La Generación del 80

La dècada del 1880 comença amb Roca com a president de la Nación Argentina, un president militar que havia lluitat en totes les batalles importants de les últimes dècades, des de la de Cepeda fins a la campanya del desert. Finalitzada la “conquista” del Desierto s’adhereixen al país més de 44 milions d’hectàrees que es reparteixen entre poc més de 1800 terratinents i alts càrrecs militars. La primera presidència de Roca, el constructor de l’estat liberal, fou a finals de 1880, està basada en l’exèrcit i les comunicacions, a més a més, crea el registre civil que fins aleshores es duia a terme a les esglésies, evidentment el motiu fou per una banda el poder polític, ja que podria controlar el cens electoral i poder econòmic de la recaptació. Conjuntament amb Sarmiento, seguint el pensament positivista, creen la llei d’educació primaria obligatòria, gratuïta i laica i la creació de diferents escoles. Fins aquest punt, l’educació també estava a mans de l’església però Roca pensava que la teologia era un sistema de coneixemnet imperfectes. Aquestes dues accions ocasionen diversos enfrontaments entre catòlics i laics que acaba amb la ruptura de les relacions amb el Vaticà.

Roca

Roca

Si parlem de política, l’únic partit polític del moment fou el Partido Autonomista Nacional, el PAN, que mitjançant fraus electorals, pressions i sense sufragi universal, s’anava mantenint al poder com a partit únic. El pròxim president, també del PAN, sigué Miguel Juárez Celman, governador de Córdoba, qui imposà el Unicato, cap únic del partit, de l’estat i centralització de l’administració.

El 1887 la llei dels Bancos Garantidos que consisteix en què qualsevol banc pot emetre bitllets sempre hi quan hagi fet el dipòsit equivalent en or al Tresor Nacional, rebent uns bons públics per a l’emissió dels bitllets. Així l’Estat augmentava les seves reserves d’or per poder pagar el deute extern de campanyes anteriors. Però tot això va comportar una forta especulació, ja que molts bancs venien els bons públics a l’exterior per poder aconseguir or i d’aquesta manera poder emetre bitllets. Així l’Estat rebia or per pagar el deute extern però els bans s’endeutaven a l’exterior fins que arribà a un punt on la gent intentà treure diners dels bancs, la borsa començà a caure i l’Estat es declarà en suspensió de pagant sense poder fer front al deute extern. Amb tot això augmentà la inflació, la desocupació, convertint-se en una de les crisis més importants d’Argentina.

L.N. Alem

L.N. Alem

Durant aquests període comencen a aparèixer noves maneres d’entendre la política, entre les quals destaca el radicalisme, la de Leandro L. Alem. Alem s’uneix amb Bartolomé Mitre, qui fou president d’Argentina anteriorment, formant la Unión Cívica on defensava el dret del poble a la intervenció política, repudiant d’aquesta manera el Unicato. Tot plegat va derivar en la Revolución del Parque, al lloc on avui hi ha la Plaza Lavalle, ja que allí hi havia la caserna del parc d’artilleria. La revolució va enfrontar noms tan importants per la història d’Argentina com Marcelo T.de Alvear, Aristobulo del Valle, Juan B.Justo, Lisandro de la Torre o Hipolito Yrigoyen i fins i tot José Félix Uriburu per una banda contra el General Nicolás Lavalle liderant les forces antirevolucionàries. La batalla acaba amb fracàs per la revolució tot i que s’aconsegueix derrocar a Celman accedint al poder Pellegrini.

Carlos Pellegrini s’esforçava per pagar el deute extern, acomiadant empleats públics, venent béns de la nació, reduint obres públiques, rebaixant jubilacions, etc. Per la seva part, la unió entre Mitre i Alem es trenca i aquest últim crea la Unión Cívica Radical (UCR), el primer partit radical d’Argentina, que té com a objectius el sufragi universal, entre altres, evitant el frau electoral. Precisament gràcies al frau electoral puja al poder Luís Saenz Peña el 1892, el candidat de Mitre i Roca. El 1893 Alem es torna a aixecar contra la presidència nacional, revolució que s’expandeix per tot el país, per exemple a Rosario és liderat per Lisandro de La Torre, aconseguint una victòria per part de la rebel·lió. Per la seva part, a Buenos Aires és liderada per Hipólito Yrigoyen, el qual per evitar una guerra acaba pactant amb Del Valle la fi de la revolució i Alem acaba detingut i poc temps després se suïcida defraudat pel transcurs del país.

C. Pellegrini

C. Pellegrini

Si a la història d’Argentina li faltava una guerra amb un país veí, aquesta no es va fer esperar. Un acord signat el 1881 estableix els Andres com la frontera entre Argentina i Chile però el poc coneixement de la zona, dificulta aquest acord i aparti de 1895 el conflicte puja de nivell i així fou com que el 1898 Roca tornar a ser reelegit president, ja que la seva fama al capdavant de les batalles el posa com el primer candidat per aconseguir la victòria contra Chile. El 1902 es signa un tractat que consisteix en la Corona Britànica decidís que s’havia de fer, Eduardo VII dictamina que dels 90.000 km2 Chile se’n queda amb el 54% i la resta per Argentina.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: