La Buenos Aires de Juan de Garay

Al post de “Sense els bascos, Buenos Aires no existiria, o potser sí…” ja vam presentar a Juan de Garay i vam parlar una mica de Pedro de Mendoza, com els dos fundadors de la ciutat de Buenos Aires. Mendoza va crear un assentament, es creu que a l’actual Parque Lezama, l’any 1536 que va anomenar Santísima Trinidad y el puerto de Nuestra Señora del Buen Aire. Per aquells temps, tota la zona urbanitzada que veiem avui era simplement camps on només hi havia alguns animals i indis querandis. L’hostilitat d’aquests, la falta d’aliments i les malalties a la que els europeus no estaven preparats van fer que l’assentament de Mendoza no durés gaire i s’acabés abandonant. Anys més tard, el 1580, Juan de Garay va arribar a aquesta zona amb l’objectiu de crear una ciutat amb sortida al mar i així fou com, on avui hi ha la Plaza de Mayo va fundar la Ciudad de Trinidad, pertanyent al Virreinato del Perú.

En realitat, abans d’aquests dos adelantants, cal citar a Juan Díaz de Solis el qual el 1516 va desembarcar a les costes d’Uruguay i va començar a fer les primeres incursions al que acabaria essent Argentina. El 1520 Hernando de Magallanes va navegar per la costa litoral i va descobrir un estret per poder navegar pel riu Paraná, acció que dugué a terme Sebastián Caboto el 1527. Aquest, quan va tornar a Espanya va explicar la llegenda de la “Sierra de Plata” motiu que aprofità Pedro de Mendoza per aconseguir el finançament per part del Rei Carles I per fer una expedició a la futura Buenos Aires.

L’expedició de Pedro de Mendoza comptava amb més de 1200 homes, cavalls i vaques, traslladats per mar en 14 naus. L’objectiu de Pedro era crear un fort per protegir la zona i evitar d’aquesta manera l’incursió en les terres descobertes per la Corona Espanyola d’altres governs. El 1541 els pocs expedicionaris que quedaven en vida es van traslladar a Asunción del Paraguay, van deixar al darrere les vaques i cavalls i van destruir el precari fort i habitatges que havien construït.

Juan de Garay

Juan de Garay

Quan Juan de Garay va arribar, per terra, des de Paraguay, a lo que posteriorment seria Buenos Aires es va trobar amb una terra sense or ni indis amics però si amb una gran extensió de terreny i això és el que va oferir a la seva expedició. Va arribar a Buenos Aires amb uns 60 homes i una única dona, alguns dels expedicionaris eren indis guaranís del nord d’Argentina que els portaven per demostrar als nous colonitzats la “civilització” espanyola. Al Palacio del Gobierno de la Ciudad podem veure un quadre que representa la fundació de la ciutat el 1580, on al tronc d’un arbre, Garay li clava el paper fundacional.

Juan de Garay ja tenia la ciutat pensada amb una plaça principal al més pur estil espanyol, un fort per protegir el port i una distribució regular de les cases. Per imaginar-nos-ho avui, ens situem a la Piramide de Mayo de la Plaza de Mayo. El Cabildo sempre ha estat al mateix lloc però en els seus orígens era força diferent del que veiem avui, per descobrir-ho podem fer una visita al Museo Nacional del Cabildo y de la Revolución de Mayo. El terreny destinat a la Catedral també sempre ha sigut el mateix i on avui hi ha el Banco, era el terreny que s’havia guardat Garay per ell mateix. La Plaza de Mayo anava des de la Pirámide fins al Cabildo i en aquell moment s’anomenava Plaza Mayor, al mig hi havia una recoba i tota l’altra zona era la destinada al Fuerte, on avui hi ha la Casa Rosada. On hi ha la Plaza Colón, això ja era riu, són terrenys guanyats a l’aigua, igual que tot el barri de Puerto Madero. Amb el temps, es van anar guanyant aquests terrenys aquàtics i s’hi va construir la Aduana Taylor, 1855, de la que avui només en queda el pati de maniobres, que és part del Museo del Bicentenario, però això ja forma part d’una altra història. Per fer-nos una idea de com ha canviat tota aquesta zona recomano totalment anar al Museo del Bicentenario on hi ha documents de l’època i un vídeo magnífic de l’evolució de la plaça, que també podeu veure per la web.

Ruïnes del Fuerte

Ruïnes del Fuerte

Els límits de la ciutat primitiva de Garay corresponen a les actuals Av. Independencia, Córdoba, Libertad y Salta. La ciutat estava protegida pels barrancs naturals i per la poca profunditat del riu que impedia la inclusió de naus enemigues.

Els primers edificis eren d’adob, hi havia tres convents i el fort i es repartien les terres entre els seus expedicionaris dividint el terreny total en 250 illes. A poc a poc, a mesura que s’anava construint camins per connectar els diferents punts del Virreinato s’anava conquerint terres, les històries dels barris ens poden ajudar a entendre com van anar evolucionant els límits de la ciutat, per exemple els barris de Belgrano i Flores eren pobles que es van acabar annexant al que acabaria essent la capital del país.

A la secció de “Una ruta en el temps enterrat” intentem mostrar l’evolució de parts de la ciutat al llarg de la història, que pot ser una lectura complementaria a aquest on ens centrem més a l’evolució de la ciutat en la seva totalitat centrada en una època concreta, aquest cas, la primera Buenos Aires.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: