un indret únic del país.

Pedro del Castillo va ser el fundador de la Ciudad de Mendoza del Nuevo Valle de La Rioja, el 1561. El primer, però, en explorar la zona va ser el capità general Pedro de Validivai, que el 1551 va fer contacte amb els indis huearpes. La importància de fundar una ciutat en aquest indret era el fet de poder creuar la serralada dels Andes formant el camí comercial entre el Río de la Plata, Buenos Aires, i Santiago de Chile. Així fou com Mendoza va començar essent una ciutat de pas i de descans. Aquesta activitat va fer que ràpidament creixés i tingués gran rellevància comercial. Dins la història de sud-americà, Mendoza té un paper molt important ja que va ser el lloc des d’on es va organitzar i preparar l’exèrcit de San Martín per realitzar el Cruce de los Andres i així alliberar Chile, primer i Perú després.

Mendoza_Pl.EspañaLa ciutat que veiem avui és relativament nova, ja que el 1861 hi va haver un dels terratrèmols més forts del país que va deixar 10.000 víctimes. La reconstrucció de la ciutat li va correspondre a Ballofet, el qual va centrar la Plaza Idependencia i li va agregar quatre places satèl·lits. Per això, la ruta pot começar en aqueta plaça central, la Plaza Independencia amb la seva font obra de Eliana Molinelli. Si seguim per Chile i girem a Gutierrez, arribarem a la Plaza Chile amb l’escultura que representa l’amistat entre els dos països andins, representant a Argentina amb la imatge de San Martín i Chile amb la de O’Higgins, obra de l’escultur xilé Lorenzo Domínguez. L’altra plaça que queda sobre 25 de mayo és la Plaza Italia amb una font central recoberta per 1400 peces de ceràmica inspirades amb la Catedral  de San Patronio de Bologna. Caminant per Montevideo ens trobarem amb el Museo del Pasado Cuyano, en una casa del 1873. A l’encreuament de Montevideo amb España, hi ha la tercera plaça satèl·lit, la Plaza España, remodelada el 1990 amb una font rectangular totalment recoberta de ceràmica i encapçalada per un monument de Luis Bartolomé Somaza que representa l’amistat entre Argentina i Espanya. Abans d’arribar a la Plaza General San Martín, ens cridarà l’atenció la façana del Ex Banco Hipotecario, d’estil renaixentista espanyol. A la Plaza General San Martín hi ha una rèplica del monument del pròcer que podem veure a la plaça homònima de Buenos Aires.

Passejant per Necochea, que canviarà de nom a Buenos Aires al tallar l’Av.San Martin, veurem una altra de les places de la ciutat, la Plaza Sarmiento amb un monument al “Profesor” i un còndor per darrera que simbolitza la serralada dels Andes, obra de Luis Perlotti. La Catedral de Nuestra Señora de Loreto data de finals del s.XIX i no va ser declarada Catedral fins el 1931. El Parque Bernardo O’Higgins té un teatre a l’aire lliure on s’hi organitzen espectacles durant l’any. L’altra plaça important de la zona vella és la Plaza Pedro del Castillo que el 1562 era la Plaza de Armas i constituïa el centre cívic de la Mendoza Colonial, amb el Cabildo i la església principal. Avui, al solar on hi havia el Cabildo hi ha el Museo del Área Fundacional on podem veure restes d’aquella ciutat primitiva. A Ituizango amb F.L.Belran ens trobarem amb les ruïnes colonials del temple i del col·legi jesuïta San Francisco, innaugurat el 1731.

D’aquí ens convé agafar un autobús per anar al punt més emblemàtic de Mendoza ciutat, el Parque General San Martín, obra de Carlos Thays amb 354 hectàrees i 17 km de camins. L’entrada ens la donen dues portes coronades amb el còndor i l’escut de Mendoza. Pel parc ens podem trobar amb un llac de 304 m3 on es poden fer activitats nàutiques, un rosedal, un anfiteatre grec, on s’hi duen a terme gran part de les activitats de la Fiesta de la Vendimia, l’estadi de futbol Malvinas Argentinas construït pel Mundial de Futbol de 78, el zoo de la ciutat, el Museo de Ciencas Naturales Juan Cornelio Moyano i el Cerro de la Gloria. A l’entrada ens trobem amb dues escultures de caballs de marbre de Carrara de 1911, reproduccions dels que es poden veure a la plaça de la Concorde de Paris i també la Fuente de los Continentes, de ferro, que representa a Amèrica, Àssia, Àfrica i Europa. Al Cerro de la Gloria hi trobem un espectacular monument al Ejército de los Andres obra de Juan Manuel Ferrari, donat a la Nació pel centenari de la Revolución. Al monument hi ha representats la Lliberat, el cos de Granaderos a Caballos, el poble i el cóndor, símbol de la llibertat i de la força.

Mendoza_Cerro de la Gloria

Aquesta ciutat és el punt de partida de la ruta de Alta Montaña que creua la serralada dels Andes i que porta cap a l’Aconcagua, la muntanya més alta amb 6959m.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: