Núñez

NúñezNúñez, el veí de Belgrano, Saavedra, el petit Coghlam i Vicente López, aquest últim ja als afores dels límits de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, és un barri cent per cent residencial, de cases baixes, tirant a classe alta, sense gaires atractius turístics. Com passa amb molts barris de fora del centre, si només esteu a Baires per un o dos dies, no cal anar-hi però si us hi quedeu més temps, és interessant el s’hi pot trobar a l’altra banda de Libertador, anant cap al riu. Els seus límits, en línies generals, són Av.Cabildo, Crisólogo Larralde, Zapiola, Congreso, les costes del riu de la Plata i la General Paz que el separa del Partido de Vicente López.

De la mateixa manera que altres barris del nord, com Belgrano o Flores, Núñez també va nàixer com un poble als afores de la ciutat. El seu fundador fou Florencio Emeterio Núnez, un hacendado és a dir, un terratinent i empresari que va oferir part de les terres per a la construcció de les vies del tren i que l’arribada del ferrocarril li va donar un impuls per a la construcció d’habitatges.

El hombre y sus pasionesPer la vora de l’avinguda del Libertador hi ha diversos clubs esportius freqüentats per la gent d’alt nivell adquisitiu, majoritariament, com el Club Atlético Defensores de Belgrano, el Club Ciudad de Buenos Aires, el Tiro Federal Argentino on també hi ha el Museo del Tiro Federal Argentino o el Club Obras Sanitarias de la Nación, l’estadi del qual se’l coneix com el Estadio Pepsi Music i acull recitales de música. La placeta Félix Lima és un dels racons verds del barri, amb zona per jocs pels nens i una de les poques pistes de bàsquet que té la ciutat. Una altra plaça important del barri és la Plaza Balcarce, a Cabildo i Juramillo, on hi podem veure una escultura de Santiago César, realitzada a Turín el 1912, anomenada “L’home i les seves Passions”.

El punt més emblemàtic del barri, de la ciutat i del país és la E.S.M.A., Escuela de Mecánica de la Armada, lloc de terror recuperat per no oblidar. Aquest edifici va ser un dels centres clandestins de detenció i tortures més grans del país durant la dictadura de Jorge Videla dels anys 70, actualment és un museu per la memòria, la veritat i la justícia de tots els desapareguts. Dins del predi, hi ha el Museo de las Malvinas També a prop, però a Belgrano, hi ha el Parque de la Memoria, fent referencia al mateix punt històric.

 Fotos


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: