Història de Cuba (1/3) – Descobriment, colonització i Independencia d’Espanya.

Els primers habitants de Cuba procedien de la Gran Illa de les Bahames fa més de 10 milions d’anys. Després, el guanahatabeyes, ciboneyes i taínos, originaris de Venezuela, van poblar l’illa. Quan els espanyols van arribar a Cuba, encapçalats per Colón el 1492, es van trobar una població amb poc desenvolupament, pràcticament eren caçadors, pescadors, recol·lectors i agricultors amb eines rudimentàries que ja coneixen el foc, la ceràmica bàsica i que vivien en petits poblats amb divisió social i culte als morts. Quan Colón va descobrir que Cuba no era Àssia, va seguir recorrent nous territoris, de fet el primer assentament espanyol a terres americanes fou a Santo Domingo, ja que Cuba no tenia riqueses naturals que impliqués deixar homes. No fou fins al seu segon viatge, el 1494, que decidigués explorar el sud de l’illa. El 1508 Sebastián de Ocampo demostra que aquell territori es tracta d’una illa i alguns anys més tard es designà a Diego Velázquez com a conqueridor i colonitzador de Cuba, el qual es trobà poca resistència dels indis locals que estaven en fort desavantatge armamentístic. El 1510 fundà Nuestra Señora de Baracoa i organitzà l’expedició cap a la resta de l’illa on fundarà San Salvador de Bayamo, La Santísima Trinidad, San Cristóbal de la Habana, Sancti Spíritus, Santa María del Puerto del Príncipe i Santiago de Cuba que desplaçarà a la primada Baracoa com a seu administrativa el 1515. Com passa a la resta de territori americà les ciutats es funden amb un cabildo format per veïns espanyols que constitueixen una forta oligarquia i que juntament amb la força de l’església van assentant les seves lleis i normes, amb repartiment de terres i convertint als nadius amb esclaus.

L’interès dels conqueridors en l’or i altres riqueses naturals feu que molts d’ells marxessin de Cuba davant de l’absència d’aquests a l’illa. Això va provocar que altres indrets americans es desenvolupessin més ràpidament que la primera terra descoberta per Colon. Cuba es dedicà a les plantacions de yuca i tabac amb la mà d’obra dels nadius que van morint a causa de les males condicions que els oferien els espanyols. Aquest fet provoca l’entrada d’esclaus africans i el mestissatge de rasses al no haver-hi gaire dones espanyoles. Cuba no tenia or però el port de La Habana era el punt de partida de tots els vaixells que anaven a la gran Espanya, convertint-se en el principal port del continent. La Habana esdevingué ràpidament una ciutat rica amb acumulació de capital procedent dels galeons d’or de la resta d’Amèrica que la convertia en blanc principal dels pirates anglesos i francesos principalment com Francis Drake o Henry Morgan, entre altres. Durant la segona meitat del s.XVI La Habana es va fortificar, van començar les obres del Convento de Santo Domingo i San Francisco i la construcció de la zanja Real, convertint-se en una ciutat d’elit.

Plaza de la Libertad_Jose Martí

El 1762, Anglaterra aconsegueix invadir La Habana i són els mateixos habitants de la ciutat qui defensaren la ciutat fet que fomenta el sentiment patriòtic, exactament igual com passà a Buenos Aires a principis del s.XIX. La revolució d’Haití de principis de 1800 deixa a Cuba al capdavant de la producció de sucre per abastir a una Europa aficionada cada vegada més a l’or blanc i al cafè. El problema de Cuba era que el treball als ingenios era dur, els esclaus no es reproduïen i cada vegada n’havien de portar més d’Africa, fet que encaria el cost de la canya de sucre. Passava el temps i Cuba no s’adheria a l’era de la industrialització ni a la prohibició de l’esclavitud fet que va fer que les principals potències d’Europa es revelessin i no volguessin comprar més sucre cubà, el qual cada vegada era més car a causa de la logística i en comparació al que provenia d’Indonesia, Índia o altres punts d’Àsia dominats pels anglesos i holandesos amb mà d’obra assalariada. Cuba es troba amb un excés de sucre en perdre el mercat europeu, Nord Amèrica aprofita per dissenyar el mercat de sucre cubà a les seves prioritats i amb acords totalment favorables per a ells. D’aquesta manera Cuba passa a dependre bàsicament dels Estats Units d’Amèrica i la burgesia cubana comença a desenvolupar un sentiment nord-americà excessiu.

A finals de 1800 comencen a sortir alguns terratinents no esclavistes que lluiten contra la mà d’obra no assalariada, la dependència econòmica dels Estats Units i la política d’Espanya. Així és com, encapçalats per Céspedes es dur a terme la guerra dels 10 anys. El 1895, José Martí, líder intel·lectual de la Revolució aconsegueix moure el poble cap a la lluita de la independència. Els Estats Units veuen l’oportunitat i pressionen a Espanya perquè els cedeixi Cuba, Puerto Rico i Filipines fet que queda signat el 10 de desembre de 1898 al Tracta de Pau a París. Així fou com Cuba aconsegueix la independència d’Espanya però passa a ser una neocolònia dels Estats Units que ràpidament ocupen militarment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: